Tema 7 (2012)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Histologia
Año del apunte 2012
Páginas 7
Fecha de subida 22/02/2015
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

    TEMA 7: TEIXIT NERVIÓS Engloba tota la massa del teixit nerviós de l’organisme, des del cap fins els peus. Tot el teixit nerviós s’engloba sota aquest nom. És un sistema molt eficaç de comunicació perquè permet comunicar zones molt allunyades de l’organisme (fins i tot en metres).
El podem dividir en dues parts: -Sistema nerviós central -Sistema nerviós perifèric SISTEMA NERVIÓS CENTRAL: Conté l’encèfal ( que conté el cervell, tronc cerebral i cerebel). Cervell no és sinònim a encèfal, n’és una part. El SNC també conté medul·la espinal.
SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC Conté ganglis limfàtics, terminacions nervioses i nervis perifèrics.
CONSTITUCIÓ En el SNC hi podem trobar dues zones: -Substància grisa: és una regió més pigmentada amb els cossos de les neurones i cèl·lules glials.
-Substància blanca: es diu blanca perquè hi ha mielina (de color blanc), hi trobem per tant, els axons i també algunes cèl·lules glials.
TIPUS CEL·LULARS El teixit nerviós es simple perquè nomes hi trobem dos tipus cel·lulars: -Neurones -Cèl·lules glials o bé cèl·lules de la neuròglia (com per exemple la cèl·lula de Schwann).
El teixit nerviós té dues característiques: -És un teixit molt compacte, tots els elements cel·lulars que l’integren estan molt junts com en l’epiteli.
-Presenta molt poca matriu extracel·lular (és el que menys en presenta). La matriu extracel·lular és solida, hi ha molt poc teixit conjuntiu.
LA NEURONA És una cèl·lula que està molt diferenciada i alhora molt especialitzada. Està tan diferenciada que no té capacitat de reiniciar cicles de divisió cel·lular. La neurona el que fa és rebre informació de diferents llocs, les integra i entén i respon en conseqüència. Té capacitat de generar, propagar i transmetre un impuls nerviós.
Explicar les parts de la neurona implica aprendre una nomenclatura: -Soma neuronal: cada neurona només en té un, és la porció de la neurona que conté al nucli, a més a més, és aquella porció de la cèl·lula que no presenta prolongacions.
Té dimensions variables, fins a 150 micròmetres.
-Pericarion: és el citoplasma que trobem al soma.
(soma i pericarion no són sinònims totals) -Neuroplasma: és el citoplasma que trobem únicament a les prolongacions de la neurona (dendrites i axó).
1         (podem referir-nos a qualsevol citoplasma de la neurona com a citoplasma, però no el del soma com a neuroplasma).
El nucli en el soma ocupa una posició central i és voluminós, pot presentar un o dos nuclèols i és aproximadament esfèric.
PERICARION Hi trobem els orgànuls típics (tubs del REL, aparell de Golgi, mitocondris de diferent forma i tamany, lisosomes...).
A més a més hi ha grumolls de Nissl, cúmuls o substància de Nissl. Estan constituïts d’una gran quantitat del cisternes del RER que es situen sempre paral·leles una respecte les altres. El grumoll de Nissl està constituït per poliribosomes i cisternes, així doncs el conjunt de cisternes i poliribosomes és el grumoll. En el pericarion, hi ha gran quantitat de ribosomes, així, el pericarion és de naturalesa basòfila.
El concepte de grumolls, cúmuls o substàncies de Nissl es un terme de microscòpia òptica perquè per veure’ls necessitem tints especials.
En microscòpia electrònica ens hem de referir a ells com a cisternes del RER o bé poliribosomes.
En diferents punts del pericarion varia la quantitat de grumolls i per tant en microscòpia òptica observem que hi ha diferents regions que no absorbeixen tant els colorants.
La substància de Nissl no s’observa ni al con ni a l’axó.
CITOESQUELET Està molt desenvolupat que participa en diferents funcions: permet que la neurona pugui fer la seva tasca i que la neurona i les seves parts tinguin la morfologia que els pertoca. El citoesquelet es por dividir en tres parts: -Microtúbuls o neurotúbuls: estan constituïts bàsicament de tubulina i tenen un diàmetre entre 20 i 30 nm.
-Filaments intermedis: hi ha un tipus de FI específics de les neurones, són els neurofilaments que s’agrupen físicament en una estructura molt voluminosa que es pot veure en MO, al microscopi òptic les anomenem neurofibril·les.
-Filaments d’actina: ja els hem estudiat en el teixit muscular.
PROLONGACIONS CEL·LULARS La neurona presenta dues prolongacions cel·lulars: -Dendrites -Axons o cilindreix Així doncs una neurona sempre presenta diverses dendrites i un sol axó. Sabent això, es poden classificar atenent al tamany morfològic: -Neurones unipolars: són aquelles que d’un sol pol de la cèl·lula surten dues prolongacions, una és una dendrita i l’altra un axó -Neurones bipolars: d’un pol emergeix un axó i de l’altre la dendrita o dendrites 2         -Neurones multipolars: presenten diversos pols, nomes d’un d’ells se n’origina l’axó, la resta són dendrites.
Atenent a la longitud de l’axó es poden classificar: -Neurones Golgi tipus I:presenten un axó llarg (a vegades s’ha de mesurar en centímetres o metres), el traçat és aproximadament recte. Aquestes neurones són les úniques que en l’axó, a una distancia determinada del seu origen poden quedar envoltades per beina de mielina.
-Neurones Golgi tipus II:presenten un axó curt que pot ramificar-se pel seu extrem. Aquest axó mai es mielinitza, aquestes neurones corresponen a les anomenades interneurones.
(COMPTE!! Les neurones tipus Golgi no són el mateix que les neurones de Golgi! ) DENDRITES Son prolongacions curtes i ramificades. El conjunt de ramificacions rep el nom d’arbre dendrític . Les dendrites són prolongacions del cos de la neurona (soma ).
Les dendrites mai estan envoltades de mielina, presenten un contorn irregular, presenta uns bonys, les irregularitats reben el nom d’espines dendítriques, és allà on es produirà la sinapsi.
A ME, a les dendrites podem trobar: un citoesquelet desenvolupat (neurotúbuls, neurofilaments) un sistema de membranes desenvolupat (túbuls i cisternes del RE) i mitocondris.
AXÓ O CILINDREIX (cilindroeje) Són llargs (fins 1 metre) i poden ramificar-se, on acaba l’axó, aquest es bifurca. La seva funció es conduir l’impuls nerviós allunyant-lo del soma. Les dendrites el que fan és acostar-lo al soma.
L’axó és una prolongació única, cada neurona té un sol axó. El seu diàmetre és aproximadament constant, la membrana plasmàtica de l’axó s’anomenen axolema.
A l’axó hi trobem 3 parts: -Conus axònic o conus d’implantació.
-Segment inicial de l’axó -La resta de l’axó (el que no és conus axònic ni segment inicial) CONUS AXÒNIC O CONUS D’IMPLANTACIÓ La microscòpia òptica indica que en aquesta regió desapareixen els cúmuls de Nissl, A partir d’aquí, no trobarem cap mes cúmul en tot l’axó. En canvi la ME indica que hi poden haver petitíssimes parts del RER i ribosomes lliures. Això sembla una contradicció El que succeeix es que n’hi ha tant pocs i que es tenyeixen tant poc es considera que el conus axònic no presenta cúmuls de Nissl, el que passa és que queden emmascarats.
Del conus axònic fins a les ramificacions de l’axó ja no es troben ni cisternes del RER ni ribosomes lliures (ni a ME).
SEGMENT INICIAL És un lloc on s’agrupen gran quantitat d’elements del citoesquelet, és el lloc d’origen del potencial d’acció.
3         RESTA DE L’AXÓ Hi trobem mitocondris, lisosomes, un citoesquelet desenvolupat i un sistema de membranes molt desenvolupat. Pot quedar envoltat per la beina de mielina. L’axó acaba en ramificacions terminals, anomenades telodendrias. Cada telodendron (una sola ramificació) sol acabar en uns bulbs que són els bulbs terminals o botons sinàptics.
Les cèl·lules que formen la beina de mielina en el SNC són els oligodendrocits i en el SNP són les cèl·lules de Schwann. A les ramificacions no hi ha beina de mielina. Hi ha una ramificació per telodendron. Al botó sinàptic es dóna la sinapsi química.
L’axó permet el flux de material des d’un extrem a l’altre, és l’anomenat flux axònic.
TRANSPORT A TRAVÉS DE L’AXÓ El flux axònic (capacitat de l’axó per transportar molècules o orgànuls citoplasmàtics delimitats per membranes) és bidireccional, va des del soma al botó sinàptic i viceversa. Permet explicar perquè la toxina del ferro provoca mort neuronal.
Transporta proteïnes, orgànuls limitats per membranes i enzims. Els orgànuls limitats per membranes són bàsicament vesícules. HI ha dos tipus de transport l’anterògrad i el retrògrad.
TRANSPORT AXÒNIC ANTERÒGRAD Va des del soma fins el botó sinàptic: -Utilitza microtúbuls per al desplaçament.
-Desplaça orgànuls citoplasmàtics, bàsicament vesícules i mitocondris (mai RER, nucli i ribosomes).
-També transporta enzims i proteïnes que estan implicades en la síntesi dels neurotransmissors (acaben de sintetitzar-se al boto sinàptic).
-Utilitza una proteïna motora que és la cinesina.
TRANSPORT AXÒNIC RETRÒGRAD Va des del terminal axònic al soma: -Transporta de tot.
-Utilitza una proteïna motora que és la dinaina.
El sistema de transport a través de l’axó també pot classificar-se segons la velocitat de transport: Lent: és anterògrad i transporta enzims i molècules de tubulina. 1-5mm/24h.
Va molt lent.
Ràpid: 20-400mm/24h. Va molt ràpid i pot ser anterògrad o retrògrad.
-L’anterògrad transporta orgànuls limitats per membranes.
4         -El retrògrad transporta tot allò que capti el terminal axònic. És una de les raons perquè els neurotòxics van tant ràpid.
Els dos tipus de transport van alhora.
SINAPSI És una zona especialitzada de contacte entre dues cèl·lules. Permet la transmissió dels impulsos nerviosos en una sola direcció. Pot ser entre dues neurones o entre una neurona i una fibra efectora (ex: una fibra muscular esquelètica estriada) HI ha dos tipus de sinapsi: Elèctriques: es donen en invertebrats i no utilitzen neurotransmissors.
Químiques: Mitjançant neurotransmissors i és més complexa.
Química: Es classifica segons criteris morfològics.
Hi ha tres categories: - Axodendritiques (la sinapsi es dóna entre un axó i les espines de les dendrites).
- Axosomàtiques (la sinapsi es dóna entre un axó i el soma d’una altra neurona).
- Axoaxòniques (la sinapsi es dóna entre dos axons).
Segons la condensació de les membranes de l’element presinàptic i postsinàptic es pot classificar en: Tipus I: la condensació postsinàptica és més notable, l’aspecte de la sinapsi és asimètric.
És dóna en sinapsis excitatòries (tipus de neurotransmissor).
Tipus II: les condensacions són simètriques i de gruix similar.
Representen sinapsis inhibitòries.
5         Elements de la sinapsi:   Hi trobem bàsicament tres parts: -Element presinàptic -Fenedura sinàptica -Element postsinàptic   ELEMENT PRESINÀPTIC És el lloc d’on s’alliberen els neurotransmissors. Presenta mitocondris, neurofilaments i vesícules sinàptiques a l’interior de les quals hi ha els neurotransmissors. Pot tenir una capa de material electrodens que s’anomena densitat electrodensa o densitat presinàptica.
-­‐ Vesícules sinàptiques: estructures delimitades per membrana (30-10nm).
Contenen els neurotransmissors. N’hi ha contingut clar i de contingut fosc.
-­‐ Densitat presinàptica: es troba a la cara interna de la membrana presinàptica.
La densificació correspon a una estructura anomenada reixeta presinàptica que té forma de xarxa i té espais buits. Juntament amb les vesícules presinàptiques que hi van a parar, formen la densitat. Es pot veure a molts augments.
FENEDURA SINÀPTICA Espai de 20-30nm que separa l’element presinàptic i els postsinàptic. Ocupant la fenedura tenim un material dens situat de forma paral·lela a les membranes.
És el lloc on s’aboquen els neurotransmissors continguts en les vesícules sinàptiques.
El material dens és un engruiximent del glicocàlix de les membranes. S’observa amb M. electrònica. Aquest és el lloc on hi ha els receptors pels neurotransmissors, situats sobre la membrana de l’element postsinàptic.
ELEMENT POSTSINÀPTIC Presenta receptors específics per als neurotransmissors. Està format per una porció de la membrana plasmàtica de l’element postsinàptic. L’element presinàptic pot recaptar els neurotransmissors un cop s’alliberen del receptor. Pot ser que el destrueixi i es recapten els aminoàcids. Molts antidepressius inhibeixen la recaptació dels neurotransmissors.
A la densitat postsinàptica tenim citoesquelet (tubulina i actina) i també tenim calmodulina.
CÈL·LULES GLIALS També s’anomenen de la neuròglia. Hi ha diferents tipus: els astròcits, els oligodendrocits, la micròglia, els ependimòcits, els tanicits i les cèl·lules de Schwann.
ASTRÒCITS: tenen morfologia estrellada. Presenten llargues citoplasmàtiques. Segons la localització es poden classificar en: -­‐ Protoplasmàtics: es troben a la substància grisa del SNC. Les prolongacions contacten amb es capil·lars sanguinis i l’abracen totalment. Poden ser curtes, gruixudes i ramificades. Estan formats per peus xucladors que prenen contacte amb el capil·lar i a més tenen una lamina basal, una cèl·lula endotelial i una 6     prolongacions     barrera hematoencefàlica. No elaboren la lamina basal. Entre la lamina i el peu xuclador poden tenir una minúscula quantitat de teixit conjuntiu. Peu xuclador + lamina basal + cèl·lula endotelial + teixit conjuntiu = barrera hematoencefàlica.
La barrera hematoencefàlica no permet el pas de determinades substancies.
-­‐ Fibrosos: estan en la substància blanca i tenen prolongacions amb peus xucladors. Entre ells poden tenir unions cel·lulars com nexes i desmosomes.
7     ...