Tema 24 Mankiw (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención + Derecho - 1º curso
Asignatura Economia i instruments analítics per a l'estudi del Dret
Año del apunte 2017
Páginas 8
Fecha de subida 12/07/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

1. Capítol 24: LA MEDICIÓ DEL COST DE VIDA Cal trobar una forma de convertir les xifres monetàries en indicadors del poder adquisitiu que tinguin sentit. Això és el que fa l’índex de preus de consum. Aquest índex s’utilitza per a seguir l’evolució que experimenta el cost de la vida amb el pas del temps. Quan puja l’índex de preus de consum, la família representativa ha de gastar més diners per portar el mateix nivell de vida. Els economistes utilitzen el concepte inflació per a descriure una situació en la qual el nivell general de preus de l’economia puja. La taxa d’inflació és la variació percentual que experimenta el nivell de preus amb respecte al període anterior. La inflació és un aspecte dels resultats macroeconòmics vigilat de prop i una variable fonamental que serveix de guia per a la política macroeconòmica. Ø L’ÍNDEX DE PREUS DE CONSUM L’índex de preus de consum (IPC) és l’indicador de la despesa dels béns i serveis comprats per un consumidor representatiu. - Com es calcula l’índex de preus de consum Quan es calcula l’índex de preus de consum i la taxa d’inflació, s’utilitzen dades sobre els preus de milers de béns i serveis. Per veure exactament com s’elaboren aquestes xifres, examinem el cas d’una economia senzilla en la qual els consumidors només compren dos béns: frankfurts i hamburgueses. Cinc passos a seguir: 1.
2.
3.
4.
Es fixa la cistella à s’esbrina quins preus són més importants per al consumidor representatiu. Les oficines d’estadístiques estableixen aquests pesos enquestant als consumidors per a esbrinar quina és la cistella de béns i serveis que compra el consumidor representatiu. S’esbrinen els preus à s’esbrinen els preus que tenen cada un dels béns i els serveis de la cistella en cada moment del temps. Es calcula el cost de la cistella à s’utilitzen les dades sobre els preus per a calcular el cost que tenen la cistella de béns i serveis en moments diferents. S’escull un any base i es calcula l’índex à es designa un any com a any base, que és l’any de referència amb el qual es comparen els altres (l’elecció de l’any base és arbitrària, ja que l’índex s’utilitza per a mesurar les variacions del cost de la vida). Un cop escollit l’any base, es calcula l’índex de la següent manera: És a dir, el preu de la cistella de béns i serveis de cada any es divideix pel preu que tenia en l’any base i aquest coeficient es multiplica per 100. La xifra resultant és l’índex de preus de consum. 5. Es calcula la taxa d’inflació à s’utilitza l’índex de preus de consum per a calcular la taxa d’inflació (variació percentual que experimenta l’índex de preus respecte al període anterior). La taxa d’inflació registrada entre dos anys consecutius es calcula: Els instituts d’estadística calculen, altres índexs de preus. Com l’índex de preus al per major (indicador del cost d’una cistella de béns i serveis comprada per les empreses). Þ Què hi ha en la cistella de l’IPC? - Problemes de la mesura del cost de vida L’objectiu de l’índex de preus de consum és mesurar les variacions del cost de vida. Intenta esbrinar quant han d’augmentar les rendes per a mantenir constant el nivell de vida. No obstant això, no és un indicador perfecte del cost de vida. Existeixen tres problemes: 1. Biaix de substitucióà quan els preus varien d’un any a l’altre, no varien tots ells proporcionalment: uns pugen més que altres. Els consumidors opten pels béns que són ara relativament menys cars. Si l’índex de preus de consum es calcula suposant que la cistella de béns és fixa, no tenen en compte la possibilitat de què els consumidors substitueixin uns béns per uns altres. 2. Introducció de nous bénsà quan s’introdueix un nou bé, els consumidors tenen més varietat per a escollir, cosa que fa es redueixi al mateix temps, el cost de mantenir el mateix nivell de benestar econòmic. En essència, l’augment de les possibilitats d’elecció augmenta el valor de cada dòlar. El mateix passa amb l’evolució de l’economia: a mesura que s’introdueixen nous béns, els consumidors tenen més opcions i cada dòlar val més. No obstant això, l’índex de preus de consum es basa en una cistella fixa de béns i serveis i no reflexa l’augment del valor del dòlar que es deu a la introducció de nous béns. 3. Canvi no mesurat de la qualitatà si la qualitat d’un bé empitjora d’un any a l’altre, el valor dels diners disminueix tot i que el preu del bé no variï, ja que obtenim una quantitat menor del bé per a la mateixa quantitat de diners. Així mateix, si la qualitat millora d’un any a l’altre, el valor dels diners disminueix. Els canvis de la quantitat són un problema perquè són difícils de mesurar. - El deflactor del PIB vs. L’índex de preus de consum Els economistes i responsables de la política econòmica es basen, tant en el deflactor del PIB com en l’índex de preus de consum per a esbrinar a quin ritme pugen els preus. Tot i que, normalment, aquestes dues xifres indiquen més o menys el mateix, hi ha dues diferències importants que poden fer que sigui diferents. 1. El deflactor del PIB reflexa els preus de tots els béns i serveis produïts a l’interior, mentre que l’índex de preus de consum reflexa els preus de tots els béns i serveis comprats pels consumidors. à aquesta diferència és important quan varia el preu del petroli. 2. Manera en què es ponderen els diferents preus per a obtenir una única xifra del nivell general de preus. L’índex de preus de consum compara el preu d’una cistella fixa de béns i serveis amb el qual tenia la cistella de l’any base. Les oficines d’estadística només canvien de tant en tant aquestes cistelles. En canvi, el deflactor del PIB compara el preus dels béns i serveis produïts en l’any actual amb aquell que tenien els mateixos béns i serveis en l’any base. Per tant, el grup de béns i serveis utilitzats per a calcular el deflactor del PIB canvia automàticament amb el pas del temps. à diferència no important quan tots els preus varien proporcionalment. Però si els preus varien en diferents quantitats, la forma en què ponderarem els diversos preus és important per a la taxa general d’inflació. Ø CORRECIÓ DE LES VARIABLES ECONÒMIQUES PER A TENIR EN COMPTE ELS EFECTES DE LA INFLACIÓ El nivell general de preus de l’economia es mesura per a poder comparar les xifres monetàries de diferents moments en el temps. - Les xifres monetàries de diferents moments La fórmula per a convertir les xifres en dòlars de l’any T en dòlars d’avui és: Un índex de preus com el índex de preus de consum mesura el nivell de preus i determina la magnitud de la correcció per a tenir en compte la inflació. Observem que el sou que va cobrar en Babe Ruth el 1931 equival avui a un sou de més d’un milió de dòlars. - La indiciació Com hem vist, els índexs de preus s’utilitzen per a tenir en compte els efectes de la inflació quan es comparen xifres monetàries de diferents dates. Quan una quantitat monetària es corregeix automàticament per la llei o per contracte per a tenir en compte les variacions del nivell de preus, es diu que la quantitat està indiciada respecte la inflació. Indiciació à correcció automàtica per llei o per contracte d’una quantitat monetària per a tenir en compte els efectes de la inflació. Hi figura en moltes lleis. - Tipus d’interès reals i nominals La correcció de les variables econòmiques per a tenir en compte els efectes de la inflació és especialment important i difícil quan s’examinen les dades sobre els tipus d’interès. El propi concepte de tipus d’interès implica necessàriament la comparació de quantitats de diners de diferents moments del temps. És fonamental donar-se compte de què els futurs dòlars poden no tenir el mateix valor que els dòlars actuals. És a dir, hem de tenir en compte la inflació. Exemple: Aquests exemples mostren que com més alta sigui la taxa d’inflació, menor serà l’augment del poder adquisitiu de la Salomé. Si la taxa d’inflació és més alta que el tipus d’interès, el seu poder adquisitiu, realment, disminueix. I si hi ha una deflació (taxa d’inflació negativa), el seu poder adquisitiu augmenta en quantitat superior al tipus d’interès. Per a comprendre quant guanya una persona amb un compte d’estalvi, s’ha de tenir en compte tant el tipus d’interès com la variació dels preus. Tipus d’interès nominal à tipus d’interès, tal com se sol anunciar sense corregir-lo per a tenir en compte els efectes de la inflació. Tipus d’interès real à tipus d’interès corregit per a tenir en compte els efectes de la inflació. - Els tipus d’interès en l’economia dels Estats Units Ø CONCLUSIONS Hem vist com mesuren els economistes el nivell general de preus de l’economia i com utilitzen índex de preus per a corregir les variables econòmiques amb la finalitat de tenir en compte els efectes de la inflació. Els índexs de preus ens permeten comparar xifres monetàries de diferents moments del temps i comprendre així millor com està evolucionant l’economia. ...

Comprar Previsualizar