Resum Mòdul 1 (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Oberta de Cataluña (UOC)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Acció col·lectiva
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 06/11/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

PROCESSOS COL·LECTIUS I ACCIÓ SOCIAL 2 ENFOCAMENTS TEÒRICS DELS COMPORTAMENTS COL·LECTIUS Teories del contagi: • Jiménez Burrillo (1981) à Les T. Del contagi no són teories, ja que quan es parla de contagi s’al·ludeix a un mecanisme explicatiu present en l’obra de diferents autors. • Le Bon à Autor més representatiu. Per aquest autor, el contagi és un dels tres processos implicats en el comportament col·lectiu. • Més recentment és defensat per M.Blurner à Contagi : “Reacció circular” en la qual el contagi té, a més, un efecte reforçador, ja que el fet que una persona reaccioni de la mateixa manera que una altra davant d’un determinat esdeveniment fa que la conducta de la primera persona estigui reforçada. És un contagi d’anada i de tornada. • Tots aquesta autors, afirmen, que la presència d’altres persones pot donar lloc al que podríem denominar “processos d’influència interpersonal” que fan que un sentiment, una actitud, una conducta, es tanquin difonent d’una persona a una altra, i contagiant així tot el grup com si es tractés d’un virus. • Nombroses crítiques que Burrillo resumeix: o Absència d’evidència empírica de l’existència del contagi emocional o Absència d’evidència empírica dels mecanismes suposadament actuant: suggestió, identificació, etc. o Poder explicatiu limitat Teoria de la convergència: • Necessitat que els membres de la massa comparteixin alguns tipus de característiques comuna. • Milgram i Toch (1969) à exemplifiquen aquesta necessitat amb la sala d’un hospital en la qual estan ingressats pacients amb una mateixa malaltia sense que se l’hagin contagiat els uns a als altres. La conducta homogènia de la massa obeeix, per tant, al fet que en tenir els seus membres característiques comunes, és fàcil esperar que el tipus de conducta sigui similar. Si la conducta és violenta, això significa que les persones de la massa comparteixen la característica de ser persones violentes. Al contrari, la teoria del contagi, es podria qüestionar que ho fossin totes, ja que només seria necessari que unes quantes persones violentes “infectessin” la seva violència a la resta. Teoria de la norma emergent: • Els models anteriors comparteixen la característica d’assumir l’homogeneïtat de conducta dels membres d’una massa. Això contrasta amb la realitat ja que un examen detingut de les conductes col·lectives mostra que no tots els membres actuen de la mateixa manera (T. Contagi + T. Convergència) • Diferents investigacions clàssiques de la psicologia social han mostrat que la interacció amb els petits grups dóna lloc a l’aparició de normes o estàndards de conducta que exerciran una forta influència sobre la seva conducta. • Teoria originada per Turner i Killian (1957) à Afirmen que l’actuació de la persona depèn de la seva percepció sobre les normes que regeixen en la situació en què es troba. Aquestes normes són creades en el transcurs de la interacció amb el grup. • Segons Sherif, l’ambigüitat de la situació afavoreix l’aparició d’aquestes normes. La conducta de la massa no és irracional o irreflexiva, és normativa, en relació amb les normes generades pel mateix grup. Teoria de la tensió estructural • Anomenada també teoria del valor afegit • Smelser (1963) à Destaca el paper reivindicatiu i propositiu del comportament col·lectiu. Aquest comportament col·lectiu està dirigit a l’obtenció d’unes metes que es consideren inaccessibles per altres vies. • La conducta col·lectiva ocorre quan les persones es preparen per actuar sobre la base d’una creença que se centra en el canvi d’alguns aspectes de la societat. Però només sorgeix quan hi ha forma d’aconseguir el resultat desitjat mitjançant les institucions normals de la societat. Aquesta conducta ocorre fora de les institucions i està propositivament orientada cap al canvi. • Per tenir comportament col·lectiu és necessari el compliment de 6 determinants. Cada determinant en un ordre particular i cada un és condició necessària per al següent: 1. Conductivitat estructural: condicions estructurals generals necessàries per a un episodi col·lectiu. 2. Tensió estructural: Conflictes entre elements del sistema. Possible font de tensió que té el seu origen a la deprivació de privilegis. 3. Desenvolupament i expansió de creences: Sobre les causes de la tensió i sobre les formes d’eliminar-la o disminuir-la 4. Factors desencadenants: esdeveniment que actua com a determinador de l’acció. 5. Mobilització per a l’acció: tot l’anterior porta a la necessitat d’implicar el grup. Aquí té un paper important l’actuació dels líders. 6. Control social: Actuacions per part dels agents de control social per intentar evitar l’acció • El model s’ha utilitzat amb èxit parcial per explicar diversos casos de comportament col·lectiu en el qual s’ha produït enfrontaments Ex: Lewis (1975) à enfrontaments de 1970 a la universitat de Kent on van morir quatre estudiants per trets de la policia. D’acord amb aquest exemple, podem concloure que, com a mínim, el model prediu correctament l’últim element, el control social. Teoria de la identitat social: • Henry Tajfel (1971) à Publica un article en e qual es descriu el que posteriorment serà conegut com a experiments del paradigma mínim.. • Els resultats obtinguts pels autors permeten observar com, en una situació en la qual es reparteix una quantitat de diners entre una persona pertanyent al propi grup i una altre pertanyent a un altre, hi ha una tendència a afavorir el membre del propi grup. • Tendència a afavorir el membre del propi grup no es a en termes absoluts, sinó en termes relatius, és a dir, el que defineix “afavorir” no és la quantitat absoluta que rep, sinó la quantitat en relació amb la que rep la persona de l’altre grup. • L’afavoriment pot implicar, per exemple, donar una quantitat baixa de diners al propi grup sempre que això impliqui que la persona de l’altre grup obtingui una quantitat encara inferior. • La teoria del a categorització, comparació de la identitat social, és la necessitat d’obtenir una identitat social positiva la que porta al fet que procurem diferenciar positivament el nostre grup respecte a altres grups. Si en el procés de comparació el nostre grup surt afavorit, nosaltres sortim afavorits, obtenim una identitat social positiva. • • • • • • • • Identitat social positiva: Part del autoconcepte d’un individu que deriva del coneixement de pertinença a un grup o grups social juntament amb el significat valoratiu i emocional associat a aquesta pertinença. John C. Turner (anys 80) à Teoria de l’autocategorització. à Tres possibles nivells de categorització del jo: 1. Supraordenat (ésser humà) 2. Nivell intermedi de tipus grupal amb categoritzacions “in-group”/ out group” 3. Nivell subordinat: En el qual la categorització es realitza a nivell personal. L’autopercepció tendeix a variar en un continu que aniria des del que és totalment personal (màxima diferenciació entre el jo i els membres del propi grup) fins al que és totalment grupal (màxima similitud amb el propi grup i màxima diferenciació amb altres grups) Com que es tracta d’un continu, també es poden donar nivells intermedis. Aquesta teoria ens permet una explicació de l’homogeneïtat de la conducta de la massa. Afirma que l’individu perd la seva identitat, que es converteix en un membra indiferenciat de la massa sofrint un procés de “desindividualització” Turner à Parla de “Despersonalització” àProcessos d’autoestereotipació pels quals les persones es perceben a elles mateixes més com a exemplars intercanviables d’una categoria social que com a personalitats úniques definides per les seves diferències individuals respecte als altres. Despersonalització és diferent a desindividualització perquè no implica una pèrdua de la identitat individual, sinó un canvi del nivell personal al nivell d’identitat. Stephen Reicher à Model de conducta de masses à Ofereix explicacions de la conducta de masses radicalment diferents a les clàssiques (t.contagi) i fins i tot a les d’aparença més social (t. Emergent) Reicher à els membres d’una massa comparteixen una mateixa auto categorització, és a dir, es consideren a ells mateixos com a membres d’un grup i, per tant, amb unes característiques comunes que els diferencien dels altres grups. Com més representativa del grup sigui considerada una persona, més influencia tindrà aquesta en la definició de la conducta normativa. Conclusions: o Els membres de la massa actuen en termes d’una identitat social comuna, això s’oposa a les concepcions, les quals en la massa es produeix una pèrdua d’identitat. Ocorre més aviat el contrari, un reforç de la identitat, però no en el sentit individual, sinó social o El contingut de la conducta de la massa estarà limitat per la naturalesa de la categoria social a la qual pertanyen. La conducta no serà necessàriament destructiva o violenta, ja que la forma que adoptarà la seva conducta dependrà de la seva identitat social. Resum à Reicher: o Argument clau: Les persones no tenen una identitat singular i única, sinó que més aviat són capaces de definir-se a difernts nivells d’abstracció. o Es poden definir en termes de les seves diferències personals respecte d’altres persones però igualment també poden definir-se en termes de com el seu grup es diferencia d’altres grups (identitat social) o Identitat social (home), la seva conducte està determinada pels significats associats amb el grup (masculinitat) més que amb les seves creences i valors personals. o Aplicat a la psicologia de les masses, les persones no perden la seva identitat de massa, canvien d’una identitat personal a una col·lectiva. • • La conducta d’una persona no està subjecta a una pèrdua de control, es passa d’actuar individualment en termes de creences i valors individuals a actuar col·lectivament en termes de creences col·lectives compartides. Limitacions: 1. El Model de la identitat social dóna per assumit que aquesta determina l’acció, però no es consideren els processos mitjanant els quals aquesta es construeix. En el cas dels conflictes es podria arribar a plantejar que aquests són una mica inevitables donada la naturalesa d’algunes masses. 2. Atén poc a les dinàmiques intergrupals. Tota l’anàlisi se centra en les percepcions dels membres de la massa, sense considerar com les accions d’una de les parts (grup a que s’enfronta la massa) pot afectar les conductes i percepcions de l’altra. Reformulació dels plantejaments inicials: o Passa a parlar del “model elaborat d’identitat social” (ESIM) à Destaca com els esdeveniments de massa es caracteritzen per tractar-se de relacions intergrupals i que la identitat social dels membres de la massa i les seves accions depèn de les dinàmiques de les esmentades relacions. o Una massa, independentment de la característiques dels seus membres, pot redefinir el curs adequat d’acció , depenent de les relacions que mantingui amb l’altre grup. ...

Comprar Previsualizar