Tema 8. Gens supressors de tumors (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Ciencias Biomédicas - 3º curso
Asignatura Biologia del càncer
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 06/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Biologia del càncer Tema 8. Gens supressors de tumors Experiments de fusió cel·lular per demostrar la dominància o recessivitat del fenotip cancerós Es van fer experiments amb cèl·lules canceroses de tumors primaris + cèl·lules normals, la fusió es fa mitjançant agents qúimic que permeten la fusió de les membranes. Es va veure que les celules hibrides es tornaven tumorigeniques i per tant les caracteristiques de les celules del tumor primari eren caractertistiques dominants, però en altres casos despres de la fusió obteniem una celula hibrida no tumorigenica sinó que continuava dividint-se amb caracteristiques de celula normal. Quines variacions te aquesta celula que continua sent normal despres de la fusió? També es va definir que el pas de protooncogen a oncogen es dominant. En canvi els gens supressors en els tumors es perden. Son gens necesaris per la funció de la celula i que es perd però perque la celula quedi afectada s’han de perdre els dos al·lels, es recessiu. Mentre hi hagi un alel correcte la celula funciona bé, la funció dels gens supresors es inhibició de la proliferació cel·lular.
Els gens supressors son qualsevol enzim que te una funció inhibidora del cicle cel·lular i que es necessaria.
Si desapareixen li donen un avantatge a la celula perque es torni mes proliferant.
Retinoblastoma pediàtric Es un tipus de tumor que es dona en els infants. es manisfesta des del naixement fins als 6-8 anys. Es dona a la retina i quan es va analtizar genticament es va veure que la caracteristica mes important era que hi havia un gen que no hi ha era, el gen Rb que tenia una funció inhibidora.
63 Biologia del càncer Retinoblastoma unilateral o bilateral Normalment són hereditaris i pertant la perdua dle gen la tenen totes les celules i per tant es poden produir tumors a molts òrgans, pero on primer s’expressa es a la retina. Si una persona hereta nomes un al·lel dels dos , es mes facil que tingui una mutació que li faci perdre l’altre al·lel. Si hi ha els dos al·lels mutats es donara el processos tumorals.
Perdre nomes un gen no dona tumor, s’han de perdre els dos.
Bilateral: s’hereta nomes un al·lel i tenen mes possibilitats de perdre al llarg de la vida o també pot ser que ja tinguin la perdua dels dos al·lels de manera hereditaria.
Unilateral: els al·lels es perden d’un en un, no s’hereta cap mutació.
Dinàmica de formació del retinoblastoma El Rb és una proteïna que té segrestada la molecula E2F que es un factor de transcripció i això és important durant la fase G1. Quan una celula acaba la mitosi o quan està en fase estacionaria es quan es perceptiva de rebre les senyals externes o les senyals socials de l’entorn. Si les senyals externes son postivies, es continua la divisió, s’activa el primer complex que regula la divsió celular (CDK4, ciclina D) fosforila el retinoblastoma i queden lliures algunes molecules d’E2F i com que es un factor de transcripció van als promotors que tenen mes afinitat que es la ciclina E que es la que apareix despres de la ciclina D. La sintesi de ciclina es cíclina, apareixen i desapareixen.
A mesura que es forma el segon complex que regula la transició de G1 a S, fosforial a substrats com el retinoblastoma, lalvors el retinoblastoma esta fosforilat per dos complexes i es el seu estat hiperfosforilat, allibera a l’E2F i en aquest punt es el punt de restricció que es el upnt de no retorn, ja que si treiem els factors de transciprció positius o envien senyals negatius, la celula no fa cas perque ja està compromesa a continuar el cicle cel·lular.
Si tenim una celula que perd aquest gen supressor de tumors, la celula no te opcio d’estar en fase estacionaria, nomes pot estar fent el cicle celular. I encara que l’entorn digui que s’ha de queedar en fase estacionaria no ho fara perque no te el Rb que es el fre.
Totes les celules de l’organismes quan es d’herencia tenen un dels cromsooems que no te el gen i l’individu esta exposat a tenir mutacions a qualsevol teixit. En canvi en el unilateral (esporadic) es poc 64 Biologia del càncer habitual i si al final es dona la mutació als dos gens per exemple a les celules del fetge, s’extirpa el tumor i la persona no tindrà més problesmes perque la perdua del gen esta focalitzat en un tipus de celules.
Eliminació de gens supressors de tumors Mutacions inactivadores podrien ser en la part codificant com en la part del promotor. SI es dona a la part funcional la proteina s’expressa pero no es funcional.
Recombinació mitòtica En les celules somatiques la recombinació mitotica no es gaire frequent i la probabilitat es baixa.
Es pot donar en una celula puntual i degut a errors, no de manera regulada pel mal funcionament d’algun enzim p.e Tenim els cromosomes homolegs que poden quedar molt aprop a l’atzar i es doni intercanvi entre cromatides homologues ja que si es dona entre les cromatides germanes no te cap sentit perque son identiques.
En aquest cas tenim lamutació en un dels cromsoomes homolegs, per recombinació hi ha intercanvi del cromosma amb mutació amb el cromosoma sense mutaicó, els cromsohomes homolegs es stiuen a la placa equatorial en fila , es separen les cromatides i tindrem les possibles celules filles. Podem tenir heretozigosi però també podem tenir una perdua d’heretocigosi i per tant una homozigosi. Una de les ceules filles tindra els dos gens de Rb mutats. La celula proliferara mes del que li toca.
65 Biologia del càncer Conversió gènica Es un aaltra manera de perdre un gen del Rb.
Consisteix en que durant la replicaicó tenim els dos cromsomes homolegs molt a prop i en aquest cas la DNA polimersas esta replicant el cromosoma roig i en un moment determinat passa al cromsoma homoleg i continua la replicació en la regió identica del cromosoma roig i torna a passar al cromsooma inicial. Llavors la cromatida que es formara tindra una part central del cromosoma homoleg, si no te cap mutaicó no passa res, nomes hi ha hagut intercanvi de material genètic. Però si la regió es on hi ha la regió del Rb, el cromosoma roig no el tindrà en una cromàtida. Si a la part del verd es on falta el Rb i en la recombinació la cromatida roja amb la regió verda va amb la cromatida verda, tindrem una celula amb els dos gens Rb faltant.
Delecció cromosòmica La perdua del Rb pot ser degut a la delecció de la regió on es troba.
Demostració de la pèrdua d’heterozigosi del gen Rb El gen del Rb es un gen molt gran i per electroforesi es dificil fer southern o northern per veure la perdua pero s’ha vist un gen (diesterasa) que te dues isoformes que esta molt a parop del gen Rb, una manera de veure si es perd per delecció del Rb es detectant si es perden algunes de les isoformes d’aquest altre gen. Detectar aquest altre gen per electoforesi es mes facil.
66 Biologia del càncer Taula Alguns gens tenen funcions inhibidores i alguns com el MEN1 modifica les histones que produira inhibició.
La metilació del DNA es manté després de la replicació Son canvis epigenetic sque es poden mantenir d’una celula en una altra, inclus algunes metilacions ,acetilacions… es poden heredar.
Les metilacions en els protomors p.e, inhibeixen la transcirpció.
67 Biologia del càncer Taula Gens que es troben hipermetilats en tumors humans.
La metilació es pot donar sense que passi res quan està regulat pero les metilacions que es troben en tumors oson les que es matenen i no estan regulades. Es poden donar per modificacions en les molecules o modificacions en les metilases.
68 ...

Comprar Previsualizar