MEMÒRIA (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura psicologia
Año del apunte 2014
Páginas 11
Fecha de subida 07/09/2014
Descargas 26
Subido por

Vista previa del texto

LA MEMÒRIA Qualsevol de nosaltres té una capacitat normal de record extraordinària Cal adonar-se de la seva importància: si no tinguéssim la capacitat de recordar no tindríem ni percepció, ni llenguatge ni pensament seria possible.
Completament unida a la resta de processos.
El subjecte amb els seus coneixements influeix necessàriament en com s’aprèn i com es recorda. A la memòria hi ha les etiquetes lingüístiques.
Es produeixen distorsions més o menys sistemàtiques sobre testimonis oculars que qualsevol jutge hauria de conèixer per no basar mai exclusivament el seu veredicte en les declaracions donades. No gravem i recordem el que hem gravat de manera objectiva, sinó que es produeixen distorsions.
1. FACTORS GENERALS QUE INFLUENCIEN EN EL RECORD fase inicial d’ADQUISICIÓ o aprenentatge. El subjecte aprèn un llistat de paraules, escolta una conferència o presencia un accident de cotxe. Qualsevol errada en qualsevol de les tres fases seria el que es diu mala memòria. Cadascú emmagatzema el material de la manera més pràctica o com li han ensenyat. El principal problema es no adquirir-ho bé, o no retenir-ho bé.
fase final o RECORD. El subjecte ha de passar per una prova del tipus que sigui que mesuri la retenció d’allò après (declaració de l’accident, repetició de les paraules).
fase intermèdia o RETENCIÓ igual al temps transcorregut entre adquisició i record. Es mira la pèrdua d’informació en el temps.
Altres variables que influeixen en el record situacions concretes d’aprenentatge i record. Recordarem molt millor el material que haguem viscut amb una activació emocional.
el subjecte que ha de recordar. No recorda igual una persona adulta que un nen petit, ni les condicions en les que es troba el subjecte.
material que ha de retenir. Sempre el que es recordarà dependrà del que s’ha après i com s’ha après. El material familiar es recorda molt millor que el material nou.
2. FASES DE LA MEMÒRIA ADQUISICIÓ   RECORD RETENCIÓ FASE ADQUISICIÓ Paper fonamental el nivell de coneixements, el grau d’integració i organització dels mateixos  L’actitud enfront el material objecte d’estudi i el punt de vista que s’ha adoptat La motivació per si sola NO afavoreix l’aprenentatge directament. Si indirectament ja que els motivats dedicaran més temps a la tasca en general.
Tipus d’activitats que es duen a terme en el procés d’aprenentatge (atenció, repàs, elaboració) Característiques del material. No tots són apresos o retinguts amb la mateixa facilitat.
Facilitarien la retenció de paraules individuals: la significativitat, la freqüència d’ús, el grau d’associació, la capacitat per evocar imatges... i la d’unitats lingüístiques superiors: estructura global del text, nombre d’inferències que el subjecte ha de fer, contingut semàntic, densitat lèxica...
Molts estudis evidencien una major capacitat de reconèixer material pictòric (dibuixos, cares...) que material lingüístic FASE RECORD varia en funció del test utilitzat Segons Jenkins el que es recorda en una situació donada depèn : del context físic i psicològic en el que es va produir l’experiència de les habilitats que el subjecte aporta. Domini del lèxic per exemple de la relació entre el que el subjecte recorda i el que l’experimentador li demana.
FASE RETENCIÓ Depèn del temps transcorregut i de les activitats del subjecte. Sempre depèn del factor temps TEORIA DE L’ESVAÏMENT: pas del temps (A més temps passat, menys contingut es recorda) i TEORIA DE LA INTERFERÈNCIA: activitats dutes a terme pel subjecte, nombre de coneixements, semblança en el material (depèn molt de les interferències) Cal tenir en compte que no només hi ha construcció en el moment de l’adquisició sinó reconstruccions contínues degut a les experiències que anem tenint La memòria no és únicament RECORD sinó RECONSTRUCCIÓ Imaginem un nen que recordi al seu pare en el sofà cridant, aixecant-se i tirant el plat o la beguda al terra i recordi a la mare tapant-se la cara i dient no!!!!!! Aquest record pot semblar parcialment precís, però en realitat el nen pot estar recordant fragments d'un partit de futbol on perdia l'equip en qüestió Posteriorment aquest fragment es pot fer interpretar “correctament” com que el pare era violent i la mare sempre li tenia por Memòria RECONSTRUCTIVA: és la que intervé quan la informació passa d'una persona a una altra. (Rumors) No és únicament la simple reproducció del passat. S’interpreta aquest a la llum de les pròpies creences, esquemes, expectatives... actuals.
Implica una distorsió de la veritat objectiva Recuperar informació: No és tan simple. Podem parlar de: RECONEIXEMENT: és una manera sensorial de recordar. Algú o alguna cosa ens resulta familiar (les emocions no hi tenen a veure, és perceptiu).
REMEMORACIÓ: és la forma més rigorosa de record. Inclou la recerca activa dins els magatzems de memòria. Reproduïm el que vam aprendre temps enrere i ens poden fallar les senyals de recuperació.
REAPRENENTATGE: encara que pensem que ho havíem oblidat ho aprenem amb més facilitat que no la primera vegada.
Confabulació: errors de memòria que es donen en situacions d'alta motivació o excitació. Si no recordem una cosa, s'inventa alguna cosa que sembli apropiada. La persona no menteix de manera conscient.
No és que la persona estigui mentint de manera conscient i voluntària S'omplen les llacunes de la memòria. Es poden utilitzar episodis viscuts o pel·lícules vistes, llibres llegits, etc.
Es dóna molt en fases lleus d'Alzheimer.
Reintegració: és l'evocació d'experiències passades en base a unes quantes senyals que poden ser records, olors, melodies, qualsevol senyal que pugui ser utilitzat com a recordatori.
Memòria dependent de senyals: en funció de si s'assembla o es diferencia molt el context o l'estat en el que es va aprendre.
Imagineria: són els auxiliars de memòria o estratègies mnemotècniques. Facilita molt lligar el material verbal amb imatges visuals.
3. DEFINICIÓ Procés pel que CODIFIQUEM, EMMAGATZAMEM I RECUPEREM la informació.
Cal enregistrar la informació rebuda de manera que es pugui comprendre-la i utilitzarla.
No es tracta únicament d’enregistrar sinó de recuperar en el moment que convingui.
La recuperació s’explica 2 models explicatius: o ATKINSON I SHIFFRIN (Memòria sensorial ; MCP –curt termini- ; MLP –llarg termini-): segons l’estructura o CRAIK I LOCKHART: grau de profunditat en que s’havien assolit. SUPERFICIAL (aspectes físics i sensorials), INTERMEDI (unitats de significat segons concepte i context), PROFUND (processament de significat i establiment de relacions).
No depèn del tipus de memòria sinó de la profunditat del processament de la informació. A més profunditat més possibilitat de retenció de la informació.
No té tan a veure amb la recuperació com en l’adquisició de la informació.
TIPUS: o MS: memòria sensorial. MCP memòria a curt plaç o terme. MLP memòria a llarg plaç o terme o Memòria episòdica (context) recordem on, quan, amb qui, etc. o semàntica (significat de paraules) el què.
4. ESTRUCTURA DE LA MEMÒRIA La informació proporcionada pels estímuls es va transformant de manera progressiva i adquirint formes de codificació diferents si són emmagatzemades en llocs distints de la memòria Quan arriba la informació pot tenir diferents formats. Si no hi poso atenció, no es continua el procés.
Des d’un primer moment, atenció i memòria estan relacionats.
Quan alguna cosa ens impacta emocionalment, directament passa a llarg termini. Per això, hi ha coses que no podem oblidar mai. Tot el que està relacionat amb el trauma, i amb a mort.
Cal distingir entre PROCESSOS i ESTRUCTURES. Els processos són flexibles, variables, modificables a gust del subjecte i fruïts de l’aprenentatge. Les estructures són invariants i depenen de les limitacions pròpies de l’espècie. Cada estructura té unes propietats funcionals específiques relatives al tipus d’informació emmagatzemada: o capacitat (al llarg termini és il·limitada) o persistència temporal o format simbòlic La psicologia cognitiva diferencia 3 estructures amb característiques diferenciades segons: o temps de codificació o capacitat d’emmagatzematge o durada d’emmagatzemament 5. MEMÒRIA SENSORIAL Duraria 1 segon Es postula que n’hi ha una per cada sentit però que són la icònica i la ecoica les més estudiades Es tracta de la persistència en el temps d’un estímul més enllà de la seva presència física Sembla que es podria afirmar que “es veu més del que es recorda”.
MEMÒRIA A CURT TERMINI La capacitat és molt limitada Duraria uns quants segons Es creu que hi ha capacitat per 7 dígits, 4 en els nens. Desconeixem les causes si edat o manca de coneixements o hàbits de repetició.
Hi té a veure els coneixements del subjecte (converteix en unitats de significar per una persona allò que per una altra seria un conjunt desordenat) i les diferents estratègies (repetició o repàs acumulatiu) que fan que es “mantingui fresc” el material.
Pot succeir que MLP que sempre actua doni relacions semàntiques.
MEMÒRIA A LLARG TERMINI de capacitat pràcticament il·limitada (malgrat subjectivament ens convencem del contrari) caràcter permanent. Sembla que la procedimental seria la primera filogenèticament parlant persistència duradera dels continguts pluralitat de codis Hi entren el sistema de creences, les lleis físiques, els coneixements motrius o teòrics, les regles de comportament moral, plans d’acció, els noms de persones o el record de cares, els sabors...
(Quan jo rebo una informació l’estic codificant conforme m’agrada o no, si hi estic d’acord o no...) 6. MEMÒRIA DEL TESTIMONI Decisió i memòria: segons Buckhout, dos testimonis amb els mateixos records podrien decidir coses molt diferents Va presentar una pel·lícula on se representava un crim i després 22 afirmacions certes i 22 de falses sobre l'incident Li va permetre crear un test per identificar al “bon testimoni” en funció dels judicis perceptiu. Si sempre es diu si tant a les falses com verdaderes la persona no té sensibilitat discriminatòria 7. ESTRATÈGIES PSICOLÒGIQUES PER AVALUAR LA VERACITAT D’UN TESTIMONI Es sol fer ús de mètodes com: polígraf, la hipnosis, l’Anàlisi de Contingut basat en Criteris, Indicadors Conductuals de Mentides, anàlisi de la veu i de les entrevistes assistides amb drogues.
Hipnosis: tècnica de suggestió que porta a la persona hipnotitzada a estats de relaxació que s’acompanyen d’un menor autocontrol i afavoreixen evocar els records (s’aconsegueix que la persona entri en un estat de relaxació mentre la persona està desperta, i contesti tot el que se li pregunta. Es canvien les ones cerebrals) El fet que les tècniques de relaxació eleven la capacitat de rememorització és reconegut per les cultures orientals, asiàtiques i occidentals (Els estats de relaxació permeten accedir a la memòria a llarg termini sense problema potencien la capacitat de recordar) Aquí sovint ha estat coneguda com una tècnica derivada de la psicoanàlisi (Es molt perillosa de generar records nous. Pot estar alterant el record.) Té les seves limitacions ja que no totes les persones són susceptibles de ser hipnotitzades. Depèn del seu nivell de suggestionabilitat. Degut que afavoreix la suggestió, pot induir informació post-esdeveniment de manera deliberada o involuntàriament de manera que va en detriment de la preservació de la prova (primera limitació: no funciona amb tothom) A EEUU s’ha reglamentat el seu ús i la seva admissió en determinats estats S’ha determinat que la declaració prèvia a la hipnosis s’ha de guardar en un vídeo així com enregistrar totes les sessions d’hipnosis per la seva anàlisi posterior La sessió ha d’estar feta per un psicòleg o psiquiatra amb experiència (i professional independent), i durant l’examen no pot haver-hi ningú més que l’hipnotitzat i l’especialista Sovint és vista com una estratègia poc objectiva i es prefereixen mètodes alternatius com estratègies mnemotècniques, relaxació, entrevista cognoscitiva, etc.
Anàlisi de continguts basat en criteris: Implica l’anàlisi de la narració dels fets posterior a l’entrevista amb base a la presència o absència de 19 indicadors de realitat proposats: o estructura lògica o elaboració no estructurada o quantitat de detalls o engranatge contextual o descripció d’interaccions o reproducció de converses o complicacions inesperades o detalls inusuals o detalls superflus o incomprensió de detalls narrats amb precisió o associacions externes relacionades o narracions de l’estat mental subjectiu o atribució de l’estat mental de l’autor del delicte o correccions espontànies o admissió de manca de memòria o dubtar del propi testimoni o Autodesaprovació o perdó a l’autor del delicte o detalls característics de la ofensa És una estratègia que va néixer a Alemanya i que s’ha utilitzat específicament per avaluar la veracitat del testimoni de nens abusats sexualment. S’ha utilitzat en altres països com Canadà, Espanya, Japó... i s’han fet estudis mostrant la seva validesa.
Limitacions: només es pot aplicar a nens que han sofert abús sexual, existeix subjectivitat del forense en cadascun dels criteris i en la seva difícil operacionalització i diferenciació de cada criteri.
Indicadors conductuals de la mentida: Consisteix en la observació d’aspectes verbals i no verbals de la conducta d’una persona.
Es tractarien d’indicadors com: o elevació de l’activació, filtració d’emocions que s’acompanya d’un distanciament de l’emissor amb el seu discurs (referències grupals com “nosaltres” en el lloc de “jo”, respostes evasives, evitació del contacte ocular i distanciament interpersonal) o sobrecàrrega cognoscitiva (el sistema nerviós central consumeix molta més quantitat d’energia això passa quan mentim) o gran demanda de recursos cognoscitius durant l’engany (acompanyada d’augment de la latència en la resposta, dilatació de la pupil·la, disminució de contacte ocular) o control de la conducta generant poca espontaneïtat i discrepàncies (inhibició conductual extrema en els canals de resposta que tenim control i augment de conductes no controlables) Altres autors assenyalen també la perspectiva de la mentida com a comunicació estratègica per manipular la veritat a fi de donar la impressió de dir la veritat (poca varietat lèxica, poques afirmacions taxatives, poques referències a experiències pròpies i del passat) i per protegir la imatge personal (somriure, assentir) a més de filtracions no estratègiques amb manifestacions d’activació autònoma i nerviosisme (parpelleig, augment del to de veu, etc.) Les crítiques que rep és que no hi ha cap sistema estandaritzat per avaluar els indicadors conductuals de la credibilitat, hi ha més d’una teoria i sovint es basen en estudis sense validesa ecològica, molt costosa pel temps d’entrenament de la prova i avaluació.
Anàlisi de l’estrès de la veu: conegut també com estilometria. Consisteix en l’anàlisi la prosodia (tot el no verbal) com el to, les pauses, la latència de respostes, etc. Molt poc utilitzada.
Entrevista assistida amb drogues: l’ús de barbitúrics com l’amorbital sòdic o “suero de la veritat” fa dècades que es coneix i se n’ha recomanat l’ús en casos de trastorns dissociats, psicòtics, post traumàtics, amnèsies o de simulació.
Se’n destaca la manca de rigor experimental en la varietat de les dosis i a efectes particulars com la personalitat del pacient i la relació metge-pacient. La seva utilització en investigacions judicials s’ha desestimat.
8. IMPLEMENTACIÓ TESTIMONIS DE MEMÒRIA: FALSOS RECORDS/ FALSOS • A EEUU (2005), 163 exhoneracions per proves amb ADN • Va haver-hi errors de testimonis en el 75% dels casos •  L'error de testimonis és la principal causa d'empresonament sense motiu Falsos records Loftus et al demostren que tècniques com d’hipnosi, el rebirthing, i la teràpia de recuperació de memòria poden induir a la formació de records falsos.
Les principals tècniques per originar-los: l'assaig, la repetició d'un mateix esdeveniment més de tres vegades, la visualització, la visualització dirigida...
Una vegada l'ha vist, pot creure que el recorda com a verdader.
Es tan senzill com familiaritzar-se amb el material a recordar.
Una fotografia en un diari, escoltar les opinions d'altres persones, el contacte amb els mitjans de comunicació, etc. poden fer aquesta feina de familiarització.
No són autèntics records, sinó visualitzacions prèvies.
L'assaig és la tècnica més eficaç per passar de la memòria a curt termini a la memòria a llarg termini Les mateixes lleis que operen per a la formació de records, succeeix en la formació de falsos records.
Molt sovint creus que et va passar a tu el que de fet li va passar al teu germà.
Per generar falsos records o IMPLEMENTAR MEMÒRIA 2 vies bàsicament: DESINFORMACIÓ: s'exposa a la persona després de l'esdeveniment a una informació falsa Va fer l'experiment del record de cares. Va ensenyar 9 rostres i després va demanar quin d'ells era el que ja els hi havien ensenyat. No n'hi havia cap i més del 50% va afirmar reconèixer-ne un o més d'un Molts acabaven recordant que havien tacat a la núvia en un casament, que els havia atacat un animal, que els havien hagut de rescatar, etc.
Altres maneres d'implementar memòria Imaginació Interpretació dels somnis Exposició a les històries dels altres Falsa retroalimentació: memòries impossibles com fer-se una foto o donar la mà a en Bugs Bunny a Disneyland (és de la Warner) 9. INFLUÈNCIES EMOCIONALS A LA MEMÒRIA Sembla que els sentiments d’una persona actuen com a filtre selectiu que canalitza l’entrada de material, que els recolza o justifica. Els sentiments farien que els estímuls o esdeveniments congruents emocionalment provoquessin més interès i se’n fes un processament més profund i per tant siguin apresos millor.
Les emocions en el pla fisiològic produeixen respostes en el cos com expressions facials, to de veu, plors, etc.
Psicològicament parlant les emocions alteren la nostra atenció, condicionen les nostres conductes i activen la memòria L'activació és congruent amb l'estat d'ànim S'estudien subàrees: o Estats d'ànim i memòria o Arousal i memòria o Memòria de testimonis o Records- llampec (flashbulb memories) o Records emocionals explícits i implícits o Amnèsia traumàtica, amnèsia psicògena o Trastorns emocionals (ansietat i memòria) Hi ha diferents models que n'expliquen la relació: o Xarxes associatives o Esquemes o Capacitat o assignació de recursos atencionals XARXES ASSOCIATIVES Treballs de Bower Cadascuna de les diferents emocions (alegria, por, depressió, etc.) tenen una unitat específica en la memòria que agrupa molts d'altres aspectes de l'emoció que es troben connectats a ella.
Al costat de cada nòdul emocional es troben unes reaccions autonòmiques associades a les seves reaccions autonòmiques, el rol normatiu i les conductes expressives.
...