6. Pediatria (2017)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Fisioterapia - 4º curso
Asignatura Fisioteràpia del cicle vital 1
Profesor A.S.
Año del apunte 2017
Páginas 8
Fecha de subida 01/11/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Tema 6: Productes de suport

Vista previa del texto

PRODUCTES  DE  SUPORT   AJUDA  TÈCNICA   -­‐ -­‐ El  terme  “ajudes  tècniques”  s’ha  substituït  pel  de  “productes  de  suport”  (PdS).   Catàleg  d’Ajudes  Tècniques.   o CEAPAT:  centre  Estatal  de  Autonomía  Personal  y  Ayudas  Técnicas.   o El  seu  objectiu  és  contribuir  a  la  qualitat  de  vida  de  totes  les  persones,  amb  atenció   especial  a  les  persones  amb  discapacitat  i  gent  gran  mitjançant  l’accessibilitat  integral  i   el  desenvolupament  tecnològic.   PRODUCTES  DE  SUPORT   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Qualsevol  ítem,  equipament,  sistema  o  producte,  modificat,  adaptat  o  personalitzat,  adquirit   en  una  botiga  que  s’utilitza  per  incrementar,  mantenir  o  millorar  les  capacitats  funcionals  dels   individus  amb  discapacitat.   Molta  gent  es  pensa  que  les  AT  o  PdS  són  productes  d’alta  tecnologia,  però  hem  de  tenir  clar   que  unes  simples  ulleres,  ja  són  una  ajuda  tècnica,  ja  que  promouen  independència  i  millora  la   qualitat  de  vida  de  la  persona  que  les  utilitza.   A  causa  de  la  naturalesa  dinàmica  de  les  persones,  les  ajudes  tècniques  poden  variar  al  llarg  de   la  vida  de  qui  les  utilitzi  I  segons  l’entorn.   La  característica  comú  de  qualsevol  modificació  no  és  cap  altra  que  la  de  modificar  la  maner   com  el  nen  interactua  IU/o  participa  de  l’entorn  més  immediat  per  poder  participar,  al  màxim,   a  les  activitats  del  dia  a  dia.   Hi  ha  tres  punts  clau  perquè  una  modificació  de  l’entorn  sigui  efectiva  en  un  nen/a  amb  PC.   o El  primer  punt  fa  referència  a  la  independència  funcional  del  nen,  definida  com   l’habilitat  per  poder  dur  a  terme  les  tasques  essencials  a  les  àrees  de  l’autocura,   mobilitat  I  socialització.   o El  segon  fa  referència  a  la  quantitat  d’ajuda  que  precisi  del  cuidador  per  poder  dur  a   terme  les  activitats  citades  al  punt  anterior.   o El  tercer  punt  es  focalitza  en  les  demandes  associades  amb  la  cura  del  dia  a  dia  del   nen/a.   CARACTERÍSTIQUES   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Necessària  i  eficaç.   o La  prescripció  és  per  què  hi  ha  una  necessitat  real.  Produeix  l’efecte  desitjat  i  respon  a   les  necessitats  per  a  les  que  ha  estat  concebuda.   Criteri  tècnic.   o No  està  contraindicada  per  a  la  persona,  no  ha  d’existir  cap  circumstància  que  s’oposi   a  l’ús  de  l’ajuda  tècnica.   No  restrictiva.   o No  limitarà  o  reduirà  altres  funcions,  capacitats  o  activitats.   Qualitat  –  preu.   o Els  materials  han  de  ser  resistents,  fàcils  de  netejar  I  de  baix  cost.  Que  les  ajudes   tècniques  siguin  resistents  i  tinguin  el  mínim  cost  possible,  respon  a  que  gran  part  de   la  població  amb  discapacitat,  presenta  majors  despeses  que  qui  no  la  pateix.   Fàcil  obtenció.   o -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ La  persona  que  pugui  necessitar  ajudes  tècniques,  n’ha  poder  fer  ús  des  del  moment   que  es  presenti  la  necessitat.  De  la  mateixa  manera  que  no  se  li  pot  prescriure  un   dispositiu  que  no  existeixi  al  mercat,  o  que  va  més  enllà  de  les  seves  possibilitats   econòmiques.   Eficaç.   o La  prescripció  és  perquè  hi  ha  una  necessitat   real.   Acceptada  per  l’usuari.   o És  indispensable  que  la  persona  accepti  usar   l’ajuda  tècnica,  i  que  se  senti  el  més  natural  I   còmoda  possible  amb  aquesta.   Manteniment.   o Ha  de  ser  possible,  de  baix  cost  i  proper.   D’aquesta  manera,  s’ha  de  poder  tenir  accés  als   recanvis  necessaris.   Dinàmiques.   o Varien  al  llarg  de  la  vida  de  la  persona  I  en   funció  de  l’entorn.     FUNCIONS   PREVENTIVA   Són  aquelles  que  prevenen  deformitats,  o  disminueixen  el   potencial  agressiu  i  evolutiu  d’una  malaltia.   -­‐ -­‐ -­‐ Primària.   o Té  com  objectiu  evitar  que  sorgeixi  la  malaltia  o   deformitat,  aquella  que  encara  no  s’havia   manifestat.   Secundària.   o Evitar  que  la  malaltia  o  deformitat  evolucioni   fins  la  incapacitat.   Terciària.   o Prevenció  de  la  dependència,  de  terceres   persones,  quan  existeix  la  incapacitat.     FACILITADORA   Aquelles  que  augmenten  les  possibilitats  funcionals  de  l’individu  que  les   utilitza.   -­‐ -­‐     Les  ajudes  tècniques  de  caràcter  personal  que  afecten   directament  a  l’usuari.   Les  ajudes  tècniques  que  es  dirigeixen  a  l’adaptació  de  la  llar,  o   del  lloc  de  treball  (mitjans  tècnics).     COMPENSADORA   Augmenten  la  capacitat  de  realitzar  gestos  (posicionaments  o  funcions)   impossibles  degut  a  que:   -­‐ -­‐ -­‐ Provoquen  dolor.   Causa  una  deformitat.   El  grau  de  discapacitat  és  tan  gran  que  ho  fa  impossible.         PRESCRIPCIÓ   -­‐ -­‐ -­‐ La  prescripció  la  fa  un  metge  amb  el  assessorament  del  fisioterapeuta.   La  prescripció  d’ajudes  tècniques  es  fa  amb  la  intenció  de:   o Proporcionar  suport  a  l’entorn  més  immediat  del  nen/a.   o Minimitzar  el  nivell  de  discapacitat  dels  nens.   o Assistir  la  participació  dels  nens/es  a  les  activitats  del  dia  a  dia.   o Descarregar  als  cuidadors.   En  definitiva,  les  ajudes  tècniques  es  proporcionen  als  nens  amb  dificultats  funcionals  per:   o Facilitar  un  entorn  adaptat.   o Minimitzar  el  nivell  de  dificultats.   o Facilitar  la  participació  del  nen/a  en  les  AVD.   o Incrementar  la  independència  I  les  funcions  pròpies  de  l’edat.   o Mantenir  el  nivell  de  salut  en  termes  de  mobilitat,  de  desenvolupament  cognitiu  I   interacció  social.   TIPUS   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ PdS  pel  tractament  mèdic  personalitzat.   PdS  per  l’entrenament/aprenentatge  de  capacitats.   Ortesis  i  pròtesis.   PdS  per  la  mobilitat  personal.   PdS  per  activitats  domèstiques.   Mobiliari  i  Adaptacions  per  vivendes  i  altres  immobles.   PdS  per  la  comunicació  i  la  informació.   PdS  per  la  manipulació  d’objectes  I  dispositius.   PdS  per  millorar  l’ambient,  eines  I  màquines.   PdS  per  l’oci.   Ortesis.   Pròtesis:  dispositius  ortopèdica  destinats  a  substituir  la  part  absent  del  cos  amb  una  finalitat   estètica  i  funcional.   Adaptacions  o  dispositius  d’autoajuda:  instruments  o  dispositius  especials  que  permeten  dur  a   terme,  a  un  individu,  diverses  activitats  de  la  vida  diària.   Mitjans  tècnics:  transformacions  realitzades  en  l’hàbitat  habitual  de  la  persona  amb   discapacitat  per  tal  d’eliminar  les  barreres  que  el  puguin  limitar.     -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Sobre  qui  es  produeix  l’impacte  de  les  ajudes  tècniques?   o Nen  (partint  de  criteris  CIF).   o Cuidadors.   La  majoria  d’estudis  només  valoren  l’impacte  de  les  ajudes  tècniques  al  nen,  quan  també   s’hauria  de  valorar  sobre  els  cuidadors.  Què  en  penseu?   Quin  tipus  d’ajudes  tècniques  utilitzarà  l’infant:   o Sedestació.   o Bipedestació.   o Marxa.   o Moviment  amb  rodes.     o Dormir.   o Menjar.   o Bany.   o Escriptura.   o Ordinador.     o Comunicació.   o Joc  /  oci  /  temps  lliure.   o Seguretat.   Beneficis  pels  cuidadors.   o Alguns  estudis  han  valorat  les  ajudes  tècniques   destinades  a  facilitar  la  comunicació,  com  a  molt  útils   pels  cuidadors.   § Dibuixos  o  paraules  i  la  persona  va  senyalant  o   mirant  amb  els  ulls.   o Altres  han  valorat  l’ús  dels  botons  gràfics  com   beneficiosos  pels  cuidadors,  i  d’altres  com  a  poc   beneficiosos,  el  la  quantitat  de  temps  que  implica  donar   de  menjar.     El  GMFCS  serà  un  gran  indicador  per  saber  la  quantitat  d’ajudes  tècniques  que  por  precisar  el  nen/a:   -­‐ -­‐ Nivell  de  l’1  al  3,  els  nens  són,  la  majoria   ambulants.   Nivells  4  i  5,  els  nens  són  usuaris  de  cadires  de   rodes.   Quan  més  d ependent,  més  ajudes   tècniques.  Quan  m és  afectat  estigui  el   nen  m és  quantitat  d’ajudes  n ecessitarà,   més  despesa  econòmica.   Infants  amb  nivell  1  (2,75  ajudes  tècniques),  infants  amb  nivell  5  (10  ajudes  tècniques).   A  major  nivell  de  GMFCS  més  ajudes  tècniques  i  un  major  cost  per  a  les  famílies.   Hi  ha  tot  un  seguit  d’ajudes  tècniques  que  es  prescriuen  a  tots  els  nivells  del  GMFCS:   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Ortesis  peu  –  turmell.   Splints  de  mans.   Cadires  interiors.   Estris  adaptats.   Fèrules  polze.   Software  comunicació.   En  canvi,  hi  ha  ajudes  tècniques  que  són  més  específiques  de  cada  nivell  GMFCS.  Per  exemple  pel  nivell   4  i  5:   -­‐ -­‐ -­‐ Cadira  de  rodes.   Seguretat  sedestació.   Accessoris  cotxet.   La  quantitat  d’ajudes  que  precisen,  així  com  el  preu  de  cadascuna  d’elles,  serà  major  si  ho  comparem   amb  nivells  del  GMFCS  més  alts,  amb  la  càrrega  econòmica  familiar  que  això  suposa.   ORTESIS   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Són  dispositius  externs,  aplicats  al  cos,  que  s’utilitzen  per  modificar  les  característiques   estructurals  I  funcionals  del  sistema  neuromuscular  i  esquelètic.   Objectius  segons  la  ISPO  (internacional  society  of  prosthetics  and  orthotics)  són:   o Corregir  o  prevenir  deformitats.   o Proporcionar  base  de  suport  estable.   § Evitarem  caigudes.   o Facilitar  el  moviment.   o Millorar  l’eficiència  del  moviment.   Materials  amb  què  podem  fer  ortesis:   o Plàstics  I  guixos.   o Foams  I  escumes.   o Metall.   o Pell.   o Cotó  natural  o  sintètic,  velcro,  lycra.   Tipus  d’ortesis.   o Ortesis  d’EESS.   o Ortesis  d’EEII.     o Ortesis  de  tronc.     o Ortesis  per  la  sedestació.   § Seient  pèlvic.   • Permet  donar-­‐li  al  nen  una  simetria   pèlvica  en  la  càrrega  del  pes  en   sedestació.  Proporciona  moviment   postural  efectiu  retornant  al  centre  de   la  massa  corporal  cap  a  la  base  del   suport.   Seient  passiu  o  de  repòs,  està  indicat  quan  el   nen  no  és  capaç  de  mantenir  el  trons  i  el  cap   en  contra  de  gravetat.   § Seient  actiu,  està  indicat  per  a  nens  amb  un   equilibri  postural  pobre  adoptant  postures   anormals  compensatòries.     Ortesis  per  la  bipedestació.   § Pla  ventral  o  Dorsal.   § Standing  o  bipedestador  posterior.   § Standing  en  ABD.   § Mini  standing.     Ortesis  per  la  marxa.   § o o AJUDES  TÈCNIQUES  (PDS)  PER  LA  MOBILITAT  PERSONAL   -­‐ Bastons  i  crosses.   -­‐ Caminadors.   o Caminador  anterior.   o Caminador  posterior.   o Caminadors  amb  suport  ventral.     -­‐ Cadires  de  rodes.   o Cadires  de  propulsió  manual:  guiades   per  l’usuari  o  per  un  assistant.   o Cadires  de  propulsió  motoritzada:   dispositius  amb  motor.   o Manuals  posturals.   o Manuals  autopropulsades.   o Elèctriques.   o -­‐ Esportives.     Altres.   o Tricicles  adaptats.     o Goteja  dors  I  taules  per  desplaçar-­‐se:  dispositius  amb  rodes  amb  els  que  els  usuaris   seuen,  o  s’estarien,  per  desplaçar-­‐se  a  l’empènyer  sobre  el  terra  amb  els  seus  braços   i/o  cames.     ...

Tags:
Comprar Previsualizar