4. Teoria 15.03.16 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Mètodes de Recerca en Comunciació
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 29/03/2016
Descargas 29
Subido por

Vista previa del texto

Maria Sansolí Mètodes, 2n de Periodisme 2.10 La mostra La MOSTRA ha de ser una part representativa de l’UNIVERS, el qual serà hipotètic.
2.10.1 Condicions de la mostra  És estadísticament proporcional  Conté part de la població  Té prou amplitud estadísticament proporcional a la magnitud.
 És representativa 2.10.2 Tipus de mostreig o MOSTRA PROBABILÍSTICA: són les que dem a la cerca quantitativa i són representatives.
Tot l’univers té la mateixa possibilitat de ser escollit com a mostra (totes les persones, mitjans o el que sigui, entraran en el sorteig/procés d’elecció).
o MOSTRA NO PROBABILÍSTICA s’utilitzen a la recerca qualitativa i NO són representatives.
Decidim nosaltres la mostra, és a dir, no tothom té la possibilitat de ser-ho.
2.10.3 Selecció del tipus de mostreig Es pot fer a través de: - Els objectius/finalitats - L’esquema de la recerca i l’abast - Mida de l’univers o població - Relació entre costos i eficàcia - Limitacions de temps - Marge d’error permès Quan s’utilitza quantitativa però es té molt poc temps, el que es fa es una mostra pilot. No serà per tant un estudi probabilístic, sinó una prova pilot.
2.10.4 Mostres probabilístiques Les mostres perquè sigui representativa i que els resultats siguin extrapolables a la realitat.
1. ALEATÒRIA SIMPLE Escollim aleatòriament els components de la mostra dins de la totalitat de l’univers.
2. ESTRATIFICADA posem condicions prèvies a la mostra perquè volem una representació concreta de la mostra. Es pot fer al 50% o es pot fer seguint els criteris de la mateixa mostra, proporcional a la realitat.
3. MOSTRES SUCCESSIVES per anys.
Maria Sansolí Mètodes, 2n de Periodisme * UNITAT D’ANÀLISI: unitat mínima d’anàlisi que es té. És una enquesta a la persona, però en una recerca en què s’analitzen diaris digitals, la unitat mínima serà un mitjà.
2.10.5 Mostres NO probabilístiques o empíriques Fem una enquesta quantitativa quan no volem representativitat però volem aprofundir sobre el tema. Si són mostres no aleatòries o empíriques o MOSTRA INTENCIONAL va a buscar a una gent determinada amb característiques.
o MOSTRA ERRÀTICA O CIRCUMSTANCIAL: la que em dóna la possibilitat, a la que tinc accés circumstancialment. Per exemple si he de fer una recerca sobre estudiants, si no tenim temps de fer-la representativa doncs aprofito i la faig a classe. Depenen del tipus de recerca, però aquesta és la més fàcil.
Si fem això, i fem una prova pilot, hem de dir que és perquè en un futur podríem aplicar-ho a una mostra real i per tant a un experiment real. Això normalment es fa quan no es té suficient temps de buscar una mostra representativa. Però depèn del tipus de recerca que fem van bé.
2.11 Altres parts del projecte El primer que faríem seria TEMA, OBJECTIUS, HIPÒTESIS i VARIABLES, LA JUSTIFICACIÓ; LES PREGUNTES, LA INTRODUCCIÓ, MOSTRA I METODOLOGIA...
- PLA DE TREBALL hauríem de definir-lo besant-nos en els nostres objectius.
- Una organització junt amb una PERIODITZACIÓ i CRONOGRAMA per saber quan fer.
- El PRESSUPOST per saber quant guanyen les persones que investiguen, el material que necessitaré, el material inventariable com els ordinadors, els viatges i dietes en el cas del desplaçament, els cànons de estades... Això s’agrupen en les despeses personals. Per una altra banda, hi ha les despeses materials (fungible –que s’acaba: paper. CD’s...- o inventariable –que dura en el temps, com una taula- ) i també les despeses tècniques.
- ÍNDEX d’una futura recerca que segueixi la línia de l’actual.
- BIBLIOGRAFIA per poder citar correctament i deixar patent en quines obres ens hem basat o ens han servit de suport per fer la nostra recerca.
Métodos y técnicas en la era digital Maria Sansolí Mètodes, 2n de Periodisme 3.Les tècniques d’investigació per a l’anàlisi de la comunicació. Les bases de dades 3.1 Les bases de dades estadístiques sobre comunicació i investigació documental Hi ha un seguit de dades que utilitzem que no les hem produït nosaltres i que podem utilitzar.
o INVESTIGACIÓ PRIMARIA quan fem tota la recerca. Fem l’enquesta, seleccionem la mostra i l’apliquem.
o INVESTIGACIÓ SECUNDÀRIA quan NO fem nosaltres la recerca: potser que l’enquesta ja estigui feta i nosaltres interpretem les dades. Per exemple, l’enquesta anual del consum o dades del CIS.
Tot això, s’extreu de les BASES DE DADES, que les tenim disponibles com a CARÀCTER DOCUMENTAL (1) , en informes processats d’institucions o, directament, les dades amb un Excel disponibles a diverses organitzacions com IDESCAT.
Exemples de bases de DADES ESTADÍSTIQUES (2): - DADES DEMOGRÀFIQUES –necessàries per seleccionar la mostra-, ECONÓMIQUES, SOOCIOCULTURALS, etc.
- Per ÀMBITS TERRITORIALS: (Catalunya, Espanya, Europa, etc.) - Per TEMÀTIQUES o àmbit d’actuació d’organització (desenvolupament humà i social, telecomunicacions, col·lectius professionals, sectors econòmics...) 3.2 Les dades de consum de mitjans Hem de justificar per què hem escollit aquests mitjans. Per dades relacionades amb mitjans, en el cas de que siguin dades d’enquestes de consum és per l’EGM i per audiències en premsa de paper OJD (en Índex de difusió). Per Internet, fer servir Alexa que ens mostrarà per països el control de difusió de publicacions per internet, és a dir, els llocs webs més visitats.
3.3 Els informes sobre l’estat de la comunicació Els informes sobre les dades també els podem utilitzar, informes analitzats i ja estudiats que surten en forma de document. Com L’Informe de l’audiovisual de Catalunya.
3.4 L’anàlisi i estudi de les dades i la seva aplicació als contextos de la recerca Consulta de extracció .
Análisi de dades Instruments.
Explotació i resultats Maria Sansolí Mètodes, 2n de Periodisme 3.5 El periodisme de dades La idea del PERIODISME DE DADES sorgeix a partir de l’obtenció big data, una gran quantitat de dades disponibles i la possibilitat de processar-les. L’open data és la gran quantitat de dades que estan a l’abast de tothom amb formats que es poden utilitzar, Excel, CSV...
A partir d’unes dades tenim la possibilitat de filtrar-les, visualitzar-les i fer una historia. La clau és saber descarregar-les, interpretar-les i fer una noticia, ja que són dades amplies i difícils d’interpretar en quedar ocultes.
QUÈ ES NECCESSITEN? Qui recol·lecta les dades necessita interpretar-les i analitzar-les per ferles intel·ligibles i dissenyar de tal manera que es pugui dur a terme la seva visualització.
Quant a dades es refereix, hi ha transparència, és a dir, la ciutadania té accés lliure a aquestes xifres. Per exemple, New York Times, El Periódico, The guardian i The International Consortium of Investigative Journalists (ICIJ).
...