Pròxim Orient (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 1º curso
Asignatura Historia Antigua
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 13/03/2015
Descargas 17
Subido por

Descripción

Assignatura amb Núria Torres

Vista previa del texto

Context Les terres compreses entre Tigris i Èufrates van ser anomenades pels grecs: Mesopotàmia (País entre rius).
El Tigris es deia realment Idiglat en Acadi i l’Èufrates Purattu. Neixen a les altes muntanyes de Turquia Oriental. Són impetuosos i provoquen inundacions violentes i irregulars que fan malbé les collites i no poden controlar-les.
Tenen una visió pessimista del cosmos i del món. Avui en dia els rius s’uneixen abans de desenvolupar el golf pèrsic. Antigament però, estava més a l’interior, més al nord. Ciutats com Ur, Èridu o Lagash quedaven a la costa i ara són en ple desert.
El territori es divideix en dues grans àrees, que se separen on les conques del riu s’ajunten:   Baixa Mesopotàmia: Les ciutats més importants seran Ur, Uruk, Èridu, Lagash, kish, Accad i Babilònia. Es subdivideix en dos: o País del mar(o país del nord) És a dir, Summer.
o País de Accad. A partir del segon mil·leni es coneixerà amb el nom de Babilònia perquè quedarà sota el radi de control d’aquesta ciutat.
Alta Mesopotàmia: Les ciutats és importants seran Assur, Nínide a les ribes del Tigris i Mari a les ribes de l’Èufrates.
Actualment tot aquest territori està assentat en l’actual Iraq, Iran i Síria. Al voltant d’aquesta civilització i hauran d’altres com: Elam a l’est de la baixa mesopotàmia, els perses i els medes i el regne de Mitani a Turquia.
Història Ens situem al 3700 a.C. en el final de la època Neolítica, al període d’Uruk. És una fase cultural en desenvolupament on els assentaments augmenten la seva mida considerablement, la societat esdevé més complexa i els monuments es construiran més grans. La societat es jerarquitza i s’especialitza. És el que es coneix com la revolució humana.
Escriptura Cap al 3850 a.C. esdevindrà l’aparició de l’escriptura. És una escriptura pictogràfica com l’egípcia. S’escriu sobre argila i s’associa als temples amb fins comptables i activitat econòmica.
La idea de l’escriptura era estesa però el sistema serà completament diferent. La finalitat és diferent en Egipte, on era màgica, aquí té una finalitat merament comptable.
Art La Arquitectura serà monumental entre el que destacarà el temple blanc d’Uruk, fet amb pedra calcària. La pedra era importada no original cosa que mostra la importància del temple. La forma de la muntanya que s’accedia per una escala que donava a una explanada sobre la qual està el temple. La seva importància serà molta doncs serà el precedent del ziggurat. El vas cerimonial estava destinat al culte. EL relleu es representa en forma de registres. També trobarem segells que feien córrer sobre l’argila per deixar una empremta sobre aquesta.
Després de la fase d’Uruk (3700-3100 a.C.) tindrem la fase de Djendet-Nast (3100-2900) on finalitzarà el Neolític i entrem al Tercer mil·lenni.
Mil·leni III 1. Període dinàstic arcaic (2900-2334) època sumerio-accadia 2. Imperi Accadi (2334 – 2154) 3. Renaixement Sumeri (2112 – 2004) Din II a Lagash i Din III a Ur Mil·leni II A Babilònia: 4. Imperi Antic Assiri (1813) 5. Imperi Mitjà Assiri (1243 – 1074) A Assiria: 6. Període Paleobabilònic (2000-1534) 7. Domini Cassita (s. XVI – XII) 8. Dinastia d’Isin (1125 – Mil·leni I 9. Imperi Neoassiri (assumasirpal – Sargon II) 10. Imperi Neobabiloni (caldeus: nabopolasar – Nabucodonosor II) Perses + Alexandre el gran 1. Època dinàstica arcaica (2900-2334 a.C.) Els sumeris i els accadis conviuen en un mateix territori, en una ciutat-estat. S’estructuren amb un govern autònom controlat per un rei. Els primers reis s’anomenaven ensi (governador), en (sacerdot) i lugal (gran home) depenent de la ciutat-estat.
El rei era considerat un home, no una divinitat. El concepte de rei tindrà concepcions iconogràfiques d’aquest diferents a les que tenia en Egipte.
Comencen a construir palaus independents al temple. La coexistència de tantes ciutats provocarà guerres pel domini de l’aigua o la terra. Les ciutats, per tant, estaran fortificades per protegir-se.
L’escriptura deixarà de ser pictogràfica i passarà a ser cuneïforme perquè els signes tenen forma de cunya.
El temple baix i els palaus estaran emmurallats, semblants a edificis militars cosa mostra la inestabilitat política del moment. Es conserven esteles amb caràcter històrico-narratives. Hi ha plaques religioses incrustades en una paret.
L’arquetip del rei sumeri serà pacífic, bondadós i constructor de temples. Seran usuals les estàtues de culte precedents de Tell-Asmar que porten les mans al pit.
Tot s’acaba quan comença el primer gran estat territorial, Mesopotàmia, cap al 2334 a.C. per Sargon procedent de Accad que subjugarà les ciutats-estat sumèries. Al nord toparà amb l’Ebla.
No es va organitzar l’administració sinó que cada ciutat tenia la seva pròpia autonomia cosa que mostrarà la feblesa del país ja que cadascuna de les ciutats volia la independència absoluta.
2. Imperi Accadi (2334-2154 a.C.) El seu successor Naram-Sin va aconseguir mantenir l’imperi i conquereix Ebla. Arribarà fins el mediterrani. Hi ha una reducció del caràcter religiós a favor del civil. Serà notori per la disminució de temples i la construcció de palaus. El rei pren major importància.
Els reis accadis estan representats com a reis guerrers. La divinització dels reis accadis. No hi ha registres, es representen amb diorita, una pedra molt dura per representar la força dels governants.
Després de la mort de Naram-Sin es perden els territoris. Els sumeris recuperen la independència i es coneix aquesta època com renaixement sumeri.
3. Renaixement sumeri (2112-2004 a.C) A Lagash, estava el rei Gudea. Es fusionarà els dos tipus de representacions anteriors, el rei piadós orant amb el rei guerrer i dur com la pedra. Exalten el rei i demanaran als deus prosperitat per a la ciutat.
El regne neosumeri es fundarà amb el rei d’Ur, Ur-Namu que inaugura la tercera dinastia i protagonitza de nou la unificació.
El codi d’Ur Namu serà el precedent del codi d’Hammurabi, estava escrit en Sumeri.
Ur-Namu va decidir centralitzar l’administració, va crear una eficaç burocràcia i utilitzen la divinització dels monarques per facilitar la unificació. Substituiran els deus de la ciutat per reis deus que rebran culte.
Ur-Namu va fer construir el primer ziggurat, el conegut ziggurat d’Ur que serà l’edifici religiós per antonomàsia. Estarà feta de maons i adob. La planta es quadrada i les plates estan disposades en talud formant varis pisos. Sembla una muntanya artificial. Les terrasses superposades són accessibles per escalinates. Es creu que l’entenien com un punt de contacte entre deus, humans i difunts. Era de tres pisos però actualment només es conserva la planta.
Es construieix un temple-palau a Eshnunna que agafa la tradició sumeria dedicat al rei shu-sim.
Part de temple i part de palau.
Els amorreus, un poble semita, fan una irrupció masica. Es creu que eren pobles nòmades d’Arabia però no se sap realment d’on venien. La fi del regne sumeri, perdia de la llengua sumeria i sustituida per la llengua acadià. Es creen diferents regnes: el regle d’Assiria a Assur i el regne de Babilonia.
4. Imperi Antic Assiri = 6. Imperi Paleobabilònic El primer rei Amurrita, Shamshi – adad I decideix expandir-se i conquerir l’alta mesopotamia.
Funda l’imperi antic Assiri el 1813 a.C. No va durar gaire ja que el regne de mitani va acabar amb els Assiris i s’annexiona a Assiria.
Paral·lelament a Babilònia, s’havia constituït un regne. El deu principal es deiu Marduk. Entre 1792 i 1750 regna el rei Hammurabi que conquerirà tota la baixa Mesopotàmia.
Un cop mor Shamshi-Accad, Hammurabi intentarà conquerir l’Alta Mesopotamia i sumer-accadi.
Hammurabi també era amurrita. Es coneix el seu codi de lleis que serví per tot l’imperi. Utulitza la llei del talió “ull per ull” encara que només s’aplica en persones de la mateixa classe social (Home lliure, muskenu i esclaus). Quan Hammurabi mori, els regnes recuperaran la independència. El sud s’independitza i els hitites atacaran a Babilonia. Finalment els cassites s’instalaran a Babilonia i permaneixeran durant 4 segles.
5. Imperi Mitjà Assiri = 7. Domini Cassita Assiria a mitjans del segle XIV aconsegueix lliurar-se del regne de Mitani perquè els hitites lluitaven en contra d’ells.
Tukulti Ninurta conquierirà tota Babilonia però el seu imperi serà efímer (1243-1207) quan caigui a mans dels Elamites. Els Arameus que tornen a ser semites.
A babilònia, on estaven els cassites durant 4 segles, acaben desmoronant-se contra els elamites i seran substituïts per la ciutat d’Isim del qual Nabucodonosor n’és el rei.
8. Dinastia d’Isin Al Nord (assiria) l’imperi mitjà caurà. Els segles XXi i XX es limiten a defensar-se de les invasions de fora, com dels pobles del mar. A principis del s. IX Assirnarsipal II empren un nou procés d’expansió. Trasllada la capital des d’Assur fins a Kalakh i funda l’imperi neoassiri que s’estendrà fins a la costa.
9. Imperi Neoassiri Es fa construir un palau amb tres parts: residencial, administrativa i representativa amb la sala del tro. Incorporaran tradicions d’origen Hitita i Siri. Els Lamassu que són toros alat amb cap humà, androcèfals a les entrades del palau per protegir-se i els Ortostatos que són plaques de pedra successiva per crear relleus decoratius.
El tro d’Assiria l’usurpa Sargon II l’any 622 i funda la dinastia dels sargonides, l’última dels Assiris.
Decideix canviar de nou la capital cap a Dur-Sharrukin.
Gilgamesh s’inspira en poemes sumeris d’aquesta època dedicat a l’heroi Gilgamesh, mig deu mig home, i com l’angustiava la mort busca la immortalitat.
El fill de Sargon II, Senaquerid se’n va i trasllada la capital a Ninive. Ninive era una ciutat molt antiga, molt fèrtil i fortament comercial. També utilitzarà ortostratos per decorar, s’utilitzen per commemorar batalles. S’eliminen els registres. Invairan Egipte a la dinastia Kushita.
Assurbanipal serà l’últim rei. Assiria serà conquerit per Babilònia, creant l’imperi neobabilònic.
10. Imperi Neobabilònic XI-VII. Els assiris intentaven conquerir-los i els caldeus també. Els caldeus s’aliaran amb els Medes per atacar l’imperi assiri i Nabopolassar II , un cap caldeu, es convertirà en rei.
L’imperi neobabilònic conquerirà l’imperi assiri a mans dels caldeus. Nabucodonosor II és el rei més important. Va sometre una sèrie de regnes i va deportar poblacions senceres del mediterrani cap a Babilònia. Entre ells els hebreus del regne de judà (bíblia?).
És el constructor dels jardins penjats, una de les set meravelles de món antic. També crearà la Torre de Babel un ziggurat dedicat al deu de babilonia Marduk. Es deia el temple Etemenanki i mesurava 90m, tenia 8 pissos. L’imperi neobabilònic cau a l’any 539 a mans de Cir II dels perses.
Finalment els perses seran derrotats per Alexandre el gran el 331 a.C. i s’incorporaran a l’òrbita cultural grega, s’hel·lenitzaran.
...