Tema 1.4 i 1.5 [CAT] - Introducció: Pol·linització i dispersió (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 4º curso
Asignatura Biologia i diversitat de les fanerògames
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 29/03/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

BIOLOGIA I DIVERSITAT DE LES FANERÒGAMES 4t BIOLOGIA Tema 1.4: Introducció – Pol·linització La pol·linització és el procés pel qual el pol·len és transportat des dels sacs pol·línics fins al micròpil o l’estigma. Podem distingir dos tipus de pol·linització segons la destinació a la que arriba el pol·len.
  Al·logàmia (C. drabifolia): El pol·len arriba a un individu diferent. Aquest mecanisme afavoreix el flux i la diversitat genètica.
Autogàmia (C. erinus): La planta s’autofecunda amb el seu propi pol·len. Amb aquest mecanisme es limita l’heterozigosi i la variabilitat genètica.
Si bé moltes plantes poden fer servir els 2 tipus de pol·linització segons les condicions, la majoria estan especialitzades en alguna. Les estructures florals varien segons quin d’aquests mecanismes es fan servir, sent més grans i vistoses les de plantes al·lògames (és necessari atreure els pol·litzadors).
Vectors de pol·linització   Abiòtics o Vent (anemofília) o Aigua (hidrofília) Biòtics o Escarabats (cantarofília) o Mosques (miofília) o Formigues (mirmecofília) o Abelles i vespes (melitofília) o Papallones (psicofília) o Ocells (ornitofília) o Rat-penats (quiropterofília) BIOLOGIA I DIVERSITAT DE LES FANERÒGAMES 4t BIOLOGIA Anemofília La pol·linització per vent és molt poc específica i eficient. Per això les plantes que utilitzen aquest mètode produeixen molt de pol·len per tal d’assegurar-ne l’èxit. És un mecanisme típic de les gimnospermes, gramínies, fagàcies, i urticàcies, entre d’altres (18% de les famílies d’angiospermes) i és molt poc freqüent en les zones tropicals. Tot i ser típic en les gimnospermes sembla ser que és un caràcter adquirit secundàriament en les angiospermes.
Síndrome floral: Flors petites (periant reduït), en inflorescències, estams exserts i exposats.
En les plantes anemòfiles se solen trobar també les següents característiques:    Pol·len lleuger i llis que pot estar flotant molt de temps.
Pocs ovaris i molt pol·len (ratio P/O molt alt). Els estigmes són grans i plomosos i sobresurten de la flor.
Floració anterior a l’aparició de les fulles en caducifolis.
Hidrofília La hidrofília es tracta també d’un mecanisme poc específic i eficient. En les plantes de riu que utilitzen aquesta estratègia l’estructura poblacional pot estar determinada per aquest mecanisme (flors mascles en curs alt i femelles al baix).
Síndrome floral: Flors petites i normalment agrupades.
*Vallisneria spiralis: Aquesta planta subaquàtica genera flors masculines flotants i les flors femenines tenen un peduncle extensible que al prolongar-se les envia a la superfície per recollir-les, tornant després cap al fons.
BIOLOGIA I DIVERSITAT DE LES FANERÒGAMES 4t BIOLOGIA Pol·linització biòtica En la pol·linització biòtica les flors utilitzen diversos mecanismes (colors, olors, recompensa) per a atreure als pol·linitzadors. Aquests tipus de pol·linització té l’avantatge de ser més específic i, per tant, no cal una gran quantitat de pol·len per assegurar-ne l’èxit. Tot i que es fabrica nèctar, aquest és més barat de fer que el pol·len (només conté sucres). Aquest nèctar se sol trobar a la base de l’ovari, en esperons o al peduncle floral. Altres plantes compensen la falta de producció de nèctar amb la fabricació de substàncies aromàtiques que enganyin al pol·linitzador.
En plantes molt específiques l’excessiva dependència d’un pol·linitzador concret pot suposar un risc (el seu benestar depèn del pol·linitzador), però també implica una major eficiència.
Síndromes florals      Dípters o Menjadors de nèctar: Flors blanques i poc aromàtiques.
o Menjadors de carn en descomposició: Olors fortes, colors vermellosos, temperatura elevada, no recompensa.
Formigues: Flors petites, poc vistoses, properes al sòl, recompensa normalment fora de les flors. Les formigues aporten protecció a la planta.
Escarabats: Flors grans, aromàtiques, colors blancs, pol·len de recompensa (no nèctar).
Papallones o Diurnes: Flors acolorides, grans i robustes (suport), recompensa abundant.
o Nocturnes: Flors blanques, normalment tubulars o amb esperons.
Abelles i vespes: Flors grogues o blaves, amb guies de coloració cap al nèctar (U.V.). Les zigomorfes poden tenir formes molt especialitzades (orquídies).
o Vanilla: Té un pol·linitzador molt específic que s’està extingint, de manera que l’espècie també perilla.
o Salvia: La flor d’aquesta planta presenta el filament dels estams curt i el connectiu llarg. A més un dels dos fa de contrapès i actua de balança, de manera que quan l’abella entra el pol·lini baixa i s’hi enganxa. La pol·linització la fa el gènere Bombus.
BIOLOGIA I DIVERSITAT DE LES FANERÒGAMES    4t BIOLOGIA Ocells: Flors vermelles o taronges, poc oloroses, amb molt nèctar, forma tubular i pol·len gran i adherent.
Rosegadors: Flors poc visibles, agrupades i amb molt nèctar.
Ratpenats: Flors blanques, grans i robustes, amb forma de campana, oloroses i pol·len gran.
Tipus de pol·len La forma del pol·len està estretament relacionada amb el tipus de pol·linització.
D’aquesta manera, les flors amb pol·linització per vent tindran pol·len llis i lleuger i les pol·linitzades per animals tindran ornamentacions que facilitin l’adherència Estratègies per evitar l’autopol·linització  Separació de les estructures sexuals en el temps o Proterògina: Primer maduren les estructures femenines i després les masculines.
o Proteràndria: Primer maduren les estructures masculines i després les femenines.
 Proteràndria i autofecundació: Es dóna en Cichorium intybus.
Primer maduren els estams i després creix l’estil, on queden enganxats grans de pol·len. Si la flor no és fecundada l’estil segueix creixent i es corba fins que l’estigma toca la cara on hi ha el pol·len, fecundant-se.
 Separació en l’espai (hercogàmia): Les diferents estructures es troben en posicions diferents de la flor i així s’evita el contacte. En diferents flors la posició pot estar canviada per facilitar la transferència dels pol·linitzadors.
BIOLOGIA I DIVERSITAT DE LES FANERÒGAMES 4t BIOLOGIA Tema 1.5: Introducció – Dispersió La dispersió és el procés pel qual es busquen llocs o moments adequats per a establir nous individus. Per a la dispersió en l’espai es desenvolupen estructures específiques de fixació, sustentació, etc. i hi poden intervenir vectors biòtics i abiòtics. Per a la dispersió en el temps és important la latència de les llavors i els mecanismes fisiològics que regulen el procés de germinació. L’estructura dispersora de les llavors s’anomena diàspora i pot estar formada per llavors aïllades, fruits sencers, fragments del fruit, infrutescències o parts de la planta.
Tipus de dispersió     Autocòria: dispersió per mitjans propis.
o Geoautocòria: Enterrament de la llavor per moviments de creixement (Cymbalaria) o fruits perforadors (Erodium cicutarium).
o Boleoautocòria: Mitjançant moviments de cohesió (Spartium junceum) o de turgència (Ecballium elaterium).
Hidrocòria o Nautohidrocòria: Dispersió per corrents d’aigua, ja sigui amb fruits flotadors (Cocos nucifera) o llavors hidròfugues (Scirpus maritimus).
o Ombrohidrocòria: Mitjançant la força de les gotes de pluja (Carrichtera annua, Prunela vulgaris).
Anemocòria: Es dóna a partir d’estructures molt lleugeres (orquídies), pèls (Populus, Taraxacum), ales (Pinus, Acer), arestes de gramínies o estepicursors (Salsola kali, Eryngium campestre).
Zoocòria o Epizoocòria: Fixació a la superfície exterior d’animals, utilitzant estructures adherents, com pues (Bidens subalternans, Xanthium strumarium).
 Antropocòria: Les parts de plantes que s’adhereixen a la roba o a les sabates pot arribar a punts molt llunyans actualment.
o Endozoocòria: Passant pel tub digestiu de l’animal (Rosaceae).
Requereixen reclams, protecció i recompenses.
 Ornitocòria: Ocells (Acacia cyclops).
o Diszoocòria: Emmagatzematge de llavors en nius i caus (Quercus, Fagus, Castanea).
 Mirmecocòria: Llavors que tenen una porció rica en greixos que atreu a les formigues per a ser portades sota terra.
...