4. Composició corporal d'un individu (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Nutrición Humana y Dietética - 2º curso
Asignatura Nutrició
Año del apunte 2017
Páginas 9
Fecha de subida 20/09/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Raquel París. 2n NHD 4. Composició corporal d’un individu L’avaluació de l’estat nutricional ha d’incloure les següents determinacions: ♦ Una valoració global: Història clínica; exploració física; avaluació mental o cognitiva (majoritàriament en gent gran); hàbits dietètics. ♦ Una valoració dels paràmetres antropomètrics i composició corporal: pes i alçada; Índex de massa corporal; plecs subcutanis; perímetres. ♦ Una valoració de paràmetres bioquímics i immunològics. Organisme humà L’ésser humà: - és d’estructura complexa - té composició química determinada - té capacitat específica d’adaptació a les més diverses situacions Els nutrients són el substrat de diversos processos metabòlics cel·lulars que permeten el bon funcionament de l’organisme. El cos humà s’organitza en diferents sistemes relacionats amb aspectes nutricionals Sistemes del cos humà Sistema digestiu (tub digestiu i glàndules annexes: salivals, fetge i pàncrees) à preparació dels nutrients per la seva absorció. - Sistema circulatorià distribució dels nutrients. - Sistema limfàticà transport del greix absorbit cap a la circulació. - Sistema respiratorià captació d’O2, pel procés d’oxidació (obtenció d’E) i eliminació substàncies del catabolisme: CO2 - Sistema renal à excreció de compostos hidrosolubles. - Sistema endocrí (hipotàlem, hipòfisis, pàncrees endocrí, càpsules suprarenals, tiroides, etc.) à regulació processos metabòlics - Sistema immunitarià defensa de l’organisme contra agents estranys - Sistema nerviósà regulador de tots els sistemes Raquel París. 2n NHD Coneixement del cos humà La fase de creixement corporal més ràpid té lloc durant els dos primers anys de vida. - La segona fase de creixement ràpid és durant la pubertat (10-12 anys en noies i 12-16 anys en nois). - Les diferències de talla i pes, entre noi i noia, són insignificants fins la pubertat. à Les diferencies entre sexe apareixen en la pubertat, però abans no esta justificat fisiològicament que la composició corporal sigui diferent entre nens i nenes. - A partir dels 17 anys (aproximadament) no s’observen variacions significatives, quant a talla, en cap dels 2 sexes. à el creixement no es tan progressiu. La densitat òssia vau augmentant fins als 25-30. - El pes continua augmentant lleugerament durant uns anys més. - El pes del òrgans també varia. La nostra composició corporal te molt a veure amb l’edat, el sexe i l’estat fisiològic amb el que ens torbem (lactància, embaràs...) El calci recomanat a edats adultes es per compensar la pèrdua de calci, no per augmentar la densitat ja que ja no es possible a aquesta edat. El primer any de vida el creixement es molt ràpid però a mesura que avancem en el temps es va desaccelerant. Als dos anys ja s’estabilitza el creixement, ja no es tant ràpid com en els dos primers anys. Als 11-12 anys hi ha un altre pic de creixement à pubertat . Creixement del cos humà El creixement de l’organisme té lloc a través de dos processos ben diferenciats: - creixement per proliferació cel·lular (hiperplàsia) à creixement individus - creixement per expansió de la cèl·lula (hipertrofia) En general, la proliferació cel·lular finalitza (o disminueix molt) aproximadament cap a la meitat de la infantesa (abans de la pubertat). La proliferació cel·lular només és intensa, fins i tot en adults en cèl·lules epitelials, glandulars, i sanguínies, (per recanvi intens; ex.: cèl·lules de l’epiteli intestinal). Raquel París. 2n NHD Composició corporal d’un adult Els percentatges de greix entre homes i dones son diferents. Les noies fisiològicament tenen mes % de greix que un home. A mesura que ens fem grans disminueix el % d’aigua. El contingut de greix corporal augmenta amb l’edat. Composició molecular d’un home de 70 Kg: Aigua Representa el component majoritari de l’organisme humà Es troba a la sang, les cèl·lules i en tot l’espai intersticial, es a dir, el que existeix fora de les cèl·lules i del sistema circulatori (sang). L’organisme necessita aigua per totes les seves funcions: - EDEMES à Excés d’aigua extracel·lular.
- DESHIDRATACIÓ à Dèficit d’aigua extracel·lular. Cal tenir molt present la hidratació, ja que es necessària perquè tot funcioni adequadament. El cos te mecanismes per regular el balanç hídric. Espais de líquid corporal El 60% esta en les nostres cèl·lules i si hi ha desequilibri es veu reflectit en el mal funcionament cel·lular. Raquel París. 2n NHD Control homeostàtic HOMEÒSTASIS. Existeixen mecanismes hormonals i no hormonals que asseguren un subministrament adequat de nutrients als teixits que ho necessiten amb més urgència en un moment determinat. - Sovint l’organisme utilitza el contingut plasmàtic de nutrients com valor intern de referència, regulant així la absorció o la excreció de nutrients. - Aquest valor de referència dins d’un interval normal no es pot utilitzar per calcular la concentració de nutrient en tot l’organisme. El cos fa servir els valors de referència plasmàtics per regular l’absorció, el metabolisme, l’excreció de nutrients però les concentracions plasmàtiques no tenen perquè reflectir el contingut total d’un nutrient en l’organisme, sinó que es un valor de referencia però no ens podem fiar del contingut. Proteïnes Son el segon gran compartiment de l’organisme. Estan presents en totes les cèl·lules i a tots es compartiments, així com en tots els líquids extracel·lulars. Destaquen les proteïnes estructurals: - Col·lagen à És la més abundant. Es troba principalment als ossos, dents, tendons, cartílags i vasos sanguinis. - Queratina à És troba a la pell, cabell i ungles. - Elastinaà Forma part dels lligaments i de la paret dels vasos sanguinis - Actina i miosinaà A les fibres musculars NECESSITATS DE PROTEÏNES segons les situacions fisiològiques són: - Manteniment. Un adult requereix un subministrament diari de proteïnes per a mantenir les estructures, ja que contínuament existeixen pèrdues cel·lulars (pell, tub digestiu, etc.) - Creixement. Les necessitats de proteïnes són majors en les situacions fisiològiques que impliquen creixement i desenvolupament à Gestació, lactància (mare), infantesa, adolescència Raquel París. 2n NHD La ingesta recomanada de proteïna en fase de creixement i en fase de manteniment NO es la mateixa. Un adult necessita proteïna cada dia però no les quantitats que s’estan menjant actualment. Les ingestes recomanades de proteïna es fan en base als Kg corporals. Amb un adult sa son uns 0,8g de proteïna per Kg corporal però un infant o un nado necessita molta mes proteïna però ajustat al seu pes. Lípids TRIGLICÈRIDS à Es troben formant part del teixit adipós, el qual es localitza sota la pell (teixit adipós subcutani) i al voltant de les vísceres. El teixit adipós té les funcions: - Reserva energètica - Protecció dels òrgans interns (greix pericàrdic-cor- i greix perirrenal-ronyons-) - Reserva de vitamines liposolubles i minerals + compostos bioactius (compost a nutritiu liposoluble que te un impacte beneficiós per la salut) com els compostos fenòlics (el conté el cacau) - Reserva d’àcids grassos essencials *Aliment funcionalà aliment modificat d’alguna manera que el fa saludable i pot tenir un impacte beneficiós sobre la salut. FOSFOLÍPIDS I COLESTEROL à Es troben formant part de les membranes cel·lulars. Els greixos de la dieta poden modificar l’estructura de la membrana cel·lular (pas de nutrients, reaccions enzimàtiques, reconeixement de nutrients) à modificació de les funcions de membrana El contingut de colesterol poden modificar la permeabilitat de les membranes. El contingut i el tipus de greix de la nostra alimentació pot tenir a veure amb el funcionament de les nostres cèl·lules, ja que té un impacte en la seva membrana. Raquel París. 2n NHD Minerals Representen un 5-6% del pes corporal. Es troben en tots els compartiments cel·lulars Els més importants quantitativament i estructuralment són: - CALCI I FÒSFOR à Són la base de l’estructura òssia. Les necessitats de calci són elevades. Augmenten durant el creixement, als 25 anys s’estabilitza i en la menopausa i envelliment disminueixen. - FLUOR à Té funció estructural però es troba en molt petita proporció. Forma part de les dents, a més dels ossos. • En situacions de CREIXEMENT CORPORAL à gestació, lactància (mare), infantesa, adolescència à Durant el creixement acumulem calci i fòsfor als ossos i als 25-30 anys hi ha un pic de massa òssia i els ossos estan plens. El perill esta en que no incorporem suficients minerals perquè els ossos siguin prou forts, ja que als 20-30 anys ja no se’n pot incorporar mes, nomes es poden compensar les pèrdues. • En la dona POSTMENOPÀUSICA à pèrdua important de massa òssia. Recomanació de calci per compensar aquestes pèrdues perquè no s’hagi de treure calci de reserva dels ossos i empitjorar la situació. End disminuir els estrògens disminueix la funció hormonal i es perd ràpidament molta massa òssia. La dona que tingui uns nivells de partida de calci mes baixos a les reserves tindrà mes problemes de densitat òssia. En aquests casos augmenta la demanda de minerals i cal assegurar la ingesta d’aquests minerals, sobretot de calci i fòsfor. La incorporació de calci es molt importat i cal buscar maneres eficients d’incorporar-lo i de moment la més eficient es a partir dels productes làctics. Hidrats de carboni L’organisme humà conté hidrats de carboni però la seva quant es molt petita (al voltant d’un 1%) i no es consideren formadors d’estructures, ja que son substrats energètics. Raquel París. 2n NHD Canvis de la composició corporal en funció de l’edat La disminució d’aigua i l’augment de greix es el canvi mes considerable al llarg del temps. En el transcurs dels anys: - El contingut d’aigua disminueix amb rapidesa - El contingut de lípids augmenta à els lípids varien molt segons la persona. - La concentració de proteïnes en la massa muscular augmenta à depèn de la massa muscular de cada persona. - Els minerals, en la seva major part ubicats a l’ós, augmenten la seva concentració. Canvis de la composició corporal en funció del sexe L’aigua es el compartiment majoritari i es bastant igual entre sexes. Però la resta varien bastant. Els lípids poden varia molt, ja que no sempre una dona ha de tenir mes greix que un home. Son percentatges orientatius. El greix es diferent segons la localització ja que les dones el tenen al maluc i cames i els home a la part abdominal que està relacionat amb malalties cardiovasculars. Si es localitza un % mes alt del normal cal observar on esta acumulat, tant en homes com en dones. Les dones també acumulen greix a la part abdominal i també tenen risc cardiovascular. Els homes tenen mes % de proteïnes, ja que els dones sempre tenen menys massa magra que els homes si es torben en les mateixes condicions. Raquel París. 2n NHD Mesura de la composició corporal. Antropometria L’antropometria utilitza les mesures corporals per determinar la composició de l’organisme humà. - Altura i pes à S’ha observat l’existència de correlació lineal entre massa magra i alçada - IMCà Es calcula mitjançant la divisió del pes corporal (kg) pel quadrat de l’altura (m2) El IMC desitjable depèn de l’edat Es correlaciona bé amb la massa grassa No obstant, la massa magra, l’aigua extracel·lular, la massa òssia poden contribuir a l’augment del pes corporal i, per tant, del IMC - Plecs cutanis i perímetres à Localització de dipòsits grassos (50-60% de la grassa corporal es concentra en els plecs subcutanis). Una persona amb IMC mes elevat del normal no implica que sigui pel greix, sinó que pot ser per la massa muscular. L’IMC serveix per valorar el sobrepès però no sempre, cal tenir en compte la persona en concret. Els plecs cutanis i perímetres son importants per localitzar el greix i relacionar-ho amb el risc de malalties o no. Mesura de la composició corporal. Altres mesures. - Impedància bioelèctricaà La composició corporal es pot determinar mitjançant mètodes elèctrics (impedància bioelèctrica), ressonància magnètica, densitometries, etc. Es basa en diferencies de conductivitat entre els diferents teixits corporals. La massa magra te un impedància baixa associada a la seva elevada conductivitat degut a la presència d’aigua i electròlits. La massa grassa es caracteritza per una major resistència al pas de la corrent i una elevada impedància - Ressonància magnèticaà Es poden aïllar i estimar les àrees dels diferents teixits en cada tall axial. Les àrees calculades poden servir per estimar la grandària dels diferents teixits i òrgans. - Densitometriaà Es calcula la massa corporal magra, grassa i d’aigua d’un individu en funció del volum d’aigua desplaçada quan un individu es submergeix dins de l’aigua. Raquel París. 2n NHD Necessitats nutritives NECESSITAT O REQUERIMENT à Quantitat de nutrient que precisa un determinat individu per al manteniment i correcte funcionament del seu organisme. RECOMANACIÓ à Quantitat aconsellada de nutrient per al conjunt de la població tenint en compte la variabilitat entre individus i les diferències en funció de l’edat, el sexe, l’estat de salut, l’activitat de l’individu, etc. Sempre mes elevat que una necessitat. Les recomanacions de nutrients són valors majors que les necessitats ja que tenen caràcter global i no individual Classificació - NECESSITATS ENERGÈTIQUES à Per obtenir energia a partir dels nutrients. No formen part de l’estructura. - NECESSITATS ESTRUCTURALS O PLÀSTIQUES à Per al manteniment de l’esquelet ossi, massa muscular i estructura cel·lular - NECESSITATS REGULADORES à Per al correcte funcionament de les cèl·lules i processos biològics. - NECESSITATS HÍDRIQUES El subministrament de nutrients s’ha de realitzar en unes quantitats en què s’aconsegueixen les següents finalitats: - Evitar la deficiència de nutrients - Evitar excessos de nutrients - Mantenir el pes adequat - Impedir l’aparició de malalties relacionades amb la nutrició. ...

Comprar Previsualizar