CONSELL D'EUROPA (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Relaciones laborales - 3º curso
Asignatura DERECHO INTERNACIONAL DEL TRABAJO
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 03/06/2014
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

DRET INTERNACIONAL DEL TREBALL  CONSELL D’EUROPA: Es crea a l’any 1949 amb un tractat a Londres. És una organització institucional amb seu a Estrasburg que persegueix l’ideal d’integració europea, i es la única que integra a tots els Estats europeus excloent a Bielorússia, ja que a aquest país no li interessa que hi hagi un tribunal que controla constantment el seu comportament sobre els seus ciutadans.
El Consell d’Europa té un total de 47 països membres.
Òrgans: - Òrgan deliberant (assemblea parlamentaria) Òrgan executiu (comitè de ministres) Òrgan administratiu (secretaria general) És de competència general i organisme regional. Els estats cooperen entre sí, no hi ha cap amb més poder que altre. Els estats no es poden obligar.
Recomanacions del Consell d’Europa:  Codi europeu de seguretat social (1949).
És un tractat multilateral, és a dir, tots els estats poden assumir-lo si volen. Inclou unes mínimes cobertures: - La vellesa La invalidesa La viudetat s’han d’assumir necessàriament També inclou unes cobertures que s’agafen si volen, tres com a mínim.
-  Malaltia Maternitat Atur Prestació per desocupació Ajuda familiar Pensió en cas de mort Carta social europea (1961).
La Carta Social Europea es firma a Turín l’any 1961 amb la idea d’arribar a allà on no arribava el Consell Europeu de Drets Humans. No té un caràcter tancat, és a dir, està constantment evolucionant. Sempre està formulant objectius. Els Estats es comprometen a desenvolupar aquests objectius a través dels mitjans adequats en cada ocasió.
El Consell d’Europa assumeix promoure els ideals i afavorir el progrés econòmic i social.
1 La Carta té una idea de dinamisme, s’estableix una flexibilitat als Estats. Aquests escullen “a la carta” quins drets volen assumir, i a la vegada també permet que l’Estat presenti una denuncia dient que no aplicarà determinats drets, i també pot ampliar drets inicialment.
Drets que reconeix: - Drets laborals Drets sindicals Garantia de protecció dels menors i dones Formació professional Salut i seguretat social Serveis socials Protecció a la família i als menors Treballadors estrangers Consell Europeu de Drets Humans i Llibertats Fonamentals (CEDHLF)  Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (PIDCP).
Carta Social Europea (CSE)  Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC).
Mecanismes de control, en ell estan implicats 3 òrgans: 1. Comitè Europeu de Drets Socials  Els membres són escollits per la assemblea parlamentaria del Consell d’Europa. Té la funció de decidir si s’admeten les negociacions col·lectives. Fa una valoració més tècnica, més jurídica.
2. Comitè Governamental  Format per un representant per cada país membre. Prepara la reunió del Comitè de Ministres.
3. Comitè de Ministres  És l’òrgan superior del Consell d’Europa. Cada govern de cada estat està representat pels seus ministres. Adopta la decisió de que el que fa l’Estat es pot admetre o ha de fer una recomanació. Valora factors polítics, socials...
Els procediments: - La presentació d’informes periòdics  els demana el Comitè de Ministres amb una periodicitat no fixa. Els demana els estats que estan obligats a complir la II part de la carta social.
- Reclamacions col·lectives  pot venir de sindicats, entitats... Funciona de forma similar a les recomanacions de la OIT però és molt menys vinculant.
 Estatut del treballador emigrant (1977).
Els emigrants d’aquests estats membres han de tindre les mateixes cobertures que els nacionals.
2  Conveni Europeu dels Drets Humans i Llibertats Fonamentals (1950 a Roma) És un tractat que ha fet el Consell d’Europa i que afecta als drets laborals. És una resolució declarativa. És un tractat internacional (imposa obligacions als estats), multilateral i es va dotar d’un procediment de garantia. Aquest tractat dona una llista de drets fonamentals que són obligatoris per als estats membres. Drets: - - Dret a la vida Dret a no ser torturat Dret a no ser esclau. Des de el S.XIX (actualment al tercer món). No es considera treball forçós: - el treball dut a terme en condició de detenció.
- el treball militar.
- el treball en situacions desesperades (calamitats).
- el compliment d’obligacions cíviques normals (taules electorals) Dret a la llibertat Dret a la seguretat Procés equitatiu al judici (igualtat) No retroactivitat de la llei penal Dret a la vida privada i familiar Dret a la llibertat bàsica (religió, pensament, sindical...) - Dret a la propietat No es pot posar a algú a la presó per deutes Lliure circulació Impedir l’expulsió arbitrària No a la pena de mort No discriminació Artículo 10 de la Constitución Española.
1. La dignidad de la persona, los derechos inviolables que le son inherentes, el libre desarrollo de la personalidad, el respeto a la ley y a los derechos de los demás son fundamento del orden político y de la paz social.
2. Las normas relativas a los derechos fundamentales y a las libertades que la Constitución reconoce se interpretarán de conformidad con la Declaración Universal de Derechos Humanos y los tratados y acuerdos internacionales sobre las mismas materias ratificados por España.
El tribunal europeu de drets humans és el que jutja aquests drets. La matèria que pot preveure són els que estan a la llista del conveni.
Té la seu a Estrasburg. Format per jutges i representants dels països membres. La competència es distribueix de la següent manera: jutge únic, comitès o sales i la gran sala, la qual està formada per 17 jutges.
3 Es poden presentar demandes sobre els fets que es van produir quan el conveni estava en vigor per aquell estat. Tant l’estat com l’individu poden presentar demandes. Els fets han d’haver succeït en qualsevol territori que estigui sobre la responsabilitat d’un estat part, (illes del Pacífic que són territori del Regne Unit).
Requisits per poder anar al tribunal: - Que hagin passat 6 mesos després dels fets o de la última decisió.
Haver esgotat totes les vies internes de l’Estat.
Non bis inidel (no pots presentar més d’una demanda sobre el mateix tema si ha estat denegada. La primera resolució és definitiva.
El problema que pot aparèixer en aquest tribunal és que van desbordats ja que només hi ha un jutge per estat membre.
Tipus de procediments: - Casos interestatals  un estat demanda a un altre per una possible vulneració del drets humans.
- Demandes individuals  la pot imposar qualsevol persona física, jurídica, organització no governamentals o grup de persones.
- Opinions consultives  es poden demanar per el comitè de ministres.
Condicions d’admissibilitat: - Condicions de temps o ratione temporis  l’admissió de les demandes han de ser a partiren el moment en que l’estat demandat pacta en el conveni.
- Condicions d’espai o ratione loci  territori estat - Esgotament de tots els recursos interns  tribunal suprem, tribunal constitucional El termini per interposar un recurs era de 6 mesos, ara és de 4 mesos.
No s’admeten les demandes: - Anònimes.
Nova demanda que ja estigui resolta anteriorment (si ja s’ha interpretat que tal qüestió no és admesa, no es pot tornar a demandar el mateix).
Incompatibles amb el conveni.
Que no representin cap prejudici important.
Un cop admesa la demanda comença el procediment. Hi ha una possibilitat de que les parts arribin a un acord a partir de la demanda. Sinó és així es publica la demanda amb la seva corresponent resolució. Un cop dictada la sentencia, el comitè de ministres ha de vetllar perquè la sentencia es compleixi. Les que digui la gran sala són definitives.
4 ...