Història i Epistemologia VII 1.1 (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Història i Epistemologia
Año del apunte 2012
Páginas 4
Fecha de subida 11/04/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 7. PSICOLOGIA DIFERENCIAL I LA MESURA DE LA INTEL·LIGÈNCIA A Alemanya trobem la Psicologia experimentals de la consciencia (Wundt, Titchener), però l’estructuralisme de Titchener no agrada als EUA (esperit d’aventura i llibertat) volen un punt de vista que s’allunyi de l’anàlisi abstracte de la ment i que sigui pràctic.  EVOLUCIONISME DARWIN 7.1 LA INFLUÈNCIA DE J. B. LAMARCK  Antiga Grècia: Plató i Aristòtil : fixisme (quantitat d’espècies fixa)  Cristianisme: creació divina de les espècies.
 S.XVIII: teories de l’evolució, que no explicaven els mecanismes: una espècie, gradualment, podia convertir-se en una altra (Erasme Darwin). Lamarck, proposà un mecanisme.
JEAN-BAPTISTE LAMARCK Teoria de l’Herència dels caràcters adquirits: els canvis en l’entorn eren els responsables dels canvis estructurals de plantes i animals.
En el cas dels depredadors: menys preses, implica córrer més i el desenvolupament muscular: herència genètica. // si no adaptació a l’entorn = no supervivència i no descendència.
« Transmutació d’espècies: les espècies canvien a mesura que canvien els trets necessaris per a la seva supervivència.
Teoria de l’evolució:  Teleològica: els org. tenen una tendència o impuls a desenvolupar-se (orientació a una finalitat)  Ambientalista: els canvis ambientals obliguen als org. a modificar hàbits i establir-ne de nous per adaptar-se al medi  canvi d’hàbits modifica l’estruc. dels org.
 Basat en l’Herència: els canvis adaptatius es transmeten genèticament a les generacions posteriors.
HERBERT SPENCER Aplicà la teoria de Lamarck a tot l’Univers: Ment i societat humana // Entenia l’Evolució com la diferenciació i augment de la complexitat.
Evolució de ment i conducta: - Ment: SN humà altament complex, permet registrar de forma exhaustiva els successos de l’entorn: facultat útil per a la sup. -> desenvolupament progressiu.
o Un SN complex  realització d’una major quantitat d’associacions (princ. contigüitat)  A més associacions = més intel·ligència.(introducció terme en l’àmbit de la psic) « « Associacionisme evolutiu: fusió de teories associacionistes i teoria evolutiva: si les associacions són útils per a l’adaptació, es transmeten per herència i formen els instints (hàbits que ens duien a la sup. en generacions anteriors ara es transmeten com a instints.) i els reflexes.
Principi de Spencer-Bain: la conducta que causa plaer persisteix i ens porta a sobreviure.
Varen ser teories influents en el conductisme (Thorndike i Skinner) Evolució de les societats: DARWINISME SOCIAL  La supervivència del més apte a la societat (lluiten per la sup. i sobreviu el més apte)  La millor política  “Deixar fer”: anava en contra de polítiques que protegien el dèbil i a favor del capitalisme i individualisme d’EUA  No afavorir als pobres/dèbils (menys aptes)  inhibeixen la societat del seu curs cap a la perfecció.
Totalment compatible amb l’individualisme dels EUA  Spencer va sertractat comNo unsom heroi venerat.
Copèrnic: el icentre del Univers ≠ amb Darwin  l’ev. té un objc. de progrés cap a la perfecció + aplicació dels princ. ev. a les societats.
 Darwin: No som diferents al món animal 7.2 CHARLES DARWIN I LA TEORIA DE L’EVOLUCIÓ DE LES ESPÈCIES  Freud: no som amos de la nostra consciència Després de l’expedició Beagle, començà a treballar en la classificació d’espècies, buscava un principi que aglutini tota la informació (inconnexa) que havia recopilat.
Aplicà (Ensayo sobre el principio de la población de Thomas Mathus) a plantes, animals i homes (lluita per la supervivència) = subministrament de menjar al món creix matemàticament i la població geomètricament / equilibri mitjançant guerres, malalties i fam.
Per a la formació de noves espècies: costums d’animals i plantes desenvolupats en circumst. favorables = persistiran, sinó, desapareixeran.
DARWIN + WALLACE  ambdues teories es presenten al mateix dia a la Societat Linneana, sense despertar gran interès, però després: El origen de las especies por media de la selección natural:  TEORIA DE L’EVOLUCIÓ o La cap. reproductiva dels org. permet més descendència de la que pot sobreviure en un entorn donat  es dóna La lluita per la supervivència.
o Diferències individuals (atzar, accidentals) en els descendents d’una espècie, algunes condueixen més que d’altres a la supervivència. = Supervivència del més apte o Selecció natural: entre la descendència d’una espècie, basada en les dif. individuals (variacions accidentals) més o menys adaptatives.
o Lenta transmutació de les espècies o El més apte es defineix per les carct. de l’org. i de l’entorn (caract.adaptatives): són les que condueixen a la sup. en un entorn donat) (no tenen xq ser la força, agressivitat...) o L’evolució simplement succeeix, no hi ha cap propòsit (vs. Lamark i Spender). La direcció de l’evolució està determinada per les caract. de les espècies i l’entorn en el que conviuen.
Homes i animals provenen d’un antecessor, primat comú. I l’expressió de les emocions animals que van ser necessàries per sobreviure (formen part de la nostra composició biològica).
INFLUÈNCIES      Teoria molt revolucionària: canvi de la perspectiva de l’ésser humà; canvis en la filosofia i psicologia.
Punt de partida de la Psicologia comparada.
Estimula l’interès per l’estudi de les dif. individuals i de la conducta Psicologia contemporània: desenvolupament, animal, comparativa, tests i mesures, emocions, genètica conductual...
7.3 GALTON I L’ORIGEN DE LA PSICOLOGIA DE LES DIFERÈNCIES Començà a confeccionar mapes de territoris no explorats : passió per mesurar les coses. Inventà el mapa del temps i alguns termes. Utilitzà empremtes dactilars i retrats robots. Recompte i estadística. Mesurament avorriment a conf. científiques.
Interès per la ment dels individus (pare de la psicologia diferencial) vs Wundt (psic.general) MESURA DE LA INEL·LIGÈNCIA: (agudesa sensitiva) capacitats psíquiques    Les habilitats psíquiques són hereditàries igual que les físiques.
Mesurables  ho feien en eminències i els seus descendents i es comparaven amb la població normal (pare il·lustre -> fill il·lustre) + entugisme i energia.
Recolzament que la societat en plena “revolució industrial” volia sentir -> creació EUGENÈSIA.
o Eugenèsia: descendència selectiva  Millora de la raça humana a través de la descendència selectiva (control de la reprd).
 Emparellament de forma científica de les persones.
 Afavoriment del matrimoni a persones amb carcaterísticas favorables.
 El govern es feia càrrec de pagar l’educació de la descendència d’aquestes parelles.
Controvèrsia Natura-Criança - - Galton -> nativista extrem: la int. s’heretava, independentment de l’educació.
Va fer estudis amb bessons i nens adoptats per determinar la influènc. de natura/criança o Bessons: semblants Recolza el pes de l’herència o Nens adoptats: mai iguals als pares adoptius En Darwin no hi estava d’acord i finalment va rectificà i deia que s’heretava el potencial d’una intel·ligència alta, però aquest s’havia de nodrir en un ambient adequat.
LABORATORI ANTROPOMÈTRIC mesura exp. de les dif. cap. humanes -> credors dels 1rs tests psicològics.
Mesures relacionades amb la intel·ligència: aquelles que derivaven de les cap. sensorials (ag.visual, temps de reacció...) no (mida del cap, alçada...). interès per les dif. individuals.
L’ESCOLA PSICOMÈTRICA Interès per la mesura de facultats intel·lectuals (1r), (2n) personalitat. Van crear correlacions i les seves mesures, a partir de les dades antropomètriques.
- Correlació: quan varia un òrgan, l’altre també.
Regressió: tendència a tornar cap a la mitja.
Mediana: mesura de tendència central.
  Associació de paraules: podia revelar aspectes desconeguts de la ment (inf. posterior en psicoanàl) Imagineria mental: cap. d’imaginació o Distribució normal o Creure que els altres han de tenir o no la cap. que tu tens.
CONTRIBUCIÓNS: dif. individuals, tests mentals, gabinet psicomètric, tècnic. estadístiques, correlació...
7.4 LES APORTACIONS D’A. BINET 1. Treballà amb Charcot en el camp d’hipnotisme (imant) es descobreix que tenia control experimental escàs (influèn. de l’experimentador, els pacients s’havien que s’esperava d’ells)  suggestió provocava els resultats.
Canvi d’orientació: estudi del desenv. intel·lectual, cap. perceptives i de pensament (filles) la intel·ligència és la cap. d’adaptar-se a alguna cosa nova i diferent, per tant, una cosa que la mera observació ens demostra, varia entre persones.
2. ESTUDI DE LA INTEL·LIGÈNCIA:  Creació de tests mentals: semblants als que posteriorment creà JEAN PIAGET. Utilitzà tests de Galton i Cattel: agudesa visual i temps de reacció.
Investigació de memòria, naturalesa de les pors a la infànvia, fiabilitat de testimonis oculars, creativitat, pensament sense imatges i grafologia. Investigació de les dif. indiv. en la percepció de taques de tinta (Roschach).
Amb el seu ajudant VICTOR HENRY publicà un article - Identificació de variables diferencials de caire intel·lectual (memòria, imaginació, atenció, comprensió...) - Mesurament de variables per poder valorar la magnitud de cada una en cada individu.
PROPOSAVEN UNA MESRUA DE LA INTEL·LIGÈNCIA DE FORMA DIRECTE, NO A TRAVÉS DE L’AGUDESA SENSORIAL COM FALTON I CATTELL.
Volien accedir a processos mentals en poc temps: ERROR (per passar els tests i interpretar els resultats s’hi ha de dedicar molt temps, a més, no hi havia interrelació entre factors que mesuraven (en principi) el mateix.
3. AVALUACIÓ DEFICIÈNCIA INTEL·LECTUAL  THEODORE SIMON BINET I SIMON  encarregats d’estudiar problemes dels nens amb retard mental i problemes educacionals.
Si havien de rebre educació especial, se’ls havia de diferenciar de la resta = inconvenient tests Galton i Cattel: sord i cec diagnosticats amb retard mental.
Nous tests basats en processos complexos: - Diferents proves a nens clarament normals i altres amb retard mental.
- Busquen mesures per a distingir-los Creació escala d’intel·ligència de Binet-Simon: Establiment d’un nivell intel·lectual en funció de l’edat (edat mental)     30 tests (demostració coordinació visual, repetició 15 paraules, distinció termes abstractes) Mesures de desenvolupament (3) Mesures de cap. cognitives (27) Fluctuaven de menos a major dificultat.
WILLIAM STERN: edat mental (EM)  EM/EC = QI .... actualment = QI = (EM/EC) X 100 PERSPECTIVA DE BINET: - Individualitat Observació clínica molt important Dades quantitatives menys importants Escala per a identificar educ. especial.
Nativista no radical - Tothom pot créixer per educadors Ortoèdia mental: preparació infants amb problemes i exercicis per a millorar la voluntat, atenció i disciplina.
7.5 PROVES MENTALS ALS EUA Declivi de les proves mentals a causa de la no correlació significativa i estadística entre puntuacions pels estudis de Wissler quan Cattell va portar les proves de Galton d’agudesa sensorial.
CHARLES SPEARMAN: demostració de forta correlació entre mesures d’agudesa sensorial i la intel·ligència  introdueix el terme intel·ligència general Mesures objectives per mesurar els nivells d’intel·ligència determinada genèticament.
HENRY H. GOODARD: introdueix el test de Binet-Simon als EUA LEWIS M. TERMAN: traducció i adapt. escala Binet (36 ítems)  prova estandard EUA (det. genèticament) Aplicaren els coneix. per a prog. intervencionistes de enginyeria social (família KALLIKAK)  “exp. natural” cap control sobre les dif. en ambient i cond. socials. Conclusions acceptades Goddard creu que els immigrants procedents del sud i est d’Europa eren dèbils mentals (identificació visual i després test Binet-Simon) se’ls hi nega l’entrada al país.
IMMIGRACIÓ I ESTERILITZACIÓ Army Testing Project  50% soldats “deficients” + visió racista.
PROGRAMES D’EUGENÈSIA NEGATIVA = esterilització deficients mentals, defectuosos  THORNDIKE, YERKES, GRAHANM BELL.
Indiana (1r estat en aplicar la llei). Els excessos de la ciència no es van veure fins l’arribada al poder dels nazis.
...