Ètica i Legislació tema 3 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura ética
Año del apunte 2015
Páginas 8
Fecha de subida 09/01/2015
Descargas 21
Subido por

Vista previa del texto

Ètica i Legislació, 2n curs.
Irene Andreu TEMA 3.
1R PPT  DRETS HUMANS I BIOÈTICA.
1. Drets humans: Són el referent ètic i es converteixen en les normes ètiques (és el que volem valorar positivament.) Antecedents: La carta Magna (1215): La Carta obligava al rei a renunciar a certs drets, respectar determinats procediments legals i acceptar que estava sotmès a la llei. Els drets dels súbdits es trobaven especialment protegits i s'assegurava la llibertat religiosa i política, i es permetien apel·lacions a les sentències reials. És un precedent al fer el poder del governant subjecte a la llei i al control d'una comissió o parlament.
La petició del Dret (1628): Elaborada al 1628 pel Parlament anglès i enviada a Carlos I com una declaració de llibertats civils. Fa valer quatre principis: (1) No es podrà recaptar cap impost sense el consentiment del Parlament, (2) No es pot empresonar a cap súbdit sense una causa provada (reafirmació del dret d'habeas corpus, del llatí, "que tinguis el cos ", dret que determinava un termini limiti per resoldre si s’arresta un detingut), (3) a cap soldat se’l pot “encuartelar” amb els ciutadans, i (4) No es pot utilitzar la llei marcial en temps de pau.
Drets humans de l’home i el ciutadà (1789): És un dels documents fonamentals de la Revolució francesa (1789-1799) pel que fa a definir els drets personals i col·lectius com universals . Influenciada per la doctrina dels drets naturals, els drets de l'Home s'entenen com a universals , vàlids en tot moment i ocasió al pertànyer a la naturalesa humana. (Tot i que estableix els drets fonamentals dels ciutadans francesos i de tots els homes sense excepció , no es refereix a la condició de les dones o l'esclavitud). En la declaració es defineixen els drets " naturals i imprescriptibles " com la llibertat, la propietat, la seguretat , la resistència a l'opressió . Així mateix , reconeix la igualtat de tots els ciutadans davant la llei i la justícia . Finalment , afirma el principi de la separació de poders .
La carta de Drets, EEUU (1791): És la constitució nacional escrita més antiga en ús i defineix els organismes principals del govern i les seves jurisdiccions, i els drets bàsics dels ciutadans. El propòsit de la Constitució és protegir els drets que no provenen del govern, sinó del propi poble.
La Carta de Drets protegeix la llibertat d'expressió, la llibertat religiosa, el dret de tenir i portar armes, el dret de reunir-se i la llibertat de petició. També prohibeix la recerca i confiscació irraonable, càstig cruel i inusual i la autoincriminació obligada. Li prohibeix al govern federal privar a qualsevol persona de la vida, llibertat o propietat sense el degut procés legal i prohibeix el doble enjudiciament.
Evolució històrica: - 1ª Generació: Les llibertats individuals.
- 2ª Generació: Drets econòmics i socials.
- 3ª Generació: Protecció de la humanitat. (La bioètica) - 4ª Generació: Protecció del medi.
Estat de dret: Els drets humans aparèixen com un conjunt de facultats I institucions que, en cada moment històric, concreten les exigencies de la dignitat, la llibertat i la igualtat humanes que han de ser reconegudes positivament pels ordenaments jurídics a nivell nacional i internacional.
A. Pérez Luño.
Ètica i Legislació, 2n curs.
Irene Andreu Positivització dels Drets: Normes de les institucions socials/organismes de la salut  LES CARTES DE DRETS (Declaració universal…) Normes de les professions  Els còdis de conducta (CIE, Consell català…) Normes de consens social Les LLEIS (Constitució, llei general de sanitat, llei 44/2003…) Declaració Universal (1948) Universals i inalienables, interdependents i indivisibles, iguals i no discriminatoris i drets i obligacions tant dels estats com de les persones.
La declaració: (Aprovada el 10 de Desembre de 1948). Consta d’un preàmbul i de 30 articles.: - Preàmbul: En el Preàmbul es presenten els principis bàsics sobre els que es fonamenten els 30 Articles; són les consideracions que inspiren el conjunt de l'articulat i li donen força.
En el Preàmbul es considera que el reconeixement de la dignitat de tot membre de la família humana està en la base de la llibertat, de la justícia i de la pau; el menyspreu d'aquesta dignitat ha originat moltes barbaritats.
.Es considera essencial:  protegir les persones amb drets fonamentals,  establir relacions amistoses entre els països,  afavorir el progrés social,  instaurar millors condicions de vida.
El conjunt de la declaració expressa un ideal comú de la comunitat de nacions, un ideal moral mínim i compartit que ha de guiar les relacions entre les persones. Un ideal comú que és inalienable, que és universal, que és innegociable.
Drets humans i assistència sanitària: L’any 1973 l’Associació Americana d’Hospitals va publicar la Declaració de Drets dels Pacients. Aquesta carta ha estat el model de referència de les cartes de drets dels pacients posteriors.
Inicialment només es parlava de drets dels pacients, però de mica en mica s’ha anat prenent consciència que el ciutadà no només té drets, sinó que també té deures: respecte del sistema sanitari, de la pròpia salut i al personal.
• Dret a la assistència DRETS RELACIONAT AMB LA IGUALTAT • Dret a rebre la cura raonable • Dret a donar o no el consentiment • Dret a l’accés a la història DRETS RELACIONATS AMB L’AUTONOMIA • Dret a la intimitat Situació actual: Del bon comportament a un Dret reconegut positivament  Reformulació del bon comportament (Deures professionals.): Re- formular la “bona pràctica” (Tenir cura de les persones i família) = a Re - pensar en els valors i principis de l’ atenció, Re - formular criteris i normes i Positivitzar Drets.
Del vídeo a visualitzar podem extreure’n una conclusió principal: MAI ens hem de quedar amb una història podent-ne i havent-ne de consultar més. El saber enriqueix, el saber et fa madurar, obrir-te al món, tenir una visió Ètica i Legislació, 2n curs.
Irene Andreu més gran i més realista de tot el que ens envolta. Ens permet opinar amb certesa, ens permet veure més enllà del que el poder vol que vegem. Posa en dubte tot lo après fins el moment i fa pensar.
BIOÈTICA.
La bioètica té com a objectiu la promoció i la defensa de la vida humana en qualsevol de les seves fases.
Importa el humà, en totes les seves dimensions, que ha de ser promogut i defensat per la ciència, la tècnica i els models de societat.
1. LA RECERCA AMB ELS HUMANS.
Quins son els límits de la recerca amb essers humans? – L’experimentació als camps de concentració Nazi – Hospital Willowbrook State School: Als anys 60 es van inocular nens sans amb el virus de l’hepatitis per provar-ne el tractament; als 70, es van descobrir una sèrie de deplorables condicions i abusos que patien els nens. L’escola (remodelada) va ser tancada al 1987.
– L’experiment de Tuskegee, Tuskegee, Alabama. E.U. 1932-1972: A 399 homes afroamericans diagnosticats amb sífilis no se'ls informa del seu patiment, se'ls nega tractament, i en el seu lloc, són usats com a conillets d'índies amb l'objectiu d'estudiar l'evolució natural i els símptomes de la malaltia. Tots (excepte 8) van morir en conseqüència pels efectes de la sífilis. Mai se li va dir als seus familiars que podien ser tractats.
 Eunice Rivers: Infermera participant al projecte de Tuskegee que tot i sabent les atrocitats que es cometien, va seguir en ell. Més endavant, el pensament que es tenia d’ella, va canviar totalment ja que es pensa que va estar submisa/ coaccionada per ser dona i a més, de raça negra en un món dominat pels homes de pell blanca.
2. L’APLICACIÓ DEL CONEIXEMENT.
Com aplicar el coneixement? Coneixement extret de l’evolució biològica, de l’evolució ecològica i de la mèdico – sanitària.
Van R. Potter (1911-2001): “La humanidad necesita una nueva sabiduría que le proporcione el conocimiento de cómo usar el conocimiento para la supervivencia del hombre y la humanidad”.
Se’l considera el “creador” del terme bioètica, la qual va definir com la ciència de la supervivència, amb la finalitat principal de promoure la qualitat de la vida, ja que aquesta paraula va aparèixer per 1r cop en el seu llibre «Bioethics: The science of survival» i reafirmant el seu paternalisme en el segon «Bioethics. Bridge to the future»: En encunyar aquest terme, Potter realitzava una proposta de fundar una disciplina que integrés la Biologia, l'Ecologia, la Medicina i els valors humans. Mitjançant la barreja terminològica d'Ètica i Biologia fundar una suggerent imatge, encara que els continguts del que defensava en els seus llibres tenien més a veure amb la Biologia i la cura del medi ambient que amb la pràctica mèdica André Helleger(Institut Kennedy of Bioethics): Va introduir el terme bioètica en el camp acadèmic i biomèdic, en l'administració pública i en els mitjans massius de comunicació. El 1971 va programar acadèmicament la nova disciplina anomenada bioètica amb un enfocament més restringit que el suggerit per Potter. A la comunitat científica i acadèmica se la va començar a veure com una disciplina humanística a favor de la vida, com a disciplina racional Ètica i Legislació, 2n curs.
Irene Andreu aplicada als processos vius. El Kennedy of Bioethics és el lloc on la bioètica es va constituir com "disciplina". El seu objectiu era promoure la “qualitat de vida”.
Daniel Callahan(Hastings Center): La primera pedra en la construcció de la bioètica com a nova disciplina acadèmica i camp d'investigació va ser el "Hastings Center" on s'organitzaven sessions constants d'estudi amb publicacions pioneres.
Al juny de 1971 va conèixer la llum el primer número del "Hastings Center Report", definit com "un instrument primari en bioètica". (En va ser fundador juntament amb Willard Gaylin).
La Bioètica: ESTER BUSQUETS DEFINICIONS: 1ª: Estudi interdisciplinari del conjunt de condicions que exigeix la gestió responsable de la vida humana o de la persona, en el marc del ràpid i complex progrés del saber i les ciències biomèdiques. Busca les exigències del respecte i promoció de la vida humana i de la persona en l’àmbit biomèdic.
2ª: Estudi de les normes que han de regir les nostres accions a l’àmbit de la intervenció tècnica de l’home sobre la pròpia vida.
Característiques: Laica, inter (Dicho de un estudio o de otra actividad: Que se realiza con la cooperación de varias disciplinas) i transdisciplinar (la diferencia entre el trans y el inter estaría en que trans abarca las areas que la componen, en el inter se saca una parte de conocimiento de distintas áreas, pero no el todo.) i centrada en els Drets Humans.
Principals temes de la Bioètica: L’origen i el final de la vida, la relació clínica, la recerca amb persones, el tracte amb animals, la responsabilitat vers el futur i les regulacions legals. AMPLIAR http://www.enciclopediadebioetica.com/index.php/bioetica Documents de la Bioètica:  Codi de Nuremberg, 1946: Conjunt de principis que regeixen l'experimentació amb éssers humans, que va resultar de les deliberacions dels Judicis de Nuremberg, al final de la Segona Guerra Mundial. Específicament, el Codi respon a les deliberacions i arguments per les que van ser enjudiciats la jerarquia nazi i alguns metges pel tractament inhumà que van donar als presoners dels camps de concentració.
En ell es recullen principis orientatius de l'experimentació mèdica en éssers humans, perquè durant el judici alguns dels acusats van declarar que els experiments diferien poc dels portats a terme abans de la guerra, car no existien lleis que categoritzessin de legals o il·legals els experiments.
 Informe Belmont: Principis i orientacions per a la protecció de les persones en l’experimentació; Comissió Nacional per a la protecció de les persones en relació a la investigació Biomèdica i de la conducta. (1978).
Ètica i Legislació, 2n curs.
Irene Andreu Principis i guies ètics per a la protecció dels subjectes humans d’investigació.
- Assegurar que la investigació amb subjectes humans es dugui a terme de manera ètica.
Els codis consisteixen en regles (generals i/o específiques) que guien en la seva feina als investigadors. Aquestes regles a vegades estan en mutu conflicte (DILEMA ÈTIC).
Límits entre pràctica i investigació: La distinció entre investigació i pràctica és borrosa en part perquè en freqüència es donen simultàniament.
“Pràctica”  Intervencions les quals la seva finalitat és augmentar el benestar d’un pacient individual o d’un client.
És oferir un diagnòstic, un tractament preventiu o una teràpia a individus concrets.
“Investigació”  Activitat designada a comprovar una hipòtesis, que permet extreure conclusions i contribuir a obtenir un coneixement generalitzable. Presenta un objectiu i un conjunt de procediments dissenyats per arribar a l’objectiu.
La regla general és que en qualsevol activitat on hi hagi un element d’investigació, aquesta activitat hauria de sotmetre’s a una revisió per la protecció dels subjectes humans.
3 principis bàsics: RESPECTE A LA PERSONA, BENEFICIÈNCIA I JUSTÍCIA per valorar les accions humanes.
1. RESPECTE A LES PERSONES: Tots els individus han de ser tractats com agents autònoms i totes les persones les quals la seva autonomia estigui disminuïda tenen dret a ser protegides.
Principi de respecte: Reconèixer l’autonomia i la protecció d’aquells que la seva autonomia està, d’alguna manera, disminuïda.
Una persona autònoma és aquella que és capaç de deliberar sobre els seus fins personals.
En la majoria de les investigacions en les que s’empren subjectes humans, el respecte a les persones exigeix que els subjectes entrin a la investigació voluntàriament i amb la informació adequada.
AUTONOMIA  EL CONSENTIMENT ( coacció, manipulació, persuasió) 2. BENEFICÈNCIA: Es tracta a les persones (no només respectant les seves decisions i protegint-les del mal) sinó també esforçant-se per assegurar el seu benestar.
“Beneficència”  Actes de bondat i de caritat que van més enllà de l’obligació estricta: No causar cap dany i maximitzar els beneficis possibles i disminuir els possibles danys.
BENEFICÈNCIA  RISC/BENEFICI (coneixement científic, humà).
Un exemple seria la investigació amb nens, que estaria justificada per maneres efectives de tractar les malalties de la infància i l’afavoriment d’un desenvolupament saludable.
3. JUSTÍCIA: Els iguals han de ser tractats amb igualtat, però qui és igual i qui no?: JUSTÍCIA  SELECCIÓ PERSONES (Criteris: igualtat, necessitats, mèrits)  A cada persona una part igual.
 A cada persona segons la seva necessitat individual.
 A cada persona segons el seu propi esforç.
 A cada persona segons la seva contribució a la societat.
 A cada persona segons el seu mèrit.
Valoració de riscos i beneficis: Per a l’investigador, es una manera d’examinar si la investigació està correctament dissenyada. Pel comité de revisió, es un mètode amb el que es determinen si els riscos als que s’exposaran els subjectes estan justificats. Pels futurs participants, la valoració els ajudarà a decidir si participar o no.
Ètica i Legislació, 2n curs.
Irene Andreu Naturalesa i abast dels riscos i beneficis, relacionada molt d’a prop amb el principi de beneficència, de la mateixa manera que l’obtenció d’un consentiment informat es deriva primàriament del principi de respecte a les persones.
 Conveni d’Astúries: Conveni per la protecció dels Drets Humans i la dignitat de l’ésser humà respecte a les aplicacions de la biologia i la medicina. Consell d’Europa 1997.
Decidits a adoptar les mesures adequades, en l’àmbit de les aplicacions de la biologia i la medicina, per garantir la dignitat de l’ésser humà i els drets i llibertats fonamentals de la persona.
 Declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans: UNESCO, 2005. Per primera vegada a la història de la bioètica, els estats membres es comprometien, i en fer-ho comprometien també la comunitat internacional, a respectar i aplicar els principis fonamentals de la bioètica reunits en un únic text.
La Declaració reconeix la interrelació existent entre l’ètica i els drets humans en l’àmbit concret de la bioètica.
Contencions físiques: Es poden aplicar si: No es poden aplicar quan:  Per prevenir lesions a la pròpia persona i/o a tercers.
- Hi ha la possibilitat d’intervencions alternatives.
 Per evitar disrupcions greus del programa terapèutic.
- Quan hi hagi coneixement d’alguna contraindicació.
 Per evitar danys a l’entorn.
- Com a mesura de càstig o control.
 Si ho sol·licita la pròpia persona i el personal - Com a resposta a una transgressió o conducta assistencial ho considera justificat.
 Com a part d’un programa de modificació de la conducta, prèviament explicat.
molesta.
- Com a substitució d’un tractament.
- Per comoditat de l’equip o conveniència de les altres persones.
En el cas que estigui justificada l’aplicació d’una contenció física i/o mecànica s’hauran de respectar els següents principis ètics: Autonomia, justícia, beneficiència, intimitat i vulnerabilitat.
Alternatives en el medi/context: Canvis en l’entorn, activitats i programes, dotació de cuidadors adequada, alarmes… Alternatives en la persona: Seguretat al llit, cadires adequades, higiene i cura de l’eliminació, comoditats en els tractaments i cures, controlar i reduir el dolor i revisió de la medicació.
ELS PRINCIPIS BIOÈTICS:  La bioètica Nord-Americana: file:///C:/Users/Media/Downloads/257097-346255-1-PB.pdf Autonomia: MALALT I PROFESSIONAL. Capacitat per obrar, pensar, responsabilitzar-se. Suposa tenir informació per donar el consentiment. (Sempre actuar amb consentiment). Protecció del feble. Criteris: Intencionalitat, coneixement, absència de control extern, autenticitat.
Justícia Autonomia Beneficència Ètica i Legislació, 2n curs.
Irene Andreu Factors que la fomenten: La informació/comunicació, prendre decisions de forma conjunta i el respecte a la intimitat. Factors que la poden limitar: Interès en la persona, en l’organització i/o professional.
Formes: decisió, acció directa, delegada, immediata o a llarg termini.
Antecedents: Decisions prèvies, medi/context.
Conseqüències: Mig/llarg termini per la persona, grup, societat.
Beneficència: PROFESSIONAL.
Fer el bé i prevenir el possible mal. Actuar en benefici de l’altre: defensar els Drets. Ajudar a la persona feble però crítica al paternalisme/maternalisme. Actuar amb el consentiment.
No maleficencia: PROFESSIONAL.
No fer el mal  critèri de mínim exigible. Formació correcta i contínua.
Justícia: INSTITUCIÓ.
Priorització i distribució dels recursos, organització i planificació de serveis, garantia de compliment de principis i Drets humans i criteris de garantia de bon servei.
http://www.scp.com.co/precop/precop_files/modulo_5_vin_4/15-34.pdf  La bioètica espanyola: Diego Garcia: Fundación ciencias de la salud.
Francesc Abel: Institut Borja de Bioètica.
Maria Casado: Observatori de Bioètica i Dret de la UB.
Victoria Camps: Fundació Grífols.
BIOÈTICA I DRET. (Article de Víctor Mendez) Les relacions entre la bioètica i el dret.
1. Bioètica i Dret: Importància de l’aportació al moviment de la bioètica: biomedicina, filosofia i dret. Els avenços biomèdics que posseeixen una dimensió ètica, moltes vegades també posseeixen una dimensió jurídica; Afecten a qüestions que ja venien regulades jurídicament i que, després d’aquests avenços, resulta necessari tornar a regular.
La relació entre la dimensió ètica i la jurídica dels avenços biomèdics és innegable, però es coneixen dues posicions: la que defensa la tesis de la separació radical entre la bioètica i el dret i la que defensa la inclusió del discurs jurídic en el centre de la bioètica.
Els que defensen la tesis de la separació, afirmen que la bioètica té un caràcter intrínsicament ètic i normatiu. La bioètica fonamental serveix per fundar els principis bàsics que han de ser respectats. Activitats amb dimensió ètica que s’expressen a través de normes jurídiques. Atribueix a la bioètica el paper de direcció de la legislació, i al dret el paper de braç armat de la bioètica.
“Nosaltres” no considerem que pugui establir-se aquest tipus de relació jeràrquica entre la bioètica i el dret.
Pensem que quan parlem de bioètica en relació amb el dret no estem parlant de dos instàncies separades, del que estem parlant és d’una part de la bioètica a la que podem denominar bioètica i dret.
Ètica i Legislació, 2n curs.
Irene Andreu Bioètica i dret és la fracció que estudia els problemes de la interacció entre la societat i la biomedicina que s’expressen a través de normes jurídiques: s’ocupa d’entrellaçar els aspectes ètics i jurídics de les activitats biomèdiques.
Resulta un camp de coneixement més específic que la bioètica, però que se situa amb claredat dins la mateixa i pren un aspecte jurídic; el seu objectiu d’estudi és primordialment el conjunt de normes jurídiques que regulen l’activitat biomèdica, la matèria consisteix en una reflexió general sobre aquest conjunt que part de la bioètica, no pot sostreure’s a la seva relació amb la ètica ni tampoc amb la filosofia.
En el camp d’estudi denominat bioètica i dret és on resideix el cor substantiu de la bioètica.
Els problemes ètics, a diferència dels jurídics, són merament subjectius i irresolubles ja que els drets fonamentals no poden donar solució a tots els problemes plantejats pels avenços de la biomedicina.
Hi ha problemes pels quals la seva solució, l’apelació a tals drets resulta incongruent o ambigua (ex: avortament i eutanàsia), n’hi ha d’altres en que l’apelació resulta del tot inútil (investigació amb animals).
...