3.2. Tipologías. Documentació Municipal (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Paleografía y Diplomática
Año del apunte 2013
Páginas 3
Fecha de subida 29/05/2014
Descargas 21
Subido por

Vista previa del texto

DOCUMENTACIÓ  MUNICIPAL     Tipologies   documentals   emeses   per   les   institucions   municipals.   A   l’alta   edat   mitjana   no   existien,  hi  havia  comunitats  de  fet,  entitat  permanent  al  llarg  d’un  procés  que  va  començar   al  voltant  del  segle  XII.   El   règim   de   cada   municipi   depenia   dels   privilegis   que   se’ls   hi   havia   atorgat.   Poques   disposicions  legals  afectaven  al  municipi.   Els  privilegis  no  són  només  fundacionals,  sinó  que  es  van  anar  augmentat  amb  el  temps.   El  municipi  tenia  cura  de  conservar  els  privilegis,  i  en  conservem  els  llibres,  en  els  quals  els   administradors  de  la  ciutat  feien  còpia  del  pergamí  original  (ex:  llibre  de  Costums,  Privilegis  i   Ordinacions).  En  general  són  compilats  entre  el  segle  XIV  i  XV.     La  universitat  estava  integrada  en  principi   pels  habitants  permanents  del  terme.  A  Barcelona,   per  exemple,  per  tenir  un  ofici,  calien  10  anys  de  residència.  I  també  es  preguntava  als  veïns   respecte  a  la  persona  en  qüestió  que  vol  obtenir  la  ciutadania.   Societat  dividida  en  tres  estaments:   • • • Mà   major   à   ciutadans   honrats,   amb   honors,   terres.   I   burgesos   amb   propietats   en   l’àmbit  urbà.  I  els  doctors  (de  lleis,  medicina...).  I  la  noblesa  (que  tenia  vetat  l’accés  a   alguns  càrrecs)   Mà  mitjana  à  mercaders  i  grans  comerciants,  i  alguns  artistes  (pel  seu  ofici,  però  amb   la  condició  que  no  fos  un  ofici  amb  les  mans,  sinó  intel·∙lectual).   Mà   menorà   integrada   per   menestrals,   gent   que   treballava   amb   les   mans   (petits   comercials,   forners...).   I   també   eren   els   pagesos,   organitzats   en   confraries,   que   passarien  a  anomenar-­‐se  gremis.     ÒRGANS  DE  GOVERN  DE  LA  CIUTAT   • Consell  general   o Té  potestat  sobre  totes  les  altres   o Originàriament  integrat  per  tots  els  caps  de  casa  d’una  localitat.  Però  amb  el   temps,   a   les   ciutats   grans   es   substituí   per   un   consell   amb   un   nombre   fix   de   consellers  (Ex:  Consell  de  Cent  a  Barcelona)   o Eren  elegits  a  sorts  pel  sistema  de  la  insaculació,  consistent  en  ficar  en  un  sac   els   noms   dels   possibles   candidats   (tots   els   caps   de   casa   que   no   estaven   habilitats  (eclesiàstics...)  no  estaven  ja  en  la  llista).  Cada  mig  any  es  renovava.     o Documentació  molt  interessant  respecte  al  procés  d’insaculació.   • • Consell  ordinari   o Amb  el  general  era  difícil  moure-­‐ho  tot   o Era  part  del  Consell  general  i  resolia  afers  corrents     o A  Barcelona  estava  format  per  36  consellers,  trentari.   Comissions  o  comissions  permanents     Tot  administrat  per  els  cònsols,  paers,  jurats  o  consellers,  que  executaven  les  resolucions  del   consell.     Funcions  del  Consell  municipal:   • • Administració:  prendre  decisions  de  funcionament   ...     Administració  municipal:   El   més   important   es   el   clavari,   el   tresorer   del   municipi,   principal   oficial   financer.   Genera   dos   tipus   de   documents:   com   a   responsable   dels   funcionaris   inferiors   (sentencies,   per   no   haver   fet   bé  la  feina),  i  el  llibre  de  clavaria,  on  porta  els  comptes  de  la  ciutat  (ingressos  i  despeses).   L’escrivà  major  à  cap  de  l’escrivania  municipal.  Autoritzava  els  documents  més  solemnes  del   regiment  ciutadà   ...     Altres  funcions   Una  altra  de  les  funcions  era  la  de  subministrar  queviures,  per  garantir  el  bon  funcionament   dels   aliments   a   la   ciutat.   És   una   protecció   de   l’autoritat   cap   a   totes   les   persones   que   van   a   vendre  o  comprar.  Si  eren  assaltats,  etc.,  serien  recompensats.     Mostassaf  à  tot  i  no  ser  nomenat  pel  consell,  depenia  d’ell.  Era  nomenat  pel  rei  o  el  veguer.   Es  el  responsable  de  l’exactitud  dels  pesos,  les  mesures,  la  validesa  dels  preus,  i  també  és  el   responsable   de   la   policia   dels   mercats,   que   vigila   que   no   s’estafi,   es   robi...   Genera   documentació  molt  interessant:   • • Ordinacions  i  crides  que  fan  referència  a  les  ordinacions  del  mercat.  Similar  als  llibres   de  ban  (multa).     Llibre   de   mostassafaria   à   anota   tot   lo   referent   al   seu   ofici,   a   la   seva   autoritat,   com   havien  de  estar  les  coses  en  el  mercat...  perquè  quan  el  substituïssin,  sabessin  com  va   la  cosa.   LES  FINANCES   Com  funcionava  tot  això  à  doncs,  en  base  al  sistema  financer,  que  anava  de  mal  a  pitjor.  El   municipi   tenia   uns   ingressos,   un   patrimoni,   i   uns   ingressos   fixes,   les   imposicions,   imposts   indirectes  que  gravaven  els  bens  de  consum  (Carn,  pa...).   Aquests  impostos  indirectes  i  les  rendes  de  les  seves  propietats  eren  els  ingressos  fixes  per  a   que  funcionés.   I  també  hi  havia  altres  impostos  extraordinaris,  directes  i  segons  la  riquesa:     • • • • Imposicions     Talles   Sises   Altres   Cal  per  les  despeses:   • • • Provehiment   Obres  (reparacions  de  muralles...)   Demandes  extraordinàries  (reials  o  senyorials),  que  van  augmentant   Deute  públic  i  consolidació  municipal.     El   pagament   de   les   pensions   implicava   també   uns   documents   com   les   talles   (calia   registrar   la   riquesa   de   cadascú   pels   impostos   directes),   o   els   d’estima   (els   habitants   declaraven   la   seva   riquesa).   Tot  això  requereix  una  administració  molt  sòlida.  Quan  al  XIV  apareixen  aquestes  demandes   de  diners  l’estructura  s’acomplexa  i  apareixen  ajuntaments  com  els  coneixem.     Una   tipologia   interessen:   el   copiador   de   cartes.   L’ajuntament   revia   correspondència   i   era   copiada,   tant   de   la   sortida   com   la   d’entrada.   Amb   una   lletra   bastant   fàcil,   es   pot   seguir   el   procés.     Tipus  de  fons:   • • Tenim  fons  propis  (generats  o  rebuts  pel  municipi  en  l’excercici  de  les  seves  funcions)   i  aliens,  que  van  allà  a  parar  però  no  són  propis  del  municipi  à  fons  de  l’administració   reial  (batlle,  veguer),  de  gremis,  confraries...   ...

Tags: