8. El cursus honorum municipal o decurional (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Epigrafia i Numismàtica
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 23/01/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

8. El cursus honorum municipal o decurional 1. Situació a la Itàlia republicana    Colònia llatina (o de dret llatí): un grup de ciutadans romans renúncia a exercir els seus drets ciutadans a Roma capital i funda una nova ciutat. Es distribueix la terra de la ciutat (resultat de la expansió de Roma per la península Itàlica) de manera desigual. Hi ha dos magistrats superiors (anoments pretors o cònsols) i dos inferiors (anomenats edils o questors). Assamblea censitària (pocs ciutadans) i assemblea de tots els ciutadans.
Colònia romana (o de dret romà): reben tots els drets dels ciutadans romans. El territori de la colònia romana és com si realment fos territori de la ciutat de Roma. Dos pretors o dos duoviri.
Municipi: són relativament independents de Roma. Disposen de les seves institucions pròpies (autòctones), certa autonomia legal, econòmica i fiscal. A partir del s. I a.C. dirigits per: quattorviri, IIviri iure dicundo.
2. Situació a les províncies.
2.1.Ciutats peregrines:    stipendiariae: paguen molts impostos; terres són confiscades i repartides entre ciutadans romans.
foederatae (foedus): paguen pocs impostos; terres propietat seva.
inmunes: No paguen impostos, terra propietat seva.
2.2.Municipis de dret llatí i de dret romà.
   municipis de dret llatí: aquells en què la majoria de la població no té la ciutadania romana. ius Latium minus = reben la ciutadania només els que han exercit una magistratura local (edils o questors); ius Latium maior = reben la ciutadania tots els decurions (membres de l’ordo decurionum).
municipis de dret romà: la major part de la població té la ciutadania romana.
Un municipi de dret romà pot evolucionar cap a colònia romana. No hi ha grans diferències. És un qüestió, a les províncies, de prestigi.
3. Institucions.
   El populus (o plebs) o “démos” a la part oriental de l’Imperi format per ciutadans romans (cives).
Habitants de la ciutat dividits en curiae (màxim 11), com les tribus de Roma. Els habitants distribuits en cúries es diuen curiales. Paralel·lament la curia és també l’edifici on es reuneix l’ordo (el senat local). A vegades hi ha organizació en tribus.
Incolae: confusió legal sobre aquest terme. Sembla ser que no són ciutadans romans, però que tenen la seva residència a la ciutat (o en el territori de la ciutat) i disposen d’alguns drets.
  L’ordo decurionum: senat local (senatus/”boulé”). Per entrar-hi: o posseir ciutadania romana i ser lliure. Lliberts no, però els seus fills sí.
o estar domiciliat a la ciutat.
o tenir més de 25 anys.
o tenir bona situació econòmica perquè calia pagar la summa honoraria. Cada ciutat establia la quantitat mínima d’ingresos per ser decurió i el nombre de decurions (Irni: 63, 25.000 sestercis; Urso: 100).
Album decurionum: llista que reuneix tots els decurions vius, hagin exercit magistratures o no.
Es confecciona llista cada 5 anys.
4. El cursus dels magistrats municipals.
4.1.Maneres d’entrar en l’ordo    exercir una magistratura. Presentar-se a les eleccions.
cooptatio (els decurions escullen a nous membres).
designatio: ser designats (escollits) perls IIviri quinquenales que redactaven cada cinc anys l’album de l’ordo.
4.2.Mots importants      honor (,-oris): magistratura, augmenta el prestigi social de la persona i la jerarquia dins la ciutat (apareix a l’album).
munus (,-eris): totes les funcions públique (incloses les magistratures), augmenta el prestigi social, però no la jerarquia (no implica aparèixer a l’album).
onus (,-eris): càrrega, impost, contribució econòmica per ajudar a l’economia de la ciutat.
Summa honoraria: quantitat establerta per la llei municipal. Cada magistrat l’ha de pagar obligatòriament, excepte quaestor. Es dedica a fer obres públiques a la ciutat.
Pollicitatio: quantitat “lliure” que el magistrat regala a la ciutat.
4.3.Cursus municipal 4.3.1. Magistratures locals Com les magistratures “estatals”, les magistratures “locals” són anuals, col·legiades, amb dret de vet/veto. Han d’esperar un mínim de tres anys entre magistratures, fet que no es respecte.
   Quaestores (QUAEST) (2): s’ocupaven de questions econòmiques (cobraments, pagaments, control i custòdia dels diners municipals).
Aediles (AED) (2): s’ocupaven de ls questions materials de la vida quotidiana, especialment de l’abastiment dels mercats, neteja de la via pública, lluita contar incendis, ordre públic.
IIviri (IIVIR) (o IIviri iure dicundo) (2): o totes les funcions administratives i judicials a imitació dels cònsols (convocaven les assemblees i dirigien el procés electoral, distribuien el pressupost de la ciutat, proposaven les obres públiques que calia fer, proposaven el personal subaltern que calia contractar, etc).
o Oferien jocs, pagant amb el seu patrimoni.
o Privilegis honorífics: presidien rituals religiosos, tenien seients preferents i reservats en els espectacles públics, magistrats epònims de les seves ciutats de manera que lleis o inscripcions poden estar datades amb els seus noms.
o Cada cinc anys, els IIviri, són IIviri quinquennales i s’els encarrega confeccionar l’album de la ciutat.
o Reben nom de la última magistratura que han exercit: quaestoricius, aedilicus, duoviralicius.
4.3.2. Sacerdocis Municipals (temporals, 1 any)  pontifex (,-ificis) (3): o abans normalment havien sigut duovirs.
o càrrec religiós més important de la ciutat.
 augur (,- uris) (3): o han de considerar els auspicis en relació a una tasca concreta o a l’elecció d’un magistrat.
 Flamen (, -inis): o s’encarregava del culte imperial a la ciutat.
o escollit per l’ordo.
o 1 era flamen perpetuus. No ho era per sempre, però després de ser-ho, encara en podia conservar la dignitat.
4.3.3. Títols especials.
 Patronus civitatis: la ciutat escull un personatge influent (senador o cavaller) per a representar la ciutat devant l’Estat en temes econòmics, fiscals, obres públiques, etc. El patronus és un grup de pressió/”lobby”.
 Curator civitatis: personatge nomenat per l’Emperador (no és un magistrat) per controlar les finances d’una ciutat. Apareix a partir de Trajà (98-117 d.C.).
...