GM- Tema 2. Anomalies cromosòmiques (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 3º curso
Asignatura Genètica Mèdica
Año del apunte 2015
Páginas 16
Fecha de subida 15/03/2016
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

GM- Tema 2 mfiguls TEMA 2. ALTERACIONS CROMOSÒMIQUES 1956, Tijo i Levari: Es descobreix que tenim 46 cromosomes. Fins aquell moment s’havien utilitzat solucions hisotòniques. Un investigador la va fer lleugerament hipotònica, el que va permetre una separació molt clara dels cromsomes, que va permetre comptar-los i determinar que n’eren 46.
1959, Leujene: Es determina la primera trisomia cromosòmica, la trisomia 21.
Les anomalies cromosòmiques es diferencien en - NUMÈRIQUES o Aneuploïdies: trisomies (47, 2n+1) i monosomies (45, 2n-1) o Poliploïdies: triploïdies (69 cr, 3n) i tetraploïdies (92 cr, 4n) - ESTRUCTURALS o Equilibrades; translocacions (t, rob, der), inversions (inv), insercions (ins). També poden ser desequilibrades.
o Desequilibrades: Duplicacions (dup), delecions (del), cromosomes en anell (r) i isocromosomes (i) El sistema ISCN és la normativa per anomenar la citogenètica en humans (per cromosomes normals i aberracions cromosòmiques constitucionals): - 1984: Primera unificació de la nomenclatura (s’anomena el que s’observa per citogenètica convencional).
- 1995: Segona reunió, ja es descriuen anomalies que es troben en cèl·lules canceroses (cg convencional + cg del càncer).
- 2004: aparició de nomenclatura en cèl·lules analitzades per FISH (cg convencional + cv del càncer + FISH).
- 2009: aparició de nomenclatura en cèl·lules analitzades per MLPA i microarray (cg convencional + cv del càncer + FISH+ MLPA + Microarray).
- L’edició actual és del 2013 A continuació es mostra una tinció dels cromosomes per bandes G.
Depenent de la resolució, veurem més o menys bandes.
La majoria de trencaments es donen en bandes clares.
A continuació es mostra la freqüència de les anomalies cromosòmiques: Freqüència d’anomalies cromosòmiques en nadons no seleccionats - Freqüència anomalies cromosòmiques: 9,1 per cada 1000 naixements.
Aquestes anomalies en molts casos es detecten en un diagnòstic prenatal invasiu, la població en general no se’n sol fer si no hi ha cap problema o antecedent familiar.
Freqüència poblacional d’anomalies cromosòmiques específiques: La freqüència de la trisomia 21 és molt més elevada que la del 18 o 13, això podria explicar-se per la mida. El cromosoma 21 és el més petit i té una densitat gènica baixa. El 18 no és tant petit però té una densitat gènica baixa. El cromosoma 13 és bastant gran.
1 GM- Tema 2 mfiguls Pel que fa als cromosomes sexuals les freqüències son elevades perquè els fenotips no són molt severs (“passen desapercebuts”).
Avui en dia, per tal de calcular les freqüències de les anomalies cromosòmiques no s’accepten els resultants provinent de DP, individus amb retard mental....ja que estan molt esbiaixats.
Origen de les poliploïdies: - 66% fecundació per dos espermatozoides (n+n+n) 24% espermatozoide diploide (2n+n) 10% oòcit diploide (n+2n) endomitosis: no hi ha citocinesi després de la primera divisió embrionària Origen aneuploidies: - No disjunció Mi No disjunció MII Altres mecanismes menys freqüents Origen anomalies estructurals: Translocacions: – Translocació recíproca: tall en dos cromosomes diferents i intercanvi dels fragments acèntrics – Translocació robertsoniana: Intercanvi de material entre les regions organitzadores del nuclèol.
Grans delecions, inversions i cromosomes en anell: – Cromosomes en anell: pèrdua dels extrems dels cromosomes i posterior fusió 2 GM- Tema 2 mfiguls 1. TRISOMIES AUTOSÒMIQUES Trisomia del cromosoma 21: síndrome de Down Incidència: 1/650 naixements (no DP) - És l’anomalia més freqüent i la primera causa de retard mental - Hi ha un efecte de l’edat materna, hi un augment exponencial del risc a tenir un fill afectat a partir dels 38-50 anys - Hi ha excés de nens afectats pel síndrome.
- 90% dels casos de trisomia 21, el cromosoma extra és matern: ¾ per no disjunció a MI i ¼ per no-disjunció a MII.
Origen: - 95% resultat de no-disjunció (trisomia lliure) - 2% de translocacions Robertsonianes (14;21) - 50% heretades - 2% resultat de mosaicisme - 1% altres reorganitzacions cromosòmiques Actualment la corba d’incidència s’ha vist molt esbiaixada. En molts casos les parelles joves tenen fills afectats per la trisomia, això és perquè en molts casos els individus no s’han realitzat tècniques de diagnòstic. Per, això el test del síndrome de Down s’està aplicant als naixements (cribratge en nounats).
Els portadors d’un d’isocromosoma 21 tenen gairebé un 100 % de probabilitats de tenir un fill amb el síndrome Característiques clíniques - Marcada hipotonia: Musculatura laxa. Està relacionat amb la obesitat. Els individus hipotòmic tenen facilitat per acumular greix.
Orelles petites i amb implantació baixa: molt típic en anomalies cromosòmiques Fissures palpebrals obliqües: la distància entre les fissures palpebrals (entre parpella superior i inferior) hauria de ser recta, en els afectats pel síndrome és obliqua.
Perfil facial pla i nas petit Braquicefàlia: no tenen la curvatura natural que té el crani. No té efectes importants en la salut.
Cardiopatia congènita (40-50%): aquesta s’ha d’operar en el moment de naixement o més endavant i sol ser la causa de mort dels afectats del síndrome.
Atrèsia o estenosi duodenal: el duodè s’estreny. També es pot donar l’atrèsia (el duodè es fusiona), això, si no s’opera aviat, pot produir la mort per no moviment dins de l’intestí prim.
Hipotiroïdisme (20-40%) Leucèmia (2%) Demència (Sobretot Alzheimer)(30-40 anys): el gen de l’Alzheimer està al cromosoma 21.
Aquest fet s’explicaria per un efecte de dosi gènica Tendència a l’obesitat i malalties periodoncials (problemes a les dents) Presenten un retard en assolir capacitats, com seure amb independència (triguen dels 6-30 mesos), deambulació (tarden a caminar 1-4 anys), primeres paraules (1-3 anys)...
Coeficient intel·lectual de 45-48 amb un ampli marge fins a un límit superior al voltant de 70 (s’ha vist que també hi ha una correlació amb el CI parental). Un entorn familiar que estimula la carència intel·lectual del nen ajuda. La integració escolar amb un suport especial també és altament beneficiosa.
Esperança de vida: Edat mitjana de mort sobre els 50 anys. La cardiopatia és la responsable del increment de mort infantil.
3 GM- Tema 2 mfiguls Risc de recurrència: - - Hi ha persones amb predisposició a la no disjunció (sinapsi meiòtica), sobretot homes.
En dones no es poden fer estudis de no-disjunció meiòtica, ja que és molt complicat Gran efecte d’edat materna Si el pare (mascle) és portador translocació Robertsoniana (14;21) el risc de tenir un fill afectat és inferior a l’1%, ja que les gàmetes que farà seran les equilibrades. En canvi, si mare portadora, el risc és del 10-20%, ja que el deteriorament dels gàmetes desequilibrats no està tant perfeccionat com en homes.
Si pare/mare portador Robertsoniana (21:21) el risc es proper al 100% En una dona amb trisomia 21, el risc de recurrència a la descendència és d’un 50%. En canvi, els homes amb S.Down rarament son fèrtils (bloqueig meiòtic).
Prevenció: Diagnòstic Prenatal Trisomia del cromosoma 18. Síndrome d’Edwards Incidència: 1 en 7900 naixements - alt excés de nenes Efecte d’edat materna El 36% dels casos s’avorten espontàniament en el segon trimestre 90% dels casos cromosoma 18 extra d’origen matern (MII) Bases cromosòmiques: - 94% resultat de no disjunció (trisomia lliure) 6% mosaic o trisomia parcial 18q Carácterístiques clíniques - Retard de creixement ja des dels primers moments de la gestació, - Retard mental sever, difícilment es comuniquen.
- Esternó curt això implica que tenen unes costelles irregulars - Cardiopatia congènita (90% dels casos), que sol ser la causa de mort en la majoria dels casos.
- Ooccipit prominent - Orelles simples - Hipoplàsia d’ungles: ungles molt petites i poc estructurades - Fons d’ulls pàlid i problemes de visió - Planta del peu convexa i dits de la mà cavalcats, el que limita el moviment de mans.
- Reflux gastro-esofàgic: moltes vegades se’ls alimenta amb una sonda nasogàstrica per evitar la mort per inaniació. Més tard se’ls pot posar una sonda gàstrica.
Esperança de vida Edat mitjana de vida sobre els 4 dies a 2 anys. Descrit un supervivent fins els 19 anys, excepcional? La causa de mort sol ser una aturada cardiorespiratòria Imprescindible alimentació nasogàstrica als inicis de vida 4 GM- Tema 2 mfiguls Risc de recurrència: Gran efecte de l’edat materna Amb ecografia es podria detectar aquesta malaltia sobretot per la forma del peu. Si es detecta es fa un diagnòstic prenatal invasiu.
Trisomia del cromosoma 13. Síndrome de Patau Incidència: 1 en 9500-12000 naixements.
- Efecte d’edat materna - El 64 % dels casos s’avorten espontàniament en el segon trimestre - 90% dels casos cromosoma 13 extra d’origen matern, tant de MI com MII (no hi ha una prefència) Bases cromosòmiques: - 90% resultat de no disjunció (trisomia lliure) - 5-10% translocació Robertsoniana Com que el cromosoma es acrocèntric (igual que el 21), molts síndromes s’hereten per pares portadors d’una translocació robertsoniana (s’hereta un isocromosoma) (13-21, 14-13...) - Un pare portador d’un isocromosoma 13 té un 100 % de probabilitats de tenir un fill afectat per aquest síndrome.
Característiques clíniques - Retard de creixement - Holoprosencefàlia (60-70%): desapareix la separació entre els hemisferis. Hi ha diferents graus (la separació es veu mes o menys) - Aplàsia cutània, defectes del cuir cabellut: pell molt primerenca - Llavi leporí sempre associat a fissura palatina(60-70%) : no es fusiona ni el llavi ni el paladar.
- Malformacions cardíaques (80%) - Anoftàlmia (60-70%): no tenen ulls.
- Polidactília post axial (60-70%): un dit de més (al final, post-axial) - Omfalocele: les vísceres abdominals estan a l’exterior, el que significa molts problemes alhora del part.
- Malformacions renals - Retard mental molt greu 5 GM- Tema 2 mfiguls Esperança de vida Edat mitjana de vida sobre els 7-10 dies. Supervivència màxima de 12 mesos La causa de mort sol ser una aturada cardiorespiratòria per reflux gastroesofàgic (entra als pulmons).
Risc de recurrència: - Molt baix (0,5%), només relacionat amb edat materna - Pares portadors d’una translocació Robertsoniana tenen un petit risc (menys de l’1%).
Aquest risc es tant baix ja que normalment els gàmetes aberrants no tiren endavant (es bloquegen) Altres trisomies autosòmiques És summament rar trobar una trisomia d’altres autosomes en el període perinatal. S’han descrit uns sis casos de mort perinatal amb trisomia 22, i uns sis més de trisomia 9 (es sospita que eren mosaics) Podem trobar gairebé qualsevol trisomia d’autosoma en mosaic. à Causen molts símptomes però no síndromes.
Monosomies autosòmiques Són letals. Per això, normalment només es detecten monosomies d’autosomes en embrions preimplantacionals.
Excepció única de monosomia 21, descrita en una pèrdua gestacional de 17w (mosaic?) 2. ALTERACIONS DE CROMOSOMES SEXUALS - - - MONOSOMIES: 45, X TRISOMIES: o 47, XXY o 47, XYY o 47, XXX ANOMALIES ESTRUCTURALS: o cromosomes en anell X(r) o isocromosoma i(Xq).
o També hi ha casos i(Xp) – no apareix a la imatge-. Els individus afectats tenen un retard mental molt greu. Això és pel gen XIST: si el braç llarg (q) es deleciona, no hi ha el gen XIST, per tant, no hi ha la inactivació del cromosoma X extra i tenim tres dosis de Xp actives.
DISCORDÀNCIES ENTRE SEXE FENOTIP/GENOTIP Quan hi ha una anomalia cromosòmica que implica l’X, hi ha una inactivació preferent del cromosoma anòmal. Per això el fenotip de les dones X X(r) es molt similar al de les dones normals, XX Monosomia del cromosoma X. Síndrome de Turner Incidència: 1 en 2500 naixements de nenes - El 99% dels casos s’avorten espontàniament - Mort intrauterina 12-40w 65% L’iceberg fa referència a molts casos d’alteracions cromosòmiques que passen desapercebudes, ja que no arriben al naixement.
6 GM- Tema 2 mfiguls Bases cromosòmiques: - 80% absència cromosoma patern (MI) S’ha vist que la manca de cromosoma X matern és molt més letal, que la manca del cromosoma X patern, per motius epigenètics.
- anomalies estructurals X patern, (anells, delecions, isoXq) - Pèrdues postzigòtiques (mosaicisme): moltes dones afectades i que sobreviuen són mosaics i per això sobreviuen.
Característiques clíniques - Estatura baixa (147cm)* o Degut al gen SHOX. La pèrdua d’una copia del gen SHOX, que està relacionat en el desenvolupament de l’esquelet (creixement i maduració dels ossos a les cames i braços) explicaria la baixa estatura.
- Disgenèsia gonadal: no tenen ovaris, però si úter i trompes de Fal·lopi.
- Malformacions cardíaques (15-50%) (coartació aorta): la aorta surt d’una altra banda del tronc cardíac, el que s’ha d’operar els primers anys de vida - Mans i peus edematosos: acumulen molt líquid - Anomalies renals (ronyons ferradura) (33%) - Coll “alat” : és operable per cirurgia estètica - Problemes d’audició (pèrdua d’audició del 66%) - Implantació cabell baixa - Intel·ligència normal - Tendència a obesitat A partir de la pubertat - Amenorrea primària: no generen oòcits - Desenvolupament mamari absent o mínim - Infertilitat (POF) - Hipotiroïdisme - Diabetes mellitus (15%) Aquestes dones van ser les primeres candidates a la donació d’oòcits, perquè anatòmicament eren perfectes però no generaven oòcits.
No risc de recurrència Tractament - Hormona de creixement , el fet quw hi hagi deleció de SHOX avala que es pugui fer quest tractament.
- Cirurgia plàstica (coll “alat”, absència de mames) - Tractament substitutiu continu d’hormones sexuals femenines (teràpia estrògens) - FIV amb donació d’oòcits quan els problemes cardíacs ho permeten - Dietes hipocalòriques - Tractament hipotiroïdisme 7 GM- Tema 2 mfiguls XXY. Síndrome de Klinefelter Incidència: 1 en 600-800 naixements de nens - Efecte edat materna avançada Es descobreix casualment en un DP invasiu o, a la vida adulta, estudiant causes d’infertilitat.
Majoria de casos mai diagnosticats.
Bases cromosòmiques: - 40% error meiòtic matern (MI) - 50% error meiòtic patern (MI) Els pares de SK d’origen patern poden tenir nivells elevats d’espermatozoides disòmics XY comparant amb pares de KS d’origen matern Característiques clíniques - Estatura elevada (186-195 cm)* pel mateix motiu que Turner tenen estatura baixa - Criptorquídia infantil: els testicles es queden dins l’abdomen i no baixen - Modest descens d'intel·ligència - Osteoporosi A partir de la pubertat - Ginecomàstia transitòria: els apareixen mames - Acumulació de greixos en ventre i malucs - Poc desenvolupament testicular: els testicles queden petits - Hipogonadisme hipergonadotròfic degut a que hi ha baixa producció de testosterona - Infertilitat 177 cm 186 cm Risc recurrència molt baix Tractament - Alguns individus presenten pocs espermatozoides testiculars, malgrat no en presentin en l’ejaculat. Possibilitat de fer FIV amb ICSI.
- Suplements de testosterona (IM o “parches”) 15/2/15 47,XYY 8 GM- Tema 2 mfiguls Incidència: 1 en 1000 naixements de nens - NO efecte edat materna: Perquè les dones no tenen Y. Tots els casos són d’origen patern Es descobreix casualment en un DP invasiu o estudiant nens amb problemes d'aprenentatge o comportament Com a mínim el 85% de casos no diagnosticats.
Bases cromosòmiques: - 99% error meiòtic patern (MII) Característiques clíniques Gairebé no tenen trets fenotípics - Estatura elevada (des de la infantesa) - Alçada mitjana 188-200cm - Desenvolupament de caràcters sexuals secundaris normal - No trets dismòrfics - Dificultat d’aprenentatge - NO associació en comportament agressiu: alguna bibliografia està equivocada - Fertilitat normal (espermatozoides normals).
- Descendència normal 47,XXX Incidència: 1 en 1000 naixements de nenes - Efecte edat materna Es descobreix casualment en un DP invasiu Bases cromosòmiques: - 75% error meiòtic matern (MI) Característiques clíniques: - Estatura elevada Alçada mitjana 180 cm Desenvolupament de caràcters sexuals secundaris i pubertat normal No trets dismòrfics Intel·ligència normal Fertilitat normal. No hi ha cap cas de recurrència (dones XXX que tinguin fillesXXX) Descendència normal Homes XX /Dones XY: Síndrome Swyer, Disgenèsia Gonadal És el cas en que hi ha discordancia entre sexe genotip i fenotip.
Incidència: 1: 30.000 Característiques clíniques: • • • Tant els homes com els dones son infèrtils En les dones, els testicles, que són molt primerencs, poden acabar causant un tumor. Es diagnostiquen en aquest moment. Les dones no tenen la regla, per tant, són infèrtils.
Els homes es diagnostiquen perquè també son infèrtils. Fenotípicament, els homes afectats tenen menys trets fenotípics que els Klineffelter Bases cromosòmiques: 9 GM- Tema 2 mfiguls En la meiosi, al produir-se un quiasme a la regió PAR, el cromosoma Y s’enduu part de X i l’X s’enduu part del Y. L’X s’enduria el gen SRY, llavors un fetus XY es desenvolupa com a dona.
L’intercanvi del fragment cromosòmic que conté el gen SRY entre els cromosomes X i Y no és la única causa de disgenèsia gonadal, però és el més freqüent.
Fragilitat del cromosoma XA: És una anomalia cromosòmica més aviat estructural.
Incidència: Mutació complerta: 1/4000 barons i 1/6000 dones; dones portadores de premutació: 0.3g1.7% Segona causa de retard mental després de S. Down, i la causa familiar més freqüent. Típic cas d’anticipació.
Bases cromosòmiques: - Mutació gen FMR1 (Xq27.3) Augment de còpies triplet CGG. = Mutacio dinàmica.
L’augment de còpies produeix una proteïna anòmala que causa els trets fenotípics.
Característiques clíniques - Retard mental - Hiperactivitat i dèficit atenció - Corpulència - Macro-orquídia (adolescència): testicles molt grans - Orelles grans - Front ampli - Cara allargada - Hiperelasticitat articular - Trets autistes - Convulsions Dones amb premutació - Fallada ovàrica precoç (POF) Homes amb premutació - Risc 1/3 malaltia neurodegenerativa FXTAS (Atàxia i tremor) abans dels 50 anys Tractament: - Antipsicòtics - Psicoestimulants (fragilitat cromosoma XA, ho veurem més extens més endavant) 10 GM- Tema 2 mfiguls 3. MICRODELECIONS I MICRODUPLICACIONS També anomenats síndromes de gens continus.
En la següent imatge es mostren diferents síndromes produïts per microdoelecions i microduplicacions, la regió microdelecionada i el percentatge d’individus amb el síndrome que la presenten: • En el DiGeorge, els 95% dels individus presenten la microdeleció. La resta d’individus amb el mateix fenotip però sense microdeleció • La resta de casos són deguts a factors epigenètics, bàsicament metilació del gen, el que provoca inactivació. (la inactivació té el mateix efecte que una deleció) Anteriorment les microdelecions es detectaven per tècniques com hibridació in situ (FISH) o array de cGH. Mai per bandes G (com es mostra en la imatge anterior).
Actualment, el nombre de síndromes causats per microdelecions ha augmentat (com mostra el següent gràfic). Això es deu a l’aparició de la tècnica dels Microarrays de cGH Aquesta tècnica, permet detectar les microdelecions i microduplicacions molt precisament.
foto El que és curiós és que hi ha més síndromes causats per microdelecions, que per microduplicacions. No s’ha trobat una explicació a aquest fet.
11 GM- Tema 2 mfiguls Una altra cosa curiosa és que les microdelecions i microduplicacions causants de síndromes es produeixen sempre en les mateixes regions. Sembla que hi hagi regions més propenses a patir aquest fenomen, això és perquè aquestes regions estan flanquejades per LCR (Low Copy Repeats) o duplicacions segmentàries, el que facilita la recombinació homòloga no al·lèlica (NAHR) entre LCRs en la meiosi. Això acaba causant fenòmens com delecions o duplicacions.
Les regions LCR són específiques dels humans, i, dels homínids en general.
Síndrome de DiGeorge o velocardiofacial o CATCH22 Incidència: 1 de cada 4000.
Característiques clíniques • • Cardiopatia congènita (75%) (tetralogia de Fallot, 20%) : les tres cavitats cardíaques estan unides i la musculatura cardíaca està molt desenvolupada Hipoplàsia del Timus (infeccions recurrents) : el timus està poc 12 GM- Tema 2 mfiguls • • • • • • • • • desenvolupat, el que genera propensió a infeccions Insuficiència velofaríngea amb fisura palatina(9%), això dona lloc a la boca típica Disfunció paratiroidea amb hipocalcèmia (60%): tenen poca absorció de Calci, que s’ha d’aportar constantment, sinó tenen un mal desnvolpament Cara caracteristica* Retard de creixement (83%) Dificultats d’aprenentatge moderades (62%) Retard mental moderat (38%) Problemes psicòtics i psiquiatrics (18% adults) : el presenten quan són adults.
Trets d’espectre autista Les orelles són molt característiques, molt replegades.
Origen: • 94% de novo • 6% heredat del pare Recurrència: • 50 % si un dels pares és portador • risc molt baix en població general (1%) si no hi ha mosaicisme gonadal Característiques • 90% pacients presenten deleció • Expressió intrafamiliar altament variable • Responsable del 10% de totes les cardiopaties congènites (10% cardiopaties dels humans degudes a DiGeorge) • Responsable del 2% d’esquizofrènies de la població general • Es pot DETECTAR per diagnòstic prenatal, s’observa l’estructura del cor, que presenta la tetralogia de Fallot.
Microdeleció 22q11.2 (1.5g3Mb)(LCR22)(96%)(24g30 gens) S.Wolf-Hirschorn: És la deleció 4p16.3 que pot ser deguda a una translocació desequilibrada Incidència: 1/50.000 Origen: • 90% deleció de novo Característiques - Retard del creixement sever - Microcefàlia - Cara característiques (casc grec): tenen el front molt prominent i com una 13 GM- Tema 2 mfiguls - protecció al nas, com un casc dels grecs Hipertelorisme: els ulls estan molt separats Tendència a convulsions (90%) Microgniata Philtrum Llavi superior curt, molt tibat i prim Hipotonia Retard mental important S.Cri du Chat Es conegut perquè els nens, acabats de néixer quan ploren, el plor sembla el miol d’una gat.
És la deleció 5p15.2, tant de tota la regió del 5p com només la regió 15.2.
Incidència: 1/50.000 Origen: • 90% deleció de novo • herència de cromosomes amb la deleció Característiques - Retard del creixement sever - Microcefàlia - Cara característica - Implantació orelles baixa - Hipertelorisme i estrabisme - Micrognàtia - Hipotonia - Cardiopatia - Retard mental S_Prader-Willi i S. Angellman: • Produïdes per defectes d’imprinting a la regió 15q11-q13 S. Prader Willi - 70%deleció (paterna) 30% 2 cromosomes materns(UPD) Estudis metiació(del+UPD) Mutació del centre de metilació Incidència: 1/10000 Característiques clíniques: – – – – – – – hipotonia : poc múscul retard mental lleu hiperfàgia: sempre tenen gana, no tenen sensació d’estar tips TOC: trastorn obessiu compulsiu hipogonadisme conducta alterada: tenen problemes de relació amb els altres to veu inadequat: els nens tenen veu de pito i les nenes veu ronca 14 GM- Tema 2 mfiguls – – mans i peus petits vocabulari reduit S. Angellman: - 70% deleció (materna) 3- 5% presència 2 cromosomes paterns(UPD) Estudis metilació(del+UPD) Mutació del centre de metilació Incidència: 1/15000-30000 Característiques clíniques - hipermotricitat/hiperactivitat: són molt actius retard mental greu atàxia: moviments incontrolables parla reduïda/inexistent estrabisme: l’eix dels ulls està desviat atracció aigua: en molts casos aquest fet s’utilitza com a diagnòstic insomni hipopigmentació hipersensibilitat a calor convulsions cara somrient S. Williams – Beuren Produit per la deleció 7q11.23(CR), que afecta al gen de l’elastina.
Incidència: 1/20.000-> 1/7.500 Característiques clíniques: - Tenen una cara èlfica pont nassal baix dèficit d’elastina (anomalies del teixit connectiu) estenosi aòrtica supervalvular 15 GM- Tema 2 mfiguls - estenosi pulmonar problemes d’aprenentatge hipersensibilitat al soroll (hiperacúsia) Origen: 90% deleció de novo S. Millier Decker / Deleció 17p13.3(CR), gen LIS1 Deleció d’un gen al cromosoma 17.
Incidència: 1/ 300.000 Característiques clíniques: Els nens tenen un cervell molt llis, amb pocs replegaments - lisencefàlia tipus 1 - agenesis cos callós - onfalocele - llavi superior prominent amb filtre llarg - retard mental sever/paràlisi cerebral - micrognaHa - hipertelorisme - cardiopaHa congènita - apnees - convulsions Esperança de vida reduida Screening de regions subtelomèriques Hi ha moltes noves delecions relacionades amb regions subtelomèriques. à 0’5-23% dels pacients amb retard mental idiopàtic presenten deleció en aquestes regions subtelomèriques.
Aquestes delecions estan associades a noves síndromes.
Quan hi ha delecions de la regió específica del telòmer, és quan es produeixen les síndromes associades a microdelecions subtelomèriques.
16 ...