L'alimentacio des de l'òptica de la seguretat alimentària (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Nutrición Humana y Dietética - 3º curso
Asignatura Dret, ètica i deontologia
Profesor L.S.
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 11/11/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

MÒDUL III. L’alimentació des de l’òptica de la seguretat alimentaria 5 L’ALIMENTACIÓ DES DE L’ÒPTICA DE LA SEGURETAT ALIMENTARIA (I).
INTRODUCCIÓ I MARC NORMATIU 5.1 L’EMERGÈNCIA DE LA PREOCUPACIÓ PER LA SEGURETAT ALIMENTARIA. LES CRISIS ALIEMTARIES RECENTS DE MAJOR IMPACTE: DE LES VAQUES BOGES A L’E-COLI La preocupació de la societat per la S.A. 1es remunta des de fa molts anys (religions que tenen normes relatives a l’alimentació i qüestions de S.A.).
Les primeres normes les trobem a l’Edat Mitjana (mercats i fires), que tracten sobre com exposar els aliments, no fer-ho en aigua, prohibició de llançar les carns en mal estat als rius,...
Tot i així, no cobra un cost consolidat fins que no apareixen els primers estudis de microbiologia al s. XIX.
A Espanya, les primeres normes apareixen a ppis del s. XIX en relació a productes d’origen animal.
A ppis del s. XX apareix la normativa sobre el frau alimentari i es dicta el codi alimentari. Són els ajuntaments que controlen el compliment d’aquestes normes.
Al 1940 hi ha un canvi en el model productiu i de consum que s’inicià amb la tecnificació de la industria alimentària. La incorporació de les dones al món laboral suposa un canvi pel que fa a la producció d’aliments.
La real revolució que va fer avançar aquesta legislació, foren les crisis alimentàries que marcaren un abans i un després: 1) La crisi de l’oli de colza als anys 80.
L’oli que anava destinat a usos industrials, era un oli canviat de calor. El frau va ser què el tractament no canviava les característiques organolèptiques de l’oli i es ca distribuir per tot el país provocant més de 1000 morts i 3000 malalts.
Va afectar a tot tipus de població, des de les més desfavorides a les classes més altes.
Un revulsiu va fer agafar consciencia de que els aliments poden ser un problema de salut pública.
2) La crisi de les vaques boges Pinsos elaborats amb restes animals (norma i producció més laxes) fent que quedessin els prions que afectaven a les vaques.
Tot i així només e podria saber si la mort era a causa d’aquesta malaltia si es fa la autòpsia al cervell.
Aquesta crisi va travessar moltes fronteres des d’Anglaterra.
Amb aquestes crisis va fer que s’aprovés el RE 178/2002 i a Espanya s’aprovés la Llei de Seguretat Alimentària i Nutrició 17/2011.
Junt amb aquestes hi ha el reglament general de seguretat dels productes (regula els productes dedicats al consum)  al reglament espanyol.
1 S.A.  Seguretat Alimentària 5.2 EL CONCEPTE D’ALIMENT SEGUR DISTINCIÓ DEL CONCEPTE DE QUALITAT ALIMENTÀRIA La norma que ho defineix és el RE 178/2002 a l’article 14 (innocus i aptes pel consum humà).
Són criteris per valorar si un aliment és segur o no.
Posa en relació directa la informació de l’etiqueta i la conducta que porta el consumidor.
També determina 3 criteris mer determinar si un aliment és nociu: Els efectes del producte sobre les persones i sobre tot en persones de risc com embarassades.
“El pa és segur, però si el consumeix un celíac serà nociu” A l’apartat 5, dóna una sèrie de criteris per tal de saber si l’aliment és apte pel consum humà: En caràcter general, prohibeix radicalment els aliments no segurs.
A l’apartat 6, presumpteix de que la remesa no segura s’ha de retirar quan el reste de productes no és segur.
Admet prova en contra (Iuris Tantum).
...

Comprar Previsualizar