Tema 1 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Processos Psicològics: Aprenentatge i Condicionament
Año del apunte 2017
Páginas 2
Fecha de subida 07/10/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 1. CONCEPTES PREVIS 1. CONCEPTE I DEFINICIO D’APRENENTATGE.
La psicologia es l’estudi de la conducta en un sentit ampli. La conducta es tot allò que un organisme fa. Ex: conductes motores, pensaments, sentiments, emocions...
Els psicòlegs estudien la conducta manifestada, els processos psicològics o Conductes heretades mentals (no observables). Ho fan a traves del mètode científic o Conducta experimental. La psicologia estudia la conducta i processos psicològics dels Conductes apreses humans i d’altres especies.
L’aprenentatge no es una conducta, sinó un procés psicològic que ens ajuda a dur a terme diverses conductes.
La conducta sempre es observable, mentre que els processos psicològics no.
No tota la conducta humana es apresa o heretada. Les conductes innates no formen part de l’estudi de la psicologia, sinó que formen part de l’estudi de la fisiologia.
Quan s’estudia l’aprenentatge, ens interessa saber per que les experiències individuals modifiquen la conducta a traves de l’aprenentatge, formant les conductes apreses.
1.1. Objectius de la psicologia de l’aprenentatge.
- A traves de l’observació recopilar dades per definir amb precisió els fenòmens d’aprenentatge (descriure).
- Establir les causes de a conducta (explicar).
- Pronosticar una resposta en relació a un fet futur (predir).
- Alterar les condicions que se suposa que causen la conducta per modificar-la en el futur (controlar).
2. APRENENTATGE I EXECUCIO.
L’aprenentatge te com a funció principal l’adaptació dels organismes en el seu entorn. La capacitat d’aprendre dona flexibilitat a la nostra conducta per adaptar-nos a les circumstancies que ens envolten.
L’aprenentatge es un canvi relativament permanent en els mecanismes de conducta, resultat de l’experiència amb els esdeveniments ambientals. Com s’ha explicat abans no es una conducta, son els canvis fisiològics i biològics (interns). Es un canvi de potencial de conducta que pot provocar canvis en la conducta, però no necessàriament (quan no provoca canvis en la conducta s’anomena aprenentatge latent).
L’execució son les accions o respostes observables d’un organisme en un moment concret. L’execució es directament observable però l’aprenentatge no, sinó que inferim de l’execució.
3. APRENENTTGE I ALTRE CAUSES DE CANVI DE CONDUCTA.
No sempre que una conducta canvia es degut a l’aprenentatge; existeixen altres factors: emocions, motivacions...Ex: mengem per motivació, no per acabar de aprendre a menjar. Per veure si aquest canvi realment es produeix gracies a l’aprenentatge, aquest ha de complir dos coses: - El canvi ha de ser permanent, no transitori  Si fos breu o transitori, podria ser per canvis emocionals o fisiològics. L’aprenentatge té una funció adaptativa i es primordial. Si els canvis que comportes fossin completament permanents, aquest no podria ser adaptatiu. Els aprenentatges han de poder-se modificar per noves experiències i nous aprenentatges, permetent així les conductes flexibles.
- Ha de ser el resultat de l’experiència  Sense experiència no podem parlar d’aprenentatge. Aquest fet ens permet distingit l’aprenentatge de la maduració o creixement biològic de l’organisme al llarg del cicle vital. Els canvis deguts a la maduració es produeixen per canvis al SN, no són producte de l’experiència ni per tant - aprenentatges.
3.1. Canvis d’execució no atribuïbles a l’aprenentatge.
Poden existir canvis conductuals sense aprenentatge? - Fatiga: disminueix la conducta.
- Alteracions de l’estat motivacional o emocional.
- Maduració.
- Altres.
3.2. L’aparició d’una resposta dependrà de molts factors: Quan anem a veure una determinada pel·lícula depèn de: - Les ganes que tinguem de veure-la.
- De l’esforç que requereixi arribar al cine.
- De que tinguem diners.
- De que tinguem temps lliure.
- De que sapiguem com arribar al cine (Ap).
TEMA 1. CONCEPTES PREVIS 3.3. Exemples sobre aprenentatge i altres causes de canvi de conducta.
- Aprenentatge: aprendre a utilitzar una càmera fotogràfica.
- Maduració: un nen deixa de tancar la ma quan sent pressió al palmell. No es resultat de l’experiència.
- Fatiga: disminució dels % de detecció d’errors ortogràfics d’un text després de portar un temps llarg fent la tasca Canvi transitori.
- Alteracions: si estic neguitós puc ser menys precís  canvi transitori.
4. TIPUS D’APRENENTATGE.
- Aprenentatge no associatiu: habituació i sensibilització. Forma d’aprenentatge mes simple i implica un únic estímul, el qual es presenta de forma repetitiva i pot fer que s’aprengui a respondre cada vegada mes o cada vegada menys. Dona lloc a les 2 formes del aprenentatge no associatiu.
o Si la resposta es dèbil, o si la resposta a l’estímul disminueix  habituació.
o Si la resposta es forta, es respon cada vegada mes o augmenta  sensibilització.
- Aprenentatge associatiu: no implica un estímul, sinó que ho fa amb diversos esdeveniments. Associant aquests esdeveniments obtenim aquest tipus d’aprenentatge. També l’anomenem condicionament i podem trobar 2 tipus: o Condicionament clàssic o Pavlovia: associament de dos estímuls. Serveix per a aprendre que al succeir un estímul, tot seguit succeirà un altre. Associa per tant, estímuls entre ells. Aprenem amb ell a anticipar els estímuls, ajustar la conducta als fets que encara no han succeït.
o Condicionament instrumental o operant (Skinner): en aquest cas aprenem a associar una resposta amb els estímuls que en son conseqüència. Es diferencia en el que associem, ja que associem una resposta i un estímul. Aprenem a associar com una resposta implica l’aparició d’un determinat estímul. L’aparició d’aquest estímul determinarà la conducta futura. Aprenem que dependent de la resposta que realitzem provocarem un o altre estímul. Ex: si realitzem X conducta rebrem una recompensa i per tant, seguim realitzant aquesta conducta.
4.1. Habituació i sensibilització.
Habituació: disminució de la resposta reflexa produïda per la presentació repetida de l’estímul.
Sensibilització: increment de la resposta reflexa produïda per la presentació repetida de l’estímul.
4.2. Condicionament clàssic.
- Aprenentatge associatiu.
- S’aprenen relacions de predicció entre 2 o mes fets.
- Canviem la conducta en base a la relació apresa: aparició de respostes noves a determinats estímuls.
- Aparicio de la resposta condicionada evidencia l’establiment de l’aprenentatge.
4.2.1.Algunes aplicacions del condicionament clàssic.
- Tractament de fòbies: el contra condicionament, la dessensibilització sistemàtica, el flooding, etc, estan basats en el condicionament clàssic.
- Condicionament de la resposta immunològica (permet l’administració de menors quantitats del fàrmac actiu).
- Publicitat.
4.3. Condicionament instrumental.
- Aprenentatge associatiu.
- S’aprenen relacions de predicció entre resposta i conseqüències: aprenem a controlar certs aspectes del medi mitjançant la nostra conducta.
- La conseqüència de la conducta provoca un canvi en la seva probabilitat de presentació.
4.3.1.Algunes aplicacions del condicionament instrumental.
el condicionament instrumental ha mostrat la seva utilitat en diversos àmbits: - Escola: aprenentatge programat.
- Esport: arribar a una meta reforçant petites aproximacions.
- Entrenament d’animals per ajuda a deficients (gossos guia), bombers (rescat a persones), policia (drogues), etc.
- Moldejament de conductes senzilles en persones amb minusvalies.
...

Comprar Previsualizar