5. Drets humans i teories de la justícia (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología + Derecho - 1º curso
Asignatura Teoria del dret
Profesor E.T.
Año del apunte 2016
Páginas 13
Fecha de subida 20/06/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Apunts de l'assignatura teoria del dret, de primer de dret a la UAB amb la professora Emma Teodoro, de l'any 2016

Vista previa del texto

Teoria del dret 1º Dret UAB TEMA 5: DRETS HUMANS I TEORIES DE LA JUSTÍCIA 5.1: ELS DRETS HUMANS Jurídicament: conjunt de drets el màxim objectiu dels quals pivota sobre la dignitat de les persones.
La finalitat és garantir a l’individu un espai de llibertat individual mitjançant fonts internes, com l’Estat i les lleis, i externes de dret, com el sistema internacional. Són universals, és a dir, que qualsevol individu n’és titular, ni la raça, ni la religió ni res no és justificació per no disposar d’aquests drets.
Els responsables de garantir-los, promocionar-los i respectar-los són els Estats. Existeix tot un mecanisme internacional que força els estats a complir-los i respectar-los, les Nacions Unides.
Antecedents  Petition of Rights (1628), el dret de “Habeas Corpus” i la “Bill of Rights” (1689) Antecedents normatius que suposen els primers àmbits en els que es comencen a intuir els drets humans.
A Anglaterra, segle XVIII, és el primer cop que els valors es planten en una declaració, és a dir, en un document. Sorgeix de l’activitat del parlament anglès, i és important pel contingut i limitacions que tenia el monarca respecte al que podia fer amb els súbdits, tot i que és més ben rebuda una altra declaració posterior on s’exigeixen més garanties i on es parla de limitar les activitats del príncep és més ben rebuda.
Desenvolupament  La declaració d’independència (1776), la Constitución (1787) i la “Bill of Rights” (1791) dels Estats Units  La Revolució francesa i la “Declaració” (1798) 1 Teoria del dret 1º Dret UAB La Declaració d’independència (1776, Amèrica), per temes religiosos i de desacord amb el govern anglès i constitucionalisme. Les idees com la religió o de constitució anglesa aporten una visió transcendent basada en la dignitat de les persones. La resta de declaracions d’independència segueixen el model de la de Virgínia: política i drets.
La dels Estats Units de 1791 és diferent, perquè és federal, trenca l’estructura, només parla de l’organització política, no diu res dels drets.
Durant la Revolució francesa (1789) es fa una declaració on es reconeixen drets com la llibertat (personal, de propietat i de pensament), igualtat i fraternitat.
Rebuig a l’absolutisme feudal.
El pensament il·lustrat es troba darrere de les declaracions. És la primera vegada que no s’explica el món a través de Déu sinó de la raó.
- Locke  sobirania popular - Montesquieu  separació de poders - Rousseau  pacte social Durant el segle XIX les constitucions europees van integrant l’estructura de la declaració francesa.
Les Nacions Unides - Declaració universal de 1948 - Pacte internacional de Drets civils i polítics 1966 - Pacte internacional de Drets econòmics i socials El succés més important és la internacionalització dels drets humans. La carta que serveix d’organització de l’ONU diu que té com a objectiu la protecció, promoció i garantia dels drets humans internacionalment. És una declaració que no és vinculant, perquè els Estats no la signen.
Conté principis declaratius, però no té aquesta força vinculant.
Posteriorment es van fer dos pactes que donen vinculació. Es traslladen a firma pels Estats, fet que comporta una confessió de força vinculant. En aquests pactes s’articulen una sèrie d’informes anuals que serveixen per comprovar periòdicament l’aplicació dels drets.
- Europa  conveni dels drets humans 1952 2 Teoria del dret 1º Dret UAB Quina és la diferència entre els drets humans i els drets fonamentals? Els drets humans són un conjunt de drets que es fonamenten en conceptes de dignitat humana amb independència de si estan regulats per alguna norma o no. La diferència amb els drets fonamentals és tècnica, aquests últims estan codificats en una norma interna de l’ordenament jurídic.
Generacions de drets humans La distinció entre generacions de drets humans s’està eliminant, està perdent utilitat des del punt de visa conceptual, només serveix per fer-ne anàlisis. Es considera que els drets són indivisibles i universals, i estan interrelacionats.
Defensen la dignitat de les persones, la dignitat humana, amb independència de raça i altres factors, partim de la base de que som humans.
Generacions: 1. Drets civils i polítics 2. Drets econòmics i socials 3. Drets culturals, de pau, de desenvolupament, drets dels pobles...
4. Drets relatius al medi ambient i la tecnologia La distinció en generacions es basa en la incorporació normativa històrica progressiva. La diferència de conceptualització està superada, però es manté el criteri històrico-cronològic.
Tradicionalment s’ha distingit entre: 1a Generació: aplicació de forma immediata i abstenció per part de l’Estat 2a Generació: aplicació de forma progressiva i actuació per part de l’Estat. El reconeixement del dret és immediat, però l’aplicació no, tot i que es poden aplicar mesures de caràcter més immediat.
1a Generació: Drets civils i polítics Drets civils - Dret a la vida i a la integritat física (fonamental i troncal) - Dret a la llibertat física (llibertat de moviments i eliminació de l’arbitrarietat en l’actuació de poders públics i especialment policia) - Dret a la intimitat (material i espiritual. També s’aplica col·lectivament, a la família) - Dret a la llibertat de consciència (llibertat de pensament, de religió, prohibeix la discriminació per aquests temes) - Dret a la llibertat d’expressió (llibertat de pensament i religió) - Dret a la informació (dret a rebre informació veraç) 3 Teoria del dret 1º Dret UAB Drets polítics - Dret a la nacionalitat (dret a una identitat social, política i jurídica. Doble dimensió: dret a que se’ns concedeixi una nacionalitat, i que aquesta sigui reconeguda a qualsevol lloc) - Dret a la participació política  sufragi universal (participació directa – càrrecs públics; participació indirecta – escollir) - Dret a la tutela judicial (origen de les declaracions originals: protegir i garantir drets) 2a Generació: Drets econòmics i socials Sorgeixen poc després de la conquesta de la primera generació.
De l’Estat de dret a l’Estat social de dret Manifest comunista de 1848 Debat sobre l’aplicació progressiva Indivisibilitat dels drets humans 1968 Drets econòmics - Dret a la propietat - Dret a la llibertat d’empresa - Dret a un nivell de vida digne - Dret a la seguretat social - Dret al treball Drets socials - Dret de reunió - Dret d’associació - Dret a la protecció de la família 3a Generació: Drets culturals, de desenvolupament i dels pobles Drets culturals - Classificació controvertida - Dret a l’educació - Dret a l’accés a la cultura Dret a la pau i al desenvolupament - Dret a la pau: dret a no ser agredits i a que l’Estat no cometi actes d’agressió internacional.
- Dret al desenvolupament individual i col·lectiu, i a desenvolupar-se al voltant de respecte dels altres drets.
4 Teoria del dret 1º Dret UAB 4a Generació: Drets relacionats amb l’entorn Dret al medi ambient Drets relacionats amb la tecnologia: - Dret a la protecció de dades - Dret a la llibertat d’expressió (concepció diferent per internet) - Dret a la informació Fonamentació dels drets humans Fonamentació jusnaturalista – racionalista Il·lustració segle XVIII (Grocio, Spinoza, Hobbes, Locke, Kant, Rousseau) - Diferències amb el pensament teològic medieval - El paper de la il·lustració francesa i el racionalisme filosòfic (Descartes, Kant, Rousseau i Locke) - El principi de la supletorietat del dret natural al dret positiu.
- El jusnaturalisme atenuat: valors suprapositius i objectivament vàlid.
El dret natural està per sobre el dret positiu. Pels jusnaturalistes els drets humans són drets naturals propis i inalienables de l’ésser humà. Són independents del dret positiu. Per tant, si els drets humans els traiem del dret natural, són superiors a la regulació positivista.
Té dues corrents: - Dret natural tradicional, els autors filosòfics que la recolzen no parlen de drets humans, parlen de drets naturals, però tots coincideixen en la idea que l’home, pel simple fet de ser-ho, té una sèrie de drets.
- Corrent racionalista, els que la recolzen diuen que els drets humans no tenen origen en les normes que els poden contenir, independència total, perquè sorgeixen del dret natural que és superior. Per tant, amb tot això es predica la universalitat dels drets i matisaria que posteriorment s’incloguessin en els drets positius.
Fonamentació historicista - Inevitable relativitat dels drets humans.
- Paper del context històric en la definició dels drets humans. Aquest és capaç de variar i relativitzar els drets humans, ja que el dret està fortament lligat a factors històrics.
- Necessitat d’implementació formal, sanció i certesa dels drets.
Crítica: si el contingut és relatiu i variable del context històric, si el context històric presenta unes necessitats determinades, qualsevol necessitat és susceptible de convertir-se en dret humà? 5 Teoria del dret 1º Dret UAB Fonamentació ètica - El reconeixement, la legitimització dels principis i valors inalienables de la condició humana.
- Les exigències morals i els valors bàsics queden fonamentals.
- La seva formalització jurídica si és relativa al context històric, a les eines polítiques i al nivell de desenvolupament social i institucional.
Exigència moral de defensa de la vida humana i la seva dignitat DRET HUMÀ Eina jurídica positiva (declaracions, convenis…) 5.2: LA JUSTÍCIA Relació entre justícia i dret Idea de justícia: demanda que ens formulem gairebé a diari sobre les accions que fem. El problema es troba en el contingut material de la justícia.
És difícil determinar què és just i què no ho és. Sovint ho relacionem al component social: és just o injust allò que té conseqüències per l’ordre (positives o negatives).
- Justícia en sentit subjectiu fa referència a la virtut personal.
- Justícia en sentit objectiu fa referència a la qualitat predicable de les diferents estructures, institucions, normes de la societat...
El concepte de justícia es troba a la frontera, pivota, entre el món individual i el social. Per resoldre-ho, intentem objectivitzar el concepte al màxim, tirant del concepte de dret.
Accepcions de justícia - Virtut suprema o valor social o jurídic - Subjectiva o individual vs. objectiva o social - Distinció de Sandel: o Justícia com a màxim benestar (utilitarisme) o Justícia com a llibertat (liberalisme) o Justícia com a virtut (comunitarisme) 6 Teoria del dret 1º Dret UAB El debat sobre què és la justícia porta desaparegut des de mitjans del segle XIX, per dos motius principals: - Per una banda per la influència de la teoria marxista, perquè és molt influent en termes socials, no hi ha problemes pel repartiment de béns i és un dels factors que justifiquen el desplaçament del debat.
- L’altre és la filosofia del llenguatge o analítica, deixa d’importar-nos el contingut més enllà del punt de vista semàntic.
Actualment el debat torna a estar vigent.
Teories de la justícia Bentham 1748 – 1832, Utilitarisme Jeremy Bentham és el fundador de l’utilitarisme: màxima felicitat pel màxim nombre de persones.
Moral com a maximització de la felicitat/utilitat - No hi ha drets naturals - Utilitat: tot allò que produeix plaer Entenem per felicitat plaer, béns materials i absència de dolor. Entenem per utilitat tot allò que produeix plaer, el que importa és el bé causat per una acció als altres.
El principi d’utilitarisme ha de ser tant pels individus com pels legisladors que imposen les normes.
Crítica: - No compten els drets individuals - Totes les preferències compten igual en suma Un dels problemes per aquesta teoria de la justícia és que és difícil de conjugar amb els drets individuals, i per tant, propicia la marginació de minories. El que ve a dir també és que els drets humans són falsos i proclamar-los obre les portes a l’anarquia. També ve a dir que la pena de mort és justa perquè és útil (ens desfem d’individus que “fan nosa” per tant obtenim felicitat per la majoria).
Mill 1806 – 1873 - Humanització de l’utilitarisme - Llibertat individual absoluta - Límit de perjudici als altres - Si respectem la llibertat individual arribarem al major nivell possible de felicitat humana.
7 Teoria del dret 1º Dret UAB John Stuart Mill, utilitarista, intenta reconciliar, convertir l’utilitarisme de Bentham, intenta evolucionar el concepte, la concepció utilitarista per protegir minories.
Diu que, segons l’utilitarisme de Bentham, no es defensen els drets individuals ni les minories, no tenen cabuda, llavors no hi pot haver del tot justícia.
Parteix de la llibertat individual absoluta. El límit es troba al punt en el que un acte d’un individu causa perjudici, fa mal a un altre individu.
Distingeix diferents tipus de dolors i de plaers, segons la categoria i la intensitat, però persisteix en la idea de que allò desitjable serà el que determini la majoria (utilitarisme).
Per tant, com a conclusió, per l’utilitarisme, una acció serà justa quan sigui capaç d’aconseguir la major felicitat per la majoria. Predomina allò bo, la finalitat que vull aconseguir. Teoria conseqüencialista.
Teories liberals El liberalisme engloba una sèrie de teories que defineixen què és just. Són molt importants perquè determinen part de la política d’Europa i Estats Units.
Idees polítiques i elements comuns - Limitació de l’Estat i les seves funcions - Defensen la idea original de l’Estat liberal de dret: poders públics limitats per la llei i per l’Estat, capaç de garantir als individus una esfera de llibertat per a que es puguin desenvolupar lliurement.
- Estat mínim, que permeti garantir la llei i l’ordre i per tant, garantir la llibertat i la seguretat.
Principis normatius comuns - Universalisme: es tracta d’unes teories que no es circumscriuen en un lloc o un context determinat, sinó que transcendeixen fronteres i cultures. Es basa, es fonamenta en la raó humana.
- Individualisme ètic: el que passa en el marc de les teories liberals és que entenem que la moral és única i individual, per tant, cada individu és lliure de determinar què és bo i què és dolent.
- Neutralitat: cap d’aquestes teories defensaria que es prenguessin determinades mesures polítiques que promocionessin una determinada forma de bona vida.
8 Teoria del dret 1º Dret UAB Aquests tres principis significarien: 1. Que en una societat moral cada individu pugui viure com vulgui, sempre i quan no danyi cap altre individu.
2. L’Estat no pot prendre partit per una determinada forma de viure respecte d’altres.
3. Entenen que l’individu està per sobre de la societat i reconeixent la sobirania per determinar com vol viure i què és bo i què no (moral individual).
Dins del marc del liberalisme hi ha dues teories: 1. Rawls: teoria igualitària o liberalisme igualitari 2. Nozick: teoria llibertaria o propietarista, o liberalisme llibertari.
KANT (antecedent) Ésser humà racional Finalitat en si mateix Dignitat Llibertat La teoria de la justícia de Kant diu que sent racionals ens mereixem respecte i dignitat. Com a individus mai serem un mitjà per obtenir els nostres desitjos, sinó que som una finalitat en nosaltres mateixos.
Emotiva Desitjos Racional Autonomia Llibertat Moral Fer alguna cosa perquè s’ha de fer Principi fonamental de la moral: la llibertat. La moral no pot dependre de sentiments, emocions ni de la voluntat.
Com descobrim allò que s’ha de fer, allò que és moralment correcte? Per mitjà de la raó. La raó pràctica pura, no la instrumental. Per Kant, la raó de l’individu és el que el porta cap a la felicitat, que associa al concepte d’autonomia, és a dir, hi ha llibertat quan els individus actuen de forma autònoma, i es comporten segons normes que com a individus ens han dotat, i deriven als principis morals correctes.
9 Teoria del dret 1º Dret UAB Com s’hi arriba? Kant diu que aquesta pregunta es pot respondre en base a la raó. Hi ha dos tipus de raó: - Raó instrumental: facilita els imperatius hipotètics - Raó pràctica pura: imperatius categòrics (fes això perquè és el que has de fer) Hi ha dos imperatius categòrics: - Les màximes que es poden universalitzar, obra nomes de forma que la màxima de les teves accions es converteixi en llei universal.
- Les que tracten les persones com una finalitat, no com un mitjà. Obra de tal forma que usis la humanitat com una finalitat i no com un mitjà.
Moral Imperatiu categòric Llibertat D’emocions La justícia social segons Kant: - Basada en el contracte social - Harmonitzar la llibertat de cada un amb la dels altres - El contracte no és real, és imaginari - No pot ser derivada de fets empírics - És una idea de la raó RAWLS i el liberalisme igualitari Rawls va intentar deduir quina actitud adoptarien uns individus en un entorn en el qual no sàpiguen res. És un entorn hipotètic on uns individus es troben sota un vel gruixut d’ignorància, no saben res d’ells mateixos. Quins principis adoptarien per conformar la societat en la que viuen.
No coneixen res, però tenen únicament una cosa: la raó, la capacitat de raonar. Rawls busca com han de ser els principis que han de tenir aquests individus per posar-se d’acord i organitzar la societat. Diu que probablement seran molt genèrics, universals i públics però que haurien de ser capaços d’instaurar un repartiment just de béns socials privats.
Rawls proposa dos principis que ens servirien per distribuir per exemple la riquesa en el marc d’una societat justa: 1. Igualtat de llibertats fonamentals, de drets polítics 2. Igualtat de distribució de béns socials primaris, amb dues vessants: a) Obtenció del màxim benefici per a aquells col·lectius menys afavorits 10 Teoria del dret 1º Dret UAB b) Igualtat d’oportunitats Quan ens trobem en una situació de conflicte perquè no podem assolir la societat justa, prioritza la primera igualtat respecte de la segona, i en el segon cas, el segon principi, prioritza la segona respecte de la primera.
No cabria una violació de la llibertat fonamental per obtenir la justícia. No podria, tampoc, vulnerar-lo, amb argument d’afavorir els menys afavorits.
Rawls acceptaria la intervenció de l’Estat mitjançant polítiques re distribuïdores que permetin corregir desigualtats en la proporció de la riquesa.
Aquest experiment funcionaria amb individus poc amics del risc (sense tenir cap coneixement del que són, mitjançant la lògica escollirien els principis que els garanteixin sort en totes les situacions en les que es puguin trobar). Igualitarisme.
El pensament de Rawls: - Jo no he firmat cap contracte social - No és històric, no hi ha consentiment implícit (Locke) és un contracte hipotètic (Kant) - Format per principis amb els que tots estaríem d’acord en una situació inicial d’igualtat.
- La idea de l’experiment mental i el vel de la ignorància.
- Els dos principis de justícia: o Igualtat de llibertats bàsiques o Igualtat social i econòmica: només es permeten les desigualtats que ajuden els menys afavorits.
- Límits morals dels contractes: o Que hi hagi un contracte implica justícia/equitat? o Les constitucions són justes només perquè hi ha consentiment? o A vegades el consentiment no és suficient per a crear una obligació moral (autonomia).
o A vegades hi ha obligació moral encara que no hi hagi consentiment (reciprocitat) - En els contractes reals moltes vegades no hi ha autonomia ni reciprocitat.
- En el contracte hipotètic de Rawls el vel de la ignorància garanteix l’autonomia i la reciprocitat.
- El contracte hipotètic en condicions d’igualtat és moralment més fort que els contractes reals.
- Principi d’igualtat econòmica: només pot ajudar als que estan més desfavorits.
o Distribució de la riquesa no basada en el sistema arbitrari moralment.
11 Teoria del dret o 1º Dret UAB Sistema feudal, llibertat de mercat amb igualtat formal i meritocràcia no serveixen.
- Igualitarisme o principi de la diferència: els millors (dots naturals) han de ser potenciats però tot sabent que els resultats són un bé comú que ha de repartir-se en la comunitat.
Crítiques i respostes: - Incentius? o Només és justa la desigualtat salarial si porta als més talentosos a esforços que beneficien als desfavorits.
- Esforç o La propensió a realitzar-lo també depèn de condicionants naturals o socials.
Conclusions: - La justícia no té res a veure amb el mereixement moral.
- Si treballo dur i segueixo les normes no se’m recompensa? - NO, dret a les expectatives legítimes però des de que, en condicions d’igualtat hem pactat aquestes normes.
NOZICK o el liberalisme pro mercat Defensa filosòfica del lliure mercat. Entén el mercat com el mecanisme més just de distribució, també ho podem veure com una expressió del poder públic.
Defensa l’Estat mínim i l’eliminació de la justícia distributiva. No acceptaria Nozick de cap manera la intervenció de l’Estat en diferents temes d’igualtat que produeix el mercat. Per tant accepta l’existència de l’Estat mínim, només ha d’actuar si l’individu es troba en un context d’abús, robatori, frau, etc. seria just.
Una altra cosa seria permetre que l’estat intervingués a ajudar a l’educació o sanitat per polítiques públiques, cosa que Nozick no accepta.
Ell accepta que les desigualtats són un resultat inevitable, i per tant, si acceptés la igualtat implicaria haver de desposseir de béns un altre individu que els ha obtingut de manera legítima.
Desregulació del mercat.
- Dos principis de la justícia (relaciona el mercat amb la justícia): o Origen lícit dels béns: justícia en l’origen o Lliure intercanvi/donacions voluntàries: justícia en les transaccions Ens diu que tot el món té dret a posseir tots els béns que vulgui, sempre i quan siguin obtinguts de manera legítima, intercanvi lliure.
12 Teoria del dret - 1º Dret UAB Justícia retributiva: o És ineficaç, m’obliga a intervenir constantment.
o Viola la llibertat individual: sóc amo de mi mateix, de la meva feina i del meu temps (impostos = estat amo) TEORIES COMUNITARISTES - Oposició a la neutralitat liberal, perquè està lligat a les formes de fer o de ser de la comunitat determinada.
- Principis de justícia extrets de la comunitat. No es tracta de teories universalistes, allò just dependrà d’una societat determinada, tots els principis estan absolutament lligats a la comunitat.
- Rebutgen l’Estat mínim, perquè l’Estat ha de defensar les coses, les formes del si d’una comunitat (com les tradicions).
- Comunitat per sobre de l’individu - Idea del bé comú.
És una teoria molt relativista des del punt de vista de la justícia, ja que el contingut de la idea de justícia variarà en funció de la societat. Concepció molt idealitzada de la societat. Una societat serà justa quan sigui fidel a l’estil de vida del si de la comunitat – Walzer.
Aquestes teories defensen també la igualtat d’oportunitats.
Autors: Aristòtil, Sandel, Walzer.
13 ...

Tags: