Tema 4 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 02/11/2014
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

4. CIANOBACTERIS CIANOBACETRIS EUBACTERIA  Phylum cianobacteria Es tracta d’organismes procariotes amb nutrició autòtrofa (primers en ser capaços d'alimentar-se per si mateixos). Fan fotohidrotròfia (fotosíntesi, engreixen amb la llum i l'aigua). Obtenen l'aliment gràcies a uns pigments.
12 H2O + 6CO2 C6H12O6 + 6O2 + 6H2O Els pigments que utilitzen són ficobiliproteïnes (ficocianina i ficoeritrina) localitzats als ficobilisomes. Absorbeixen la llum a longituds d’ona blava o vermella. A més tenen clorofil·la A (als tilacoides) i carotenoides (també als tilacoides).
Els carotenoides absorbeixen diferents lambdes en comparació amb la clorofil·la.
La clorofil·la és la que fa realment la fotosíntesi; la resta de pigments transfereixen l’energia que capten a la clorofil·la, de manera que la ficoeritrina la transmet a la ficocianina i aquesta a la clorofil·la. Únicament la clorofil·la a, b i c fa la fotosíntesi estrictament. La resta només transmeten energia d’una longitud d’ona que la clorofil·la a no és capaç d’agafar.
Altres tipus d’autotròfia presents als bacteris són la fotolitotròfia (llum, co2 i SH present en sulfobacteris verds i purpuris) o la quimiolitotròfia (oxidació, CO2, substàncies inorgàniques, present en bacteris incolors).
ESTRUCUTRA En el seu interior no posseeixen orgànuls. Són unicel·lulars amb paret cel·lular de cel·lulosa rodejada per una beina de gelatina exterior (protegeix de la dessecació).
Envoltant per dins aquesta beina ens trobem la paret cel·lular i la membrana cel·lular.
Al costat de la membrana ens trobem els tilacoides, i en el seu interior la clorofil·la.
Aquests ficobilisomes han d'estar prop dels tilacoides, ambdues estructures contenen pigments sempre a la vora per estar més a prop de la llum.
A l'interior podem trobar l'ADN procariòtic, sense cap estructura que el protegeixi, ja que no hi ha nucli.
També hi ha ribosomes 70S dissolts al llarg de tot aquest citoplasma.
Tenen una gran quantitat de grànuls, vacúols amb diferents funcions: - Grànuls de volutina que tenen compostos fosfatats.
Grànuls de cianoficina són aquells que conté compostos nitrogenats.
Glucogen: grànuls que emmagatzemen glucogen i glucosa.
Carboxisomes: on es produeix la transformació: agafen el CO2 i expulsen l'oxigen.
ORGANTIZACIÓ MORFOLÒGICA Són organismes unicel·lulars: - Simples - Agregats – colònies si es mantenen al llarg del cicle biològic. Si formen aquests agregats, depenent del grossos de la beina de gelatina podem trobar colònies amb càpsula fina i de càpsula gruixuda.
o Agregats de cèl·lules irregulars o Agregats de cèl·lules plans o Agregats de cèl·lules Als filaments de les cianobacteris se'ls anomena tricomes, i aquests poden ser simples (haplòstics), poden ser simples ramificats (haplòstics ramificats), poden ser haplòstics amb falses ramificacions (un filament se separa i cadascun d'aquests filaments comencen a créixer cap a un costat diferent formant falses ramificacions).
CIANOBACTERIS FILAMENTOSOS Els cianobacteris filamentosos han evolucionat de tal manera que cada cèl·lula té la seva vida i pot crear un altre filament.
Existeix una espècie de cianobacteris que comencen a patir una petita especialització i divisió del treball.
Existeixen connexions entre cianobacteris: els plasmodesmes. Són molt rudimentaris, ja que si una d’aquestes dues cèl·lules se separa, cadascuna de les cèl·lules separades podrà fer el seu cicle a part.
S'usen per l’intercanvi de metabòlits d'una cèl·lula a una altra.
També trobem uns porus d’unió. Els porus d’unió no tenen res a veure amb els plasmodesmes. En un principi semblava que si però no. Ultra estructuralment s’ha vist que els porus són com canals que connecten el citoplasma amb l’exterior. La funció és permetre el moviment cap amunt i cap avall, i l’aconsegueixen segregant un mucílag (beina de gelatina) a través d’aquest porus: la pressió de l’expulsió fa que la cèl·lula es mogui.
N’hi ha algunes que són molt pros i no només van amunt i avall, sinó que, amb una capa de fibril·les a mode de canals sobre la paret cel·lular, aconsegueixen moure’s també de forma obliqua, i la segregació del líquid per aquests canals fa que el cianobacteri vagi girant.
Els heterocists són cianobacteris amb capacitat de fixació de nitrogen atmosfèric.
Es produeix només en les cèl·lules, aquests heterocists. Es necessiten condicions anòxiques per poder fixar aquest nitrogen. Per tant alguna cèl·lula del filament engruixa la paret cel·lular, tot fent dues capes, una de glucolípids que taponen els llocs on s’intercanvien gasos (no intervé el O2 llavors, que és el que interessa, condicions anòxiques) i una altra capa de mucílag sobre aquesta. Els tilacoides desapareixen en un 90% i els pocs que queden es reuneixen en les zones equatorials, on s’uneixen dues cèl·lules contigües. Els plasmodesmes es taponen amb corpuscles polars, que són grànuls de cianoficina on s’acumularà el nitrogen que es fixa.
Al final tenen tanta pressió dins seu que provoquen l’expulsió del nitrogen a les cèl·lules contigües. Així és com amb una sola cèl·lula en el filament és suficient per captar el nitrogen.
REPRODUCCIÓ Són procariotes. No han desenvolupat sexe. No saben intercanviar material genètic.
Només es reprodueixen per reproducció asexual (bipartició, fragmentació [hormogoni] o espores [endòspores, exòspores i acinets]).
****hi ha un tipus d’espores especials que només surten en cianobacteris filamentosos amb heterocists que són els acinets – són espores de resistència (en condicions desfavorables). Quan veuen que la temperatura puja o passa algo xungo i s’estan a punt de morir, les desenvolupen i ya. Creixen en mida i formen envoltes de protecció. Les seves capes són molt semblants filogenèticament als heterocists ja que també tenen envoltes de glicolípids, i es veu que dels acinets van aparèixer els heterocists.**** La fragmentació més ben explicada. Un filament es fragmenta en petits filaments. A cada mini filament se li diu hormogoni. Com es fragmenten? Doncs quan es creen dos heterocists junts ja que són fàcilment trencables; es separen i van creant petits hormogonis. Com que tenen unions amb altre cèl·lules taponades són més fàcils de trencar.
La fragmentació també es dóna si hi ha acinets.
Hi ha un moment que els filaments, quan no formen ni acinets ni heterocists, es reprodueixen asexualment. Com? Una cèl·lula diu tranqui jo em sacrifico i em separo; es moren dues cèl·lules i així es fragmenta el filament en tres trossets (les màrtirs s’anomenen necridis, en plan “no cridis”, perquè es sacrifiquen però són màrtirs.
Els cianobacteris van aparèixer fa 3500M d’anys i van dominar el món.
Estromatòlits: pedres que es formen gràcies a les cianobacteris.
...