INDEPENDÈNCIA EEUU (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Historia Contemporánea Universal
Profesor R.C.
Año del apunte 2015
Páginas 8
Fecha de subida 25/03/2015
Descargas 48
Subido por

Vista previa del texto

LA INDEPENDÈNCIA DELS EEUU Antecedents - Moviment migratori a partir del segle XVII, des d’Anglaterra, Escòcia, Irlanda, Europa en general...
- Mayflower desembarca a Massachusetts i a les noves terres les batien com Nova Anglaterra, a la qual es van incorporant nous estats o colònies com New Hamshire.
- Els nous immigrants van amb desitjos i promeses de llibertat i prosperitat a la ‘’terra de les oportunitats’’, els prometien ‘’El Dorado’’, però es troben amb que tot estava per fer i s’havia de construir a partir de l’esforç personal.
- Sorgeixen així les primeres ciutats, les més importants: Philadelphia, Boston, Nova York, Charlestown...
- Molts es caracteritzen per ser exiliats. Ben aviat necessitaren mà d’obra: esclaus.
- A poc a poc es va anar formant la societat colonial, molt menys rígida i un poc més igualitària que la de la metròpoli. Gran diversitat i mobilitat social. Societat colonial formada per: 1. Aristocràcia terratinent, clarament hegemònica al sud, i un alt funcionariat militar i civil al servei de la Corona, favorables a un enteniment amb els britànics. Famílies econòmicament (i políticament) molt poderoses i enriquides culturalment per la Il·lustració.
2. Classes mitjanes: buròcrates, camperols arrendataris, petits propietaris i comerciants, molt gelosos de la seva posició econòmica, que, davant la política tributaria i imperialista de GB, es radicalitzen poc a poc fins donar suport a les tesis independentistes.
3. Resta de la població:  Colons lliures, però pobres, la majoria d’ells immigrants o els seus descendents: única esperança en el Nou Món és la conquesta de terres = amenaçats per les tribus índies de la frontera i els designes anglofrancesos. Es converteixen en ferms defensors dels seus drets i llibertat, i són la base del futur exèrcit nord-americà.
 Servents. Mena d’aprenents semilliures, uns 300mil, que tenien un contracte de 3-7 anys per el qual estaven sotmesos al seu treball. No tenien drets polítics. No es poden alliberar del contracte fins que aquest acabi.
 Esclaus: es parla d’uns 350mil esclaus, aprox., entorn del 1763-1770... gran comerç d’esclaus, del qual també se’n beneficiava la metròpoli. Colònies del sud, tabac.
 Minories: - Dissidents religiosos (puritans, anabaptistes...). Cristianisme no homogeni. Són sobretot sectes que sorgeixen de les dissidències del catolicisme. Descendents de fugitius religiosos de les metròpolis, on les dissidències i sectes estan prohibides.
- Exiliats polítics.
- Convictes de les presons europees, enviats a Amèrica per desfer-se d’ells, moltes vegades com a condemna.
 perseguits a Europa, aconsegueixen establir-se al Nou Món i divulgar les seves idees d’igualtat i llibertat, influenciant notablement en els cercles d’intel·lectuals de les ciutats.
- Veiem que els EUA són fills bàsicament de l’emigració europea, amb un gran ventall de nacionalitats (alemanys, suecs, irlandesos, anglesos, francesos hugonots...), vinguts a la recerca de prosperitat i d’un món millor, atrets per la promesa de la ‘conquesta’’ de noves terres. Colonització. Per això no era difícil ascendir socialment i econòmicament.
- Així, es fou afirmant la personalitat de les colònies i la toma de consciència de la seva originalitat, provinent de la diversitat de procedència dels seus pobladors, del gènere de vida i de la seva llunyania de la metròpoli.
Lentament, amb dificultats però sense aturar, es va anar formant una nació.
- Hi ha una confrontació política i una tensió social (potser una de les causes de la mobilització revolucionària) entre les classes populars (representades per les demandes democràtiques de Payne), convençudes de que es podia assolir més democràcia i igualtat política, i els burgesos i terratinents, més propers a la metròpoli i als seus interessos.
- És la defensa d’aquests interessos els que motivaran l’acceptació per part dels rics terratinents de les tesis independentistes, una vegada vista la negativa de la metròpoli a negociar. Si els anglesos haguessin afavorit les demandes d’aquest grup social, molt possiblement les causes haurien canviat bastant.
Causes - Debat: factors econòmics? Paper de les idees il·lustrades i pressa de consciència nacional? Errors de l’administració britànica? - Com en tot procés històric d’importància, l’explicació ha de ser multicausal. El problema es centra en el pes que es concedeix a cada un dels factors actuants.
- Generalment existeix un acord a l’hora de considerar com a punt de partida el final de la Guerra dels Set Anys (1756-1763).
- La victòria final britànica sobre França, lluny d’unir les colònies amb la metròpoli, va obrir una època de tensions que foren agreujant-se més i més fins la guerra.
- Les dimensions de l’Imperi britànic (ara estès des de Georgia fins la badia de Hudson i des de l’Atlàntic al Mississipi, l’elevat cost de la guerra anterior i l’obligada reorganització administrativa van fer sorgir les primeres tensions.
- Les parts habitades de les 13 colònies britàniques d’Amèrica cobrien una superfície d’uns 650.000 km quadrats (quasi tres vegades la de l’illa de Gran Bretanya).
- 1763: 1,5M persones, més o menys, a les colònies // 7M a Gran Bretanya = són una part respectable dels anglesos. Odi de molts americans, definits ells mateixos com a tals, vers els anglesos: estirats, arrogants, dèspotes... anglesos els consideraven: bàrbars, pagesos, població ruda i ignorant...
- Fins aquell moment, Anglaterra havia permès a les seves colònies un desenvolupament bastant autònom.
- Malgrat el seu diferent origen (colònies d’obediència reial, de concessió o de carta), totes elles havien gaudit d’un sistema d’autogovern, limitant-se la metròpoli a beneficiar-se amb l’aplicació de les reglamentacions mercantilistes de l’època.
- Totes elles demanaven, així, més independència, o més beneficis, econòmica. Més llibertat de comerç.
- Independentisme americà, doncs, podem situar el seu punt de partida en l’aspecte econòmic: llibertat econòmica i de comerç.
- Hi ha un primer moment peticionari, de respecte a les directrius angleses queixant-se, això si, constantment al govern. Són freqüents els viatges de colons a la metròpoli per queixar-se i enviar les peticions de reclama de les colònies.
- Els encarregats són els ‘’agents colonials’’, el més representatiu i famós dels quals és Benjamin Franklin, el millor ambaixador de la causa americana en tots els moments, el que millor representa la unió dialèctica entre els dos continents.
- Demanen a més, degut el seu potencial econòmic i demogràfic, a canvi de les lleis impositives sobre el comerç, representació al parlament d’Anglaterra.
- La resposta que utilitza Londres és que si Manchester, una gran ciutat industrial, no té escons, ells no tenen per què tenir-ne.
El Tractat de París - La finalització de la Guerra dels Set Anys contra els francesos, el 1763, va provocar l’inici de els hostilitats més fortes entre americans i anglesos.
- A més, la pujada al tron d’un nou rei, Jordi III, el 1760, no va ni molt menys afavorir la situació: el nou rei, volent imitar altres monarques europeus absoluts, pretenia governar com ell dictés.
- Però els problemes s’agreujaren sobretot per causes econòmiques: el nou ministre des d’abril de 1763, George Grenville, es troba amb un greu problema: el deute nacional britànic ascendeix a 136M de lliures com a resultat de la guerra.
- És absolutament necessari imposar nous impostos, hostils i refusats a GB, i finalment recaiguts en les colònies (després de tot, el deute era degut a una guerra lliurada en el seu territori, el qual havia estat alliberat).
- Llei del sucre, que eleva els aranzels aduaners sobre el producte, a més del vi, cafè, tèxtils... impostos indirectes = es cobren amb dificultats, el contraban segueix creixent.
- També altres lleis que prohibeixen a les colònies emetre paper moneda, mesura que demanaven de fa temps (1792 crearan la seva pròpia, el dòlar).
- Per això, es veu que es necessita un impost directe, perquè el pagament fos inevitable.
- 1765: el Parlament aprova la llei del timbre (Stamp Act), impost sobre tot tipus de documents notarials, administratius, laborals, llibres... premsa. Havien de portar timbre per ser legals.
- Lleis d’impostos acompanyades per mesures rigoroses per vigilar el seu incompliment i castigar els contrabandistes.
- Llei de l’aquarterament: els soldats britànics podran ser allotjats en cases privades si és necessari. Molest.
- A més, les colònies hauran de mantenir econòmicament una força de 10mil homes britànics. A més, els colons no podien ser soldats. Demanaven formar part de l’exèrcit regular per defensar-se i atacar als indis molestos i perillosos de la frontera.
- Altra cosa que va fer Grenville: acotar una línia imaginària als Monts Apalatxes, no deixant creuar la línia (que seria territori de caça indi), perquè com més gran sigui el territori més serà el poder dels americans.
- Drets aranzelaris o aduaners: tot allò que importessin o exportessin (comerciar) els colons fora de la metròpoli havien de pagar a aquesta. Finalment Grenville veurà que amb els drets aranzelaris la tensió és massa forta i decideix suprimir-ho. Però els impostos de moment es mantenen.
- El refús a la Llei del Timbre (sobretot) s’expressà a través de multitud de pamflets que senyalaven els perjuris que la seva aplicació causaria a les colònies .
- Apareix per primera vegada l’argument de la carència de legitimitat d’un Parlament que els nega la representació en el mateix. No els pot imposar impostos si ells tampoc els voten.
- Primeres reaccions violentes i les primeres associacions de defensa: important Fills de la Llibertat, del radical Sam Adams, que propugnà el boicot econòmic.
- Aquest boicot als productes anglesos, sens dubte, va tenir més efecte que les queixes, i afectà a comerciants importants anglesos demanant la seva derogació a Londres. La pressió va sortir afecte i va ser derogada la llei.
- La crisi de la llei de timbres és de gran importància en el camí d’obertura de la independència.
- Els colons descobreixen que malgrat les seves diferències tenen uns interessos comuns i necessiten unir-se per frenar unes mesures tiràniques.
- La rectificació del Govern va fer pensar de primeres que les bones relacions amb els anglesos es restablirien, però nous errors polítics desencadenaren novament la protesta.
- Entre 1767 i 1773, una sèrie de fets van fer més gran el fossat que s’havia obert entre una i altra part.
Boston tea party - Les necessitats fiscals d’Anglaterra impulsaren al nou ministre, Townsend, a establir nous impostos sobre els importacions americanes d’una sèrie de productes de fort consum: vidre, plom, pintures, paper i, sobretot, el te.
- Amb aquesta recaudació es pensava pagar el manteniment de les tropes reals a Amèrica i als governadors de les colònies. S’adoptaren mesures per controlar i castigar els infractors.
- Les ‘’lleis de Townsend’’(1767) eren una autèntica ensopegada i el panorama, que no havia deixat d’estar mogut en part, va agitar-se novament. Odi a les lleis com a la llei del timbre.
- Panorama igual que abans: pamflets, diaris, declaracions a les assemblees i comitès... canalitzen la protesta. El clima d’exaltació regnant arreu era més elevat i fort a Boston (Massachusetts), on estava Sam Adams i els seus Fills de la Llibertat.
- Primer esclat de violència i rebel·lió armada: juny 1770, enfrontament entre civils i tropes, amb la mort de diversos civils = primers màrtirs de la causa patriòtica. Matança de Boston.
- El nou primer ministre, lord North, va donar marxa enrere les lleis del seu antecessor i el Govern optà per una actitud conciliadora. Tots els impostos anteriors van ser abolits menys el del te.
- En aquest context, la Companyia de les Índies Orientals estava en greus problemes al no haver venut gran part del te provinent de la Índia a Xina, per causes internes xineses.
- El Parlament, llavors, aprova una llei que eximeix a la Companyia del pagament de drets sobre el te en els ports metropolitans, però no a les colònies = el te seria més car a Amèrica i molts s’arruïnarien a costa dels anglesos.
- Veus de protesta arreu de les colònies, demanant el boicot a Anglaterra i impedir la descàrrega del te.
- A continuació, un incident ocorregut en el port de Boston el 16 de decembre de 1773, que ha passat a la història com el Boston Tea Party, resultà decisiu: un grup de colons disfressats d’indis va tirar el carregament de te d’un vaixell anglès que esperava l’aprovació de desembarcar la càrrega.
- Londres reacciona molt malament, i els partidaris de la conciliació perden veu. Resposta contundent: ‘’lleis de la coerció’’: 1. Tancament del port de Boston (una ciutat comercial, bàsicament).
2. Modificació del govern de Massachusetts, reforçant l’autoritat reial.
3. Canvis en l’administració de justícia: alguns processos podrien ser jutjats a Anglaterra.
4. Es restableix la llei de l’aquarterament, ara obligat.
5. Llei del Quebec: estén la província de Canadà (francesa) fins la vall de l’Ohio, reclamat per les colònies, i estableix en ella un govern centralitzat, al qual estan acostumats els colons francesos. Temes de religió no els agrada als colons. I sobretot que els donen un territori que volien ells (Wisconsin, Illinois, Indiana, Michigan i Ohio), cosa inacceptable pels americans, que ja havien estat entrant i colonitzant els territoris.
- Aquestes lleis ‘’intolerants’’, com les anomenaren, lluny d’aconseguir la submissió de els colònies, provocaren reaccions més radicals.
- Davant l’agressió a la colònia de Massachusetts, totes les colònies senten una còlera conjunta i van acceptant la idea d’unir-se encara més contra els britànics i de celebrar una reunió de els 13 colònies per queixar-se al Govern.
- La reunió es celebra baix el nom de ‘’Congrés Continental’’, a Philadelphia, el 5 de setembre del 1774.
S’encarrega de redactar i enviar una petició i reclamació al rei, anomenant-li tots els mals infligits a les colònies des del 1763, amb l’argument del seu dret ‘’natural’’ (Rousseau) com a súbdits de la Corona i anglesos.
- Tot reforçat amb la reactivació del boicot a Anglaterra i negant la competència del Parlament per crear lleis a Amèrica.
- No parlen d’independència ni de la regulació del comerç. Malgrat això, la resposta segueix sent negativa per GB i ho interpreta quasi com una declaració de guerra. La ruptura es veu clara.
L’inici de la guerra i la Declaració d’Independència - En aquesta atmosfera dominada per les actituds radicals, les posicions conciliadores estaven condemnades al fracàs.
- Tement el pitjor, els americans comencen a fer els preparatius per la guerra armant-se. Els britànics també es preparen.
- Primer enfrontament: Lexington, prop de Boston, l’abril de 1775, quan els britànics procedeixen a apoderar-se de les municions dels milicians a Concord, pròxim. No es sap qui va començar, però van haver centenars de víctimes. El general Gage, encarregat de la feina, no va aconseguir el seu objectiu.
- Maig: Segon Congrés Continental:  Es veu que el rei no vol negociar i vol reprimir per la força de la coacció a les colònies.
 Les idees independentistes, defensades fins llavors pels radicals, van guanyant adeptes a partir de gener de 1776, degut a la intransigència del tirànic rei, que els declarava rebels. 7  També enorme eficàcia pamflet de Thomas Payne, ‘’Sentit Comú’’, on exposa per què s’ha d’assolir la independència. La llei havia de ser la única sobirana a Amèrica.
 Primeres mesures per organitzar la guerra: reclutament, recursos financers...
 Es comença a demanar la independència (un d’ells és Richard Henry Lee): finalment el 4 de juliol de 1776 s’aprova la Declaració d’Independència dels EEUU: - Text recull principis de dret natural, ja formulats per Locke: homes són lliures, iguals i independents.
- El poder dels governs ha de basar-se en el consentiment dels governats (Rousseau): si un govern viola aquests principis el poble té dret a rebel·lar-se i a formar un altre govern fonamentat en aquests principis.
- S’acusa al rei d’haver obligat als americans a la rebel·lió per actuar de forma arbitrària i desoir les seves peticions.
- Conseqüència: les colònies havien decidit rompre els vincles polítics que les unien a la Corona britànica i a declarar-se sobiranes i independents.
- Es tracta del primer document polític que recull els principis del dret natural, l’idea del govern fundat en el consentiment dels governats, el dret a la llibertat i a la recerca de la felicitat.
La Guerra Revolucionària Americana (1776-1783) - Fou un llarg conflicte que enfrontà a dos adversaris desiguals. Els americans van haver d’improvisar un exèrcit (bàsicament de camperols) per lluitar contra la millor potència militar del moment.
- El valor dels colons inexperts i desorganitzats no servia en moltes ocasions per resoldre la falta d’instrucció i de disciplina front a la veterania de l’exèrcit britànic (més 17000 soldats hessians).
- Paper decisiu i organitzador de George Washington, gran estratega, i gran coordinació del Congrés, encara sense poder polític, coordinant les aportacions dels estats.
- S’oblida sovint que fou també una guerra civil: un sector dels colons va ser fidel a la Corona i lluità al costat de les tropes britàniques. La major part adoptà una actitud passiva o es refugià a Canadà o a Anglaterra.
Ajuda exterior - Conscients que sense ajuda exterior no podran fer res, EUA busca des del primer moment aliances internacionals contra enemics tradicionals de GB.
- Es dirigeixen a França: gestions en mans de Benjamin Franklin = aconsegueix gran ajuda financera i d’armes.
Molts voluntaris francesos, entre ells el jove marquès de La Fayette.
- Després de la Batalla de Saratoga, octubre de 1777, Lluís XVI dona una passa més, reconeixent la independència dels EUA i firmant una aliança amb el nou país.
- El temor a que la lluita dels rebels fos una causa perduda s’havia dissipat amb els primers èxits militars dels colons. La guerra s’internacionalitza ràpidament.
- Espanya, arrastrada per França, entra al conflicte el juny de 1779.
- 1780: es forma una lliga de neutralitat armada per protegir el comerç marítim neutral de les violacions comeses per GB en el seu intent d’interrompre l’abastament dels seus enemics. La formen: Imperi rus, Dinamarca, Suècia, Prússia, Àustria i Portugal.
- Amb això, l’equilibri de forces es modificà totalment. GB queda aïllada i va haver de diversificar les forces.
- La derrota definitiva: octubre de 1781 batalla de Yorktown: els anglesos són derrotats, a la vegada que Menorca i la Florida eren conquerides el 1782 pels francesos.
Algunes batalles decisives - 26 desembre 1776: important batalla de Trenton (New Jersey):  Travessia del riu Delaware per part del general George Washington cap a Trenton, Nova Jersey.
 Washington va conduir al principal Exèrcit Continental a través del riu durant la nit de Nadal, per sorprendre i virtualment eliminar la guarnició Hessiana.
 Trenton havia estat ocupada per tres regiments de mercenaris de Hessians comandats pel Coronel John Rall per a un total de prop de 1.200 homes.
 Les forces de Washington de prop de 2.400 va atacar en dues columnes: la divisió del General Nathanael Greene des del nord, i la divisió del General John Sullivan des del oest. Una tercera divisió mai ho va aconseguir travessar el riu a causa del mal temps, però se suposava que atacaria pel sud.
 La victòria nord-americà va ser ajudada per John Honeyman, qui recollir intel·ligència a Trenton i va enganyar als defensors Hessians. Ell era responsable d'estimar la força dels defensors i de convèncer que els americans estaven confusos i no en condicions d'atacar.
 També, el clima va fer que la travessia de Washington pel riu Delaware gairebé impossible, el que els donaria en el posterior l'element de la sorpresa.
 Els hessians enviaven a una patrulla cada nit a inspeccionar per saber si hi ha forces enemigues pròximes, però no van ser enviades aquella nit a causa de la tempesta.
 Rendició dels anglesos. A migdia, les forces de Washington havien fet moure els seus enemics a creuar el riu Delaware novament dins de Pennsylvania, fent molts presoners.
 Aquesta batalla va donar al Congrés Continental una nova confiança perquè això va provar que les forces colonials podrien derrotar les regulars.
 També va augmentar els reclutaments a les forces de l'Exèrcit Continental. Els colonials ara s'havien provat contra un exèrcit europeu i la por que els Hessians inspiraven amb anterioritat es va trencar aquest any a Nova York.
- 17 octubre de 1777, Batalla de Saratoga: victòria espectacular dels americans, aconsegueixen 6000 presoners.
- Desembre de 1777: fase de tranquil·litat fins el 29 de desembre de l’any següent, 1778, al sud, comença el llarg setge de Savannah, a Geòrgia, que conclourà el 1779, amb la victòria decisiva britànica.
- 10 abril de 1780: setge de Charlestown, Carolina del Sud.
- Batalla definitiva l’octubre de 1781 a Yorktown. Victòria americana.
- A partir de llavors, Londres optà per la finalització de la guerra: americans i anglesos establiren negociacions que cristal·litzaren aviat en uns preliminars de pau.
- Pau de París (Versalles) de 1783:  GB reconeix a les seves antigues colònies com Estats lliures, sobirans i independents.
 Frontera de la nova nació és el riu Mississippi a l’oest i paral·lel 32 al nord.
La constitució de 1787 - La lluita contra un enemic comú havia obligat a unificar esforços i contribuït a llimar discrepàncies entre les diferents colònies: però al concloure el conflicte els tretze estats quedaren lliures d’elegir el seu destí.
- Qüestió: govern central amb amplis poders? O cada estat organitza amb llibertat el seu futur sense tenir en compte el seus veïns? República dels EEUU o tretze repúbliques diferents? - Com a conseqüència de la Declaració d’Independència, diversos estats (ex: Virginia, Massachusetts) redacten les seves pròpies constitucions, unes més avançades que altres, però en tot cas recollint els principis que havien inspirat la rebel·lió: suposava un cert obstacle per a l’elaboració d’un ordenament comú.
- Juny 1776: primers passos per articular un poder interestatal, quan el Congrés encarrega la preparació d’un pla de confederació per sotmetre’l a l’estudi i aprovació dels estats: es plasma en els Articles de la Confederació, no entrats en vigor fins 1781 (fa veure les dificultats).
 Els articles parlen d’una associació de repúbliques, que conservarien la seva sobirania, llibertat i independència així com tot el poder, jurisdicció i dret no delegat expressament al Congrés (article 2).
 Reflectiren la diversitat d’actituds polítiques i interessos entre els estats però, a la vegada, testimoniaren el propòsit d’establir compromisos i superar diferències per a formar un Govern comú.
- Però al finalitzar la guerra es fa clara la insuficiència d’aquesta fórmula política per a resoldre els múltiples problemes sorgits als nous estats (crisi econòmica, organització dels nous territoris de l’oest, relacions internacionals...)  tots els estats: necessitat de reforçar la confederació.
- El Congrés, únic òrgan comú, queda sense poder quan acaba la guerra. Funcions de guerra ara no tenien sentit (ex: reclutament de tropes) i amb la seva desaparició es perd la seva força.
= es demana un nou pla de confederació que atorgui al Congrés vertaders poders. Problema és si els estats es mostraran disposats a desprendre’s de part de la seva sobirania.
 Recollint aquest sentir, més de 50 delegats dels estats es reuneixen a Filadèlfia (1787) per preparar la reforma constitucional. Resultat dels seus debats i esforços: primera Constitució dels Estats Units.
- Surten dues postures entorn a la formació d’un poder interestatal: 1. Federalistes o nacionalistes. Reclamen una profunda reforma constitucional.
 No es conformen amb una simple associació d’estats sobirans i reclamen un Govern nacional capaç de resoldre la crisi econòmica de la postguerra.
 Defensen l’idea d’un Govern ami facultats per - unificar impostos.
- encunyar moneda.
- sistematitzar el comerç entre els estats.
- instituir barreres duaneres que protegissin la naixent indústria.
- En definitiva, un Govern capaç de resoldre els problemes que sorgissin entre els estats i que impedís els disturbis socials. Govern fort.
2. Antifederalistes.
 Oposats a l’idea d’un Govern central fort per considerar-lo una amenaça per a la democràcia: per un conjunt tan ampli desembocaria en el despotisme.
 Opinió: la Convenció de Filadèlfia era producte d’un complot aristocràtic = la democràcia corria perill.
- L’oposició dels antifederalistes no va impedir el triomf de la reforma constitucional: novembre de 1787 acaben els treballs de la Convenció enmig d’una gran satisfacció general. El 1788 agafa força de llei.
- La seva promulgació no es du a terme, no obstant, fins març de 1789 degut a les reticències d’alguns estats. No obstant, la Carta Magna de 1789 es concentra en allò essencial i és molt flexible entorn les peticions dels estats, susceptible per tant de multitud d’emendes capaces de complementar-la però incapaces de modificar la substància.
- És una obra del sentit comú, de l’equilibri, acord i conciliació i de l’esperit del compromís.
- Reconegué l’existència dels Estats Units que, sense perdre cada un la seva autonomia i peculiaritats, acceptaven l’existència d’un poder federal superior al de cada estat per separat.
- Per assegurar una Unió realment forta concedí al Govern central autoritat directa sobre els ciutadans dels estats i establí l’obligatorietat de les lleis i tractats federals en tot el territori de la Unió.
- Però reconeixia i confirmava la sobirania dels estats, molt influenciada pel pensament de Montesquieu, consagrava la divisió de poders per impedir el despotisme: 1. Poder executiu:  En mans d’un President de la República, dotat d’àmplia autoritat.
 La seva elecció estaria a càrrec de compromissaris especialment elegits pels ciutadans per aquesta tasca.
 El seu mandat devia durar 4 anys i seria mudable.
2. Poder legislatiu:  S’organitza en dues Càmeres: - Congrés o Càmera de representants, en nombre proporcional als habitants de cada estat.
- Senat o Càmera alta, que adquirí el caràcter de representació territorial, ja que cada estat elegiria dos senadors, independentment del seu número d’habitants.
3. Poder judicial:  Independent. Havia de vetllar per a que les lleis estiguessin conformes amb la Constitució i els drets naturals.
 Seria la principal funció del Tribunal Suprem, al que també correspondria jutjar les causes derivades de conflictes entre els estats o entre aquests i el poder federal.
 Una Declaració de drets (Bill of Rights) afegida posteriorment reforçà les mesures destinades a evitar qualsevol forma de despotisme en els debats sobre el text constitucional.
- La classe dirigent d’EUA aconseguí escriure la primera Constitució democràtica del món modern, encara que aquesta inicial i imperfecta democràcia es consolidaria lentament amb el pas dels anys.
- Un cop constituïda la Unió, l’estricte igualitarisme quedà reservat més als drets civils que a l’exercici de les funcions públiques.
- Els grans propietaris i els comerciants enriquits constituïen el nervi de la nova classe dirigent, que malgrat tot, normalment, era la mateixa que en la vella societat colonial.
- Així, no ens pot estranyar que el seu primer president fos un heroi nacional però també un plantador molt ric de Virginia, George Washington, mite de la guerra. Elegit el 1789.
Els primers passos del nou Estat - Washington va posar les bases d’un règim presidencialista com a mitjà per compensar les forces disgregadores.
- Els poders presidencials foren ampliats fins el punt de disposar del dret de vet sobre les lleis aprovades pel Congrés, encara que per tractar-se d’un règim parlamentari, la Presidència necessitava la ratificació de les càmeres per nombrosos assumptes.
- El partit polític neix com una necessitat d’estructurar i coordinar postures semblants per fer valer davant els poders de la nació els seus interessos i aspiracions. Així sorgiren dues grans formacions: 1. El Partit Federal. Aviat sofreix una dura crisi interna, sent recollida la seva herència pel Partit Whig.
2. El Partit Republicà. Defensors de la independència dels diversos estats, democratitzat a finals de la dècada de 1820, passaren a anomenar-se oficialment Partit Demòcrata.
Conseqüències de la independència de les Tretze Colònies - L’emancipació política de les tretze colònies va tenir una enorme repercussió a Europa. Els ciutadans del Vell Continent van veure que les doctrines filosòfiques no eren utòpiques, sinó molt realitzables.
- La propagació dels principis consagrats per la revolució americana (premsa, societats de pensament, europeus que participaren en la guerra...) crearen el Mite Americà: imatge d’una nova societat democràtica composada per homes lliures, iguals i sobirans, molt pròxima a la descrita per Rousseau. Desfigurat per la distància.
- EUA fou la primera nació del món on s’implantà el nou règim democràtic (o el seu inici). Amb el procés independentista nord-americà s’obrí l’Era de les Revolucions.
- El seu exemple no tardaria en ser imitat a Europa i també a l’Amèrica espanyola i portuguesa: EUA es converteix en un paradigma a imitar, també la seva democràcia, que es pretendrà superar.
...