Ressenya (El Chino) (2015)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad de Vic (UVIC)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Història Contemporània
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 14/01/2015
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Mar de Piedra Periodisme, Història Contemporània, Grup A 02.11.2011 RESSENYA “EL CHINO” 1. Fitxa bibliogràfica • Títol: El Chino • Títol original: Kinesen • Autor: Henning Mankel • Editorial: Tusquets • Pàgines: 409 • Any de publicació: 2008 • Gènere: Novel·la negra • Premis: XV Premio Arcebispo de San Clemente.
2. Descripció de l’autor i de l’obra • Autor Henning Mankel és un escriptor suec nascut a Estocolm l’any 1948. Ha treballat com a actor i director teatral. Actualment viu entre Suècia i Moçambic ja que dirigeix el Teatre Nacional Avinguda de Maputo.
És conegut mundialment per les seves novel·les policíaques protagonitzades per l’inspector Kurt Wallander, les quals han estat adaptades al cine i a la televisió i galardonades en diferents ocasions. El novembre de 2006 li va ser atorgat el Premi Pepe Carvalho, que reconeix a autors de prestigi dins l’àmbit de la novel·la negra.
Va ser criat sense mare i als sis anys va aprendre a llegir i a escriure. Es pot dir que Henning va començar a dedicar-se a l’escriptura a aquesta edat ja que l’utilitzava per expressar els seus sentiments i les seves vivències.
• Obra El chino es una de les seves obres més recents i està ambientada a Suècia. Tracta sobre el misteriós assassinat de dinou persones d’un petit poble anomenat Hesjövallen. La policia sospita que és obra d’un pertorbat però la jutge Birgitta Roslin, que s’interessa pel cas quan descobreix que un dels matrimonis assassinats són família adoptiva de la seva mare, no opina el mateix. No molt lluny de l’escena del crim, mig enterrada a la neu, es descobreix una cinta de seda vermella, l’estudi de la qual dirigeix les sospites cap a algun estranger, cap a algú que hagi arribat de fora del país, posant l’investigació sobre la pista d’una trama oculta l’origen de la qual es perd a la capital de Xina, Pekin, i en una vella història que comença l’any 1860. En aquesta època, milers de xinesos van ser portats com animals als Estats Units i van ser obligats a treballar en la construcció del ferrocarril. Entre ells es trobaven els germans Wu, San i Guo Si, els descendents dels quals volen venjar la seva desgraciada vida. No obstant, la persecució de l’assassí i totes les històries paral·leles que van revelant-se poc a poc a la jutge Birgitta Roslin, que investiga deixant de banda a la policia sueca, experimentarà un punt i apart quan la jutge noti que la seva vida es troba realment en perill.
• Context històric Una part de la novel·la explica les vivències dels tres germans xinesos des que deixen el seu poble natal fins que només un d’ells, en San, aconsegueix tornar a la Xina i viure una vida normal. Durant aquest període, els germans són segrestats i portats als Estats Units. A la dècada dels 60 del segle XIX, l’immigrant xinés arribava a Amèrica per suplir la falta de mà d’obra i en moltes labors va començar a ser el preferit pels ocupadors per la seva constància. Formalment no era esclau, però tenia un contracte de dependència que a la llarga el feien tant esclau com l’africà; enganyats i desgraciats, morien freqüentment víctimes dels maltractes i de les malalties.
L’any 1842 va acabar la primera guerra de l’opi amb la firma del Tractat de Nanjing, el qual garantia a Gran Bretanya les prioritats comercials que buscava. Els dos anys següents, van ser França i Estats Units els que varen aconseguir els mateixos tractats.
Durant aquest període de temps, la dinastia Manchú era la que governava a la Xina. Aquesta dinastia va haver de mantenir relacions amb els estats occidentals més poderosos. Degut a una rebel·lió interna, van pretendre reformar la seva política per garantir la supervivència de l’imperi.
Des de 1860 fins al 1895 es varen fer intents per restaurar el govern seguint principis confucians.
Però els objectius de mantenir un govern confucià i desenvolupar un poder militar modern eren incompatibles.
Als Estats Units va esclatar la guerra civil l’any 1861 amb Abraham Lincoln com a president del govern. Al 1863 es va abolir l’esclavisme als estats separatistes i dos anys més tard a la resta del país. Tot i aquesta prohibició, l’esclavisme va continuar estar present –tal i com hem vist al llibre- al sud dels Estats Units. Es va calcular que entre mitjans del segle XIX i principis del segle XX van arribar als Estats Units una quantitat de 20 milions d’immigrants europeus i asiàtics.
Durant la història, Birgitta fa moltes referències a Mao Zedong, el principal dirigent del Partit Comunista de Xina i de la República Popular Xina. Mao va arribar al poder cinc anys després de proclamar-se la República Popular Xina un cop acabada la Guerra Civil.
Un cop va assolir el poder, Mao va iniciar un programa de col·lectivització, en el qual les terres van ser redistribuïdes després de ser expropiades dels terratinents i entregades als pagesos per a que les cultivessin.
El Moviment de les Cent Flors va permetre els habitants opinar sobre com havia de ser governat el seu país. Un altre canvi va ser el Gran Salt Endavant, l’any 1958. Era un pla econòmic presentat com una alternativa al model soviètic que es basava en gran part del desenvolupament de l’industria pesada.
Tot i que Mao va morir el 9 de setembre de 1976, la seva figura continua vigent a l’actualitat. A la novel·la trobem moltes referències al Llibre Vermell de Mao, un llibre que conté les cites i els discurs pronunciats per Mao. Als membres del partit comunista els era exigit portar el llibre sempre a sobre.
3. Valoració crítica En la meva opinió, El chino és un llibre que t’atrapa de principi a fi. La seva trama està molt ben organitzada i les seves descripcions són tan detallades que et sents dins de l’historia.
D’una banda, el personatge que més m’ha agradat ha estat el de la protagonista, la Birgitta Roslin perquè l’he trobada una dona independent, tossuda i amb les idees molt clares. La seva capacitat de concentració és la que fa que se n’adoni de detalls que la mateixa policia ha passat per alt. No crec que fagi una evolució psicològica gaire amplia però considero que per a que un personatge sigui interessant no és necessari un canvi d’actitud durant la novel·la.
Per altra banda, el personatge de la Vivi Sundberg no m’ha agradat gaire ja que el considero poc realista. Jo crec que un policia sempre ha d’escoltar i ha d’interessar-se per possibles pistes i, en la meva opinió, ella no ho fa.
Personalment, em considero una fan de la novel·la negra, sobretot de la saga Milennium. Així que, després d’haver llegit aquest llibre, només puc dir que m’entren moltes ganes de llegir-ne més d’aquest autor i de poder continuar gaudint de la seva obra.
...