Goya. Joan Molet (2013)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 1º curso
Asignatura Art de les revolucions burgeses (1789-1905)
Año del apunte 2013
Páginas 9
Fecha de subida 20/02/2015
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

Art de l’època de les Revolucions Burgeses III. GOYA, ENTRE LA IL·LUSTRACIÓ I EL ROMANTICISME 9. FRANCISCO DE GOYA Y LUCIENTES (1746-1828) Neoclassicisme i romanticisme es veuen que parteixen del mateix punt a traves de la figura de Goya.
Goya pintarà en una època difícil per a Espanya, i sota el regnat de quatre reis; la seva infància coincideix amb Carles III, el seu triomf amb Carles IV, l’intermedi amb Josep Bonaparte i el retorn dels Borbons amb Ferran VII.
En el món artístic, s’ha acabat el segle d’or amb Velázquez, i el segle XVIII serà bastant pobre, perquè els reis portaran els seus pintors d’altres països. Per això, per superar aquesta mediocritat, Goya haurà de fixar-se en la figura de Velázquez.
Goya fou un personatge il·lustrat, que no es va formar a l’Acadèmia i defensava la llibertat de l’art; creia que no s’ha d’obligar als artistes a seguir unes normes, ja que es talla la creativitat, a més de que l’art no ha d’estar al servei del poder, cosa que li portarà problemes, perquè ells sempre es mantindrà fidel als seus ideals: mai va adular la figura del monarca. Reflecteix totes les seves idees en una carta que escriu a l’Acadèmia.
Les etapes pictòriques de Goya estaran relacionades amb la seva vida i la història d’Espanya. Entre primera i segona etapa el canvi queda marcat per la seva malaltia. A la segona entrarà com a pintor de la Cort, i quan a la tercera, arribi el nou monarca (Ferran VII), tindrà diverses disputes amb ell. La quarta i cinquena etapes quedaran també marcades per la seva malaltia, pel romanticisme i pel seu retir de la vida pública. Finalment al 1824 marxarà a Bordeus per curar-se la malaltia i evitar ser empresonat o executat.
1r etapa (1746-1792) És l’etapa de formació. No passarà per l’Acadèmia, perquè al 1764 farà les proves per entrar-hi i no serà acceptat. Quatre anys abans, ja havia entrat al taller de Luzón, on va conèixer a Ramón Bayeu. Durant el 1769 viatjarà per Itàlia, on tindrà l’únic contacte amb el neoclassicisme i pintarà alguns quadres mitològics. Al 1773 es casarà amb Josefina Bayeu, i gràcies al seu cunyat Francisco, entrarà a treballar a la Real Fábrica de Tapices al 1774. Allà realitzarà els cartrons o models per als tapissos. Pintarà fins a un total de 63, perquè hi havia una amplia demanda per a la decoració de palaus reials. La producció es pot dividir en dues etapes: entre el 1775 i el 1780 farà 5 sèries, i entre el 1786 i 1792, 3 més. Solen ser escenes de caire popular, ha diferencia de l’època en la que la majoria eren de tipus mitològic.
26 Art de l’època de les Revolucions Burgeses Bailes de majos a orillas del Manzanares (1777) S’apropa a l’estil rococó per la representació d’una festa i la dansa. A més, s’usen colors suaus i nacrats, amb contorns poc marcats. La pinzellada és solta i podem veure la manca de dibuix. Reflexos daurats, element heretat de Velázquez.
El cacharrero popular: el (1778) Tema “cacharrero” integrament ven els seus productes a les afores del poble. Destaca la composició, ja que busca la integració de tots els plans a partir de tensions entre les mirades dels personatges. Cacharrero  noies compradores  carruatge (ja que queden emmarcades per la roda)  fons. Al desdibuixar la dona del carruatge per aportar sensació de moviment, els tapissers de la fàbrica es van queixar perquè això els dificultava la feina.
Durant els anys de tancament de la fàbrica, resta a Madrid i comença a fer retrats de l’aristocràcia i intel·lectuals amics seus. Com s’ha dir anteriorment, Goya sempre serà fidel a la realitat, motiu pel qual mai adularà o idealitzarà al personatge retratat. A més, buscarà pintar gent coneguda per a poder plasmar la seva psicologia. Retrat de la Conde-Duquesa de Benavente (1785) Amb l’expressió del rostre, ja mostra que és una dona intel·lectual, no necessita incloure un llibre. Va vestida d’una forma elegant però no ostentosa, i els detalls estan realitzats amb tocs de pintura, no dibuixats com feia Ingres. Al 1786 es nomenat pintor de cambra, cosa que li procurarà un sou fix perquè treballa dins de palau. Rebrà encàrrecs, entre ells de la fàbrica de tapissos. En un primer moment el rebutjarà ja que ja havia aconseguit ser pintor de palau. Haurà de realitzar una sèrie de les estacions, que fins al moment es feia a partir del món del treball de pagès.
Goya trencarà amb aquesta tradició i ens mostrarà les dificultats per sobreviure a l’hivern. Al seu cartró La nevada (1786-1787) Apareixen dos personatges millor vestits i abrigats, que caminen seguits de l’ase que porta el porc de la matança. Al costat, apareixen tres personatges més, en pitjors condicions i passant molt de fred. Goya ens mostra la seva humilitat a través de la mirada de patiment.
El pintor tindrà problemes amb la realització de pintura religiosa, ja que seguia el seu propi estil i solia “saltar-se les normes”. El seu amic Duque de Osuna li encarregarà una pintura sobre Sant Francesc de Borja, per decorar la seva capella de Valencia. San Francisco de Borja asiste a un moribundo impenitente” (1788) La pintura ens mostra a un moribund que no vol confessar-se; 27 Art de l’època de les Revolucions Burgeses llavors, apareix St. Francesc i obra el miracle de convèncer a l’home, que es confessarà per morir en pau.
Però Goya no ho planteja així, sinó que ens mostrarà l’agonia de la mort, ens posa en la pell del personatge. Les figures o “monstres” que apareixen darrere del moribund s’han interpretat com les seves pors davant la mort. El duc va acceptar l’obra perquè eren amics, però un membre de l’església l’hagués rebutjat per falta de fidelitat al miracle.
2n etapa (1792-1808) Arriba la primera sotragada de la seva malaltia, que el deixarà destrossat per sentir-se impotent perquè ha de ser cuidat pels altres. Per aquest motiu es començarà a interessar per temes tràgics, com els manicomis i les presons, que explicaran el seu propi malestar. Seran obres que pinti per a ell mateix, sobre llauna i de petit format. Corral de locos (1793) Contrast de la llum i la foscor, mostra l’aïllament, la impotència... Per recuperar-se de la seva malaltia, li recomanaran marxar al sud. A Cadis, coincidirà amb la duquessa de Alba (que s’acabava de quedar vidua), amb la que tindrà una mena de relació amorosa. Retrat de la Duquesa de Alba (1797) Tot i anar vestida de dol, no mostra afligiment, sinó una postura dreta (erguida). A més, amb el dit assenyala el terra, on es poden veure les paraules “Goya” i “solo”. En els seus llibre de dibuixos, als inicis la dibuixarà gràcil, però amb el temps la anirà desfigurant per mostrar la seva ràbia vers ella.
Entre el 1797 i el 1799, realitzarà els famosos Caprichos*, una sèrie de 80 gravats per difondre’ls i que arribin a tot el poble. Goya representava imatges reals, mostrant els defectes de la societat però sense copiar cap personatge específic, només s’inspirava en el prototip general. És una manera d’educar la societat, tot i que molt diferent a la de David. Tractarà temes molt diversos, però sobretot la mala educació que porta a la ignorància i la relació entre els dos sexes, amb imatges inspirades amb la seva relació amb la duquessa de Alba. Hi ha un que destaca sobre els altres, perquè és molt diferent, ja que anava a formar part d’una altra sèrie: El sueño de la razón produce monstruos. Apareix un personatge adormit sobre un taula de treball plena de papers (el personatge és el propi Goya). Al fons, els monstres, representants per animals nocturns com gats, òlibes, ratpenats... “Quan desapareix la raó, ens convertim ens monstres”. Un d’aquests l’està despertant i donant-li un pinzell; la creativitat escapa de la raó, idea del geni romàntic. A Ni así la distingue ens mostra el món de les celestines i de les noies joves que s’interessen pel homes vells només pels diners, mentre ells no s’adonen de res. A més, la noia que representa està inspirada, sens dubte, en la duquessa de Alba. A Ya van desplumados ens mostra uns pollastres amb cap d’home, que són fets fora pel dones i * a l’època, caprichos significava invenció, una cosa que no era copiada del natural.
28 Art de l’època de les Revolucions Burgeses noies; com diu el títol, ja han aconseguit el que volien d’ells. Es lliga amb el món de la bruixeria per l’aparició de les escombres. A No grites, tonta ens mostra l’aprofitament de les noies joves i lletges per part dels frares (com ets lletja, ningú et voldrà, i millor jo que res).
A Lo que puede un sastre denuncia l’extrem fanatisme religiós de les dones de l’època, ja que estan resant a un tronc amb casulla perquè creuen que és la Verge. A partir de la deformació dels rostres dels personatges, demostra la perdició i la manca de racionalitat i criteri de la societat espanyola. A Que pico de Oro critica als falsos savis, aquelles persones que “parlen molt bé però no diuen res” i així aconsegueixen l’atenció de tot el públic. Per últim, destacar Hasta su abuelo, on denuncia la ignorància basada en l’orgull de ser aristòcrata o noble: “jo sóc burro perquè els meus avantpassats ho eren i n’estic orgullós”. Quan es van posar a la venda, la Inquisició les va requisar, però Goya ja s’ho veia venir, i va regalar les planxes al rei, que les va conservar. Més endavant, al segle XIX, es van tornar a gravar.
Carles III morirà al 1788, i el seu fill, Carles IV, el succeirà en el tron i ideologia. S’encarregarà a Goya la decoració de l’església de San Antonio de la Florida (1798). El tema representat seran els miracles de Sant Antoni de Pàdua. Goya s’inspirarà en tot l’ambien festiu de la festa del sant per a fer les pintures, el tema principal (la salvació del pare del sant) no serà rellevant per al pintor i el col·locarà a la cúpula, en comptes de a l’absis que és el lloc més visible. Pel que fa a les coses menors, com els angelets i altres figures, les posicionarà a l’absis i els intradossos, les zones més visibles. A l’escena del miracle, també realitzarà alguns canvis, 29 Art de l’època de les Revolucions Burgeses ja que no és la Lisboa del segle XIII sinó el Madrid del XVIII (tant a nivell de paisatge com de vestuari). A més, reduirà el miracle a un petit espai, ja que la majoria estarà ocupat per personatges del poble que festegen i no paren atenció al sant. Aquests seran uns dels últims frescos que es facin a Espanya (ell en va aprendre a Itàlia).
A partir d’imatges de detalls, podem veure la tècnica de Goya; és una pinzellada solta, sense gaire definició i a taques, però que des de lluny s’aprecia una perfecció absoluta. A més de pinzells, va emprar els dits, esponges, espàtules...
L’any 1799 serà anomenat primer pintor de cambra del rei. El quadre més rellevant, sens dubte és La família de Carles IV (1800), on plasma perfectament la psicologia de tots els personatges. La col·locació de les figures, tot i ser intencionada per expressar la psicologia, segueix el protocol que li havien demanat: que Carles IV i Ferran VII estiguessin un pas per endavant. Els personatges mai van ser retratats junts, sinó que Goya va fer-ne retrats individuals que després muntaria; això no va afectar gens al caràcter naturalista de la composició. La reina està situada al centre, amb els fills petits, cosa que crea un buit al seu voltant; ens ve a dir que és ella qui mana en el fons. Al seu costat esquerre i un pas per endavant es troba el rei, amb cara de no saber res i de bonàs. Al costat oposat, es troba el fill gran, Ferran VII. És l’únic amb cara d’intel·ligent i que ja conspira contra el seu pare. Darrera seu, es troba l’infant Carles amb cara d’espantat, tot i que després serà un personatge molt rellevant (per ell es produiran les Guerres Carlines). Entre Ferran i la reina apareix Maria Antonia de Nàpols, futura esposa del fill gran. Com aquesta encara ni s’havia casat ni havia arribat al país, Goya es nega a pintar-la sense conèixer-la personalment, i dibuixa el seu rostre de costat. Al voltant es troben altres personatges de la cort i familiars. El poc espai al·ludeix al “poc espai” que hi havia a la cort, les baralles internes per ser un millor que l’altre. Per al·ludir a Velázquez, Goya es pintarà a ell mateix al fons, per mostrar que tot allò era real. Gran virtuositat dels detalls, fets amb la seva típica pinzellada solta. No es minuciós com Ingres, tot el contrari.
La maja desnuda i La maja vestida (1797-1808). Aquestes dues obres van estar amagades del públic fins que els francesos van entrar a Espanya i van fer inventari de tots els béns. Se sap que les va pinta Goya, 30 Art de l’època de les Revolucions Burgeses però es desconeix qui les va encarregar i quan van ser pintades. Una teoria sosté que fos Godoy qui la encarregués al 1802 la Venus del espejo de Velázquez per fer-hi parella. L’altra diu que fos la pròpia Duquessa de Alba, al·legant que com Goya ja l’havia vist nua, no tenia problema amb la model. També es desconeix on estaven col·locades, pel que també s’han formulat diverses hipòtesis. Una diu que estaven una davant de l’altre, de forma que la nua quedés amagada. L’altra suposició sosté que per la estranya inclinació de les chaiselongues representades, estiguessin col·locades a una sobreporta: la vestida a l’exterior de l’estança i la nua a l’interior.
3r etapa (1808-1819) S’inicia el 2 de maig de 1808, amb l’entrada de les tropes napoleòniques a Espanya. Durant la guerra, Goya va experimentar sentiments contraris; d’una banda, s’alegrava perquè com a il·lustrat estava a favor de les idees franceses, però alhora no li agradava que el seu país fos ocupat per la força. A més, estava obligat a ser fidel al monarca, que en aquest cas era el germà de Napoleó (Josep I o Pepe Botella).
Per mostrar el seu desacord, no va voler acceptar el sou que se li oferia com a primer pintor.
Realitzarà una nova sèrie de 80 gravats, anomenats Los desastres: buscarà el costat humà de la guerra, el patiment dels civils. Seran imatges molt crues, que s’allunyaran d’allò gloriós de la guerra; és una visió real. A ¿Por qué? ens mostra un enfrontament desigual, ja que són guerrillers contra l’exèrcit francès. És una imatge de gran crueltat, on hi ha un gran contrast entre el rostre de patiment del ciutadà i la cara de sàdic del soldat. Altres exemples són Grande azaña, ¡ con muertos! o Con razón o sin ella. Els dos últims són alegories; Murió la verdad mostra el retorn de Ferran VII que comporta la tornada de l’Absolutisme i l’adéu al progrés. Per això, l’única que plora és l’al·legoria de la justícia. D’altra banda, ¿Si resucitara? mostra els mateixos monjos que al gravat anterior estaven alegres per la seva mort, però aquest cop armats amb garrots, per si es necessari rematar-la. Evidentment, aquesta sèrie tampoc va sortir a la venda, i les planxes van restar guardades fins al 1863, quan es va realitzar la primera tanda de gravats.
31 Art de l’època de les Revolucions Burgeses Al 1814 realitza per encàrrec dues obres: Los fusilamientos i La carga de los mamelucos. Se li demana mostrar l’heroisme dels espanyols davant de l’exèrcit francès, tot i que, com sempre, Goya fa el que vol.
Los fusilamientos del 3 de mayo (1808). Escull un fet irracional: gent innocent que està sent afusellada. No mostra el rostre dels soldats perquè son impersonals, estan obeint les ordres del cap, són titelles; no li interessa mostrar la seva psicologia. Goya es posa a la pell del personatge, i ens mostra les seves pors: uns es tapen els ulls, altres resen, uns s’amaguen, d’altres es rendeixen o simplement miren de reüll. El protagonista queda il·luminat per un fanal, i la seva postura amb els braços aixecats no només representa la rendició, sinó que recorda a la figura de Jesucrist (va vestit de blanc i té un estigma a la mà). A la zona esquerra també fa una al·legoria de la Verge Maria, perquè dibuixa a una dona amb un nadó als braços, per representar la pàtria que veu morir als seus fills. No pinta la figura d’un heroi comú, sinó la de l’heroi tràgic, l’heroi romàntic: herois humans de carn i ossos, que pateixen i mostren els seus sentiments. És el concepte romàntic de la història; els protagonistes són la gent del poble. Tècnica de sempre: desdibuixada, pinzellades soltes i taques.
Com la seva relació amb el nou rei, Ferran VII, no era gaire bona, intentarà buscar-ne altres encàrrecs. Realitzarà una última sèrie de gravats, que portaran per nom La tauromaquia. Al 1816 pintarà Auto de fe de la Inquisición : tot i que els autos de fe sempre es feien a l’aire lliure, Goya situa l’escena en un interior, per aportar una atmosfera lúgubre. En primer pla coloca els heretges, vestits amb la “coraza” i el “capirote”. Al voltant més proper, el “corregidor” i l’inquisidor. La resta d’espai està ple de gent que assisteix a aquest acte; per això Goya els deshumanitzarà, no pintarà clarament les seves cares. Aquest sentiments envers el fanatisme religiós i les masses que hi acudeixen també es veuran reflectits a La procesión de flagelantes.
32 Art de l’època de les Revolucions Burgeses Quarta etapa (1919-1824) La malaltia torna amb força, i la seva pena també es veu augmentada per la mort de la seva esposa i la majoria dels seus fills. Comprarà “La quinta del sordo”, una casa a les afores de Madrid, on viurà amb dues dones que li feien companyia i el cuidaven. Ja no realitzarà encàrrecs, sinó que pintarà per a ell. Al 1820 pintarà El retrat del Doctor Arrieta, per donar-li les gràcies pel tractament que li estava practicant. Ens mostra el seu rostre malalt, sense força, moribund. Seguirà amb la realització de la sèrie de gravats dels Disparates que havia iniciat al 1815, però al 1824 la tornarà a abandonar i deixar inacabada amb la seva marxa a França. També són coneguts com a Proverbios, perquè al inici dels estudis posteriors, es van entendre com a il·lustracions dels proverbis de la època. Són imatges estranyes., inquietants, a les quals no s’ha trobat cap significat. S’han adonat que tots són estrets d’obres anteriors. Disparate femenino recorda al seu cartró del “pelelé”, tot i que substitueix les dones innocents i gràcils per unes de pèrfides. A Disparate ridículo col·loca un munt de dones sobre la branca d’un arbre, cosa que pot remetre al món de la bruixeria. A Disparate alegre, tot i inspirar-se en el cartó del ball del Manzanares, deforma als personatges i sembla que no aguantin l’equilibri.
Al mateix temps, realitzarà les famoses Pinturas negras. La seva malaltia, la sordesa, l’aïllarà al seu món interior, i per això sortiran a l’exterior totes les seves obsessions, temors, pensaments... Les va pintar a les parets de la seva casa, sobre el mur, però no amb la tècnica del fresc, sinó amb oli. Això denota el seu interès per la conservació de les obres (cap, només volia expressar els seus sentiments) i la presa que tenia en acabar-les. Treballa amb molta llibertat. Les pintures es van salvar al segle XIX quan el seu fill va vendre la casa, i el nou inquilí, coneixent la fama de Goya, avisà al museu del Prado, qui les va traslladar a tela. Per la forma de treball, sembla difícil que existís un programa iconogràfic, tot i que si 33 Art de l’època de les Revolucions Burgeses pot existir un fil conductor. El nom es deu a la foscor de les pintures, sobretot les de la primera planta, i l’amargor del temes. La primera obra del recorregut és La Leocadia, que era una de les noies que el cuidava. Apareix vestida de dol, al costat d’una tomba. S’interpreta com la mort del propi Goya. Saturno devorando a su propio hijo mostra la irracionalitat i la bogeria a partir de la deshumanització del personatge. S’ha relacionat amb la idea de Goya en contra de l’educació que s’imposava a partir de la por (vendrà el coco y te comerá). A El aquelarre apareix el gran cabró, i les bruixes que l’envolten amb els rostres deformats. La romeria de San Isidro: altre cop un fons sinistre i els rostres monstruosos. A la planta superior les obres són més lluminoses. Amodea mostra un “vuelo de brujos” i la guerra de Napoleó. Duelo de garrotazos representa el costum de la època de solucionar els problemes a través de la violència. Per últim, destacar El perrito, on podem observar que, igual que sabia deshumanitzar a les persones, sap perfectament dota d’humanitat al gosset, que mostra cara de pena. Sembla estar amb l’aigua al coll, però que aixeca el caparró per poder salvar-se. Accepta la mort i n’és conscient. S’ha interpretat com la seva acceptació de la mort imminent.
Cinquena etapa (1824-1828) Marxa a Bordeus, perquè la majoria d’il·lustrats ja s’havien exiliat. Sembla que deixi els seus monstres a Madrid i a França recuperi la seva pau interior. Allà pintarà La lechera de Burdeos al 1827. Per últim, destacar un dibuix titulat Aún aprendo, on apareix un personatge d’edat avançada que camina amb dos bastons; probablement fes una al·legoria d’ell mateix o dels homes en general, perquè mai s’aprèn tot.
34 ...