T.4- Farmacogenòmica. Nous fàrmacs i possibles estratègies preventives (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Ciencias Biomédicas - 4º curso
Asignatura Estratègies terapèutiques
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 02/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Estratègies terapèutiques TEMA 4. FARMACOGENOMICA. NOUS FÀRMACS I POSSIBLES ESTRATÈGIES PREVENTIVES La farmacogenomica utilitza els nous coneixement del genoma humà per identificar noves dianes i estratègies terapèutiques. La farmacogenètica mira la influencia genètica en la resposta als fàrmacs tant en eficàcia com a seguretat.
La farmacogenomica busca la causa genètica de les malalties perquè saben la causa genètica trobarem els gents dianes o zones al prop del gen que pugin ser dianes terapèutiques per dissenyar fàrmacs o estratègies terapèutiques. La farmacogenètica busca l'origen genètic de la resposta als fàrmacs i l'objectiu es triar el millor fàrmac i la dosi més adequada per cada pacient.
La farmacogenomica es desenvolupa dins de la industria farmacèutica que son els més dedicats a això i la recerca farmacogenètica es la que es fa als laboratoris de recerca biomèdica i als centres hospitalaris i clínics.
Genètica mèdica El que pretén la farmacogenomica es identificar l'origen genètic de les malalties i això ens permet diferenciar les malalties. Es qüestiona tots els diagnòstics que fins ara es feien que son diagnòstics molt simptomatològics per anar a diagnosticar molecular i genètics.
La farmacogenomica personalitza les malalties, no totes les diabetis ni les depressions son iguals p.e.
En canvi la farmacogenètica pretén personalitzar el malalt.
- Origen genètic de les malalties - Genètica individual - Diferenciar malalties - Personalitzar les malalties - Personalitzar el malalt Imatge Úlcera gastrointestinal té símptomes de cremor, dolor epigàstric que es calma al menjar. No coneixem quins son els gens causals per cap malaltia excepte pel alguns càncers. Actualment per tractar la ulcera tenim fàrmacs que disminueixen la secreció àcida gàstrica. Actuen sobre dianes secundaries, no son les dianes que originen la malaltia. Es controla la simptomatologia.
NO tenim cap fàrmac que sigui curatiu, excepte els antibiòtics. Els fàrmacs dirigits a les dianes secundaries tracten la simptomatologia.
Quan coneixem els gens, sabrem les dianes primàries i es podran dissenyar fàrmacs curatius.
41 Estratègies terapèutiques Gràfic Tenim malalties que no tenen fàrmacs adequats com el càncer, Alzheimer... per sota de 50 s'assumeix que no hi ha una bona teràpia.
Aportacions del coneixement del genoma humà a la farmacologia La OMS diu que 3/4 parts de les malalties no tenen un tractament adequat i del quart que si que les te una tercera part dels pacients malgrat tenir el tractament adequat presenten efectes adversos o una resposta insuficient.
La farmacogenomica donarà sortida als 3/4 de malaltia que no tenen tractament adequat i la farmacogenètica solucionar el 1/3 que tenen efectes adversos o insuficients en el tractament.
42 Estratègies terapèutiques S'avança molt lentament en aquest camp.
Paràbola hindú sobre el relativisme: interpretació tàctil de l’elefant per sis individus invidents El diagnòstic no es per un sol símptomes sinó diversos símptomes, analítiques... i al final de tot es pot arribar a un diagnòstic ben fet.
El diagnòstic clàssic l'hem de desglossar en diferents malalties genètiques i això te implicacions en el tractament.
Reclassificació de tumors El càncer es el que s'investiga mes i el que va més avançat. Els tractaments molts estan basats amb el cicle cel·lular.
- oncogens i gens supressors. Si fallen es descontrola el creixement cel·lular i apareixen els tumors.
Càncer de mama Herceptina /trastuzumab: Fàrmac anticòs monoclonal que va contra el oncogen her2 que esta present en el 30% dels tumors.
A part dels gens causals tenim gens susceptibles o de susceptibilitat que son gens que tots tenim en el moment del naixement. Quan es conviu amb factors ambientals que afavoreix l’aparició de la malaltia apareixen els gens causals que es quan apareix la malaltia.
NO només podem fer un tractament personalitzat sinó que també es pot fer una prevenció personalitzada segons els gens de susceptibilitat que tenim.
Medi ambient i gens de susceptibilitat Les malalties monogèniques són en les que la presencia d'un cert gen determina el 90% del risc. I en canvi el medi ambient té molt poca influencia. A l'altra banda tenim les malalties ambientals que son les infeccions, on el medi ambient té el 90% de la influencia i en canvi els gens tenen poc pes.
Al mig tenim les malalties complexes on hi ha un component del medi ambient i un component de gens.
43 Estratègies terapèutiques Malalties complexes Per una malaltia cardiovascular el medi ambient seria obesitat, colesterol... i en el costat genètic el APOB, APOE...
Cada un dels gens contribueix de forma modesta. La interacció de tots els gens es la que ens calcularà el patró de risc de cada individu.
Leucèmia No s’hereta mai un patró tant complex com aquest, s’hereten gens individuals.
44 Estratègies terapèutiques Estratègies preventives càncer Estratègies detox que es basa en el metabolisme del tòxics. La majoria de carcinògens tenen una fase I i fase II. El metabòlit oxidat es mes tòxic que el tòxic ambiental i es responsable de les mutacions del DNA però també hi ha les reaccions de fase II que agafen el metabòlit oxidat i l'eliminen per la orina com un producte inactiu.
SI es pogués induir la resecció de fase II es facilitaria al màxim l'eliminació de tòxics. El problema es que els inductors metabòlics que existeixen tenen les dues fases i això no ens interessen perquè generen també mes metabòlits oxidats, haurien de ser mes selectius.
Els ROS també es conjuguen i agreuja i potencia mes els tòxics ambientals. Aquests també es metabolitzen per la fase II.
Les persones que tenen mutacions en alguns dels passos metabòlics de la fase II que faci que vagi mes lenta o que tingui una doble activitat oxidativa en la fase I (12% d'individus), identificant aquestes persones es podria donar prevenció personalitzada en la susceptibilitat.
Els inductors monofuncionals son molt rars però es van trobar en les crucíferes (col, bròquil..) que tenen isotiocianats i ditioltiones i el sulforafane s'ha sintetitzat químicament per veure si es pot utilitzar com estratègies preventives.
• Els polimorfismes genètics dificulten el metabolisme de tòxics i ROS, augmenta el risc de la malaltia.
45 Estratègies terapèutiques Com actuen? Els inductors bifuncionals s’uneixen a un receptor citoplasmàtic i el complex es transloca al nucli on s'uneix a factors de regulació XRE (xenobiotic response element) i es troba tant en gens que codifiquen fase I com fase II i estimulen per tant les dues vies. En canvi els inductors monofuncionals activen el factors de transcripció Nfr2 que activa el ARE que és un element regulador que es diu antioxidant response element que només es troba en gens que codifiquen els enzims de fase II, són selectius per aquests gens.
INDUCTORS DEL METABOLISME FONT EN LA DIETA Ditioltiones Crucíferes (cols, bròquil, cols de Brusel·les) Isotiocianats Crucíferes: rabes Organosulfurats Cebes, porros, alls D-limonè Cítrics (taronja, llimó, pomelo) Àcid elàgic Maduixes , raïm INDUCTOR METABÒLIC PRINCIPIS ACTIUS Ditioltiones Oltipraz Isotiacianats Sullforafane In vitro study Els tiocianats augmenten enzims de la fase II Broccoli El fet de menjar dos plats a la setmana de bròquil disminueix el càncer de bufeta a la meitat. Això també passa en càncer de pulmó, pròstata, mama....
46 ...

Comprar Previsualizar