TEMA 1 – INTRODUCCIÓ (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 18/03/2015
Descargas 2

Vista previa del texto

TEMA 1 – INTRODUCCIÓ Origen i evolució de la vida a la Terra La vida es un conjunt de molècules disposades de tal forma i ordre que donen com a resultat una morfologia i dinàmica exacta i a un maneig intern d'energia necessària per créixer, reproduir-se i morir.
- 14000 m.a. → Big Bang 4600 m.a. → Formació de la Terra 4000 m.a. → Atmosfera anòxica 3500 m.a. → Primers organismes vius. Modifiquen l’atmosfera terrestre, de rica en CO 2 (inert) a rica en O2 (oxidant). Això permet l’aparició d’organismes heterotròfics (animals).
Hi havia tants cianobacteris que van canviar la composició de l'atmosfera. Sense els cianobacteris el planeta no seria el que és, ja que els altres éssers vius que utilitzen l'O2 no podrien viure ni existir.
1400 m.a. → Cèl·lules eucariotes.
670 m.a. → Invertebrats.
L'experiment d'Stanley Miller (1953) demostrà que es poden obtenir molècules orgàniques essencials per a la vida a partir de molècules inorgàniques molt simples i abundants en l'atmosfera terrestre primitiva.
El “brou primordial” estava compost per H2O + NH3 + CH4 + H2 → CnHnNH (aminoàcids). En successius experiments altres autors també han obtingut àcids nucleics i ATP.
- Cloròfits i Rodòfits → (505 ma) Primeres plantes vasculars → (438 ma) Extensió de les plantes vasculars → (408 ma) Primeres gimnospermes → (286 ma) Boscos de gimnospermes → (213 ma) Aparició angiospermes → (144 ma) Aparició del humans → (0,2 ma) Classificació dels éssers vius - - Des d'Aristòtil (322 aC) a Linné (1735) els éssers vius es classificaven en 2 regnes: plantes i animals. Les plantes eres els éssers vius de color verd que no menjaven ni es movien i els animals eren els que no eren de color verd, menjaven i es movien.
Haeckel (1894) → 3 regnes: protistes, plantes i animals. Les protistes es van descobrir gràcies al descobriment del microscopi.
Copeland (1958) → 4 regnes: moneres, protistes, animals i plantes. Les moneres eren éssers vius procariotes, és a dir, sense nucli. En canvi, els protistes eren eucariotes, tenien nucli.
Whitacker (1969) → 5 regnes: moneres, protistes, fongs, animals i plantes. Els fongs no es movien però no eren verds. A més, menjaven com els animals i presentaven paret cel·lular però no feien la fotosíntesi.
Woese i altres (1977-1990) → 3 dominis i 6 regnes: eubacteris; arqueobacteris; i protistes, fongs, animals i plantes.
Cavalier Smith (1998-2003) → 2 imperis i 6 regnes: Bacteris; i protozous, cromistes, fongs, animals i plantes.
L'endosimibiosi Lynn Margulis (1938-2011) es va basar en la seva teoria de l'endosimbiosi (“Serial Endosymbiosis Theory”, 1967) que explicava l'origen dels mitocondris i els cloroplasts.
- Un eucariota fagotròfic va fagocitar un procariota heterotròfic. El procariota es va convertir en un mitocondri i l'eucariota en heterotròfic.
Un eucariota fagotròfic va fagocitar un procariota fotosintètic. El procariota es va convertir en un cloroplast i l'eucariota en fotosintètic.
Però la endosimbiosi dels cloroplasts va ser molt més complicada del que Margulis es va pensar en un principi. Hi ha 3 tipus de cloroplasts, que s'expliquen segons el seu origen.
- - - Endosimbiosi primaria → Un eucariota fagotròfic va fagocitar un procariota fotosintètic. El procariota es va convertir en un cloroplast i l'eucariota en fotosintètic. El cloroplast té dues membranes, la del bacteri i la de la cèl·lula fagocítica.
Els cloroplasts de dues membranes els tenen les algues verdes (cloròfits) i les algues roges (rodòfits).
Endosimbiosi secundaria → Un eucariota fagotròfic fagocita a un eucariota fotosintètic (endosimbiosi primaria), que també es converteix en eucariota fotosintètic. El fagotròfic podrà ingerir sòls el cloroplast o l'altre eucariota sencer, però ho degradarà tot menys el seu cloroplast. Doncs, ara el cloroplast tindrà tres membranes, les dues anteriors i la de l'última fagocitosi.
Els cloroplasts de 3 membranes els posseeixen els euglènids, els dinoflagelats i els apicomplexes.
Endosimbiosi terciària → Un eucariota fagotròfic amb un reticle endoplasmàtic rugós molt més desenvolupat fagocita a un eucariota fotosintètic (endosimbiosi primaria), que també es convertirà en eucariota fotosintètic.
El fagotròfic podrà ingerir sòls el cloroplast o l'altre eucariota sencer, però ho degradarà tot menys el seu cloroplast. Aquest cloroplast s'integrarà dintre del RER i passarà a estar a dintre de la seua llum. Doncs, ara el cloroplast tindrà quatre membranes, les tres anteriors i la de la integració a dintre del RER.
Els cloroplasts de quatre membranes els trobem als heteroconts, diatomees (bacil·larofícies) i algues brunes (feofícies).
Elysia chlorotica és un llimac marí (mol·lusc gastròpode) que s'alimenta xuclant els cloroplasts de l'alga verda Vaucheria litorea. El fet que el cloroplast pugui continuar funcionant dins de l’animal podria explicar‐se perquè un gen (anomenat psbO) necessari per a la fotosíntesi es troba incorporat en el genoma del mol·lusc. Aquest gen es troba també en l'alga Vaucheria litorea i fa que el mol·lusc no degradi els cloroplasts i els utilitzi per a dur a terme la fotosíntesi. És a dir, no menja, sòls ingereix els cloroplasts.
Sistemes i criteris de classificació Trobem la taxonomia i la sistemàtica, que a vegades són considerats com a sinònims.
- Taxonomia → ciència que s'ocupa de la classificació dels éssers vius en grups o taxons. Analitza les característiques d'un organisme per tal d'assignar-lo a un taxó.
Sistemàtica → estudi de la diversitat dels éssers vius, de les formes de viure i les seves relacions entre ells.
Descriu, discrimina, classifica organismes i grups d'organismes en taxons jerarquitzats, formant una classificació.
El procés de buscar els noms s'anomena determinar, identificar o classificar. D'açò s'encarrega el Codi Internacional de Nomenclatura Botànica (iapt).
Trobem diferents taxons o categories taxonòmiques. És una jerarquia de grups de més a menys grans: - Dominis o imperis Regne Fílum → divisió, tipus.
Classe Subclasse Ordre Família Gènere Espècie: unitat fonamental de la taxonomia biològica, en relació a la qual s'estableixen les altres categories sistemàtiques. Es classifica des de baix fins a dalt.
Classificació dels éssers vius - - Nomenclatura abans de Linné: el nom era polinomial: Nepeta floribus interrupte spicatus pedunculatis (Nepeta amb flors en una espiga pedunculada interrompuda).
Species Plantarum (1753) → Systema Nature (1735 – 1758, la 10ª edició ja inclou el sistema binomial). El nom de la especie està compost pel nom genèric i l'epítet especific.
Nomenclatura d'espècie a partir de Linné: el nom era binomial: Nepeta cataria (espècie).
o Nepeta → nom genèric o cataria → epítet específic o var. → rang o canescens → epítet infraespecífic o Nepeta cataria var. canescens → nom de la varietat ...