1a Carpeta d'Aprenentatge (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura Fonaments Històrics, Teòrics i Metodològics de la Infermeria
Año del apunte 2016
Páginas 50
Fecha de subida 02/05/2016
Descargas 46
Subido por

Vista previa del texto

1a CARPETA D’APRENENTATGE El cuidar i els seus orígens fins la professionalització dels cuidatges ESTEL MARGARIT BOADA 1r Infermeria, UB - Campus Clínic Curs 2015 - 16  INTRODUCCIÓ La infermeria ha sigut sempre una feina necessària i vital per a la salut humana. Gràcies als infermers/es s’han pogut sobreportar les malalties. Però per arribar fins on està ara, la infermeria ha passat per un llarg i dur camí. No ho ha tingut gens fàcil, sobretot per la valoració que donava la gent a la feina que feien les infermeres. A continuació es podrà veure tot un recorregut per la història de la infermeria, des dels seus inicis fins on es troba actualment, i tot el que han hagut de passar per merèixer la posició en què es troben ara.
“No puede existir curación sin cuidados pero pueden existir cuidados sin curación” Leininger, 1980 2  ÍNDEX 1. Què entenem per coneixement i llenguatge natural? Què entenem per coneixement i llenguatge científic? A partir del que hagi treballat en aquesta qüestió: quin és el llenguatge que cal utilitzar en els diferents textos acadèmics i concretament en la CA?...................................... 5 1.1.
El coneixement i llenguatge natural.........................................5 1.2.
El coneixement i llenguatge científic........................................6 1.3.
El llenguatge adequat en un text acadèmic...............................6 2. Quines són les característiques més rellevants de la història de la infermeria segons les etapes?..........................................................8 2.1.
Etapa Domèstica..................................................................8 2.1.1. La Prehistòria.................................................................8 2.1.1.1. El Paleolític...............................................................9 2.1.1.2. El Neolític................................................................10 2.1.1.3. La salut en la Prehistòria...........................................10 2.1.2. Edat Antiga...................................................................11 2.1.2.1. La Mesopotàmia.......................................................12 2.1.2.2. L’Antic Egipte...........................................................14 2.1.2.3. La Índia..................................................................15 2.1.2.4. Palestina.................................................................17 2.1.2.5. L’Antiga Xina...........................................................18 2.1.2.6. Les Cultures Clàssiques.............................................18 2.2.
2.1.2.6.1.
Grècia..........................................................18 2.1.2.6.2.
Roma...........................................................19 Etapa Vocacional.................................................................21 2.2.1. El Cristianisme..............................................................21 2.2.2. L’Edat Mitjana...............................................................22 2.2.2.1. L’Alta Edat Mitjana...................................................22 2.2.2.1.1.
L’ Islamisme.................................................23 2.2.2.2. La Baixa Edat Mitjana...............................................24 2.3.
Etapa Tècnica.....................................................................26 2.3.1. L’Edat Moderna.............................................................26 2.4.
Etapa Professional...............................................................28 2.4.1. L’Edat Contemporània....................................................29 3 3. Què destacaria de la Infermeria professional, a partir de Florence Nightingale (1820 – 1910), de la seva biografia i del seu llegat?.........34 4. Què destacaria de la Història espanyola del segle XX: La infermeria de la II República; la Guerra i la Postguerra d’Espanya?............................38 4.1.
La Segona República Espanyola............................................38 4.2.
La Guerra Civil....................................................................39 4.2.1. Infermeres Republicanes................................................39 4.2.2. Infermeres Franquistes..................................................39 4.3.
La Postguerra.....................................................................40 5. Què destacaria de la història infermera a Catalunya?........................42 6. Com descriuria la formació infermera al nostre país, des de l’ATS al doctorat?....................................................................................44 6.1.
A.T.S................................................................................44 6.2.
Diplomat Universitari de Infermeria.......................................44 7. Descripció d’una localització, hospital, etc. rellevant en la història infermera....................................................................................46 7.1.
L’Hospital del Tòrax.............................................................46 8. Glossari......................................................................................48 9. Bibliografia..................................................................................49 4 1. Què entenem per coneixement i llenguatge natural? Què entenem per coneixement i llenguatge científic? Quin és el llenguatge que cal utilitzar en els diferents textos acadèmics i concretament en la CA? Tal i com diu l’IEC, el llenguatge és la “facultat humana de comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor mitjançant un codi lingüístic compartit”. Però ens podem comunicar de diferents formes.
Segons de quina manera ens comuniquem, sorgeixen diferents coneixements o llenguatges, dels quals en ressaltaré el llenguatge natural i científic.
1.1. EL CONEIXEMENT I LLENGUATGE NATURAL El llenguatge natural és el que té un ús més quotidià i col·loquial i que s’utilitza en les conversacions del dia a dia, per això també rep el nom de llenguatge quotidià, per tant està plenament relacionat amb la vida d’una persona i el seu transcurs. Es podria dir que segons el lloc on es neixi i on es visqui i fins i tot per la gent que t’envolta aquest llenguatge variarà. Aquest llenguatge es porta durant tota la vida a sobre i segons (per exemple) la cultura o la zona geogràfica on et cries desenvolupes una manera de comunicar-te o una altra. Amb el temps aquest coneixement canvia, ja que des de que neixes vas creixent i la gent (família, escola...) et va canviant aquesta manera d’aprendre o de comunicar-te. I no només ells et modelen, també ho fa la progressió dels anys, és a dir, l’experiència. Com a conseqüència de ser un llenguatge espontani, és més informal que el llenguatge científic, no s’utilitzen tecnicismes i inclús apareixen vulgarismes o errors en la parla, ja que normalment s’usa en la comunicació parlada.
5 1.2. EL CONEIXEMENT I LLENGUATGE CIENTÍFIC Del llenguatge natural se’n deriva el coneixement i llenguatge científic. No es neix amb ell i tampoc sorgeix de manera natural.
Pretén comunicar de manera del tot fiable i objectiva, però la ciència mai té un final i una veritat completa. Tot i així, és un intent de mostrar de manera eficaç, empírica i realista la realitat que ens envolta. El llenguatge científic s’adquireix amb l’estudi i la seva constància, per tant som els éssers humans qui decidim aprendre o no aquests tipus de coneixement, ja que no és bàsic per la vida tal com ho és el coneixement natural. El seu objectiu és conèixer el món que ens envolta, conèixer la realitat en què vivim, per això utilitza un llenguatge objectiu (per tant no se’n dóna una opinió), està ple de tecnicismes i és molt especialitzat.
1.3. EL LLENGUATGE ADEQUAT EN UN TEXT ACADÈMIC En els textos acadèmics es pretén explicar un seguit de normes, lleis, objeccions, processos... que defineixen la realitat d’una manera objectiva, per què els redactors puguin conèixer una mica més el món que els envolta. Així doncs, segons aquestes característiques podem afirmar que el llenguatge que utilitzen és el llenguatge científic, ja que en el fons és el més adequat pels seus propòsits.
 REFLEXIÓ CRÍTICA Després de veure les diferències entre tots dos tipus de llenguatge, crec que tots hauríem d’arribar a conèixer el llenguatge o coneixement científic. Penso que és arribar a un pas més enllà i crec que el que hem de fer els humans és avançar i superar-nos i per això és imprescindible conèixer i utilitzar el llenguatge científic, ja estiguem parlant de lletres com de ciències. A més a més, tret de les 6 diferències que ocasiona el llenguatge natural penso que s’haurien de respectar totes i cada una de les maneres en què pot expressar-se.
Molta gent, només pel fet que el seu llenguatge sigui diferent a un altre el pot arribar a menysprear o infravalorar, quan el fet és que hauríem de sorprendre’ns de la manera que té l’ésser humà per expressar un mateix concepte en diferents versions.
7 2. Quines són les característiques més rellevants de la història de la infermeria segons les etapes? Per poder comprendre i estudiar tota la història que ha viscut la humanitat des del principi dels segles s’ha dividit el temps en períodes i per parlar sobre la infermeria s’han englobat aquests períodes en etapes: - Domèstica - Vocacional - Tècnica - Professional 2.1. ETAPA DOMÈSTICA Aquesta etapa rep aquest nom ja que la dona a les cases era l’encarregada de les cures. El seu objectiu bàsicament és el manteniment de la vida envers les diferents condicions del medi on visqui. Per fer aquestes cures utilitza elements naturals, com poden ser l’aigua o les plantes.
L’etapa domèstica comprèn les fases en que l’home va crear les primeres civilitzacions i va començar a viure en societat, és a dir des de la Prehistòria fins a la caiguda de l’Imperi Romà.
2.1.1. LA PREHISTÒRIA Aquesta fase inclou els anys anteriors a la invenció de l’escriptura, així doncs no hi ha documents escrits sobre l’època. Es diu que el començament va ser fa uns 2,500.000 milions d’anys i que acaba pels voltants del 3.500 aC.
8 La prehistòria es divideix en 2 edats: - L’Edat de Pedra, que es subdivideix en: · El Paleolític (des del 2,500.000 aC fins el 7.000 aC, aproximadament) · El Neolític (des del 7.000 aC fins el 3.500 aC), - L’Edat dels Metalls 2.1.1.1. El Paleolític La població es dedicava bàsicament a recol·lectar (menjar, llenya, materials per a la construcció de cabanyes...) i més tard a caçar (d’aquesta manera aconseguien carn per menjar i pell per fer-se roba i vestir-se) i amb el descobriment del foc van començar a cuinar.
Gràcies també a la recol·lecció de material van aprendre a crear estris per poder perfeccionar la caça (amb l’ús d’os i de pedra) i van començar a pescar. Els homes del Paleolític (que etimològicament significa “pedra antiga”) eren nòmades, és a dir, que es desplaçaven contínuament o romanien en una zona un temps delimitat. Els seus membres, tot i ser de diferents sexes, no mostraven cap signe de diferència pel que fa al lideratge o la divisió de la feina, tot i que hi havia una excepció en el cas dels nens.
Va ser en aquesta època on van començar a sorgir les creences màgiques o religioses, ja que es feien santuaris quan la gent es moria i inclús s’hi portaven ofrenes. Així mateix, també es creu que les pintures rupestres tenien una finalitat d’aquests tipus, és a dir, màgica o religiosa. Un altre tipus d’objecte relacionat amb les creences són les Venus, figures de dones que s’haurien utilitzat com a mètode per assolir fertilitat [Figura 1].
9 2.1.1.2. El Neolític Va ser el període en què els humans van descobrir l’agricultura i la ramaderia. Això va portar a lloc a que aparegués el sedentarisme, que va provocar l’aparició de noves malalties o patologies, com ara la sinusitis, la tuberculosis a Àfrica, infeccions (a causa de viure al costat d’on vivien els animals...), etc. Es van començar a construir els primers poblats, que es situaven majoritàriament a prop de fonts d’aigua: l’home deixa les muntanyes i construeix cabanes en zones planes, d’aquesta manera pot caçar més fàcilment les preses i els terrenys són més aptes per a conrear.
És en el Neolític (que etimològicament significa “pedra nova”) on sorgeix la terrisseria. Gràcies a aquest avenç l’home és capaç de construir recipients per guardar-hi líquids, d’aquesta manera no havia d’estar constantment anant a buscar aigua, ja que ara podia emmagatzemar-hi l’aigua.
En aquesta etapa sí que hi ha una diferenciació de les feines entre homes i dones, que feia que cada sexe tingués més desenvolupada un tipus de patologia que una altra: - Els homes eren guerrers i caçadors, d’aquesta manera els hi sorgien artrosis als genolls.
- Les dones treballaven el gra molent-lo a la pedra, per això tenien artrosis al colze i a l’espatlla.
2.1.1.3. La salut en la Prehistòria Com he dit anteriorment, no hi ha escrits sobre l’època, per tant no podem saber com curaven però es creu que l’objectiu de les cures estava dedicat al manteniment de la vida, per assegurar la supervivència de l’espècie. La dona és la que se’n cuidava de les feines domèstiques i també era la responsable de tot el que envolta 10 la maternitat (d’aquí la forma de la Venus de Willendorf [Figura 1], que accentua totes aquelles parts importants en un dona de cara a l’embaràs i a la maternitat).
Figura 1. Venus de Willendorf http://arqueoblog.com/venus-de-willendorf/ Seguint la línia de les creences màgiques, acostumava a haver un “bruixot” en cada tribu, que feina la feina d’un sanador. Tenia uns mínims coneixements sobre com curar o evitar malalties, coneixements que havien sigut adquirits de generació en generació.
Era l’encarregat de fer trepanacions*, ja que potser alguna persona tenia un tumor al cap o es creia que tenia mals esperits al seu interior.
2.1.2. EDAT ANTIGA Comprèn els anys transcorreguts entre l’invenció de l’escriptura fins a la caiguda de l’Imperi Romà (476 dC).
11 2.1.2.1.
La Mesopotàmia Significa “zona entre dos rius”, en aquest cas és la zona que es troba entre els rius Tigris i Èufrates. Gràcies a aquest fet la zona és molt fèrtil, per això tota aquesta zona forma part del Creixent Fèrtil. Avui dia l’espai està ocupat per Iraq i Iran.
Figura 2. Mapa de la Mesopotàmia (amb verd, marcat el Creixent Fèrtil) http://www.wikilingua.net/ca/articles/c/r/e/Creciente_F%C3%A9rtil_3456.html Els seus habitants (el període té lloc entre el 3150 aC i el 536 aC) van desenvolupar l’escriptura, fet que deixa enrere la Prehistòria i que inicia el principi de la història de les civilitzacions. Gràcies a l’aparició de l’escriptura es tenen escrits, sobretot en tauletes d’argila, on s’expliquen sabers curatius o com cuidar.
En aquesta època es pensava que les persones, quan tenien alguna malaltia, era perquè portaven el dimoni a dintre, eren mals esperits o havien estat condemnats per algun fet dolent que havien realitzat.
12 En el segle XX aC (més exactament en el 1990 aC), el rei Hammurabi (rei de Babilònia) en una tall de pedra en forma de columna que feia més de 2 metres, hi va posar per escrit totes les normes que ell havia elaborat del seu país, el que s’anomena com el Codi d’Hammurabi.
En aquesta pedra hi ha un total de 282 articles, 9 dels quals tracten sobre l’ofici de guaridor (podríem dir-ne que és com un pre-metge).
El guaridor tenia unes responsabilitats, i és que si un malalt seu moria ell rebia una multa. Si, per exemple, el malalt havia sigut un esclau, amb pagar una multa ja en tenia prou. Però si ja la persona era un senyor, el seu càstig podia arribar a ser el tall de la seva mà.
Figures 3 i 4. Codi d’Hammurabi http://www.historiaclasica.com/2007/05/el-cdigo-de-hammurabi.html Respecte als guaridors n’hi havia de 3 tipus: - Asûm (empíric) - Bârû (vident) - Ashipu (exorcista) 13 Segons el guaridor, hi havia 2 tipus de tractaments: - Màgics: es practicaven exorcismes, sacrificis d’animals...
- Empírics: realitzaven banys, feien massatges, donaven herbes com a medicaments (segons la patologia), etc.
2.1.2.2.
L’Antic Egipte Va ser un període que va durar més de 3.000 anys. Enmig del país s’hi troba situat el riu Nil, que aportà una gran fertilitat a les terres del voltant (Egipte també formava part del Creixent Fèrtil). Gràcies a aquest fet, els egipcis van desenvolupar més l’agricultura, sobretot amb la creació de canals perquè l’aigua arribés a tots els camps de conreu.
Geogràficament, el país es divideix en dues zones: l’Alt Egipte (la zona del sud) i el Baix Egipte (la zona del nord, on el riu Nil desemboca al Mar Mediterrani).
Figura 5. Situació geogràfica d’Egipte http://mihistoriauniversal.com/edad-antigua/cultura-egipcia-antiguo-egipto/ 14 D’aquesta civilització en tenim unes grans fonts de coneixement sobre com curar. S’utilitzaven molts els papirs, que podien ser: - Ebers: eren bàsicament descripcions clíniques, receptes, algunes cures de la pell... Podien arribar a ser papirs de 30 metres.
- Smith: descrivia sobretot processos quirúrgics.
S’hi descrivien com curar cremades, fractures i luxacions. També hi havia anotats els “medicaments” que feien servir, com per exemple supositoris, píndoles, ungüents, etc.
A més a més dels papirs (que han aportat molta informació), unes altres fonts de coneixement eren els monuments i l’art. En ells hi representaven alguns dels utensilis que feien servir quirúrgicament, embalsamaments...
Els egipcis acostumaven a embalsamar els morts, ja que creien que realment mories quan et podries, per això embalsamaven el cos perquè no s’arribés a la mort (creien en la immortalitat). Per fer-ho buidaven el cap i gran part dels òrgans també es treien. Es deixava secar el cos al sol i després l’untaven amb olis i resines i finalment el cos era embenat perquè les carns es conservessin i així impedir la putrefacció.
Així mateix, la dona continuava sent la responsable de cuidar els malalts a casa. Tot i així, alguns casos eren tractats en temples.
2.1.2.3.
La Índia Es troba en el sud del continent d’Àsia i és per on transcurs i desemboca el riu Ganges. Va ser en el 3000 aC quan en aquesta zona es van començar a desenvolupar les civilitzacions. Crearen uns 15 llibres sagrats (Vedes) on s’hi troba informació sobre la feina d’infermeria. Per a la població índia, tenir una malaltia era un càstig diví segons les religions que afloraven en aquell moment a la Índia: l’hinduisme i el budisme.
L’alimentació era molt rica en qüestió de varietat: menjaven arròs, blat, sucre de canya, porc, búfal... Tot i que mai menjaven carn que procedís de vaca, ja que la consideraven un animal sagrat.
En termes d’higiene, la casa estava construïda de totxo, la qual era més protectora dels agents patògens que hi havia a l’exterior. També utilitzaven latrines i existia un desguàs. Tot i que la roba no la rentaven mai, anaven contínuament als banys públics on es banyaven i d’aquesta manera mantenien la higiene.
La societat s’organitzava en diferents nivells (sobretot econòmics), en les anomenades castes, en les quals pertanyien des del moment en què naixien.
Figura 6. Distribució de castes a la Índia http://www.soyviajera.com/experiencias/las-castas-en-la-india/ 16 En el 225 aC existí un rei, el rei Asoka, que va aportar moltíssim pel que fa a la medicina. Durant el seu regnat, va construir 18 hospitals i va canviar una mica la manera d’ensenyar als metges i infermers.
Tots els que estudiaven medicina els feia primer fer pràctiques d’infermeria, feien tant classes teòriques com pràctiques i inclús va imposar un reglament per a tot els estudiants: s’havien de banyar diàriament, s’havien de rentar els ulls, els cabells i les ungles havien de portar-les curtes, havien de vestir de color blanc, perfumar-se, adorar els déus, ser moralment purs, tractar els pacients amb saviesa i suavitat, guardar el secret professional... En aquell moment ja es descrivien malalties com la tuberculosis, la febre tifoidea, la lepra, l’hepatitis, la diabetis o el còlera. També s’operaven hèrnies, tumors, es feien cesàries... entre d’altres.
Les persones que s’encarregaven de fer la professió d’infermeria eren homes i dones madurs, els quals havien de tenir uns alts principis morals, habilitat i capacitat de transmetre confiança. Havien de poder fer qualsevol tipus de feina, com cuinar, rentar o banyar a un pacient, fer massatges, fer caminar al malalt o preparar-li els medicaments.
En resum, havien d’estar disponibles a fer qualsevol activitat que el metge els hi indiqués.
2.1.2.4. Palestina Ha sigut sempre una cultura amb molts problemes, sobretot a causa de la zona on es troba. Les fonts de coneixement són bàsicament l’Antic Testament de la Bíblia i el Talmud, que recopilava textos legals. Es considerava la malaltia una conseqüència d’haver pecat. Al declarar-se alguna malaltia infecciosa el que feien era restar en quarantena, en el qual la persona s’aïllava completament del contacte amb altres persones.
17 A Palestina també hi existien els guaridors. Les dones (que eren la majoria) s’encarregaven de fer de llevadores. No es movien mai del costat de la gestant. Normalment, si no havia perill, la única que assistia al part era la llevadora.
2.1.2.5. L’Antiga Xina En aquesta cultura (3000 aC), mai es fa referència a la infermeria en cap de les seves fonts de coneixement, que es basaven bàsicament en escrits. El concepte de malaltia es creia que provenia dels mals esperits i que per prevenir-te havies d’estar en equilibri, és a dir, tenir estables el Ying (negativitat, debilitat) i el Yang (positivitat, fortalesa).
Creien molt en els mals esperits i per tal “d’exorcitzar el dimoni” utilitzaven l’acupuntura. També creien que per a l’interior de les persones hi corria energia i que a vegades es quedava encallada i per tal de fer-la fluir també utilitzaven l’acupuntura.
2.1.2.6. Les Cultures clàssiques 2.1.2.6.1.
Grècia clàssica Grècia es troba en el sud-est del continent europeu. Va ser una cultura molt dominada al principi per la cultura egipcia, donada la seva situació pròxima.
Figura 7. Mapa polític on es veu la proximitat d’Egipte (groc) i Grècia (verd clar) http://www.nationalgeographic.com.es/articulo/historia/grandes_reportajes/9854/egi pto_las_raices_grecia.html 18 Tot i així, es va anar formant cada cop més un pensament més científic i que es pot anar diferenciant per etapes: - Pre-hipocràtica: existien alguns pensadors com ara Pitàgores o Tales de Milet, els quals es dedicaven molt a l’observació. Els interessava sobretot l’home, el concepte de malaltia, el cosmos... També es feien sobretot autòpsies de cadàvers.
- Hipocràtica: es deu al naixement d’ Hipòcrates al segle V aC i que es coneix com el pare de la medicina. “Va crear” un mètode científic per tal de diagnosticar les malalties i com tractar-les, que es basava en l’observació, l’estudi del pacient i la seva evolució. Va definir el paper que tenia el metge: tractar.
- Etapa IV: va tenir lloc al segle III aC. Va ser el període on van néixer dos filòsofs importants: Aristòtil i Plató.
- Escola d’Alexandria: Alexandre el Magne va fundar una escola de medicina.
S’atenia a les persones amb problemes de salut en els Temples d’Asclepi, i els estrangers trobaven alberg en els Xenodoquium*.
En aquesta època no es van fer referències a les infermeres. En el cas de les llevadores n’hi havia de dos tipus: les experimentades i les ajudantes. Sempre treballaven per elles mateixes i només en el cas que hi hagués alguna complicació avisaven al metge.
2.1.2.6.2.
Roma clàssica Es creu que Roma es fa fundar l’any 753 aC per Ròmul i Rem. La cultura romana va aportar grans millores, com és el cas de l’aplicació d’un sistema de clavegueram o de la distribució de l’aigua. També 19 anaven contínuament a banys públics i mantenien molt la seva higiene. Atribuïen la salut i la malaltia a forces sobrenaturals.
Pel que fa a la medicina hi va haver un gran avenç pel que fa a la cirurgia. Com que no tenien metges els van importar tots de Grècia.
Un dels metges més importants pel que va a la civilització romana és Galè (130 – 201). Va adquirir coneixements mèdics sobre l’anatomia, la cirurgia i la fisiologia a partir de les disseccions que feia en animals, bàsicament en porcs. Les seves propostes es van seguir estudiant fins a l’Edat Mitjana.
Un dels altres metges importants va ser Sorà d’Efes (II dC), que va escriure el primer manual de llevadores, tot i que no parla d’infermeres. És considerat el pare de la ginecologia i obstetrícia.
Existien hospital on s’atenien als militars, els Valetudinaris*. En aquests hospitals hi treballaven metges, apotecaris (farmacèutics) i nosocomis*.
Figura 8. Representació d’un Valetudinari https://es.wikipedia.org/wiki/Valetudinaria 20 2.2. ETAPA VOCACIONAL Es tracta ja d’una etapa més institucional, en què apareix el Cristianisme que afectarà de manera molt forta en la infermeria, és per això que en aquesta etapa la infermeria és religiosavocacional.
2.2.1.
EL CRISTIANISME Amb l’aparició d’aquesta religió es té una nova concepció de l’home. Es vol contribuir a crear igualtat entre les persones (entre homes i dones i entre rics i pobres), per això ajudaven a aquells que eren pobres o tenien res. D’aquesta manera es crearen organitzacions per tal de cuidar a la gent.
Aquestes organitzacions les podem separar en diferents grups: - Diaconesses: eren dones solteres o viudes que feien cures a domicili ja fos a malalts o a pobres. Els hi proporcionaven diners, menjar, roba...
- Viudes i verges: feien el mateix que les diaconesses tot i que mantenien el seu vot de castedat. A més a més vivien en el seu propi domicili, per tant no es traslladaven a cap casa. No són monges, tot i que l’Església les mantenia, a l’igual que a les diaconesses.
- Matrones romanes: eren patrícies* romanes que donaven les seves cases perquè les convertissin en hospitals (el lloc on es cuidaven els malalts s’anomenava nosocomiun). Atenien els pobres i els malalts. Tres d’aquestes patrícies romanes (Paula, Fabiola i Marcel·la) van crear els Xenodoquium.
- Germandat dels Parabolani: era un grup d’homes que cuidaven els malalts, sobretot en èpoques on sorgien epidèmies.
21 Més tard, l’any 476 dC. Va tenir lloc la caiguda de Roma, causada per la pressió dels bàrbars, pel gran manteniment que suposava mantenir tot l’exèrcit romà que era bastant nombrós i controlar tot el terreny conquerit. Després d’aquest fet començà l’Edat Mitjana.
2.2.2. L’EDAT MITJANA Comprèn els anys entre la caiguda de l’Imperi Romà (476 dC.) i la caiguda de Constantinoble (1453). Va tenir lloc una reconstrucció econòmica i social, en que es va tornar al desordre que hi havia anteriorment abans de les guerres. Les persones es regien en diferents classes socials: - El feudalisme, format per tots aquells que eren considerats els senyors feudals.
- El monaquisme, format pel conjunt de clergues. Un dels clergues més importants va ser Sant Benet de Núrsia (480 – 543).
- Els gremis, formats per tot aquella burgesia que es dedicava a una professió concreta.
L’Edat Mitjana es divideix en dues etapes: l’Alta Edat Mitjana i la Baixa Edat Mitjana.
2.2.2.1. L’Alta Edat Mitjana En aquest període de temps (del segle V al segle X) el que es fa és cuidar més l’esperit que no pas el cos humà, és per això que els infermers/es eren religiosos. En termes de sanitat, el que es feia era donar atenció als pobres. Als monestirs hi havia una zona annexa transformada en hospitals (Hospitalarium), on les sales es distribuïen segons el sexe. Si erets homes et cuidava un home i si erets dona doncs erets cuidat per una dona. El que feien en aquests 22 hospitals eren cures bàsiques, com abrigar, donar aliment, fer fregues... En el cas dels pobres, les situacions eren més precàries: varis malalts estaven en un mateix llit i no els classificaven segons la patogènia que tinguessin, per tant eren propensos a contagiar-se del que tingués la persona que dormia al seu costat.
Els malalts en els hospitals eren cuidats per un metge, que estava acompanyat d’un infermer i d’un apotecari*. S’administraven moltes medicines de tipus natural, és a dir a base de plantes, que cultivaven en el propi monestir.
Figura 9. Dibuix d’un hospital medieval http://biombohistorico.blogspot.com.es/2013/02/los-hospitales-medievales.html 2.2.2.1.1. L’Islamisme A partir del 637 dC. ja tenien colonitzat Jerusalem, l’Imperi Bizantí, Egipte, Espanya i el nord-est d’Àfrica. Van desenvolupar moltíssim els 23 coneixements sobre les matemàtiques i l’astronomia. Per tant, es pot considerar que l’Islam va aportar molts progressos.
Un dels metges més importants de l’època va ser Avicenna (977 – 1037). Va ser el creador dels fòrceps. Un dels seus tractats més importants va ser “Cànon de la Medicina”, que tracta bàsicament de farmacologia i dietètica.
Els hospitals islàmics estaven distribuïts de la manera que hi havia 4 sales per als malalts, hi havia una farmàcia, una biblioteca, un dispensari... Ajudaven a distreure els malalts duraven la seva estància a l’hospital i després de l’alta els ajudaven (si feia falta) econòmicament. Tot i així, no hi ha informació sobre infermeria.
2.2.2.2. La Baixa Edat Mitjana Va tenir lloc entre els anys 1000 i 1500 (la segona meitat de l’Edat Mitjana).
Sorgeixen els gremis, gràcies al creixement de les ciutats. Cada gremi podia tenir el seu propi hospital i ajudaven de qualsevol manera a tot aquell que formés del gremi i tingués algun tipus de problemes.
En aquest període hi van tenir lloc les Croades (1096 – 1291), que eren peregrinacions. Això va comportar de manera positiva que va millorar les comunicacions i el comerç, però va provocar que l’expansió de les epidèmies i les malalties com la lepra*. També va propiciar la creació i organització d’hospitals. Van sorgir: - Ordres religiosomilitars: cuidaven els peregrins.
- Ordres mendicants: ajudaven els pobres i també cuidaven als leprosos.
- Ordres seglars: eren dones (no monges) que vivien a prop de 24 les esglésies i dels hospitals i cuidaven els pobres i orfes amb feines pròpies d’una infermera.
La higiene en tota l’Edat Mitjana va ser escassa. El que feien principalment era passar-se un drap sec pel cos i no es canviaven la roba interior. Les ciutats no oferien els serveis bàsics per mantenir la higiene i els cementiris es construïen a dintre de les ciutats.
En aquell moment hi havia moltes epidèmies, però les més importants foren la lepra* i la pesta*. Se’ls hi tenia molta por i és que sabien que eren contagioses. Les causes de l’aparició d’aquestes epidèmies va ser la poca higiene i la mala nutrició, les peregrinacions, etc. Les mesures que van prendre van ser fer quarantenes, fugir de les ciutats (que era on es concentraven totes aquestes malalties) i evitar el contacte amb els animals domèstics.
Figura 10. Uniforme que es posaven aquells que havien de tractar les epidèmies contagioses http://historiaybiografias.com/malas01/ 25 Un dels gremis que es van formar va ser aquell que estava compost per cirurgians. La infermeria no va arribar mai a ser un gremi, ja que consideraven que les seves funcions eren solament activitats caritatives. Això va donar lloc que la infermeria no avancés com a professió i s’estanqués. Existia el que s’anomenava com la “dona guaridora” que tenia molts coneixements i el que feia era fer cures amb herbes. Es creia que moltes d’elles eren bruixes i per aquest fet les penjaven o les cremaven. Les úniques que sí tenien consideració eren les llevadores. En la professió d’infermeria exercien tant homes com dones però els homes tenien més poder que les dones, així que aquestes havien d’obeir-los. A l’home que treballava en la infermeria sí que se l’anomenava infermer tot i que a la dona mai se la va anomenar infermera, no rebia cap nom. Ells s’encarregaven de portar el quadern de registres, de rentar al pacient, donar-li un llit on reposar, alimentar-lo, entre d’altres coses. Mentrestant, elles es dedicaven a cuidar les dones malaltes i dels nens.
2.3. ETAPA TÈCNICA Aquesta etapa comprèn l’Edat Moderna. Es considera com una etapa pre-professional, en el que es té més coneixement sobre el cos humà i sorgeixen noves tècniques mèdiques.
2.3.1. L’EDAT MODERNA Comprèn els segles XV i XVIII, on neix una nova època el Renaixement, que com el nom propi indica hi té lloc el renaixement de les cultures clàssiques. Va néixer a Itàlia, més concretament a Florència. Es van fer grans descobriments com el de la impremta o el de la pólvora. També va ser la era de naixements molt importants, com el de Shakespeare, Cervantes o M. Luter.
Va tenir lloc una dicotomia* pel que fa a la infermeria. Hi va haver 26 una protesta que va fer sorgir la Reforma (o decadència) i la Contrareforma (manteniment).
En la Reforma, pel que fa a l’Església es crea el Protestantisme que va significar moltes guerres. Els països on no les van guanyar s’hi va produir una profunda decadència. Per tant, a causa de la fugida de religiosos i de les revolucions, la infermeria també va quedar en decadència. Per aquesta nova fe no calia realitzar bones obres per tal de salvar-se. En els països protestants, els hospitals eren lloc d’horror i de desesperació. Les infermeres no tenien vocació ni formació, treballaven moltes hores seguides i els seus sous eren baixos.
D’altra banda, en la Contrareforma hi va tenir lloc el Concili de Trento (1545), una reunió de bisbes on van prometre ajudar i cuidar els malalts.
Amb Sant Joan de Déu (infermer) va créixer una nova filosofia sobre com cuidar els malalts. Va proposar classificar-los depenent de la patogènia que tinguessin, que a cada persona li correspongués un llit, cuidar dels malalts mentals, millorar l’administració i donar-li atenció als moribunds.
Sant Vicenç de Paül (1570 – 1660) va ser el primer que va oferir formació a les seves infermeres. Va crear la Cofradia de la Caritat.
Les dones que la formaven (casades, vídues o solteres) no havien de complir cap tipus de vot, oferien assistència domiciliària, cuidaven a malalts, nens, vells i presoners. A més a més de la Cofradia, va fundar les Filles de la Caritat i les Germanes de la Caritat (eren monges infermeres, que se’ls manava saber llegir i escriure i aprenien tota la teoria a partir de les explicacions que els hi donaven els metges.
En aquesta època arriben a controlar la lepra però sorgeixen noves epidèmies, com la tuberculosi, el còlera o la febre groga. Tot i que es 27 van fer descobriments mèdics nous no arriben a curar a les persones.
Es van començar a utilitzar nous materials en la medicina com ara el termòmetre o el fonendoscopi.
El senyor J. Howard va escriure “Hospitals i Llatzerets” que va commoure la societat anglesa. Elizabeth Fry ho va llegir i va començar a realitzar una reforma pel que fa a la infermeria: donar ofici a les dones, ensenyar-les a llegir, com tenir cures dels nens...
Més tard, T. Fliedner intenta imitar a E.
Fry i funda la infermeria: primera escola Diaconesses de de Kaiserswerth. Les diaconesses eren noies de bona família (no significa que fossin riques), amb una vida exemplar, no rebien un sou però el centre on treballaven les mantenien, rebien classes teòriques a partir de metges i rebien el títol de farmàcia. Va ser una escola molt important, on hi va estudiar Florence Nightingale, una dona molt important pel que fa a la història de la infermeria.
Figura 11. Theodor Fliedner https://en.wikipedia.org/wiki/Theodor_Fliedner 2.4. ETAPA PROFESSIONAL Comprèn els inicis de l’Edat Contemporània fins al món actual. En aquesta etapa la infermeria s’integra més i arriba a consolidar-se com una professió.
28 2.4.1.
L’EDAT CONTEMPORÀNIA Es produeix el naixement de Florence Nightingale (12 de maig de 1820 – 1910). Aquesta dona va canviar completament el concepte de la infermeria. Va escriure moltes obres on parla de cuidar sobretot el malalt i el seu entorn i a partir d’aquest punt molts van copiar els seus models i la infermeria i les seves treballadores van millorar i van ser més valorades.
Durant els segles XVIII i XIX van haver-hi un gran número de progressos. Es va produir la primera vacuna, per part de E. Jenner, i es tractava contra la verola. El que va fer va ser provar l’experiment en un nen de 7 anys, el que es considera actualment com un assaig no ètic (ja que anteriorment, abans de provar-ho en humans, s’ha de provar en animals). També es va donar una gran importància a la higiene de mans, tal com va proclamar Semmelweiss. Va veure com els estudiants de medicina que havien estat en contacte amb cossos després, al anar a ajudar en el part a les embarassades, aquestes o els bebès es contagiaven de febre puerperal. Amb el simple fet de rentar-se les mans la mortalitat va disminuir dràsticament. És per això que se li dóna molta importància a aquest fet en àmbits hospitalaris.
Un fet molt important també va ser el descobriment de la pasteurització* gràcies a Pasteur, el fundador de la microbiologia moderna. Es comença a veure que existeixen els microorgabismes, d’aquesta manera es comencen a utilitzar guants, a esterilitzar...
També té lloc el descobriment de l’estetoscopi* per Laënnec al 1816.
Figures 12 i 13. Estetoscopi dissenyat per Laënnec http://www.emsmuseum.org/virtualmuseum/by_era/articles/398118-1816-The-Stethoscope 29 Al 1882, Koch (1843 – 1910) va descobrir el bacil de Koch i altres epidèmies infeccioses. J. Lister (1827 – 1912) va introduir la utilització de fenol per tal de desinfectar els quiròfans, d’aquesta manera evitava les oportunes infeccions a l’hora d’operar. L’any 1895, Conrad Roëntgen (1845 – 1925) va descobrir els rajos X.
En aquesta temporada es varen fundar diferents escoles de infermeria, entre les quals destaca l’escola de Florence Nightingale, tot i que també van ser importants l’Escola Reial d’Infermeria (formava a futures infermeres municipals) i l’Escola de Infermeria Domiciliària.
Durant el segle XX es van produir moltes guerres, com la Primera Guerra Mundial, la Guerra Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial,etc. També varen sorgir nous medicaments, com ara la penicil·lina, les sulfamides o la insulina. Sorgeixen noves malalties i es curen d’altres. Es construeixen hospitals i la infermeria agafa un paper més rellevant.
Durant la Primera Guerra Mundial van haver-hi molts morts i mutilats. Es muntaren hospitals de base, de campanya i d’evacuació.
Edith Cavell (1865 – 1915) va ser una anglesa que va crear la primera escola belga. Curava a soldats, fossin del bàndol que fossin.
Va ajudar a soldats a fugir i per això va ser afusellada. A partir de la guerra es crearen moltes escoles de infermeria militar als Estats Units d’Amèrica.
Entre el 1936 i el 1939 es va produir la Guerra Civil espanyola, que va deixar molts morts i ferits i per tant, el nombre d’infermeres tant republicanes com franquistes va incrementar.
En la Segona Guerra Mundial (1939 – 1945) va haver-hi aproximadament uns 55 milions de morts. El Dr. Trueta va ser un metge català exiliat que va crear un nou mètode per curar les 30 fractures de la guerra. Consistia en netejar la ferida amb aigua i sabó, seguidament retirar aquells teixits o brossa que fessin nosa i finalment immobilitzar la zona amb guix. D’aquesta manera, les ferides es curaven perfectament. Als Estats Units casi 70.000 infermeres militars van exercir en hospitals de campanya i base, en vaixells, en trens i en avions. Eren molt eficients i estaven formades i preparades per tal de fer la seva feina corresponent. A Alemanya es va fer propaganda nazi per tal de captar infermeres. El que feien era eliminar els malalts crònics, psiquiàtrics, nens disminuïts, a ètnies com jueus, gitanos o homosexuals... Van reclutar-los en camps de concentració i allà experimentaven amb tots ells. Finalment, després de tot es va celebrar el Judici de Nuremberg, on van jutjar tots els crims de guerra. Es van jutjar un total de 23 metges per aquestes experimentacions. 16 van ser condemnats culpables i els 7 restants van ser condemnats a mort. A partir d’aquest judici, el 1946 es va aprovar el Codi de Nuremberg, un codi ètic internacional que serveix per controlar l’experimentació humana. El que s’ha de fer és sempre explicar-li al pacient tot el que se li farà i obtenir-ne el seu consentiment.
Pel que fa al descobriment de medicaments, durant el 1875-76 es descobreix l’àcid acetilsalicílic però fins el 1899 Bayer no comença a comercialitzar-lo. El metge F. N. Banting i el seu alumne Ch. H.
Best van aïllar la insulina i van trobar el mètode pel tal de medir la glucèmia. Més tard, el químic J. B. Collip va elaborar-ne en grans quantitats per a la seva utilització. A. Fleming (1881 – 1959) va descobrir el pennicillium l’any 1928. Les sulfamides van ser descobertes per Domagck al 1935 i per això va rebre el premi Nobel al 1939. També es va començar a utilitzar la quimioteràpia per la leucèmia a partir del 1952. En el mateix any es comença a utilitzar també psicofàrmacs, com la clorpromacina, per tractar malalties mentals.
31 Figura 14. Mostra de penicil·lina de Fleming http://www.pbs.org/newshour/rundown/the-real-story-behind-the-worlds-firstantibiotic/ La tecnologia es comença a aplicar en la salut. Amb el descobriment dels rajos X es comença a utilitzar la radioteràpia. Al 1931 es construeix el primer microscopi electrònic. Més tard, en el 1950, es comencen a fer endoscòpies i transplantaments de ronyó.
Finalment, 8 anys més tard s’utilitzen per primer cop els ultrasons.
Tota aquesta tecnologia permet que els infermers/es estiguin més preparats a l’hora de curar els malalts, però per la part negativa es perden el valor de cuidar.
Com he dit anteriorment, l’esterilització agafa cada cop més importància. Bergmann és el primer en utilitzar vapor d’aigua per tal d’esterilitzar el material quirúrgic. Halsted va començar a utilitzar guants a partir del 1890 i els cirurgians, al veure els bons resultats els van fer obligatoris al 1905. S’utilitzen xeringues amb agulles i també incubadores pels neonats. El que es feia era posar-los en una banyera amb aigua calenta, que es canviava cada dos hores.
32 A partir dels segles XX i XXI la infermeria agafa un rol important com a professió. Es formen escoles, es demanen estudis previs per tal d’estudiar infermeria, tenen professors infermers i tenen la possibilitat de poder fer una tesi doctoral. Finalment a l’any 1977 la infermeria arriba a la universitat on es pot aconseguir el diplomat.
Més tard, en el curs 2009 – 10 s’obre el grau en infermeria a les universitats.
 REFLEXIÓ CRÍTICA Realment la infermeria ha passat per molts alts i baixos, per molts processos que per sort l’han portat al que és avui en dia. És trist que els infermers/es s’hagin vist tan infravalorats i menyspreats durant tants anys. La seva feina és vital per a la curació d’una persona. Tot i que a simple vista la seva professió sembla fàcil quan entres en el seu món veus que no és així. Potser no fan la feina que fa el metge (tan tècnica) però estan al costat del malalt, el cuiden, i això penso que és fonamental a l’hora de passar per tot el procés curatiu. Un quan està malalt necessita de suport i d’atencions bàsiques que ell mateix no es pot oferir. Necessita d’altres persones que el “mimin” i el cuidin, i que vetllin per la seva salut física, i és aquí on hi apareixen les infermeres. Per tant, ara més que mai hem de seguir lluitant perquè la infermeria segueixi prosperant i agafant rellevància en aquest món on molts cops només es té en compte la feina que fan els metges.
33 3. Què destacaria de la Infermeria professional, a partir de Florence Nightingale (1820 – 1910), de la seva biografia i del seu llegat? Florence Nightingale va néixer a Florència el 12 de maig de 1820. Des de petita va tenir molt interès en els hospitals i en la salut humana.
Era una noia noble i amb poder adquisitiu. Amb 17 anys va decidir que no volia casar-se, ella volia ser infermera. Al 1847 va estar a Roma en un convent. Dos anys més tard, en el 1849 va viatjar a Egipte, on va estar en el hospital de les Germanes de la Caritat. Un any després, ella, la seva germana i la seva mare van viatjar a Alemanya i van visitar l’escola de infermeria de Kaiserswerth.
Allà va poder infermeres veure com (diaconesses) les ajudaven als malalts i pobres. Es va interessar moltíssim per a l’escola, així que el 1851 va entrar-hi per formar-se.
Finalment, amb 33 anys va obtenir la primera feina de infermera en un centre.
Figura 15. Florence Nightingale http://www.biography.com/people/florenc e-nightingale-9423539 Al 1854 va tenir lloc la Guerra de Crimea. Ella i 38 infermeres més (tant religioses com laiques) van ser enviades al lloc de batalla per ajudar als ferits, on hi havia un hospital i barraques al voltant. Les condicions eren molt dolentes: mancaven tant higiene com subministraments. Nightingale, en veure que no es podia treballar en aquest estat, va imposar la seva gestió. Va millorar la higiene i les condicions en que es trobaven els malalts o ferits i també va afavorir les gestions amb la Comissió Sanitària (ja que era amiga de del 34 ministre Herbert). Van ser unes mesures importantíssimes, ja que la mortalitat va baixar d’un 40% a un 2%.
Aquestes mesures higièniques van ser: 1. Primer de tot va observar quines deficiències hi havia en el sistema.
2. Va comprar el material necessari.
3. Va fer una bugaderia i va controlar quin menjar es preparava per als malalts.
4. Va imposar unes cures bàsiques que havien de fer les infermeres: bona alimentació, donar repòs al malalt, airejar l’habitació, que entrés sol i llum a l’interior, posar calefacció, etc.
5. Va millorar la circulació de l’aigua. Havia de ser sempre potable i la residual allunyar-la dels pacients.
6. Fer informes sobre l’estat i l’evolució del malalt.
L’any 1860 va tornar a Anglaterra i es va poder permetre fundar l’Escola Nightingale per Infermeres, que es trobava situada en el Hospital Sant Tomàs a Londres. També va ajudar a fundar altres escoles de infermeria. Amb el retorn a Anglaterra es va dedicar a ajudar a l’exèrcit anglès quan no es trobaven en període de guerra.
Va aplicar les seves mesures en les casernes britàniques.
En la seva escola, les aspirants havien de tenir entre 25 i 35 anys.
Havien de saber llegir i escriure. Se les tenia un mes de prova i les tenien internades i se’ls ensenyava disciplina. En el cas de la formació el primer curs ers molt bàsic i s’havia de fer un examen. Si es volien quedar dos o tres anys més havien de pagar una quota de 30 lliures 35 cada any.
Va escriure fins a 150 obres, entre les quals destaca “Notas sobre enfermería, qué es y qué no es”. Va ser el llibre que va servir de base per les estudiants de la seva escola on descriu el seu model i els coneixements que hauria de tenir tota infermera. Va ser un llibre molt ben acceptat i fins a l’actualitat es considera una obra fonamental per a la introducció en la infermeria.
Figura 16. Portada de l’obra “Notas sobre Enfermería, qué es y qué no es” http://es.slideshare.net/hinatalucynyu/notas -sobre-enfermeria Així doncs, l’objectiu de les infermeres era posar l’ésser humà en les millors condicions possibles (ja sigui en el cas de l’alimentació, de la temperatura, de l’aire...) per tal que la sàvia naturalesa actuï en ell.
Per complir-ho era bàsic l’observació i després fer els seus respectius informes estadístics.
Finalment, després d’haver patit una brucel·losi*, depressions i d’estar bastant cega, el 13 d’agost de 1920 va morir a Londres.
36  REFLEXIÓ CRÍTICA Crec que hauríem d’estar eternament agraïts a la Florence Nightingale per imposar el seu model. Personalment, em sembla una mica indignant que fins el segle XIX ningú hagués posat mesures ni hagués tingut cura sobre l’entorn del malalt. Totes les persones es mereixen viure en un lloc i en unes condicions bones i agradables i els malalts encara més, perquè es troben en unes condicions físiques desfavorables. A més a més, Nightingale li va donar un paper molt important a la infermeria (ja era hora). Trobo incomprensible que amb Hipòcrates, la medicina ja comencés a néixer i a avançar progressivament i que després de 19 segles ho comencés a fer la infermeria, és a dir que es comencessin a valorar i a respectar la feina que feien els infermers/es. Segurament, si Nightingale no hagués tingut aquest pensament algú altre hauria imposat un altre sistema per tal de cuidar els pacients però hem de donar gràcies que ella va tenir la valentia i els medis necessaris (i el raonament) per poder imposar-ho i posteriorment escrigués obres on ho explica tot i que ara crec que qualsevol aspirant a infermer/a hauria de llegir-ne alguna per tenir la idea de que es trobarà en tots els seus anys de formació i que li servirà també per la seva feina.
37 4. Què destacaria de la Història espanyola del segle XX: La infermeria de la II República; la Guerra i la Postguerra d’Espanya? 4.1. LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA La Segona República va tenir lloc a Espanya des del 1931 al 1936 (fins l’inici de la Guerra Civil). Va ser una època on la intenció era fer canvis per tal de modernitzar el país.
No s’han trobat molts documents sobre la formació que rebien les infermeres durant aquest període. Totes aquelles persones que volguessin dedicar-se a la infermeria havien de rebre una formació especialitzada. Majoritàriament, les que feien l’ofici eren dones, ja que van ser considerades les més convenients per treballar en hospitals. Va augmentar també el nombre de infermeres que treballaven a domicili (infermeres visitadores). Al 1934 es creà l’Associació de Infermeres Visitadores.
Tot i que s’havia de rebre una formació per treballar de infermer/a, havia de passar més temps en un hospital cuidant dels malalts, que al cap i a la fi és la manera més ràpida d’aprendre com funciona aquest ofici. Seguien bastant els passos que va dir en el seu temps Florence Nightingale: havien de tenir contacte tant amb els malalts, com amb el personal mèdic i amb les companyes de formació, d’aquesta manera es manifestarien les capacitats de cada una de les futures infermeres i serviria per poder seleccionar a les millors posteriorment. El curs de infermeria durava 3 anys, en els quals s’ensenyava anatomia, fisiologia, patologia, microbiologia, higiene i tècniques per cuidar els malalts.
Gràcies a la feina que va fer el govern de la Segona República en construir hospitals i altres infraestructures sanitàries l’activitat de les infermeres va augmentar significativament. El que es volia era millorar la sanitat pública, de manera que arribés a tota la població 38 indiferentment de classe social (algunes persones com jornalers o pagesos no podien pagar el cost de l’assistència mèdica).
Va ser molt important la formació l’any 1931 del Cos de Infermeres especialitzades en la lluita antituberculosa.
4.2. LA GUERRA CIVIL La Guerra Civil va tenir lloc entre els anys 1936 i 1939. Enfrontava dos grans bàndols: els nacionals o franquistes i els republicans.
Durant la guerra va haver-hi una gran mobilització per part de les dones: es van crear nombroses associacions. Algunes van treballar des de la rereguarda i d’altres va treballar en el front (milicianes).
Tot i que les infermeres fossin d’un bàndol o de l’altre, no hi havia grans diferències entre elles. El seu objectiu era ajudar als ferits i malalts però no tenien prous medis ni recursos per fer-ho bé, per tant tenien una feina bastant dura.
4.2.1. INFERMERES REPUBLICANES En aquest bàndol hi havia una manca de infermeres però van ocupar el lloc infermeres que venien de l’estranger, sobretot britàniques.
Van ser molt importants dues infermeres republicanes: Federica Montseny i Ana Pibernat.
4.2.2. INFERMERES FRANQUISTES Les formaven tant infermeres titulades com infermeres voluntàries, les que s’anomenaven les “Damas Auxiliares”, tot i que el nombre 39 d’aquestes últimes era major. Les infermeres titulades eren les encarregades d’organitzar la feina, d’estar al costat del metge, de formar a les voluntàries, entre d’altres tasques. La formació que oferien era tant pràctica com teòrica i s’avaluava finalment amb un examen.
Pel contrari, les infermeres voluntàries (“Damas Auxiliares”) s’encarregaven de fer els llits, de netejar i alimentar els pacients i de fer cures menors.
4.3. LA POSTGUERRA La guerra civil acaba amb la victòria nacional. Fins el 1975 es va instaurar la dictadura de Francisco Franco. Va ser una època de repressió en el que es va imposar la religió catòlica com la religió oficial de l’Estat Espanyol. Així doncs, les infermeres titulades treballaven en institucions religioses i patriòtiques. Podien fer les funcions d’alimentar als malalts, de mantenir la seva higiene, d’administrar-los medicaments, de fer les cures i d’ajudar als metges.
 REFLEXIÓ CRÍTICA Penso que durant la Segona República la infermeria va guanyar bastant pes en el sector sanitari. Per desgràcia del món, sempre hi ha grups d’ideologies o pensaments contradictoris i que per imposar la seva manera de pensar ho han de solucionar tot amb guerres. Això no aporta normalment molts beneficis i encara menys per la infermeria. Durant la guerra es formen un gran nombre de ferits que les infermeres han d’atendre. Aquest nombre és tan elevat que no poden suplir a tots els malalts, per tant fan una feina molt dura. A més a més, en les guerres es construeixen hospitals de base o de rereguarda on curaven aquests ferits. En haver-hi una guerra les condicions solen ser precàries i això afecta a la recuperació dels ferits.
40 En conclusió, les infermeres van fer una feina molt esgotadora i dura, en unes condicions horribles i per això crec que hauríem de donar les gràcies a tots aquells/es que treballaven en aquests hospitals i que van ajudar a tanta gent amb el seu esforç i dedicació.
41 5. Què destacaria de la història infermera a Catalunya? La primera escola de infermeria a Catalunya va ser a Barcelona, amb el nom de l’escola de Santa Madrona, que es fundà al 1917.
Més tard (entre el 1918 i 1919), quan Enric Prat de la Riba va esdevenir President de la Mancomunitat de Catalunya es va crear la segona escola amb el nom “Escola Especial d’infermeres Auxiliars de Medicina”. Gràcies a aquesta escola, la dona va aconseguir millorar el seu coneixement sobre la cultura. Però finalment, l’any 1923, a causa de la dictadura del general Primo de Rivera, l’escola va haver de tancar les seves portes.
Al 1933 es va obrir la tercera escola de infermeria a Catalunya gràcies a la Generalitat.
En aquesta escola s’hi podien fer especialitzacions i la formació durava 2 anys. Tot i així, la Guerra Civil va provocar-ne el seu tancament definitiu.
A partir dels anys quaranta, la formació va anar millorant i és que es demanaven més estudis previs per poder accedir a les escoles, tot i que la infermeria sempre estava lligada amb la feina que feia el metge, cosa que no li donava molt autonomia.
Després de la guerra civil, va ser la Falange qui se’n va encarregar de cuidar la formació de les infermeres. Crearen el Cos de Infermeres de la Falange, al qual s’hi havia d’unir per tal de poder accedir a la professió de infermeria. Això va ser així fins que finalment es reformaren els estudis i s’implantà el sistema d’A.T.S.
 REFLEXIÓ CRÍTICA Sort de la iniciativa d’algunes persones per tal d’obrir escoles de infermeria i fomentar la seva formació. És una desgràcia que perquè alguns pugin el poder o perquè passin fets importants com una guerra, s’hagin de tancar aquests centres. Les infermeres són sempre importants i necessitem que contínuament n’hi hagin i que les velles 42 generacions es substitueixin per les noves. Per tant, no podem deixar que fets com aquests aturin el progrés, perquè contínuament anem progressant i hem d’ajudar aquesta a evolució a que vagi endavant.
43 6. Com descriuria la formació infermera del nostre país, des de l’ATS al doctorat? 6.1. A.T.S.
Amb el Real Decret del 27 de juny de 1952 els practicants, les llevadores i les infermeres s’uneixen en una sola professió, en l’Ajudant Tècnic Sanitari (A.T.S.). D’aquesta manera, la professió de infermera queda eliminada. En la formació de A.T.S. els homes i les dones estudiaven per separat. S’havia de tenir com a mínim el graduat escolar per entrar. Els professors eren bàsicament metges. Hi havia moltes especialitzacions.
Les funcions que feien eren administrar medicaments, injectar vacunes o tractaments, estaven al costat del metge i assistien als parts.
Les dones A.T.S. es formaven en centres sanitaris treballant al costat dels malalts. En canvi, els homes A.T.S. cursaven en facultats de medicina i treballaven en serveis al diagnòstic, com els laboratoris.
L’A.T.S. va existir fins el 1977, quan es va convertir ja en una disciplina universitària que permetia l’ensenyament mixt després d’una lluita per part dels A.T.S. per arribar a la universitat. Es va validar llavors el Diplomat Universitari de Infermeria.
6.2. DIPLOMAT UNIVERSITARI DE INFERMERIA Per poder accedir-hi s’havia d’haver cursat el COU i el Batxillerat.
Amb aquest títol, els graduats sí que els consideraven infermers. Va ser un pas molt important pel que fa a la infermeria a Espanya. Els professors eren bàsicament infermers.
Al 1980 es va poder convalidar el títol d’A.T.S. pel Diplomat. Tot el 44 canvi de títols, els diplomats feien les mateixes funcions que els A.T.S.
El Diplomat Universitari en Infermeria va durar molts anys fins el curs 2009 – 10, en que finalment s’implanta el Grau en Infermeria en les Universitats a causa de l’aplicació del Pla Bolonya.
 REFLEXIÓ CRÍTICA S’ha demostrat que la feina que fan els infermers/es es molt valuosa i necessària, tal com diuen “tot metge necessita la seva infermera i tota infermera necessita el seu metge”. I la realitat és aquesta. És per això que hem d’estar satisfets de tota la feina que els infermers han fet per ocupar el seu lloc en la sanitat i en la universitat. Gràcies a la lluita dels A.T.S. i de tots aquells que recolzaven la idea de que la feina infermera era tant important i indispensable ara nosaltres estem en aquest punt, hem aconseguit arribar a tenir un grau propi i d’aquesta manera la nostra feina actualment està més valorada i acceptada per a la societat.
45 7. Descripció d’una localització, hospital, etc. rellevant en la història infermera 7.1. L’HOSPITAL DEL TÒRAX L’Hospital del Tòrax es troba situat al nord de Terrassa (Barcelona).
Va ser inaugurat el 8 de juny de l’any 1952 pel general Francisco Franco. Va estar en funcionament fins a l’any 1986 en què es va tancar i va quedar abandonat. Finalment, l’any 2014 es va habilitar tot l’interior de l’edifici i va passar a ser el Parc Audiovisual de Catalunya, un lloc ple de platós on s’hi ha gravat múltiples anuncis, videoclips i programes de televisió.
Figura 17. Exterior de l’Hospital del Tòrax http://www.raco.cat/index.php/Gi mbernat/article/view/186910/242 708 L’hospital consta de 9 plantes i soterranis. A més a més, just al costat de l’edifici s’hi troba una capella i un dipòsit de cadàvers. Va ser dissenyat especialment per tractar malalties respiratòries, per això la seva localització (es troba al bosc de La Pineda, un lloc tranquil on s’hi respira aire pur i està a prop de la capital). Comptava amb 60.000 m2 d’espai disponible, de manera que albergava 1.500 habitacions.
Originalment, el recinte s’anomenava “Ciudad Sanatorial de Tarrasa”. L’any 1963 es va centrar com a sanatori dedicat només a la tuberculosi, ja que en l’època franquista va ser una de les epidèmies que més es van estendre. Més tard, a l’any 1975 es va especialitzar en altres malalties toràciques i va ser quan va rebre el nom d’Hospital del Tòrax.
46 L’entrada a l’hospital suposava per als malalts que ja no en sortirien mai més. Disposaven de tot el necessari perquè no haguessin de marxar i d’aquesta manera es quedaven completament aïllats. Només un 50% dels internats sobrevivien. Els tractaments eren molts llargs i algunes de les malalties, com la tuberculosi, eren infeccioses. És per aquest motiu que molts dels familiars no els anaven a veure. Aquest lent i dolorós passatge (sumat als suposats maltractaments dels infermers que alguns supervivents han relatat que els hi feien) feia que molts anessin fins al novè pis i es suïcidessin tirant-se al jardí (anomenat “La Jungla” pels sorolls que feien les persones al caurehi).
Una de les llegendes que expliquen sobre aquest lloc és l’existència de “La Infermera de la Mort”. Es diu que recorria els passadissos amb una xeringa a la mà per clavar-la en qualsevol moment a aquell malalt que ja no tingués opcions de sobreviure a la patologia que estava vivint.
Sobretot després del seu tancament, es diu que en l’hospital hi tenen lloc successos paranormals. Molts dels curiosos que l’han visitat asseguren que es poden escoltar veus, es noten canvis de temperatura bruscos, problemes a l’hora de fotografiar o de gravar sons... Donat aquest fet, s’han fet nombroses investigacions que s’han publicat tant en llibres com en programes de televisió. Inclús tots aquests fenòmens han estar verificats per antics treballadors de l’hospital i per personal que ha estat gravant allà programes o anuncis.
47 8. Glossari · Apotecari: farmacèutic/a.
· Brucel·losi: malaltia infecciosa causa per Brucella, que causa febre, mal de cap, anorèxia, dolor articular i muscular i malestar general.
· Dicotomia: divisió en dos.
· Estetoscopi: aparell que serveix per auscultar els sons que es produeixen en la part interior on s’aplica.
· Lepra: malaltia infecciosa i contagiosa que afecta a la pell, al sistema nerviós perifèric i al sistema immunològic.
· Nosocomi: infermer.
· Patrici/a: en l’Antiga Roma eren aquells que pertanyien a la classe noble.
· Pesta: malaltia causada per Yersinia pestis i que es transmet a través de les puces.
· Trepanació: pràctica mèdica que consisteix en trepanar (foradar) el crani.
· Xenodoquium: hospital per peregrins o viatgers malalts.
48 9. Bibliografia 1. Diccionaris en línea. [Online].; 2014 [cited 2015. Available from: http://www.diccionaris.cat/.
2. La Vanguardia. [Online].; 1952 [cited 2015. Available from: http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1952/06/10/pagina5/32806065/pdf.html.
3. Wikipedia. [Online]. [cited 2015. Available from: https://es.wikipedia.org/wiki/Hospital_del_T%C3%B3rax_(Tarrasa) #Historia.
4. RACO. [Online]. [cited 2015. Available from: http://www.raco.cat/index.php/Gimbernat/article/view/186910/242 708.
5. El País. [Online].; 1952 [cited 2015. Available from: http://elpais.com/diario/1980/05/10/economia/326757618_850215 .html.
6. Enfermería Prezi. [Online]. [cited 2015. Available from: https://prezi.com/silfzs2wfjun/enfermeria-en-la-guerra-civil-yposguerra/.
7. Revista Reduca. [Online].; 2010 [cited 2015. Available from: http://www.revistareduca.es/index.php/reducaenfermeria/article/viewFile/149/167.
8. Biography. [Online]. [cited 2015. Available from: http://www.biography.com/people/florence-nightingale9423539#later-life.
9. Abpi. [Online]. [cited 2015. Available from: http://www.abpischools.org.uk/page/modules/infectiousdiseases_ti meline/timeline6.cfm.
1 Tip Vital. [Online].; 2013 [cited 2015. Available from: 0. http://tipvital.es/historia-de-la-enfermeria-nacimiento-de-la- enfermeria-profesional-diaconisas-de-kaiserswerth/.
1 Inesin. [Online].; 2014 [cited 2015. Available from: 1. http://www.inesin.com.mx/2014/05/01/las-diaconisas-de49 kaiserswerth-la-primera-escuela-de-enfermeria/.
1 Historias y Biografías. [Online]. [cited 2015. Available from: 2. http://historiaybiografias.com/malas01/.
1 Biombo Histórico. [Online].; 2013 [cited 2015. Available from: 3. http://biombohistorico.blogspot.com.es/2013/02/los-hospitales- medievales.html.
1 National Geographic. [Online]. [cited 2015. Available from: 4. http://www.nationalgeographic.com.es/articulo/historia/grandes_re portajes/9854/egipto_las_raices_grecia.html.
1 Wikipedia. [Online]. [cited 2015. Available from: 5. https://ca.wikipedia.org/wiki/Portada 50 ...

Tags: