4. L'elasticitat (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura economia politica
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 04/09/2014
Descargas 24
Subido por

Vista previa del texto

4. L’elasticitat 4.1 L’elasticitat de la demanda respecte el preu.
En general, els consumidors compren més d’un bé quan el preu és baix, quan la seva renda és alta, quan els preus dels béns substitutius són alts o quan els preus dels béns complementaris són baixos. Però… quant? ELASTICITAT (de la demanda): mesura de la sensibilitat de la quantitat demanada a un dels seus determinants. Com de sensible és la demanda a la variació dels preus, és a dir, si canviarà molt la demanda o no. Si un producte es molt inelàstic, encara que el preu s’incrementi bastant, variarà poc la quantitat demandada. Quan la demanda es molt elàstica, és molt plana (gràfic, i una molt inelàstica té una forma molt rígida. Com més plana sigui la corba de la demanda, serà mes sensible als canvis. Si fos completament plana, si s’incrementés completament el preu, no hi hauria demanda. Com mes inelàstica es la demanda, més beneficis (carregar més el preu i vendre el mateix).
Elasticitat preu de la demanda (ηp): L’elasticitat es calcula en %. Ex: elasticitat -0.5 (relació negativa entre preu i demanda. Relació positiva: si puja el preu baixa al demanda. Quan el preu puja un 1% la q demandada baixa un 0.5) mesura del grau en què la quantitat demanada d’un bé respon a una variació percentual del seu preu.
(Increment percentual de la quantitat demandada) (Increment percentual del preu)  Exemple: Suposem que augmenta un 10 % el preu dels gelats, la qual cosa fa disminuir la quantitat demandada un 20 %. Quina és l’elasticitat-preu de la demanda? *L’elasticitat es alta el preu s’incrementa un 1%, però la quantitat demandada baixa un 2%.Hem de tenir en compte que davant el dos hi ha un signe negatiu (valor absolut), i es un 2%.
Preu i demanda sempre te relació mnegativa. Demanda i renda pot tenir relació positiva (bé normal) o relació negativa (bé inferior).
¡Atenció! La variació percentual de la quantitat demanada sempre té signe contrari a la variació percentual del preu (llei de la demanda). Expressem ηp en valor absolut.
Parlarem de: Demanda ELÀSTICA si ηp > 1 (el preu puja més a poc a poc als canvis que està provocant la demanda) Demanda INELÀSTICA si ηp < 1 (preu canvia mes ràpid que la quantitat demandada) Demanda D’ELASTICITAT UNITÀRIA si ηp = 1 (el % de canvi en el preu és igual que el de la quantitat demandada) De què depèn? DETERMINANTS de l’elasticitat-preu de la demanda: Existència de substitutius propers (a més substitutius, més) Béns necessaris i béns de luxe (si es un be molt necessari serà molt inelàstica, estarem disposats a pagar més, perquè ho necessitem) Definició del mercat (depèn del tipus de mercat del que estiguem parlant) L’horitzó temporal La proporció de la renda del consumidor que es gasta en el bé.
• • • • Com que l’elasticitat preu de la demanda mesura com respon la quantitat demandada a canvis en el preu, està relacionada amb el pendent de la corba de demanda.
El pendent és la relació entre la variació en el preu i la variació en la quantitat demandada.
Com més plana sigui la corba de demanda que passa per un cert punt, major serà l’elasticitat-preu de la demanda en aquest punt.
Com més inclinada sigui la corba de demanda que passa per un cert punt, menor serà l’elasticitat-preu de la demanda en aquest punt.
L’elasticitat-preu i l’ingrés total Imagina que ets el director d’un museu d’art. Se’t suggereix que augmentis el preu de les entrades. T’interessa, això? La resposta depèn de si la demanda d’entrades al museu és elàstica o inelàstica, és a dir, de com respongui la quantitat demandada a canvis en el preu.
L’ingrés total és la quantitat pagada pels compradors d’un bé i rebuda com a ingrés pels venedors.
Ingrés total: IT = P x Q Com canvia l’ingrés total en moure’ns al llarg de la corba de demanda? • • • Quan la demanda és inelàstica (< 1), el preu i l’ingrés total es mouen en el mateix sentit.
Quan la demanda és elàstica (> 1), el preu i l’ingrés total es mouen en sentits oposats.
Si la demanda és unitària (= 1), l’ingrés total roman constant quan el preu canvia.
4.2 Altres elasticitats de la demanda.
Elasticitat-renda de la demanda (ηR): mesura del grau en què la quantitat demandada d’un bé respon a una variació percentual de la renda dels consumidors.
En funció de l’elasticitat-renda de la demanda, els béns poden classificar-se en: • • Béns INFERIORS: si ηR< 0 Béns NORMALS: si ηR > 0  de PRIMERA NECESSITAT: si 0 < ηR < 1  de LUXE: si ηR > 1 Elasticitat-preu creuada de la demanda (ηxy): mesura del grau en què la quantitat demanada d’un bé respon a una variació percentual en el preu d’un altre bé.
L’elasticitat-preu creuada ens permet afirmar si dos béns són SUBSTITUTIUS o COMPLEMENTARIS: • • Dos béns X i Y són SUBSTITUTIUS si ηxy > 0 Dos béns X i Y són COMPLEMENTARIS si ηxy < 0 4.3 L’elasticitat de l’oferta.
Elasticitat preu de l’oferta (εp): mesura del grau en què la quantitat ofertada d’un bé respon a una variació percentual del seu preu.
Exemple: suposem que augmenta un 10 % el preu dels gelats, la qual cosa fa augmentar la quantitat ofertada en un 15 %. Quina és l’elasticitat-preu de l’oferta? ¡Atenció! La variació percentual de la quantitat sempre té aquí el mateix signe que la variació percentual del preu (llei de l’oferta).
Parlarem de: Oferta ELÀSTICA si εp > 1 Oferta INELÀSTICA si εp < 1 Oferta d’ELASTICITAT UNITÀRIA si εp = 1 De què depèn? DETERMINANTS de l’elasticitat-preu de l’oferta: • La flexibilitat dels venedors per alterar la quantitat que produeixen del bé. Per exemple: si estan utilitzant al màxim la seva capacitat productiva o si, per contra, hi estan per sota.
• L’horitzó temporal (període de temps examinat): a curt termini, l’oferta és més inelàstica, atès que la capacitat de resposta és menor. A llarg termini, la resposta és major.
L’elasticitat-preu de l’oferta i el pendent de la corba d’oferta.
Atès que l’elasticitat-preu de l’oferta mesura la resposta de la quantitat ofertada a canvis en el preu, es reflecteix en el pendent de la corba d’oferta.
Finalment, no sempre l’elasticitat de l’oferta es manté constant, sinó que canvia al llarg de la corba d’oferta.
Possible causa: les empreses solen tenir una capacitat màxima de producció.
4.4 Aplicacions de l’oferta, la demanda i l’elasticitat.
CAS 1 Poden ser les bones notícies per a l’agricultura dolentes per als agricultors? CAS 2 Per què l’OPEP no va poder mantenir alt el preu del petroli? CAS 3 Si es prohibeixen les drogues, la delinqüència que hi està relacionada augmenta o disminueix? ...