Resum complet (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Història del Món Actual I
Año del apunte 2015
Páginas 16
Fecha de subida 04/02/2015
Descargas 18
Subido por

Vista previa del texto

MÓN ACTUAL I 15/02/2012 1. L’Espanya de 1939 El règim republicà intenta secularitzar el país, és a dir, separar l’església i Estat. I supeditar el poder militar als civils. Es volia limitar l’espai de la església i dels militars al govern. Això genera resistències. Al 1936 hi ha un triomf d’esquerres. Abans estaven els conservadors al govern, que comencen a planejar conspiracions.
El règim franquista en canvi és el règim de la victòria, dels que han guanyat la guerra.
Es un cop militar en el que es saben que generaran gran resistència. Però estan mal organitzats.
De 21 generals que son, només es subleven 4: Franco, Mola, Goded i Queipo de LLano. Sanjurjo també, però mor quan intenta sortir de Lisboa. L’intent de cop d’estat a Barcelona serà un fracàs: només mobilitzen 5000 soldats. A Barcelona hi havia un milió d’habitants. L’exèrcit és el que ho fa gairebé tot, però té una gran col·laboració civil i de l’església. Volien liquidar el model lliberal. Com a la Italia de Mussolini. Volien recuperar la essència espanyola, la Espanya dels Austries.
Deien que la República estava trencant el model social establert. També deien que la República havia obert les portes de la destrucció d’Espanya. Sobretot per el reconeixement de l’Estatut de Catalunya i per la separació de l’Estat i l’església.
Per solucionar aquesta triple amenaça, volen acabar amb la república. Havien de “extirpar” el perill de Espanya. Faran servir una violència extrema.
Conseqüències demogràfiques de la Guerra Civil: Durant molts anys deien que va haver 1 milió com a xifra de morts de la guerra. Ara, des de els anys 80, es diu que van ser xifres importants, però no tan grans.
El primer estudi seriós (1985), diu que del 36 al 42 van haver: * 344.000 morts entre 1936 i 1939 * 214.000 morts entre el 40 i 42.
* Total: 558.000 morts.
1 Es va fer per contrarestar un estudi anterior d’un militar: Ramón Salas Larrazabal.
Aquest diu que: Morts en combat: 120.000 - Nacionals: 59.000 - Republicans: 60.5000 Morts civils: 15.000 - 4000 - 11.000 Per repressió: 131.000 - Republicans maten: 72.000 - Nacionals maten: 58.000 (35.000 a la guerra; 23.000 postguerra) Diu que al 1940 hi ha 213.000 empresonats al 1941 “ “ 145.000 “ “ al 1945 hi ha 39.000 “ “ al 1950 hi ha 27.000 “ “ Es qüestionen tant aquestes xifres com les fonts que utilitza.
Taula comparació entre les xifres de Salas Larrazabal i ?? Aragó Catalunya Mallorca P. Valencià Màlaga Rioja Navarra 4.720 3.946 327 2176 3.864 912 1.100 8626 4.000 2.000 4.716 7.000 2.000 3.500 Salas només fa servir la font del registre civil. A la zona colpista qui está aplicant violència és l’exèrcit, es l’estat de guerra.
Serà al 1937 quan els franquistes crearan el ICCP. I es forma la Fet-Jons. A partir de 1940, crearan la “Causa General”. Havien de saber que havia fet cada ciutadà abans i durant la guerra.
2 20/02/2012 Cost econòmic de la Guerra: Els danys materials son moderats, concentrats en infraestructures de comunicacions: ponts bloquejats per explosions, mines, ponts dinamitats, carreteres dinamitades, xarxa ferroviària.
Hi ha pèrdues a l’agricultura, mort d’animals de càrrega, caps de bestiar...
La industria es potser la menys afectada. Els danys son mínims, per que els bombardejos no busquen destruir infraestructures. El que busquen es atemorir a la població, a la reraguarda.
Hi ha també una reducció considerable d’or. Una part se’n va a Moscou per pagar l’ajuda militar.
Franquisme : Un cop guanyada la guerra, l’objectiu es crear un Estat nou, i tenen molt clar com ha de ser. El referent es l’estat feixista italià. No funcionarà com un règim lliberal.
A partir del Dia de la Victoria (1 abril 1939), pretendran una absoluta concentració en de poders en mans de Franco. Però no es una cosa nova. A partir del començament de l a guerra, Franco va recopilant poder en les seves mans: 1 d’octubre de 1936 Franco aconsegueix ser nomenat cap de govern i cap de l’Estat per els altres colpistes. També es designat Generalísimo de los Ejércitos Nacionales.
L’abril de 1937, amb la creació del partit Únic FET-JONS, ell serà anomenat el cap legal.
L’agost de 1937 es designat Caudillo de España por la gracia de Dios.
Gener 1938 decideixen que el cap de l’Estat i el cap de Govern es concentri en una sola persona: Franco.
Agost 1939: Franco s’autoatorga el poder d’aprovar i deliberar lleis sense consultar a ningú. Es concentrat tot el poder en les seves mans.
Juliol 1942 es crearan les Corts franquistes. Aquestes no tenen la funció de debat. Son només un òrgan consultiu. Es dividirà en tres braços:  Sindical (DNS) 3  Corporatiu (Església, corporacions professionals, FFAA)  Municipal El règim franquista no redactarà cap Constitució. Llavors fa les “7 leyes fundamentals”, que son grans declaracions de principis politics, de com s’ha d’articular el regim franquista. Però no s’aproven totes aquestes lleis a la vegada. Son respostes a les circumstancies i context polític europeu del moment. Aquestes son: - Fuero del trabajo.
9 de març 1938.
És una copia de la carta di Lavoro de l’Italia feixista. Es diu que dins d’Espanya no existeix la lluita de classes. S’haurà d’interpretar el sindicalisme a l’aparell de l’Estat.
- Ley Constitutiva de Cortes. De 1942. Diu que a Espanya han d’existir unes corts, i que simplement serà un òrgan consultiu per al govern. S’organitzen en terços.
- Fuero de los Espanyoles. S’aprova el 17 de juliol de 1945. Fa un mes de la rendició d’Alemanya. Es comença a netejar la façana. Es una declaració de drets. L’article 33 diu que a qualsevol que faci un acte contra la espiritualitat, social, es a dir, qüestionament de l’estat franquista, se li derogaran tots els drets.
- Ley del Referèndum Nacional: 22 d’octubre 1945. Estableix legalment que quan Franco vulgui, podrà posar per referèndum qualsevol llei. Aquesta llei només s’aplica 2 cops: 1947 per la Ley de succesión a la jefatura del Estado, i el 14 de desembre de 1966 per la Ley organica del Estado.
- Ley de succesión a la Jefatura del Estado. 26 de juliol de 1947. Es diu que Espanya és una monarquia i que Franco designarà a qui vulgui com a successor.
- Ley de principios del Movimiento Nacional: 17 de maig de 1951. Agafa els principis jurídics del Partit Únic i els adapta a la realitat de 1951. Diu que Espanya és una democràcia orgànica. Y que aquesta es incompatible amb el pluralisme ideològic i polític.
- Ley orgànica del Estado. Aprovada el 10 de gener de 1967. El referèndum serà el 14 de desembre de 1966. Aquesta llei canvia i estableix que quan Franco ho vulgui, es podrà separar en dos càrrecs: de Cap d’Estat i cap de govern.
Això s’aplicarà a 1973.
Franco designa a Luis Carrero Blanco.
4 ETA l’assassina en un atemptat. Llavors Franco no recupera el càrrec. I Franco nomena a Arias Navarro.
La segona es que el govern haurà de establir “unos contrastes de pareceres”.
Quin es el paper del Partit Únic (FET-JONS): És un partit creat per Decret el 19 d’abril de 1937. Es el Decret de unificación. Els falangistes FE-JONS i els carlins CT.
Per decret es vol la unificació d’aquests. Volen aglutinar tots els sectors socials que han donat suport al cop d’Estat i que han aportat homes per destruir la República.
La Falange Española és un partit feixista creat al 1933, per 4 intel·lectuals, però qui dona impuls son els partidaris monàrquics alfonsins. veuen com a model l’alemanya nazi, que ha destruït la seva república. el partit Renovación Espanyola (partidaris alfonsins) amb: Goicorchea i Calvo Sotelo.
JONS: creat al 1931. fascinats per el feixisme de Mussolini de 1918/19. no son catòlics militants. RE financia falange española. on es J.A. Primo de Rivera (fill del dictador).
L’acord es absolut i gràcies a això Falange española pactarà amb les Jons. Es fan els 10 punts de l'Escorial: 10 PUNTOS DEL ESCORIAL 1.
El Estado no es un testigo de la vida de la nación ni un guardián de su cauce: es el conductor de la vida nacional al servicio de su doctrina.
2.
La variedad tradicional de las regiones españolas se integrará en una unidad armónica al servicio de la continuidad histórica nacional.
3.
El Estado español no estará subordinado a ninguna exigencia de clase. Las aspiraciones de clase serán amparadas condicionándolas al interés total de la nación.
4.
La libertad es una categoría permanente que ha de respetarse. El liberalismo es una actitud errónea, ya superada, del sentido de la libertad. Las libertades tradicionales de los españoles serán conjugadas en un sistema de autoridad, jerarquía y orden.
5.
La condición política del individuo se justifica solamente cuando cumple una función dentro de la vida nacional. Por tanto, se proscribe el sufragio inorgánico y la necesidad de los partidos políticos como instrumentos de intervención en la vida pública.
5 6.
La representación popular se restablecerá sobre la base de los municipios y de las corporaciones.
7.
Todo español podrá exigir que se le asegure mediante su trabajo una vida humana y digna.
8.
Ante la realidad histórica de que el régimen religioso y el sentido de la catolicidad son elementos sustantivos de la formación de la nacionalidad española, el Estado incorpora a sus filas el amparo a la religión católica, mediante pactos previamente concordados con la Iglesia.
9.
Será fin primordial del Estado recobrar para España el sentido universal de su cultura y de su historia.
10. La violencia es lícita al servicio de la razón y de la justicia.
José Antonio Primo de Rivera (FE-JONS), Pedro Sainz Rodríguez (Renovación Española). Febrer 1934 Els carlins al 1930 son ja marginals. havien quedat integrats al joc del liberalisme. es un partit de minories.
22/02/2012 A partir de 1939, Franco, que ja té el poder absolut del bàndol rebel, comença a articular l’idea de crear un partit polític, i serà Serrano Suñer el escollit per crear el FETJONS. Es un home-pont clau. I tenia molt clar quin estat volia crear: feixista.
Les dos figures que li podien discutir el poder a Serrano Suñer son: Calvo Sotelo (RE), Gil Robles (CEDA) i Jose Antonio Primo de Rivera.. Sotelo morirà al 36, Gil Robles se’n va del país i Jose Antonio Primo de Rivera es executat al 36 a Alacant.
Serrano Suñer te dos idees primordials: S’ha d’agrupar a tots els que havien donat suport al cop d’estat en un partit únic. Tots han d’anar a una en el règim feixista Fa que tothom vegi a Franco com a la màxima autoritat política.
Franco aconsegueix l’equilibri entre les diferents peces i partits. Repartia diferents càrrecs entre ells. Fa un joc d’equilibris.
6 Es troba algunes dificultats amb FE-JONS, sobretot amb Manuel Hedilla, que diu que Franco no pot ser el cap per que no era militant.
Tota l’administració publica espanyola dependrà del FET-JONS, ja que el 85% des càrrecs estaven reservats als membres del FET-JONS. Integrarà: FJ (OJE), SF, SEU, CSE.
La més important serà la OSE (organización sindical espanyola). Pretenia regular les relacions entre capital i treball.
OSE La OSE no es un sindicat. Es una organització per regular les relacions de treball. Fa dos lleis: - 26 de gener de 1940: Ley de Unidad Sindical. Diu que a Espanya només podrà existir un sindicat, la OSE.
- desembre 1940. LBOS. Diu que aquesta ha d’agrupar catòlicament i falangisticament, tant a treballadors com a empresaris.
El lema de OSE era: unidad, totalidad y jerarquia.
S’organitza en base de 3 coses: - OSE ha d’estar a tot el territori. Aquestes federacions territorials es diuen CNS.
- OSE ha d’agrupar per branques de producció. Economic- sindicatos verticales (s’acabarà agrupant amb la CNS.) - Activitat asistencial → obra sindical del Hogar, educación y descanso.
Organitzar activitats per als treballadors per després de la feina.
Dins de la OSE: la Línea de comandament era lo més important. Y aquest era per l’empresari. Y aquest era per l’empresari. Obediència dels treballadors al cap de la empresa. Al 1944 es crea la figura de “l’enllaç sindical”, per crear diàleg entre els treballadors, l’empresari i ..
Els treballadors poden participar en unes eleccions per elegir l’enllaç sindical al 1958.
Servicios sindicales.
L’OSE es una estructura per sotmetre i controlar els treballadors.
El control de les idees 7 Dos àmbits d’actuació: - l’educació (escola, instituts, universitat...) - la premsa (radio, diaris...) Educació: Adoctrinar amb les idees del règim. Però abans han d’eliminar els contraris al regim. Depuració. Depuren funcionariat públic: tots son apartats. Però tornar, han de demostrar la seva afinitat amb el nou règim.
A la secundaria hi ha menys depuració. Canvi de temàtica radical a l’educació. A partir dels anys 50 es crea una assignatura: formación del espiritu nacional.
Els mitjans de comunicació: llei de premsa de 1938. aplica la censura prèvia. Ha de ser subordinat al poder de l’estat. I la difusió de consignes: el govern els hi deia el que s’havia de publicar.
La repressió: La repressió es fonamental tant per l’aplicació del regim franquista com per conservarla. Serà present des de el naixement fins la mort del règim. Comença amb la guerra.
S’ha de tenir clar la existència de camps de concentració (Primo Levi – La treva; Maus).
Els camps de concentració franquistes: durant el 36, el bàndol golpista veu que la guerra trigarà més del que pensaven, i han de pensar que fer amb els soldats que van capturant.
Al març de 1937 es fa “la Ordre general para la clasificación de prisioneros y presentados”. Establia que havien de ser clasificats. Els havien de investigar, fer un aval ( fet per el capellà, alcalde, guardia civil..) Hi havia 4 categories: A) Els afectos. Deien que eren de dretes. Deixats en llibertat i introduïts al exercit franquista.
B) Desafectos leves. Gent que havia militat en alguna associació amb el Front Popular, però sense càrrec polític. Aquests seguien retinguts als camps de concentració.
C) Desafectos graves. Militants politics d’esquerres o sindicats, o comandaments d’exèrcit, etc. Se’ls enviava a la presó i se’ls aplicava el codi penal.
D) Delinqüents comuns. Anaven a la presó.
8 El 22 de març de 1934 es crea la Junta de mobilización, instrucción i recuperación (MIR). Son els que creen batallons de treballadors. Aquí aniran els B. Feien trinxeres, reconstruccions, etc.
Al juny de 1937 crearan una altre figura “AD” (afectos dudosos). Son persones que no saben qui son. Aquests son enviats a batallons de treball. Per exemple catalans que batallen al País Basc.
… 2. La postguerra - actuació d’espanya davant la IIGM La división azul en el front oriental ...
EEUU entra a la guerra desprès de l’atac a Pearl Harbour. Al desembre EEUU declara la guerra al Japó. Alemanya declararà la guerra a EEUU.
S’està formant un bloc aliat. Volen passar a una guerra de desgast. Al llarg del 1942 la guerra comença a canviar. Al novembre 1942 els aliats desembarquen a Africa :Anglaterra i EEUU. Ataquen les colònies franceses de Vichy. Llavors les colònies franceses que depenien de Vichy canvien de bàndol. Alemanya ocupa la França de Vichy per si de cas també canvia de bàndol.
Del novembre de 1942 al maig de 1943 hi ha lluites. Al maig del 43 Anglaterra controla les colònies. Ja podien fer el salt a Europa.
Juliol del 43 arriben a Sicília, Itàlia. Això comporta: - 25 de juliol de 1943 Mussolini es destituït com a cap de govern, i serà substituït per Pietro Badoglio. Començarà negociacions secretes amb EEUU i britànics.
Hitler llavors intervindrà a Itàlia per rescatar Mussolini i crear “la república social italiana”.
9 Al desembre de 1943 la Espanya franquista recupera la neutralitat. Anirà lligat amb un intent de augmentar contactes amb EEUU i GB. S’inventen una teoria: que no hi ha una guerra mundial, sinó que hi ha 3 guerres. I ells han participat només en una: - L’alemanya nazi i la URSS (on han participat ells) - Alemanya i aliats (EEUU i GB) - EEUU i Japó Però la realitat es que es una guerra amb diferents escenaris.
A partir de 1946, la ONU (SDN) condemna el règim franquista. No és un regim representatiu de la opinió dels espanyols.
Novembre 1946: ONU emet una resolució on condemna l’Espanya de Franco. Diuen que és un regim feixista, i que han arribat per una guerra.
La ONU aconsella la retirada d’ambaixadors. Volia que estigués aïllada del joc internacional.
Només 4 països conserven ambaixades: Argentina, Portugal, el Vaticà i Suïssa.
Tancament de la frontera francesa. Es pretén aïllar l’Espanya franquista.
Espanya mobilitza les masses, per intentar demostrar que tenen el suport de la població.
Aquestes demostracions les organitza la FET-JONS.
El regim haurà de fer canvis legislatius: - Juliol 1945. les corts franquistes aproven “Los fueros de los Espanyoles”. Pretén ser una espècie de constitució. Vol fer un rentat de cara al regim., per fer-lo acceptable davant els que havien guanyat la IIGM. Es fa una intensa propaganda a la premsa. Es farà també un us constant de l’article 33 als anys 60 i 70.
- Octubre 1945. S’aprova la llei de Referèndum Nacional. Estableix que quan s’hagi d’aprovar una llei important, Franco podrà sotmetre-la a referèndum.
Només s’aplica en dos casos. Al 47 amb la “ley de succesión a la Jefatura del Estado”; el segon cop al 66 amb “la ley órganica del Estado”.
Al 1945 es regularitza el funcionament dels ajuntaments. Fins aquí funcionaven per comissions gestores. Per la Ley de Régimen Local. Aquesta establia que els alcaldes eren designats a dit per el govern. (Llibre recomanat: Els ajuntaments franquistes de Catalunya. Martí Marín) 10 El regim franquista es un regim que vol perdurar en el temps.
Al juliol de 1945 hi ha un canvi de governs, ministres falangistes perden poder.
Desapareix la SGM (Secretaria general del movimiento). Al 51, però, aquesta es reactiva. Sempre està en mans de la FET-JONS.
El ministre d’afers exteriors passarà a ser Martin Artajo. Era membre de la ACNP (acción católica nacional de propagandistas). Serà l’encarregat de reposicionar Espanya al joc internacional. Ha de canviar la imatge d’Espanya, accentuar el caràcter catòlic.
Sobretot volen millorar les relacions d’Espanya amb els països de democràcia cristiana.
Es fan petits canvis formals: deixa de ser obligatori fer la salutació a la romana.
La supervivència del regim franquista va donar-se sobretot per les divisions i diferencies entre els països guanyadors de la IIGM, i sobretot per l’inici de la Guerra Freda.
A la conferencia de Postdam, mostren el rebuig del regim franquista, però no coincideixen en si s’ha de fer alguna cosa. Sobretot per Churchill i Stalin. Stalin proposa intervenir militarment, però acceptant que la URSS no aconseguirà cap botí. Churchill es mostra contrari a intervenir. Diu que el regim franquista es anticomunista, no es antialiats.
En aquests anys la diplomàcia franquista es conscient d’aquests problemes i diuen: orden, unidad y aguantar.
Març 1946: els aliats occidentals firmen la nota tripartita (EEUU, GB, Fç). Confirmen el rebuig al regim franquista però afirmen la no intervenció a Espanya.
Al 1948, cop d’estat de Praga. Europa queda dividida en dos blocs. I l’Espanya de Franco queda com a assumptes menys importants.
Al 1949 Espanya firma amb crèdits de EEUU. al març de 1951 retorn massiu d’ambaixadors. L’estiu de 1953: concordat amb la Santa Seu.
Setembre de 1953: tractat d’amistat i comercial amb Nord Amèrica.
Economia i societat als anys 40 11 La situació econòmica es desastrosa. La pitjor dècada del segle. No es recuperarà fins al 1951 (des de el 35).
La renda per càpita no es recupera fins al 1954, igual que els índexs de producció agrícola, fins al 61.
Al 1929, Espanya, en comparació amb Europa, tenia un 66% de desenvolupament. Al 1960 era del 47%.
No es beneficia econòmicament de la IIGM. Només es beneficia de que al acabar la IIGM, al desaparèixer l’estat alemany, desapareix el deute.
Fins al 1943 l’economia del país estarà en caiguda lliure.
A partir del 43 fins el 51, tenim un estancament de l’economia. Això significa fam, malalties. Reapareix la tuberculosis.
Elements per entendre el col·lapse, la caiguda: - disminució dràstica de la demanda - la manca de matèries primes.
(Quadre-esquema dels apunts)  Caiguda de la demanda: relacionat amb la caiguda de poder adquisitiu i la política social. Volen la restauració de l’ordre social tradicional: classes altes i classes baixes. Es creu mes en la força i la mà d’obra que en la tecnificació.
 Apliquen una repressió molt gran a l’àmbit rural.
 Fa una nova legislació laboral que estableix la subordinació absoluta del treballador al patró. S’aproven 2 lleis.
 Hi ha una fixació salarial des de l’estat. Fins al 1958 es l’estat qui fixa tots els salaris.
Caiguda del poder adquisitiu: 1936: 100 1939: 48 1940: 43 1942: 28 1944: 71 12 1946: 55 1948: 60 1950: 65 Manca matèries primeres: - col·lapse comerç exterior - política autàrquica Importació Exportació 1935 100 100 1940 55 49 1942 46 43 1944 41 73 1946 52 56 1947 63 59 El que s’exportava era poc, bàsicament de l’agricultura. S’importava l’imprescindible: petroli, adobs i maquinaria. Al 1945 la importació de adobs químics, es 1/10 part del que importaven al 1931.
Aquesta situació de bloqueig es per la guerra, però també per l’activitat econòmica que opta el regim franquista. Les relacions comercials d’Espanya eren fins ara amb els anglosaxons, no alemanys. Fins la IIGM.
Aquesta voluntat d’aïllament econòmic trenca el flux de relacions comercials. Amb aquesta autarquia es volia convertir en una potencia militar. Copia als italians i crea la INI (instituto nacional de la industria, 1941). Afavoreix la industria pesada enfocada a crear una economia militar forta de nivell mundial.
El poc que s’importa es deriva a aquesta industria pesada. El regim ha de controlar la producció i la distribució. Per això es fixen els preus, amb decrets. Son preus molt baixos per combatre la inflació. . fonamental la Comisaria general de abastecimientos y transportes. Era l’organisme que vetllava per la correcta distribució dels productes.
Aquest organisme tenia una mancança: que si no controlen tot, trontolla. Hi havia gravíssims problemes de distribució per la manca de petroli. No es rebia tot el que devia, i a més s’amaga part de la producció per vendre al mercat negre (ja que allà no estaven fixats els preus).
El que arribava en via oficial era insuficient. Així que el mercat negre era indispensable.
A nivell de l’industria el mateix.
13 A nivell de mercat exterior: s’utilitzaven els comptes combinats. Per aconseguir beneficis amb el mercat exterior podies: - el que importaves ho venies a un preu molt superior (legal) - dir que havies exportat menys del que en realitat s’havia exportat (il·legal).
Això va crear grans fortunes. D’aquesta pèssima situació se’n sortirà als 50 amb els pactes amb EEUU.
La societat - Actituds envers el regim franquista - Paper de l’església - Situació legal de la dona - Aspectes de la vida quotidiana Actituds socials: Tothom tenia una actitud. El règim neix amb la guerra, i tothom l’havia sofert. És un regim dels que han guanyat. Es genera una fractura social. Predomini de les classes altes entre els que han guanyat la guerra. Entre aquests trobem el catolicisme militant.
Entre els derrotats: classes industrials, part de la pagesia, sectors nacionalistes no espanyolistes, i una petita burgesia il·lustrada.
Les classes benestants: la seva actitud esta condicionada per el seu paper a la guerra civil. Aquestes classes donen suport social al regim pk aquest va en contra dels revolucionaris republicans. Havien estat a punt de perdre la seva condició benestant a la guerra. Fan un suport social però no polític, ja que ara no poden participar. Volen conservar el seu estatus i la empresa.
Bona part d’aquestes classes assumiran el regim com un mal menor. Per exemple la burgesia catalana.
14/03/2012 Les classes mitges: és una classe heterogènia, difícil d’estudiar. No era el mateix l’industria que l’agricultura. Obsessió per acabar la guerra: es igual qui guanyi, volen que s’acabi. Això acaba condicionant a tenir una actitud oberta.
14 Elements que juguen a favor al regim franquista: - el règim és el restaurador dels valors burgesos, de classe. Projecció social de classes.
- El pes del catolicisme - L’actitud de rebuig a tot el que ha estat la república, sobretot la fase més immediata, la república a la guerra. Record negatiu de l’experiència republicana.
Elements que juguen en contra: - hi ha sectors que recorden i saben la diferencia entre la república d’abans de la guerra i la república de la guerra.
- S’instaura un catolicisme integrista.
Classes baixes: majoritàriament son contraries al regim, per que el regim significa el retrocés en les condicions de treball aconseguides des de principi de segle.
Hi ha una liquidació de la cultura obrera, de tots els instruments socials dels obrers.
Caiguda en picat dels salaris.
Hi ha classes populars que son partidàries del regim. Hi ha sectors profundament catòlics, que van sofrir la guerra. Hi ha que son indiferents. Hi ha excombatientes.
En aquest clima de derrotisme dels anys 40, hi ha 2 excepcions: - mitjans 1945, hi ha petites vagues al maig, a Bcn i altres grans punts.
- Primavera 47, primera vaga general (des de 1939). Sobretot afecta a la conca minera basca. Impulsada per el PNV, que volien demostrar a Gb que el PNV tenia capacitat de mobilització.
A Bcn també hi ha petites protestes sense planificació. Protestes per les pèssimes condicions de vida.
Creença que amb la caiguda de l’eix podrien derrotar el regim de Franco.
Hi ha major rebuig al règim (als 40 i 50), però no implica mobilitzacions contra el règim.
L’església: en general, es partidària del regim franquista. L’essència d’Espanya es la catolicitat. Els papes volien recuperar espais de poder. No es específic de la guerra civil.
Ells ja s’estaven feixistitzant.
15 L’església es posiciona amb els franquistes a la guerra. Es una institució que no està condicionada per un o un altre regim sinó que treballa a llarg termini. El regim franquista li dona total llibertat d’actuació a l’església. I això es el que volien.
A partir de 1939, comencen a recuperar el poder que tenien. Totes les institucions que tenien d’abans de la guerra es mantenen totalment a càrrec de l’església.
Instituts: 1939-1940 1946-1947 1950-1951 1960-1961 Públics 119 119 120 Privats (90% de l’església) 113 802 954 1248 Dones: patiran un canvi radical.
A la època republicana: pocs canvis per la poca durada de temps. La condició femenina va canviar molt, i anava a més. Al 1931 es va donar el sufragi a les dones. Donen la igualtat de gènere; instauren canvis en el dret de matrimoni, dret al divorci...
Al 1939 el règim franquista liquida tots aquests drets.
El regim franquista entenia la Espanya com una comunitat nacional : individus units per un destí espiritual, al marge de --La cèl·lula era “la família”, l’element de perpetuació de l’espècie, bons espanyols.
Tot atemptat contra la família es un atemptat contra la societat.
L’element fonamental era la separació de Kols, que significa la jerarquia familiar; l’home mana i la dona obeeix. La funció de les dones: han de ser humils, tenir fills, quedar sempre a segon lloc. Son les portadores de la perpetuació dels valors.
Es va restablir el codi civil de 1889: la dona nomes tenia drets si tenia una família.
Sempre havia d’estar subordinada a un home: marit, pare o germà.
Quan una dona es casava, deixava de treballar. Necessitava el permís de l’home. A més, el home tenia el dret de demanar cobrar ell el sou de la dona.
16 ...

Tags: