Tema 2. Teixit epitelial (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Biomédicas - 1º curso
Asignatura Histologia
Año del apunte 2016
Páginas 11
Fecha de subida 25/04/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

Histologia | Tema 2 Milena Abreu TEMA 2. TEIXIT EPITELIAL Funcions dels teixits epitelials: - Protecció o barrera Recepció sensorial Absorció de substàncies Transport de líquids Secreció de productes Classificació: - Epitelis de revestiment Epitelis glandulars (secreció de productes) Polaritat de les cèl·lules dels epitelis  les cèl·lules tenen una orientació determinada perquè cada part de la cèl·lula fa funcions determinades. S’anomenen zones o dominis.
Regió apical: part de la cèl·lula que dona a la llum Regió lateral Regió basal EPITELIS DE REVESTIMENT Classificació revestiment dels epitelis de Tots els epitelis reposen sobre una membrana basal. S’uneixen amb ella i és la forma en que no estan solts. Tots els epitelis tenen una alta capacitat de regeneració.
- Simple escamós o pla: cèl·lules molt planes, només una capa de cèl·lules.
Forma hexagonal per organitzar-se de la millor manera. Entre cèl·lula i cèl·lula, la membrana plasmàtica no és una línia: fan interdigitacions (sistema de subjecció). El nucli fa relleu, perquè és més voluminós que la resta de la cèl·lula. Localització: paret del laberint membranós (oïda interna), ronyó (capa parietal de la càpsula de Bowman, segment prim de l’assa d’Henle), conductes excretors petits de moltes glàndules, epiteli 1 Histologia | Tema 2 Milena Abreu posterior de la còrnea, paret dels alvèols pulmonars, sistema cardiovascular (endoteli), cavitats seroses (mesoteli): pleura, pericardi, peritoneu.
Simple cúbic: cúbiques, només una capa de cèl·lules. És més o menys un cub. La unió entre una cèl·lula i l’altra manté l’estructura hexagonal  no queden espais. Si fem un tall longitudinal d’aquests tubs  imatge (membrana basal de color blau, nuclis de vermell). Localització: tubs contornats i col·lectors renals, plexes coroides, conductes excretors de moltes glàndules, capa pigmentària retiniana.
- Simple columnar, prismàtic o cilíndric: cèl·lules cilíndriques (molt altes en relació a la seva alçada). Els nuclis no són rodons, són més allargats. Localització: tub digestiu (des de l’estómac fins al recte), vesícula biliar, trompa uterina i úter, bronquis pulmonars, conductes excretors glandulars, epèndim, tubs col·lectors renals.
- Estratificat escamós o pla: diverses capes de cèl·lules, la última és molt plana. 2 tipus: no queratinitzats i queratinitzats. Hi ha unes cèl·lules a la base d’aquest epiteli. Les cèl·lules basals contínuament s’estan dividint (divisió asimètrica  una es queda tal com estava i l’altra migra a l’extracte superior, es diferencia en una altra cèl·lula. Quan arriben a les capes superficials, es trenquen i surt la queratina i altres líquids que creen una capa que serveix per a protegit agents externs) Tenen un turn over bastant elevat. No queratinitzat les cèl·lules també produeixen una certa quantitat de queratina, però no es trenquen a la part superficial (trobem cèl·lules senceres a la part superficial). Trobem cèl·lules no queratinizades a la vagina o a l’esòfag  la lesió no serà seria si no afecta la capa basal. Els no queratinitats es poden queratinitzar després d’una lesió (ho poden fer però no ho fan perquè estan en medis humits). Les mucoses internes mai estan queratinitzades. Localització no queratinizat: boca, esòfag, epiglotis, conjuntiva de l’ull i còrnia, vagina, part de la uretra femenina. Localització queratinitzat: epidermis de la pell, algunes zones de l’esòfag i algunes de la vagina.
- Estratificat cúbit: cèl·lules cúbiques en diferents capes - Seudoestratificat columnar: dóna la sensació que està estratificat, però totes les cèl·lules estan contactant a nivell basal. Format per una capa de cèl·lules prismàtiques. No totes arriben a la superfície de l’epiteli. Els nuclis de les cèl·lules estan a diversos nivells. Característic de tot el sistema circulatori. El podem trobar de diverses maneres: amb cilis (es mouen  si dintre les cèl·lules hi ha un líquid, el mouen. Ex: tràquea) o amb estereocilis (no es mouen, no tenen cap estructura de mobilitat es mouen perquè l’element que hi ha dintre s’està movent. Ex: epidídim). Localització: tràquea i bronquis, trompa d’Eustaqui, en alguna zona de la urea masculina, vies excretores de l’aparell genital masculí, porció respiratòria de les foses nasals.
2 Histologia | Tema 2 Milena Abreu Transicional, de transició o uroteli: semblant al seudoestratificat (quan miren es veuen vàries capes).
Pràcticament totes els cèl·lules estan tocant a la part basal, però no totes.
Epiteli molt particular, que només es troba al sistema urinari. Es distén molt. Quan la bufeta acumula orina, s’expandeix (gran capacitat d’expansió). Aquesta expansió implica que l’epiteli també hagi de tenir aquesta capacitat. El s Té unes plaques que quan la cèl·lula esta en repòs, poden fer de reserva d’epiteli. Quan la bufeta es va omplint, les plaques van tirant, l’epiteli va sortint i va formant part de la bufeta. Quan la bufeta està plena, només veiem dues capes, quan semblava que n’hi havia moltes.
ESPECIALITZACIONS APICALS (no de tots els epitelis) - Cilis. Moviment propi: baixada i pujada. Estructura típica (9+2). Mida petita comparada amb les microvellositats (5-10 micres).
- Microvellositats. No es mouen per si mateixes. Moltes longituds (1-3 micres), en funció de la seva localització. Es troben en els epitelis que la seva funció es l’absorció, per augmentar la superfície. Es mouen gràcies al moviment del líquid que les envolten. Elements centrals: filaments d’actina, amb una sèrie de proteïnes associades que fan que tots els filaments d’actina funcionin alhora. Els filaments d’actina estan agafats al vel terminal, i aquest als filaments intermedis.
- Estereocilis (120 mires). La diferència amb les microvellositats és la longitud. Molt més llargs 3 Histologia | Tema 2 Milena Abreu El citoplasma apical pot contenir grànuls de secreció. Si la regió apical està plena de grànuls, tots els elements citoplasmàtics que han sintetitzat els grànuls hauran d’estar a la zona basal (inclòs el nucli).
Adherides a la microvellositats podem trobar enzims (a nivell de l’intestí: la part de la digestió que te lloc a l’intestí prèvia a la absorció), glicocàlix (elements que participen al metabolisme de les cèl·lules i de protecció). La zona lateral conté complexos d’unió, perquè entre una cèl·lula i la següent no hi pot haver una circulació lliure de molècules. Per sellar les unions, es formen complexes d’unió, que també serveixen de comunicació entre una cèl·lula i l’altra.
El basolateral conté una gran quantitat de canals iònics  hi ha un cert trànsit de molècules cap a dintre de la cèl·lula La zona basal és una zona d’adherència de l’epiteli al teixit connectiu que té a sota.
Trobem integrines que serveixen per adherirse a aquesta membrana o làmina basal, que es troba just per sota de les cèl·lules epitelials.
ESPECIALITZACIONS DE MEMBRANA: CONTACTES CELULARS I AMB LA ME - Unions oclusives, ocludents, estretes, hermètiques, tight junctions - Unions d’ancoratge, ancorants  Unions adherents, zònula adherent, cinturons d’adhesió  Desmosomes, màcula adherent  unit a filaments intracel·lulars  Contactes focals 4 Histologia | Tema 2  - Milena Abreu Hemidesmosomes  queratina: proteïna citoplasmàtica unida als hemidesmosomes Unions comunicants, Gap junctions, unió en fenedura, nexe  ions i molècules petites Hi ha una cèl·lula d’adherències laterals entre una cèl·lula i la seva veïna. Els sistemes de sellat de l’espai intercel·lular es diuen formulars ocluders (unions oclusives). No qualsevol cosa pot travessar la membrana.
Tenim una sèrie de comunicacions que formen canals entre una cèl·lula i l’altra  serveix de comunicació intracel·lular  GAP junctions.
Especialitzacions basals Contactes focals i hemidesmosomes  elements que enganxen les cèl·lules amb el teixit connectiu de sota. S’uneix a estructures que es troben a la membrana basal laminina, que s’adhereix a integrines.
Normalment es troba més d’un tipus de contacte cel·lular entre els epitelis  complexes d’unió.
A la regió basal hi ha contactes focals i hemidesmosomes.
5 Histologia | Tema 2 Milena Abreu EPITELIS GLANDULARS CLASSIFICACIÓ DE LES GLÀNDULES - Segons el lloc de secreció (els epitelis glandulars tenen la funció de secreció) o EXOCRINES Alliberen el contingut a l’exterior de l’epiteli directament o a través de conductes excretors (ex: pàncrees). Les cèl·lules alliberen el producte de secreció pel domini apical.
o ENDOCRINES Alliberen el seu producte als capil·lars sanguinis que hi ha al teixit connectiu subjacent a la membrana basal.
Les cèl·lules secreten hormones pel domini basal. Tipus: trabeculats i foluculats o MIXTES Tenen una porció exocrina i una altra endocrina. Ex: pàncrees.
Classificació cèl·lules/glàndules endocrines (les més simples). 2 tipus: - Trabeculars (les més normals). A l’entrar els vasos sanguinis formen com trabècules. Molts tipus. Ex: illots de Langerhans pancreàtics (on es forma la insulina). És un paquet compacte (bola de cèl·lules). Al mig s’han introduït capil·lars sanguinis (cada cèl·lula ha de tenir capil·lars sanguinis  on alliberarà el seu producte). Imatge  color blanc: teixit connectiu. Al mig, parènquima del pàncrees. Rodones més clares corresponen als illots de Langerhans. La resta, cèl·lules exocrines. Dreta: cèl·lules A (fosques).
6 Histologia | Tema 2 - Milena Abreu Fol·liculars. Glàndula tiroidea: moltes cèl·lules epitelials i al mig una zona homogènia. Cada rodona és un fol·licle  la glàndula esta composada de molts fol·licles. A l’interior aparentment no hi ha res. Per fora hi ha els vasos sanguinis (les cèl·lules secreten cap a l’exterior, no estan els vasos sanguinis). De color verd, hi ha la membrana basal (sempre sota l’epiteli). El que hi ha dintre s’anomena col·loide. Els precursors de les hormones s’agafen de la sang, però en el cas de les fol·liculars és diferent. La cèl·lula captarà els precursors, elabora un precursor una mica més elaborat i l’allibera al col·loide.
- FORMACIÓ DE LES GLÀNDULES Les cèl·lules es poden diferenciar i podem tenir cèl·lules secretores en un epiteli de revestiment.
Exocrines  secreten productes cap a una superfície directament o a través de conductes Endocrines  secreten els productes (hormones) cap al teixit connectiu conjuntiu i d’allà passen als vasos sanguinis.
- Segons el número de cèl·lules UNICEL·LULARS: les trobem a les cèl·lules calciformes (tub digestiu o respiratori). Hi ha de revestiment i entre mig alguna exocrina Intraepitelials: un grup de cèl·lules que es troben entre cèl·lules epitelials de revestiment. No necessiten conducte perquè estan alliberant cap a la llum Epitelis glandulars: totes les cèl·lules són secretores (exocrina o endocrina). Excepte les cèl·lules mare, que no secreten res, només renoven. Ex: superfície del colon (85%) i estómac (100%).
7 Histologia | Tema 2 - Milena Abreu Segons el producte de secreció o SEROSES (proteïnes). Els seus productes de secreció són proteïnes, concretament, enzims. S’identifiquen molt bé (al TEM) i a l’òptic  coloracions molt fortes.
o MUCOSES (polisacàrids). Agrupació de grànuls de secreció molt poc electrodensos. Es veuen molt clars en tots dos microscopis (òptic i TEM). Les secrecions mucoses es col·loquen a sobre per protegir els epitelis.
100% mucoses  glàndules salivals o SEBÀCIES (lípids). Al TEM es veu blanc pel tractament  deshidratació (ens hem emportat els lípids) Podem tenir glàndules mixtes (mucoses i seroses).
Per exemple el pàncreas, en el qual tenim cèl·lules epitelials endocrines i exocrines.
8 Histologia | Tema 2 - Milena Abreu Segons el procés de secreció (en glàndules exocrines) o HOLOCRINA. Si una cèl·lula secreta d’una forma holocrina, només ho farà d’aquesta manera. La cèl·lula es carrega del seu producte de secreció (l’acumula mentre madura). La forma de secretar-lo es trencar la cèl·lula  mor (pèrdua sencera de tota la cèl·lula). Ex: gandules cebàcies de la pell.
o APOCRINA. Hi ha la formació dels grànuls de secreció però a l’hora de produir la secreció, part dels orgànuls envolta el producte de secreció i s’extrau per la part del citoplasma.
o MEROCRINA. Produeix el seu producte de secreció dins d’una vesícula que es dirigeix cap a la membrana citoplasmàtica del pol apical i és alliberada per un procés d’exocitosi. No hi ha pèrdua cel·lular, el que surt és el producte de secreció.
Apocrina i merocrina es poden produir en la mateixa cèl·lula.
- Segons el sistema de conductes o GLÀNDULA EXOCRINA SIMPLE conducte excretor simple (únic) 9 Histologia | Tema 2 o Milena Abreu GLÀNDULA EXOCRINA COMPOSTA  el conducte excretor (vermell) és complex: es ramifica diverses vegades.
Les glàndules estan conformades per lòbuls i cadascun d’aquests, formats per lobulets. Dons d’un lobulet, les boletes són l’adenòmer.
Conjunt de cèl·lules epitelials glandulars, conjunt de cèl·lules secretores  adenòmer (color negre). En un adenòmer sempre s’ha de veure el producte de secreció. 3 tipus d’adenòmer (si fem un tall transversal): - Tubular  llum relativament petita comparada amb la paret. Les glàndules tenen secreció mucosa Acinosa llum extremadament petita. Secreció serosa (alliberen proteïnes) Alveolar  llum relativament gran i paret petita Part vermella  porció conductora. Pot ser més llarga o més curta, depèn de la glàndula.
Conducte excretor paret de cèl·lules epitelials que no produeixen cap producte de secreció Conductes intercalats  primers conductes que surten de les boletes, formats per cèl·lules que ja no secreten res.
Conductes estriats  següent nivell.
Cèl·lules relativament cúbiques. Es van fusionant uns amb els altres i formen conductes més grans dins dels lobulets  conductes intralobulars, que s’ajunten amb altres per formar els conductes interlobulars. Conducte major  conducte únic que sortirà de la glàndula. Pot tenir 2 o 3 capes (estratificat).
10 Histologia | Tema 2 Milena Abreu 11 ...