TEMA 1 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Neuropsicología
Año del apunte 2016
Páginas 14
Fecha de subida 18/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

NEUROPSICOLOGIA BLOC I - NEUROPSICOLOGIA: DESENVOLUPAMENT I ESTAT ACTUAL TEMA 1: INTRODUCCIÓ A LA NEUROPSICOLOGIA 1.1.
DEFINICIÓ NEUROPSICOLOGIA  Cervell, cognició, conducta...
És una ciència que estudia la relació entre el cervell i la conducta. No només la conducta observable, també les emocions, congnicions...
(cervell: àrees secundàries i terciàries // conducta: + diferents funcions cognitives i emocionals).
No els hi interessen les àrees primàries. Hi ha parts alterades que no són temes de la neuropsicologia.
Neuropsicologia clínica ¿Quin professionals ho fan? Psiquiatra, neuròleg...
Tots els que estudien la relació cervell- conducta no són neuropsicolegs clínics. Han de ser psicòlegs.
1980 creació neuropsicologia clínica.
Psicòleg especialitzat. Relació cervell-conducta ho aplica als pacients. Utilitzen tests, neuroimatge...
1ra part afectada en asfixia cerebral (falta de reg sanguini) hipocamp.
FORMACIÓ ALS EUA: NEUROPSICOLOGIA FORMACIÓ I ACREDITACIÓ A ESPANYA: 1.2.
ESTAT ACTUAL: SORTIDES PROFESSIONALS EN NEUROPSICOLOGIA FUNCIONS: El neuropsicòleg té 2 funcions:   Avaluació - Diagnòstic diferencial amb la demencia - Delimitació de les funcions alterades i preservades - Establiment de línia base  fem seguiment, com avança...
- Eficàcia dels tractaments mèdics Tractament neuropsicològic També fan assessoraments en una escola, si té sentit el seu programa.... i també recerca i docència.
POBLACIÓ   Població adulta - Neurològica (AVC; tumors; malalties infeccioses i inflamatòries; trastorns degeneratius; TCE; malalties desmielinitzants; demències) - Psiquiàtrica - Altres mèdiques i quirúrgiques (malalties de cor i ronyons, SIDA) Població infantil NEUROPSICOLOGIA (inclòs trastorns de l’aprenentatge)  TDH, dislèxies...
Àmbits on treballa el neuropsicoleg: ÀMBITS: - Salud (+) - Educació - Forense → neuropsicología forense (ex: indemnitzacions en accidents de cotxe establint el valor del dèficit del TCE, capacitat de les persones grans per canviar el testament) Hospitals, centres de RHB (rehabilitació), centres geràrquics, consulta privada, laboratoris, universitats, etc.
1.3. HISTÒRIA DE LA NEUROPSICOLOGIA FRANZ JOSEPH GALL Gall va ser una figura rellevant, amb la frenologia. Fa un mapa del crani. Funcions desenvolupades protuberància. Menys desenvolupades invaginacions.
 Gall consolida la idea de que les funcions mentals estan consolidades al cervell.
 Va donar rellevància a l’analisis de la forma del cervell anatomia cerebral NEUROPSICOLOGIA  Els primers mapes tenien unes 27 funcions.
SEGLE XIX PSICOLOGIA CIENTIFICA PIERRE PAUL BROCA Producció del llenguatge.
 GIRUS FRONTAL INFERIOR ESQUERRE relacionat amb la producció del llenguatge (Àrea de Broca producció llenguatge)  Afasia de Broca Pacient “tan”  Mapa de Broadman  numeració del cervell. Area de Broadman 44 (Broca)  Correlat llenguatge  Broca  “dominància hemisfèrica” va introduir el concepte predomini hemisferi esquerre en el llenguatge CARL WERNICKE  Comprensió del llenguatge  part del cervell  lòbul temporal superior area de Broadman 22  CIRCUMVOLUCIÓ TEMPORAL SUPERIOR important per la comprensió (àrea de Wernicke)  Va establir un altre correlat del llenguatge  Va localitzar el FASCICLE ARQUEJAT (connexió entre A44 i A22)  Afàsia de Wernicke i afàsia de conducció lesions que impedien conduir la informació d’una àrea a l’altre.
JOSEPH JULES DÉJÉRINE  Van treballar a la Salpetriere  sabien llegir i escriure  Va ser el primer en establir un correlat entre una part del cervell i la lesió, en lectura i escriptura.
 Area relacionada amb la lectoescriptura  GIRUS ANGULAR (PARIETAL INFERIOR) area de Broadman 39 NEUROPSICOLOGIA CAS DE PHINEAS GAGE (Vermont, 1848): John Martin Harlow Barra de ferro travessada per l’ORBITOFRONTAL  la cognició especialment no va canviar, va canviar la seva conducta (personalitat, empatia).
Es va establir el primer correlat conductual  importància de les parts orbitals del frontal associada al control conductual (el cervell també és imp. per la cond.) SEGLE XX Estudis neuropsicologia de grup (no de casos concrets): dissenys experimentals i grupals.
NEUROCIRURGIA (tumors i epilèpsia) S’inventen i es posen a practicar una serie de tècniques quirúrgiques per curar sobretot pacients tumorals o amb epilèpsies resistents. Va contribuir a la relació cervell- conducta.
Pacients tumorals o epilèptics resistents  intervencions  lesionar el cervell  estudis correlat cervell-conducta.
Tècniques quirúrgiques que encara s’utilitzen:  HEMISFERECTOMIA: Implica extirpació d’un dels hemisferis. Els coneixements mes importats que van sorgir amb aquesta intervenció  per poder parlar necessitaves hemisferi esquerre. En extirpar deixava de parlar. Es va veure que en fer aquestes intervencions en nens, li extirpaves, i aquell nen malgrat no tenirlo, arribava a tenir un hemisferi esquerre força adaptatiu.
o Es va observar que si extirpaves l’HE d’un nen arribava a tenir un nivell del llenguatge adaptatiu (es reorganitzava en HD) o Coneixement basic que van aportar: van posar sobre la taula que hi havia els mecanismes de PLASTICITAT CEREBRAL. (Reorganització) NEUROPSICOLOGIA  LOBECTOMIA: extirpació total o parcial d’un lòbul.
o Cas important: home amb epilèpsia molt resistent. CAS HM. Epileptic que perquè pugues viure, se li va fer una intervenció quirúrgica. El 23 d’agost de 1953, en William Scoville va realitzar-li una intervenció per guarir de l’epilèpsia.
 Extirpació bilateral: o Part de l’escorça temporal o Amígdala o Formació hipocampal Es va trobar la zona del cervell rellevant per processos de memòria. Al extirpar-li zones parahipocampiques, recordava nomes el que estava vivint. No recordava res mes.
o Primer correlat clar amb memòria. Es va poder veure que no totes les memòries eren dependents de l’hipocamp. Algunes eren dependents del hipocamp altres no, no van quedar alterades. (No es van veure afectades la memòria procedimental, la memòria a curt termini...) a partir de l’intervenció, HM...
“every day is alone in itself”HM NEUROPSICOLOGIA TECNIQUES ASOCIADES A HEMISFERECTOMIA I LOBECTOMIA:  TEST DE WADA O TEST D’AMITAL SÒDIC INTRACAROTIDI Juhn Wada. Anestesiar selectivament una part de l’hemisferi. Veus que deixa de fer el pacient.
- S’injecta amobarbital en l’arteria caròtida que anestesia la meitat del cervell (5-10 minuts) Es pot avaluar la funció de cada hemisferi Pacients candidats a cirurgia per epilèpsia o tumors Tasques: o Expressives: comptar, llegir, denominar o Receptives: ordres verbals, Token test o Memòria Una altre tecnica que no anestesia, sinó estimula:  ESTIMULACIO ELECTRICA INTRACRANIAL: Wilder Penfield. Humuncle de Pienfield humuncle sensorial motor. Utilitzat per fer estudis cognitius. Intervenció tumor- si el tens localitzat, vas estimulant. Abans de la intervenció per veure amb quina funció està relacionada la part on s’intenvindrà i ajustar més la cirurgia.
 CALLOSOTOMIA: Roger Sperry (1913-1994). Fibres unint els dos hemisferis. En crisis epilèptiques molt resistents, es va intentar controlar que no intervinguessin en altres hemisferis.
Treien el cos callós.  es feia perquè no s’envaís l’altre hemisferi.
- Van comença a donar rellevància a les funcions de l’hemisferi dret importància informació visual.
NEUROPSICOLOGIA LES GUERRES Han generat moltíssims lesionats cerebrals. Han permès fer estudis grupals.
 1RA GUERRA MUNDIAL: Investigador que va sorgir: Walther Poppelreuter. Va fer estudis de grup. Va ser un estudiós del processament visual.
“This reprint of a classic, frequently cited volume on brain injury includes information that has remained valuable since the initial publication of the book in 1917. Based on the author's original research during World War I, the work covers disturbances of vision caused by wounds and head injuries, provides data on over 700 cases, and offers a wealth of practical advice on the management of patients. Neuropsychologists, neurologists, brain surgeons, and all others concerned with injuries to the occipital lobe will benefit from this new translation.” Imatge sobreposades: Test de poppelreuter.
 2NA GUERRA MUNDIAL: Alexander Romanovich Luria. Luria va fer una teoria del funcionament cerebral. Idea del cervell posterior, anterior..
Algunes de les seves idees encara es mantenen. Va fer probes neuropsicologies, bateries  GUERRA DE VIETNAM: Fer avaluació neuropsicologica prèvia- abans d’anar a la guerra per saber on enviar-los. Impotència, avaluació prèvia i avaluació posterior- per saber que havien perdut.
Es va veure que quan tenies una lesió cerebral, envellies abans. Va permetre fer un seguiment a llarg termini.
TCE: ACCIDENTS DE TRANSIT Nodreix els estudis neuropsicologics.
NEUROIMATGE: Anys 70: TC; ANYS 80:RM Lesió cerebral, exploracio... havies d’esperar a que es morís una persona per veure com estava al cervell. Fins al 1970. Era poc precís.
Quan apareix la neuroimatge i pots veure en viu com evoluciona el cervell, es fa un gran pas. (1970) Avui en dia es una de les eines mes rellevants.
NEUROPSICOLOGIA TÈCNIQUES DE NEUROIMATGE ESTRUCTURAL  TC (TAC): tomografia (axial) computada, “escàners”  RM: Neuroimatge estructural +utilitzades TÈCNIQUES DE NEUROIMATGE FUNCIONAL  PET: Tomografia per emissió de positrons  SPECT: Tomografia computada per emissió de protons simples.
Son tècniques invasives. T’injecten un contrast i miren com es capta.
 RMf: ressonància magnètica funcional. Capta el metabolisme de la glucosa. Capta si esta molt activada aquella zona. Es pot fer sense contrast.
Sobretot s’utilitza TC i RM.
TOMOGRAFIA COMPUTADA (TC) : Tècnica molt rapida, econòmica. Característiques:     Nomes la trobem en el TALL HORITZONTAL/AXIAL.
Et passen rajos X. La imatge que tens es en funció de la densitat dels teixits. Si son menys densos ofereixen menys resistència al pas dels raigs X, es mes negre. Mes dens mes blanc. Sang hiperdensa Imatges hiperdenses i hipotenses o Hiperdensos: blanc (teixits + desnsos) o Hipodensos: negre (imatges o intensitats menys denses - LCR) Te poca resolució. Poca diferència substància blanca/gris.
NEUROPSICOLOGIA RM: RESSONÀNCIA MAGNÈTICA (estructural): Tecnica amb mes resolució espacial que la TC (es pot marcar el límit entre substancia gris i substancia blanca).
- Visualització en els tres plans de l’espai. (sagital, coronal, horitzontal.) Hi ha diferents tipus. Les mes típiques:  Potenciades en T1 intensitats semblants a la TC (ús més anatòmic).
El líquid cefaloraquidi es veu negre.
› Hipointensitat: negre - LCR › Hiperintensitat: blanc  Potenciades en T2  Te les senyals invertides. invertides (capta més la patologia de líquid, és més sensible) › Hipointensitat: negre › Hiperintensitat: blanc - LCR Us de la T1: Mes anatòmic NEUROPSICOLOGIA Caràcteristiques RM:       Talls 3 ORIENTACIONS Més resolució i diferenciació blanca/gris T1 semblant a TC T2: LCR i LESIONS hiperintenses Hipo/hiperintensitats *no sempre la dreta es hemisferi dret. S’ha d buscar L i R.
*en la rm al voltant es veu el líquid en la TC no.
IMATGES: QUINA TÈCNICA? plecs escoroideos: es van calcificant amb els anys.
Rm t1. Ventricles: hidrocefàlia NEUROPSICOLOGIA horitzontal, rm potenciada en T1 TC : senyals hipertenses.
Coronal posterior- es veu el cerebel. RM en T1.
NOVES MODALITATS RM:  ESPECTROSCOPIA PER RM (MRS): sobretot tumors.
És una tècnica en que s’analitza una area concreta del cervell i s’analitza la quantitat de metabòlits, que poden marcar si a aquella part del cervell li falta oxigen...
Mires determinades substancies, cadascuna te el seu significat.
 RM DE DIFUSIÓ (DWI) I DE PERFUSIÓ (PWI): *perfusió la verda. L’altre difusió.
S’apliquen a la vegada i s’obtenen dos imatges de la mateixa part del cervell util pel tema vascular. Ens donen: - Difusió → ZONA ASFIXIADA: marca la part del cervell necrosada (morta- no recuperable), és la part realment lesionada/afectada. Es fa als pocs minuts de que la persona hagi patit un infart.
NEUROPSICOLOGIA Perfusió → HIPÒXIA: tota la part en que en realitat no està funcionant bé (actuacions perquè recuperin l’activitat - O2 / reg sanguini). Mira si hi ha suficient aport sanguini La combinació de les tècniques: es el contrari entre el que esta lesionat i el que no esta funcionant. Es detecta la zona de perfusió i s’ataca al que no esta funcionant. 48 hores despres: zona lesionada igual. Per perfusió estava recuperant.
-  TENSOR DE DIFUSIÓ (DTI) De la RM estructural.
- Mesures de difusió, o moviment, de les molècules d’aigua DTI tractografia, mètode d’anàlisi per reconstruir tractes Es basa en el moviment de les molècules d’aigua. Va molt be per l’estudi de la substancia blancafibres que creuen duna banda a l’altre. Es mira si les molècules d’aigua en la zona on hi ha substancia blanca, es mouen lliurament, o estan restringides. Es poden deduir les fibres per les molècules daigua.
Es poden veure els tractes de substancia blanca d’un subjecte.
Conectomes estructurals: parts del cervell connectades. Es poden fer mapes de connexió dels cervells NEUROPSICOLOGIA Estan apareixent tècniques nomes de ressonància magnètica funcional: - Ressonància magnètica funcional en repòs. Quan no fem activitats concretes, el nostre cervell igualment té una activitat base. S’estudien patologies mirant si el que els hi falla es que s’activi malament en una circumstancia o esta ja malament.
- Definir patró d’activitat base de la població s’estan estudiant patologies ...

Comprar Previsualizar