Comentari crític Mireia Xifré (2016)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 3º curso
Asignatura Intervencio social i educativa
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 20/04/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

INTERVENCIÓ SOCIAL I EDUCATIVA Comentari crític Informe sobre el Desenvolupament Humà Mireia Xifré Ameller 13/04/2016 Avui en dia existeixen preocupacions a nivell personal que d’una forma o altra poden ser tractades, però n’existeixen altres que s’ubiquen a escala mundial i que s’han de combatre de forma generalitzada i conjunta. Per això, amb l’Informe sobre el Desenvolupament Humà (2015)1 s’han establert una sèrie d’objectius per ampliar les oportunitats de les persones, centrant-se en la riquesa de les vides humanes i no només en la riquesa de les economies; en base al vincle del treball amb la riquesa de les vides humanes.
A partir d’aquest informe es reflexa l’idea bàsica de que el treball es un impulsor dinàmic fonamental per millorar el desenvolupament humà. Per aconseguir-ho s’han establert un seguit de 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) molt beneficiosos a nivell mundial si s’aconsegueix complirlos. Encara que la finalitat primordial sigui aconseguir-los tots i tenint en compte que tenen la mateixa rellevància per al bé de la humanitat, em centraré amb l’objectiu 5 “aconseguir la igualtat de gènere i donar poder a totes les dones i nenes” sobretot des de la perspectiva laboral, considerant que moltes societats estan experimentant un canvi tendent a un millor repartiment del treball de casa entre homes i dones, la qual cosa suposa l’oportunitat de la dona de treballar de forma remunerada. Tot i els avanços que s’han dut a terme fins a l’actualitat, i com sosté l’Informe sobre el Desenvolupament Humà “segueix observant-se un desequilibri marcat entre els gèneres, com a conseqüència dels valors locals, les tradicions socials i els papers assignats històricament a cada gènere”; per això, encara queda molt per fer i es precís prendre mesures per canviar aquesta profunda desigualtat de gènere.
Per una banda, tal com sosté l’Informe, del 59% del treball remunerat, la proporció d’homes es gairebé el doble que el de les dones (el 38% davant el 21%). Inversament, en el cas del treball no remunerat (que en major part es realitza dins la casa) les dones representen el triple que els homes (el 31% respecte al 10%). Sandalio Gómez, professor d’IESE i expert en el mercat laboral estableix que “és una llàstima que algunes dones es vegin forçades a deixar els seus treballs o a canviar-los per altres que siguin compatibles amb la seva vida familiar. Les empreses han de veure la manera de mantenir a les 1 Jahan, S. (2015). Informe sobre Desarrollo Humano 2015: Trabajo al servicio del desarrollo humano.
dones valuoses, perquè sino marxaran”. De la mateixa manera, com se sosté a l’Informe això explica el desequilibri de que els homes predominen en el món del treball remunerat i les dones en el del treball no remunerat; que limita les seves possibilitats d’elecció i les seves oportunitats de realitzar altres activitats que podrien resultar més satisfactòries per elles.
Tot i la desigualtat esmentada, a favor podem de dir que cada vegada treballen fora de casa més dones i que la distancia amb els homes s’ha escurçat.
Actualment, segons l’enquesta de població activa (EPA), la taxa d’activitat femenina és del 52% i pels homes el 68%; mentre que fa 10 anys era gairebé el doble.
Per altra banda, segons un article publicat per El País “Más formadas, pero con peores empleos” (2010)2, a partir de 1986 les dones van avançar als homes amb el 50,1% amb estudis universitaris, i des de llavors la seva presencia a les aules no ha parat de créixer i avui dia se situa al 55% segons les xifres del Ministeri d’Educació. No obstant, la presencia femenina a les aules no es correspon amb la seva presencia en el mercat laboral, i encara menys, en càrrecs directius. Poc a poc, la feminització a les aules esta arribant a les professions, com per exemple, segons el Consell de Col·legis de Metges hi ha gairebé 99.000 col·legiades (45,1% del total) quan fa 20 anys eren menys d’un terç i fa 30 anys tant sols un 8,5%; però acabats els estudis segueixen existint discriminacions, limitacions i barreres per elles.
Cal destacar que, segons dades recopilades pel catedràtic Antonio Villar de la Universitat Pablo de Olavide i investigador del Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), les dones tenen més formació que els homes, ja que des de 2001 hi ha més dones (17,9%) que homes amb formació universitària a Espanya (15,8%) respecte el 4,1% de les dones i el 6,4% dels homes amb formació universitària fa 30 anys. A més, segons dades extretes de l’Institut Nacional d’Estadística (INE)3, la població de 25 a 34 anys, un 35,4% d’homes i 2 Tobarra, S. (2010). Más formadas, pero con peores empleos: Las mujeres son el 55% del alumnado en la Universidad - Avanzan en el mercado laboral, aunque los obstáculos sociales frenan su ascenso. El País.
3 Instituto Nacional de Estadística (2016). INE.
un 47,5% de dones tenen un nivell de formació corresponent a educació superior i doctorat. A través d’aquestes dades estadístiques, la societat ens demostra una vegada més que la major formació no és suficient moltes vegades per aconseguir un treball acord i que les desigualtats persisteixen avui en dia. Assegura Cecilia Castaño, catedràtica d’Economia de la Universitat Complutense de Madrid, especialitzada en investigacions sobre gènere i societat de la informació que “els homes solen trobar treballs més qualificats, i que es tendeix a discriminar les dones i a no promocionar-les i moltes tenen una sobrequalifiació pel lloc que ocupa”.
Una altra matèria pendent és el menor salari que les dones reben respecte els homes per exercir la mateixa feina. L’informe Gender Brief de la OECD4 estableix que les dones guanyen de mitja un 17,6% menys que els homes a Europa. Espanya es manté en aquesta mitja, però països com Corea, Japó o Alemanya, hi ha més diferència de salaris a favor dels homes.
A més, encara que cada vegada s’estan brindant més oportunitats a les dones en el món laboral, segueixen estant insuficientment representades entre el personal directiu superior a escala mundial, ja que només ocupen el 22% dels càrrecs directius, i en el 32% de les empreses no hi ha cap dona en els càrrecs d’alta direcció; de la mateixa manera, les dones actualment guanyen un 24% menys que els homes.
Fins ara hem destacat només a nivell espanyol, però l’institut d’Estadística de la Comunitat de Madrid, rebel·la en un estudi que el nombre de dones rebent una educació universitària supera al d’homes en la majoria dels Estats Membres de la Unió Europea; amb una previsió de que el nombre de dones amb estudis superiors augmentarà amb més rapidesa que el d’homes. Per corroborar-ho, un altre estudi publicat pel diari El País5 veiem que la història és semblant a gairebé a tots els països de la OECD, en que més dones amb estudis superiors 4 Organisation for Economic Co-operation and Development (2016). OECD.
Álvarez, P. (2015). Ellas tienen más estudios y ellos, más trabajo: Un estudio de la OCDE constata que la brecha de género se agranda en países con grandes diferencias de salarios y poca oferta de guarderías. El País.
5 entre la població de joves de 25 a 34 anys, però hi ha més homes que obtenen un treball amb menys titulació, mentre elles acabant estant més a les llistes de l’atur. L’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ho reflexa en el seu últim estudi, en que subratlla que aquesta diferència entre la preparació acadèmica i el treball està estretament relacionada amb l’escassetat de serveis per atendre als fills o les diferències habituals de salaris entre homes i dones.
Un dels punts pendents és la integració de la dona al mercat laboral, i la conciliació entre les responsabilitats de casa i la feina. Carmen Bravo, secretaria de “la Mujer de CC OO” subratlla que les diferències de gènere relacionades amb el mercat laboral “podrien ser el resultat de que hi ha més dones que es queden fora de la força del treball, probablement degut als papers tradicionals en el que respecta a la unitat familiar”. Posa com a exemple a aquelles mares que queden a la llar després de donar a amb el paper de l’escola infantil a la primera etapa (0 a 3 anys) a Espanya, ja que no és gratuïta.
De la mateixa manera, s’han de tractar els problemes relacionats amb les diferencies en l’accés a feines de supervisió entre homes i dones, les diferencies en el contracte de treball i els salaris desiguals per exercir la mateixa funció.
Per tant, la problemàtica a nivell mundial d’aquesta qüestió i tot i el canvi favorable que s’ha produït en les últimes dècades, som conscients que queda molt treball per arribar a brindar les mateixes oportunitats a ambdós sexes, ja que tant homes con dones han de rebre el mateix tracte. El concepte d’igualtat de gènere és clau en la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides, ja que es pretén aconseguir la igualtat legal i la igualtat social, i així assegurar la igual remuneració per un mateix treball. El principi d’igualtat i de no-discriminació per raó de sexe és una obligació del dret internacional general i que s’estableix com a dret fonamental.
Per millorar aquesta situació és necessària i primordial la intervenció del Govern, que s’hauria de centrar en facilitar la conciliació laboral i familiar de les dones, inspirant-se per exemple en els països nòrdics. Tot i que implica una despesa, en la forma d’escoles bressol, els permisos de maternitat i paternitat, l’adaptació dels horaris a les necessitats de la llar... A llarg termini pot suposar un benefici per les oportunitats de les dones de poder optar per un càrrec laboral sense deixar de banda la vida personal i familiar. Però, no tota la responsabilitat és dels governs, sinó que també recau en el repartiment del temps dedicat a les feines de casa. Això ha facilitat en gran part l’entrada al món laboral de moltes dones, ja que s’ha observat que les dones han reduït el temps dedicat a les feines de la llar.
Bibliografia Álvarez, P. (2015). Ellas tienen más estudios y ellos, más trabajo: Un estudio de la OCDE constata que la brecha de género se agranda en países con grandes diferencias de salarios y poca oferta de guarderías. El País. Recuperat de: http://politica.elpais.com/politica/2015/01/19/actualidad/1421666442_720236.ht ml Fernández, D. (2011). Sobre la igualtat de gènere: millores pendents. Opinió blogs diari ara.cat. Recuperat de: http://blogspersonals.ara.cat/unamiradaambaltresulls/2011/03/12/sobre-laigualtat-de-genere-millores-pendents/ Instituto de Estadística (2000). Hombres y mujeres en la educación superior.
Comunidad de Madrid. Recuperat de: http://www.madrid.org/iestadis/fijas/efemerides/ue191101.htm Instituto Nacional de Estadística (2016). INE. Recuperat de: http://www.ine.es/ Jahan, S. (2015). Informe sobre Desarrollo Humano 2015: Trabajo al servicio del desarrollo humano. Recuperat de: http://moodle2.udg.edu/pluginfile.php/582962/mod_resource/content/0/Desenvo lupament%20hum%C3%A0.pdf Organisation for Economic Co-operation and Development (2016). OECD.
Recuperat de: http://www.oecd.org/development/ Tobarra, S. (2010). Más formadas, pero con peores empleos: Las mujeres son el 55% del alumnado en la Universidad - Avanzan en el mercado laboral, aunque los obstáculos sociales frenan su ascenso. El País. Recuperat de: http://elpais.com/diario/2010/11/14/sociedad/1289689201_850215.html ...