Noms importants a l'ecologia de comunitats (0)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 2º curso
Asignatura Ecologia
Año del apunte 0
Páginas 3
Fecha de subida 14/06/2014
Descargas 1

Vista previa del texto

NOMS IMPORTANTS A L'ECOLOGIA DE COMUNITATS Clements i Gleason - Existeixen realment les comunitats vegetals? Clements i Gleason van ser dos ecòlegs nord-americans que van estudiar les comunitats vegetals en el primer terç de segle, tot i que amb punts de vista molt diferents. Frederic Clements (Lincoln, 1874 - Santa Barbara, 1945) creia realment en l'existència de les comunitats vegetals i de com es passava per diferents fases al llarg de la successió fins arribar a la clímax. Clements creia en una successió inevitablement progressiva i utilitzava sovint una metàfora organicista per a la comunitat vegetal, la qual considerava com un "superorganisme" ('Com els organismes, les comunitats neixen, creixen, maduren i moren...'). El paradigma de Clements va ser el model per a tota una generació d'ecòlegs anglosaxons. No obstant, també va ser molt criticat des dels seus inicis. La persona que més va ferho, tot i reconèixer la importància de l'obra de Clements, va ser Henry Allen Gleason (1882-1975). Per a Gleason a la naturalesa no hi havia més que conjuncions fortuïtes d'organismes sotmesos a un procés incessant de selecció natural i de migració. Gleason veu la naturalesa més com un continnum que com un mosaic de comunitats, sempre en un estat d'equilibri relatiu i temporal. Gleason proposava un concepte individualista de les associacions vegetals enlloc de la metàfora organicista. Els estudis en els anys 50 d'un tercer ecòleg nord-americà, Whittaker, van decantar la balança del costat de Gleason.
Braun-Blanquet - El naixement de la fitosociologia moderna A Europa, l'estudi de la vegetació també va ser objecte d'un gran desenvolupament en les primeres dècades de segle. De manera simultània als treballs de Clements i Gleason als Estats Units, Josias Braun-Blanquet (Suïssa 1884-Montpellier 1980) va presentar l'any 1913 la noció d'espècie característica en la definició d'associació vegetal, la qual cosa es considera l'acta fundacional d'una nova escola fitosociològica, anomenada actualment de Zurich-Montpellier. L'espècie característica és 'fidel' a una determinada associació vegetal. Aquestes espècies són característiques tant de l'associació vegetal, la qual ajuden a identificar, com d'un medi físic determinat, del qual en són plantes indicadores. Aquesta escola de pensament va proporcionar un sistema de classificació de la vegetació basat en el concepte d'espècie característica que es va imposar en molts, encara que no en tots, països europeus. L'any 1928 va publicar la primera edició de Pflanzensociologie (Fitosociologia), llibre que ha estat el text teòric principal de diferents generacions de geobotànics europeus. Aquest llibre va ser reeditat els anys 1951 i 1964 i traduït a diversos idiomes, entre ells al castellà (1979). Certament, l'escola fitosociològica és més propera a la visió organicista que a la visió individualista de la comunitat vegetal. Actualment la fitosociologia encara és activa en alguns països europeus, entre ells el nostre, però només en àmbits purament botànics; l'estudi ecològic de les comunitats vegetals pràcticament no utilitza avui en dia el concepte d'associació i segueix més aviat la visió individualista afermada, sobretot, des dels treballs de Whittaker en els anys 50.
Hutchinson - La formalització rigorosa del nínxol ecològic, el lideratge intel·lectual de l'ecologia moderna, i molt més...
George Evelyn Hutchinson (Cambridge1903 – New Haven, 1991) va néixer a Anglaterra, encara que va desenvolupar la seva llarga carrera científica a la Universitat de Yale, als Estats Units. A Hutchinson li devem la formalització rigorosa del concepte de nínxol ecològic (1957) sota la forma d'un hipervolum de n dimensions, cadascuna de les quals representa un recurs que pot ser utilitzat per les espècies de les comunitats. L'obra de Hutchinson és molt vasta, i els seus treballs entre les dècades dels 40 als 70 són la base de gran part de la recerca futura en l'estudi de l'estructura de les comunitats i de la diversitat animal. En un altre article clàssic, Hutchinson (1959) es pregunta per què hi ha tantes espècies d'animals o per què n'hi ha de l'ordre de 106 i no de 104 o 108. Hutchinson va desenvolupar gran part de la seva tasca d'ecòleg com a limnòleg, i dins d'aquesta disciplina va deixar també la seva empremta amb l'obra monumental en tres volums 'A Teatrise in Limnology' (1957/67).
MacArthur i Wilson - La teoria de la biogeografia insular Robert H. MacArthur va néixer als Estats Units l'any 1930. Els seus pares eren un genètic i una microbiòloga i botànica. Va estudiar la carrera de matemàtiques, tot i que ben aviat es va decantar per la biologia. Va ser un home d'una vida molt intensa i curta, ja que va morir l'any 1972, a la l'edat de 42 anys. Edward Wilson va dedicar-se a l'inici de la seva carrera científica a l'estudi de les formigues. Ben aviat va ser-ne, avui encara n'és, un dels especialistes més reconeguts a nivell mundial. La seva col·laboració amb MacArthur va començar a principis dels 60. Fruit de la tasca comuna en va sortir un article publicat l'any 1963 sobre zoogeografia insular, i més tard el llibre The Theory of Island Biogeography (1967). Aquest llibre va tenir una gran influència en els cercles de naturalistes i d'ecòlegs, ja que per primera vegada es presentava una anàlisi abstracta (un model) de la biogeografia de les illes, i no només un estudi de la flora o la fauna d'una illa en concret. MacArthur va ser l'autèntic impulsor de l'ecologia de comunitats a la dècada dels 60. A més de la important contribució que va suposar la teoria de la biogeografia de les illes, MacArthur va contribuir amb idees i models sobre la diversitat d'espècies, abundàncies relatives d'espècies, selecció de la r i la K, i competència i empaquetament d'espècies en el context del concepte de nínxol ecològic. A diferència de MacArthur, Wilson ha gaudit d'una vida llarga i, científicament, ha estat molt prolífic. El seu estudi de les formigues, insectes socials, el va portar a aprofundir en el món del comportament animal i es pot considerar el fundador d'una nova disciplina, la Sociobiologia.
Margalef - La teoria de la informació a l'Ecologia Ramon Margalef López va néixer a Barcelona l'any 1919. Tot i que no va acabar els estudis de la llicenciatura de Biologia fins l'any 1949, i els de doctorat fins l'any 1951, la seva carrera investigadora ja havia començat molt abans: entre 1944 i 1951 ja havia publicat més d'una seixantena de treballs científics, la majoria d'ells relacionats amb la flora, fauna i ecologia de les aigües continentals del nostre país. Va desenvolupar la seva carrera científica primer al CSIC (Institut de Biologia Aplicada, i després a l 'Institut d'Investigacions Pesqueres, ara Institut de Ciències del Mar) i després a la Universitat de Barcelona. Margalef posseeix una formació naturalista vastíssima, i ha fet importants contribucions en els camps de l'Oceanografia, la Limnologia i de l'Ecologia Teòrica. És conegut internacionalment per la introducció de la teoria de la Informació a l'Ecologia Teòrica en una sèrie de treballs dels anys 50 i 60. També és l'autor, entre molts altres llibres, de dos manuals d'Ecologia (1974) i de Limnologia (1983).
Hores d'ara segueix la seva tasca científica a la Universitat de Barcelona.
...