1. Neurologia (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura fisiopatologia
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 15/04/2016
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

ANAMNÈSISI I EXPLORACIÓ DEL SISTEMA NERVIÓS 1. SÍMPTOMES I SIGNES Quina són els símptomes que ens han de fer pensar que aquella persona pot tenir un problema neurològic? ● Símptomes neurològics o Cefalea: mal de cap o Pèrdua aguda de la consciència: aquí hauríem de diferenciar la lipotímia (quadre que provoca mareig i desplomament) a una síncope (bloquegi cardíac que implica anar a urgències).
o Convulsions: hi ha de molts tipus en funció de la part del cervell que s’irrita. Depenent de la part del cervell afectada es donaran convulsions en una part del cos o una altra.
o Trastorn sensitiu (parestèsies o dolor): és molt difícil perquè s’ha d’objectivar tot i aquest símptoma costa molt valorar el dolor que expressa el pacient.
● o Vertigen: pot ser un problema oftalmològic o neurològic o Trastorns visuals: pot ser un problema oftalmològic o neurològic o Trastorns del moviment o Deteriorament de facultats superiors Signes neurològics: és allò que nosaltres trobem quan explorem el pacient o Alteració de la funció mental o Alteració de la consciència → coma o Focalitat neurològica → alteració parells cranials o Trastorn de marxa o Signes meningics Síndromes cerebrals Un síndrome és un conjunt de malalties, quan és una sola malaltia és una causa concreta amb unes manifestacions concretes, i un tractament concret. Per tant, Síndrome cerebral seria el conjunt de símptomes i signes neurològics degut a la afectació de part de l’escorça cerebral.
Manifestacions clíniques (Tipus):  Síndromes localitzats (frontal, parietal, temporal i occipital): afectació de l’hemisferi esquerra majoritàriament, si es dóna a l’hemisferi dret no hi ha tanta simptomatologia perquè no porta a terme tantes funcions. Hi ha bones tècniques per poder-los diagnosticar.
 Síndrome cerebral difús (alteració de consciència, impossibilitat de concentració, incomunicació, pèrdua de memòria, desorientació temporoespacial): no hi ha una relació anatòmica entre el problema i el lloc de la lesió. El seu diagnòstic és molt més difícil.
Aspectes de l’exploració neurològica (Anamnesi neurològica) Comença quan la persona entra per la porta (com obre la porta, com camina, com es mou…) 1. Observació general 2. Coll (rigidesa, “soplos”) 3. Llenguatge 4. Funcions cerebrals superiors 5. Parells cranials 6. Funció motora 7. Funció sensitiva 8. Coordinació 9. Marxa Síndrome meníngic ● Síndrome meningea clínica o Cefalea o Vòmits o Rígidesa de clatell (Kerning, Brudzinski: quan intentes aixecar-li el cap, i al aixecar la nuca, aixeca també els genolls) ● Síndrome meningea etiologia o Hemorràgia o Infecció o Inflamació o Càncer Signes irritació meníngia (Kernig i Brudzinski) 2. EXAMEN DEL LLEGUATGE Parla espontània:  Diferenciar de Mutisme (quan no diu res, sol ser un problema psiquiàtric), Disàrtria (mala articulació de la paraula per problemes otorrinos), Afonia (afectació de les cordes vocals, causat per laringitis i seria un tema del otorrino).
 Afàsia, pèrdua de la capacitat d’utilitzar el llenguatge com a mitjà de comunicació.
o Afàsia de comprensió fluent o de Wernicke → localitzada al lòbul temporal, les persones que ho pateixen parlen molt, però té problemes de cohesió, ja que ho barreja tot i, generalment, el seu llenguatge és incomprensible.
o Afàsia d’expressió, motora o de Broca → localitzada al lòbul frontal, generalment al costat esquerra i aquella persona no li surten les paraules. Té problemes d’articulació.
Quan veiem un malaltia neurològica és molt important saber el diagnòstic topogràfic (conèixer la localització del problema). Un cop conegut això, estudiarem perquè ha passat això i possibles solucions.
En el cas de l’afàsia per exemple, la localització del problema ha de ser el cervell.
● Compressió ● Repetició ● Nominació - Afàsia Nominal ● Lectura - Comprensió Visual ● Recital de series 3. FUNCIONS CEREBRALS SUPERIORS 1.
Nivell de consciència (Confusió, somnolència, estupor i coma): que aquella persona sigui conscient o no del que passa. Tots aquests factors s’han d’apuntar a l’historial clínic perquè pot anar variant i s’ha de portar un estudi seguit per veure com evoluciona.
2.
Reaccions emocionals: Deguts a un problema orgànic pur. Es poden confondre amb un problema psiquiàtric, sent neurològic. Canvis en la conducta.
3.
Funció intel·lectual: a. Orientació temporo-espacial: anar preguntant el pacient quin dia estem, etc.
b. Memòria (Tres tipus de memòria: immediata, recent, remota). El primer que s’altera quan hi ha un problema neurològic és la memòria immediata. (Ex. Gent gran que sap explicar-te totes les seves batalles de quan eren joves però no recorden què van sopar ahir) c. Càlcul: saber si saben fer càlculs matemàtiques.
d. Semblances e. Abstraccions Tot això es fa per explorar el glòbul prefrontal.
Escala de Glasgow Escala del nivell de consciència que es fa servir a les UCI per saber com estar el pacient. Això és important perquè si veiem que aquesta va disminuint vol dir que no hi ha recuperació i es necessita atenció immediata.
Examen de la funció mental (II) 4. Contingut del pensament (detectar malalties psiquiàtriques) 5. Executar els actes complexes  Praxis: capacitat de concedir, formular i executar actes voluntaris complexes:  Apràxia: incapacitat de formular, concedir i executar actes: o Apràxia motora o Apràxia ideatoria o Apràxia Ideomotora 6. Percepcions sensorials complexes  Agnòsies: incapacitat de reconèixer objectes familiars que es perceben pels sentits.
o Visuals, auditius o Estereognòsia: no reconeix coses pel tacte.
o Anosognòsia: incapacitat de reconèixer que aquella persona està malaltia.
o Agnòsia corporal: no reconeix una part del seu cos a ser.
5. Parells cranials  Agudesa visual manual:  Campimetria manual: en funció del tipus de alteració del camp visual que hi ha s’ha de pensar que aleshores està a un lloc o a un altre.
 Edema de la papil·la: controlar la dilatació de la papil·la. Protrusió edematosa del disc papil3lar amb turgència venosa i esborrament dels límits. Hipertensió endocraneana.
 Neuritis òptica: disminució de l’agudesa visual sense alteracions del fons de l’ull. Causes: esclerosis múltiple, tumors orbitaris o lesions tòxiques (alcohols).
 III Parell MOC: motilitat intrínseca o motilitat extrínseca.
 V parell: trigemin.
 VII parell: facial.
 XI parell: nervi espinal.
 XII parell: nervi hipoglòs.
4. FUNCIÓ MOTORA 1. Inspecció i palapació 2. Força muscular: vaorar totes les EE a. Normal vs disminuida (parèsia vs plejia) b. Proximal vs distal 3. Reflexes (hiporeflexia vs normo vs hiper) a.
Profunds (ROTs) b.
Superficials (cutanis) c.
Primitius 4. To muscular 5. Tremolor Síndrome pèrdua de força muscular  Primera motoneurona: flàccida que evoluciona a espàstica; hipertonia, hiperreflèxia; refkexes anormals (Babinsky); clonus. Hi pot haver atròfia tardana però per desús.
 Segona motoneurona: flàccida; hipotonia; ROT’s disminuïts o abolits; atròfia; fasciculacions.
Escala de valoració de la força muscular Funció sensitiva 5.TRASTORNS DEL EQUILIBRI  Equilibri: capacitat de mantenir-se en posició recta durant la bidepestació i la marxa.
 Inestabilitat: sensació de desequilibri i inseguretat que impedeix la deambulació o el manteniment de la posició erecta.
Quan la persona esta de peu, li dius que tanca els ulls, i cau, això vol dir que l’alteració es bàsicament de sensibilitats.
Bases anatòmiques:  Alteracions de la sensibilitat  Patologia del cerebel  Alteracions del sistema vestibular  Lesions dels lòbuls frontals 6. EXPLORACIÓ DE LA COORDINACIÓ 1. Coordinació – atàxia: a. Activitat reflexa d’integració que permet que els moviments voluntaris siguin precisos i harmònics.
b. Atàxia: falta de la funció de coordinació.
2. Exploració de la coordinació a. Coordinació estàtica: i. Prova de Romberg.
b. Coordinació dinàmica i. Proves Dit-Nas / Talo-Genoll.
ii. Prova de les titelles.
iii. Proves de sinergia del moviment.
...