Tema 16. Equinodermos (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2014
Páginas 10
Fecha de subida 20/12/2014
Descargas 23
Subido por

Descripción

Apuntes realizados con las anotaciones de los docentes.

Vista previa del texto

ZOOLOGIA Tania Mesa González 1º CURS BIOLOGIA UAB TEMA 16. FILUM EQUINODERMS.
- Equino  pell punxeguda - Deixem els protostums i ens endinsem en els proteosterostums.
- Estrelles de mar, eriçons, etc.  animals exclusivament marins viuen associats als fons marins  animals Bentònics.
- Animals triblàstics, que en principi haurien de tenir simetria bilateral, tot i que a vegades tenen simetria radial secundària perquè han perdut la simetria bilateral.
- Boca de nova formació.
- Segmentació radial, indeterminada.
- Celomats  es forma per enterocèlia, evaginació de les parets de l’enquenteron.
- Tenen un digestiu complet, tot i que en alguns casos l’anus desapareix.
- Aparell excretor simple.
- Sistema nerviós descentralitzat.
- Principalment dioics.
 Endoesquelet calcari: - Tenen un endoesquelet calcari format per una gran quantitat de plaques ósses o espícules calcàries d’origen mesodèrmic.
- A la practica l’esquelet funciona com un exoderm, tot i ser endoderm.
- Embegudes de la dermis - Recobertes per l’epidermis.
 Simetria radial secundaria  amb cinc plans de simetria. Simetria pentàmera. Es secundaria perquè deriven d’animals amb simetria bilateral, com una adaptació al tipus de vida que porten.
- La simetria radial es veu en adults. Les larves tenen un únic pla de simetria.
- Tenen un eix de polaritat que s’anomena eix oral aboral (eix de simetria).
- Característica d’animals sèssils o poc mòbils.
 Simetria radial pentàmer: - Regió o disc central - Cinc radis corporals a partir de la boca  ambulacres - Solcs ambulacrals  Canals curts a partir de la boca.
- Cara ambulacral  cara on hi ha la boca.
- Intermulacres  zones entre radis.
 Aparell aqüífer  un conjunt de Canals, en forma d’anells, plens d’aigua, i amb funció diversa.
 Filogènia: - Els equinoderms és un grup monofilètic ben definit i altament derivat. (7000spp) amb categoria de classes.
-  Els Crinoïdeus són el grup germà de la resta dels equinoderms  boca cap amunt.
 Els Eleuterozous  l’anus i madrepolita en la cara abolar i la boca cap al substrat.
 Els Equinoderms i els Holoturioïdeus estan emparentats.
 La relació entre els Asteroïdeus i Oifiuroïdeus no es coneguda.
Hi ha diferents hipòtesis: Teoria més acceptada és la dels criptosiringuis (1).
PARET CORPORAL 1. Epidermis 2. Dermis 3. Musculatura corporal 4. Perotoneu  EPIDERMIS: - Monoestratificada, pot estar ciliada o no.
- Té cels glandulars  secreten mucoses.
 DERMIS: - Orígen mesodèrmic.
- Plaques calcàries.
- Teixit conjuntiu  format per col·lagen variable.
- Cels ameboides.
- Tenen un endoesquelet calcari format endodermis  Dermis  ossicles = peces calcaries poroses.
CaCO3 (calcita). Hi penetren les cels.
 Estereoma  espais que queden entre mig dels ossicles, que no està vuit si no que en ells es forma l’estroma.
 Ossicles es poden unir o no i estar més o menys desenvolupats. Si estan molt desenvolupats i junts es forma la closca.
 Formen estructures: a) Espines mòbils amb musculatura intrínseca.
b) Tubercles c) Altres elements amb peces calcarees  pedicel·laris. Expansions pedinculades o no formats per dos o tres valves que porten osscicles en forma de mandíbula i una musculatura associada, que mitjançant la musculatura obren i tanquen les valves.
 Són animals que es mouen poc i amb els penicil·laris es defensen d’invasors o per agafar petits elements del medi per utilizar-los com a camuflatge. Es pensava que eren altres ser amb simbiosi, però desprès es va veure que eren estructures.
 PERITONEU: - Apareix el peritoneu  amb cèl·lules ciliades, però a vegades han desaparegut els cilis. S’encarreguen del moviment del líquid celomàtic ja que envolta la cavitat celomàtica.
 Aparell aqüífer: - Està format per una sèrie de canals d’origen mesodèrmic plens de líquids amb parets ciliades que faciliten el moviment d’aquests líquids. Els líquids tenen una composició semblant al del’aigua de mar amb algunes cels, ions o molècules dissoltes.
- Desemboca en unes estructures que reben el nom de peu ambulacral. Que són uns peus carnosos que acaben en ventoses. La seva funció principal és la locomoció, però també de captures, fan intercanvi de gasos, etc.
- Està en contacte amb el medi extern per una capa foradada anomenada madre porica que connecta amb un canal (canal petri, amb disposin de carbonat calci) el petri connecta amb el canal anular que connecta amb l’esòfag i comunica amb cinc Canals radials, que cadascun dels costats porten una gran quantitat de Canals laterals que desenvoquen a l’exterior.
 Només hi ha una madre porita i en alguns potser no hi ha o pot ser intern.
 Les vesícules de pori, serveixen per controlar la pressió dels líquids en els Canals.
 Es creu que formulen un tipus de cèl·lules que es troben dins del líquid.
 Els peus ambulacrals: - Tenen una porció interna i una externa. La interna es l’ampolla i la externa es el peu que sol acabar en ventosa.
 La funció principal és la locomoció.
Suport i locomoció: - Elements esquelètics  per mantenir la forma del cos.
- Múscul (holotúries) qual l’esquelet es molt feble.
- Pressió hidrostàtica  esquelet hidrostàtic  peus ambulacrals. Mantenen la forma per la pressió dels líquid.
- Són formes sèssils que viuen enganxats als substrats que pràcticament no es desplacen o ho fan molt curtament.
- En alguns ho fan per peus i les espines mòbils.
 - Ofiuroïdes  tenen els braços articulars, permet als peus ambulacrals formin el moviment.
Moviment pels peus:  Dintre dels peus hi ha líquids i un seguit de feixos de musculatura. Quan es contrau la musculatura de l’ampolla hi ha una vàlvula que evita que el líquid passi al canal i passa al pau. Quan es realitza el líquid passa a l’ampolla.
 A part hi ha uns feixos de musculatura de fre que fan que el peu vagi amb un cantó o un altre. Si només es doblega un dels feixos el peu es doblega.
  Si el peu s’allarga la ventosa s’enganxa en els suport i amb la contracció del cos l’animal es mou.
Alimentació: - No hi ha especies parásites.
- Hi ha molts tipus: a) Carronyeres b) Depredadores c) Herbívores d) Detrívores  ingereixen terra i agafen el que necessiten.
e) Filtradors.
- La boca sempre en la cara oral, mirant en el substrat normalment i l’anus en la cara aboral.
En algunes especies l’anus desapareix o en alguns (arquenoideus) es disposa conjunt amb la boca en la - cara aboral.
Per augmentar l’absorció el digestiu va donant volta o presenta un seguit de secs (expansions en forma - de tub, que només estan oberts per una part).
 Circulació: - Animal amb celoma perivisceral.
- Circulació es dona principalment pel celoma, però també per l’aparell aqüífer i per sistema hemal amb tres anells amb tres braços.
 El sistema hemal es creu que la seva funcionalitat principal es aportar substrats al sistema digestiu.
- El moviment del fluids el fan els cilis i la musculatura.
- Amb aquest sistema també es distribueixen els nutrients.
 Intercanvi de gasos  es dona per simple difusió a través de la paret del cos que no està envoltada per un esquelet. Els peus ambulacrals es on es dona, perquè no hi ha esquelet.
També hi ha altres estructures per que ajuden al procés:  Petits orificis on el teixit del cos sobresurt (epidermis i peritoneu) no recoberts per esquelet  pàpules (estrelles) - Petits sortints corporals  branquies  eriçons - Arbres respiratoris  deixen entrar aigua i es dona l’intercanvi.
 Excreció: - Difusió perls peus.
- Acumulació en celomòcits i més tard fora.
- Per tant per simpre difusió o per celomòcits  Sistema nerviós - Sistema nerviós difús - Sense cervell - Tres xarxes neuronals interconectades -  Sistema oral (anell i nervis radials)  Controla els peus ambulacrals  Sistema hiponeural  Sistema endoneural No hi ha cap  sistema nerviós per tres xarxes neuronals organitzada per un anell nerviós i una sèrie de braços. Oral, aboral profund i aboral, però els dos últims s’ha reduït i per tant el principal es l’oral que conté nervis radials que van a parar als peus.
 Els peus també són força sensorials.
Reproducció i desenvolupament - La majoria són dioics (alguns hermafrodites) - Gònades grans disposades radialment - Gonòpors interambulacrals (plaques genitals) - Gonades es disposen radialment a través d’una orificis entremig dels radis. Les gònades es troben en inter ambulacre ( no sempre). Si les gonades son molts grans es penetren en els radis.
- Produeixen ovuls i espermatozoides. Que són tirats al medi extern, amb fecundació externa.
- Desenvolupament indirecte - Larves bilaterals (varien segons els grups) - Bipinnaria (b) planctònica - Brachiolaria (c) es fixa al substrat - Metamorfosi (es deixa anar del substrat) - Estrella jove - Gran poder d’autotomia i regeneració - Reproducció asexual per fragmentació en alguns casos  Estrelles de mar   Regeneració de braços Holotúries  Regeneració del digestiu - Autotonia  capacitat de desprendre porció del cos voluntàriament.
- Holotúries  poden despendre’s del digestiu per despistar el depredador, - Tubuls de covier  son enganxoses. Les alliberen per a aturar els depredadors.
CRINOÏDEUS: - Lliris de mar - 700 sp’s actuals - Disc central (calze) amb plaques fusionades - Nombre variable de braços articulats (5- més de 200) - Ramificats (pínnules) - A vegades peduncle aboral - Amb cirrus (sèssils) - No tenen madreporita - Boca i anus a la cara oral - Anus sobre el con anal - Cara oral “mirant cap amunt” - Solcs ambulacrals oberts i ciliats (suspensívors) ASTEROÏDEUS: - Estrelles de mar - 1500-2000 sp’s actuals - Disc central - Cinc (o més) braços no articulats - Àmpliament connectats al disc - Cara oral “mirant al substrat” - Anus - Madreporita - Boca - Solcs ambulacrals oberts - De la boca fins a l’extrem distal dels braços - Ossicles ambulacrals - Peus ambulacrals - Amb ampolles - Amb ventoses (amb excepcions) OFLUROÏDEUS: - Ofiures o falses estrelles - 2000 sp’s actuals - Disc central - Cinc braços articulats amb plaques vertebrals - Ramificats o no - Cara oral “mirant al substrat - Tub digestiu incomplet - Sense anus - Boca - Solcs ambulacrals tancats - Peus ambulacrals amb ampolles i sense ventoses (fons tous) - Madreporita migra cap a la cara oral EQUINOÏDEUS: - Garotes, garoines o eriçons de mar - 950 sp’s actuals - Cos globós, sense disc ni braços - Ossicles units formant una closca - Moltes espines (mòbils) - Músculs corporals poc desenvolupats - Cara oral “mirant al substrat” - Tendència a la bilateralitat - Reducció de la cara aboral - Complex apical  Envolta l’anus - 5 plaques radial (porus terminal) - 5 interradial (gonòpors)  1 porta la Madreporita - Solcs ambulacrals tancats - Expansió dels solcs ambulacrals de la superfície oral cap a la aboral - Aparell mastegador intern: llanterna d' Aristòtil HOLOTURLOOÏDEUS: - Cogombres de mar, holotúries - 1150 sp’s actuals - Cos cilíndric, sense disc ni braços - Allargat segons l’eix oral-aboral - Boca anterior - Anus posterior - Ossicles dispersos a la dermis (carnosa) - Músculs corporals desenvolupats (capes definides) - Madreporita interna - Solcs ambulacrals tancats - Reducció dels peus ambulacrals ...