06_Egipte (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Rovira y Virgili (URV)
Grado Arquitectura - 2º curso
Asignatura Història de l'arquitectura I
Año del apunte 2017
Páginas 13
Fecha de subida 06/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

EGIPTE 22/03/17 EGIPTE I. EL PAÍS DEL NIL Ens trobem en el punt geogràfic conegut com proper orient.
Egipte es conegut per el país del riu Nil, la seva font de vida i de proveïment en mig del desert. Delimitava amb el Mar Mediterrani, el Mar Roig i dos deserts.
Un fet característic d’aquesta zona es que quan el riu creixia s’inundava tot allò dels seu voltant, com els camps, això vol dir que quan el riu tornava a baixar, tota la zona que va quedar inundada quedava coberta per sals minerals, fet que feia que les terres siguinben fèrtils.
Divisió geogràfica: - Baix Egipte: la zona del delta Mig Egipte: la regió central Alt Egipte: zona compresa entre les ciutats de Luxor i Aswan Entre el IV i III Mil·lenni s’unifica l’Estat Egipci.
Fases històriques: - L’època pre-dinàstica: dinasties de formació (primera part del III Mil·lenni) El període antic: moment on sorgeixen les piràmides (segona part del III Mil·lenni) El període mig (primera part del II Mil·lenni) El període nou (segona part del II Mil·lenni) Durant l’imperi egipci hi han fins a tres períodes entremitjos, que es caracteritzen perquè el poble d’Egipte era governat per pobles aliens.
Elements de l’arquitectura egípcia: En gran part es basa en la monumentalitat, transcendint la mesura humana per apropar-se a lo diví.
Pràcticament tota l’arquitectura es adintellada, no hi ha voltes, tots son línies rectes, encara que ho coneixen no ho fan. Únicament utilitzen la falsa volta per fer passadissos interiors.
S’usa la pedra massivament de canteres i no els importa transportar-la, s’usa per fer arquitectura pública i per algunes cases domèstiques. No s’utilitzen els morters.
S’utilitzen murs gruixuts i sovint atalussats, que serveixen per augmentar l’estabilitat de l’edifici, això es fa perquè es un terreny molt inestable que no permet fonamentació rígides, amb aquest murs evitem enfonsaments laterals.
© JUANJO PÉREZ LÓPEZ 1 S’usen nou suports, bàsicament pilars i columnes, convertint-se en el element mes característic: - - Els pilars estan decorats, o escrits en jeroglífics, el mes utilitzat es el de planta rectangular. Altre tipus de pilar es l’osiriac, també es quadrat però a una cara hi ha un estàtua d’Osiris.
Les columnes es l’element mes característic, son molt massisses i hi ha varis tipussegons la decoració: o Cilíndriques o Acanalada o Lotiformes o Papiriforme o Campariforme o Palmiforme o Hathorica, la deessa Hathor por ser representada per dona o per vaca, va orientada a la musica, moltes vegades Hathor apareix tocant un instrument.
o Composta la forma de les columnes i la seva decoració son característiques per l’observació de l’entorn, del Nil i els arquitectes ho reprodueixen. Naturalisme aplicat a l’arquitecturai l’art.
L’extracció de la pedra: Treball tradicional. Utilitzaven eines de bronze (martell, escarpes...) i buscaven la veta de la pedra, picaven, l’humitejaven i la pedra queia i així feien els carreus.
El transport de la pedra era, bàsicament, Nil avall i al lloc de l’obra s’acabava de treballar. No podien utilitzar la roda perquè al desert s’enfonsa i s’inventen un mètode amb biguesdentades.
Per bellugar aquests elements tan pesats s’utilitzava la força d’estirament, però el mite d’utilitzar esclaus per estirar les carregues es fals, s’utilitzava la força animal.
Hi havia professionals, per exemple els militars que no estaven treballant en aquest momentes dedicaven a la construcció.
Els obrers estaven qualificats per fer la seva feina. Eren gent lliure i l’estat els alimentava i els donava un lloc per viure. La part mes dura de la construcció la feia gent no qualificada.
© JUANJO PÉREZ LÓPEZ 2 El debast i l’acabat de la pedra: Es la fase de treball dels artesans, on s’acabava de definir la forma de la pedra.
Sistemes d’elevació de les pedres: Una teoria es el sistema de la rampa, que es feia amb runa i s’anava pujant, o ve en línia recta, encara que aquest mètode no es molt eficient, ja que per pujar grans alçades la rampa ha de començar molt lluny de la construcció; o ve de manera circular voltejant la piràmide. Altres mètodes son la utilització de cordes i rodets.
Tipus de construcció: - Estructures excavades (hipogeus): son bàsicament tombes de l’Imperi Nou.
Monticles sòlids (piràmides): estructures totalment sòlides.
Edificis exempts: edificacions aïllades de la resta.
Tipus d’arquitectura: - Religiosa: composta entre temples i tombes.
Civil: composta per ciutats i palaus.
EL TEMPLE: Son pràcticament quasi tota l’arquitectura que es conserva de l’època egípcia.
Es una representació de l’agraïment del faraó als déus per la força que l’hi ha aportat en el seu govern, el faraó era un déu en la terra.
Reproducció per part del faraó de manera simbòlica de la seva participació en la creació del mon dins de la terra. El simbolisme es representa a la planta.
Esta separada del mon, aïllat de les ciutats i de la gent, bàsicament les piràmides es situen a la Vall dels Déus.
Te una planta tripartida: accés amb pilons d’entrada, una sala hipòstila (sala plena de columnes) i el santuari (el sancta sanctorium): - - - L’accés: els murs atalussats van decorats i mostren al faraó conquerint i matant al rival, quasi sempre amb una maça matxacant els cranis dels rivals. Es una representaciódivina però de caràcter polític. Els temples estan orientats segons el sol, quasi sempre a la direcció on surt el sol, a orient, es a dir col·locat perpendicularment al riu Nil.Elstemples seran construïts a la part oriental del Nil, apartada de la zona comú on s’enterraven els morts, a la part occidental. Aquest fet es així perquè per occident era per on es ponia el sol i era la part fosca.
Sala hipòstila: les columnes representen el pantà de la creació. Els murs representen l’activitat del món amb escenes naturalistes o amb escenes de la vida quotidiana,també escenes de la vida del faraó.
El santuari: topogràficament te un sostre mes baix que la sala hipòstila, es on hi hauran les representacions de les divinitats. Al voltant hi hauran com petites sales que es ones deixaven les ofrenes.
El temple representa el turó on es produeix la creació, envoltat pel pantà on sorgeix la vida i pel mur themenós que serveix de límit.
© JUANJO PÉREZ LÓPEZ 3 Temple de Karnak (Luxor) Va ser construït al segle XVI aC i una trentena de faraons van contribuir en la seva edificació.
Està dedicat al Déu solar Amon.
El temple de Karnak es converteix durant l’Imperi Nou en un lloc diví (com el Vaticà pels catòlics en l’actualitat) i serà el lloc on habiten els sacerdots d’Amon.
Es tot un complex on està el temple principal i d’altres mes petits, però també dintre de tot el conjunt.
A la planta del temple es pot veure una gran sala d’accés que dona a una altra gran sala hipòstila amb un munt de columnes, que dona accés al santuari.
En l’accés es característic el passadís monumental d’esfinxs.
A la sala hipòstila trobem com a característic l’escala humana, podem veure com les columnes son enormes i pesants i així entendre el perquè tenen solament una planta.
Temple de Medinet Habu (Luxor) Es troba molt a prop del temple de Karnak, ens trobem a l’antiga Tjamet.
Conserven la llengua copte.
Construït per Hatshepsut i Tutmosis III, però Ramses III construeix el temple mortuori, que es un temple dedicat a la memòria del difunt, no es una tomba.
Es un gran complex templari, de planta rectangular.
El temple de ramses III es troba al centre del complex.
Els pilons de la façana mostren a Ramses III matxacant l’enemic, trencant-li el crani, davant del déu Amon. Es veu com Amon i Ramses III tenen la mateixa mida i que els enemics son de mida mes petita. Les inscripcions parlen de les batalles de Ramses III, concretament de la batalla de Per-yer, una batalla al delta del Nil on es parla dels pobles del mar, aquests pobles mercenaris contractats pels egipcis. El faraó porta una corona, la característica de l’alt Egipte.
Es clarament una representació política on Ramses III, a través de la representació gràfica del temple dins de la divinitat, vol impressionar a la resta de la població i fer por als seus enemics.
© JUANJO PÉREZ LÓPEZ 4 Temple d’Abu Simbel Va ser un temple de caràcter rupestre, situat a la frontera entre Egipte i Sudan.
Construït per Ramses II, el faraó mes gran a l’historia d’Egipte, que va viure entre el 1290 i el 1224 aC.
El primer que informa del temple fou J. L.
Burckhard, quan el va descobrir estava enterrat per terra i el primer en excavar-lo va ser G. B.
Belzoni, un personatge molt peculiar, un italià que es dedicava a aixecar peses.
Napoleó, quan conquereix Egipte, es porta un gran grup de científics que fan el primer gran estudi de l’antic Egipte.
Pels textos es sap que es deia el Temple de Riamsese-Meryamun.
Es un temple rupestre excavat a la roca, poc habitual a Egipte, el primer que es veu és un pòrtic que condueix a un atri i a una terrassa.
A la planta del temple, veiem la gran façana amb les 4 grans figures, que porta a una sala hipòstila amb 8 pilars osiríacs i al fons el santuari on hi ha les diferents capelles dels déus i el retrat de Ramses II.
Els tres deus representats son el mentifà Ptah, el tebà Amon-Re, l’heliopolità Re-Harakhty i la cuarta estàtua es de Ramses II.
Al santuari, als períodes de solstici, el sol il·luminava el retrat dels deus.
Es el primer gran temple que es traslladà pedra a pedra, entre el 1964 al 1968, per la construcció d’un pantà, la pressa d’Assuan. Es traslladà 210 metres mes amunt del riu, a una cota superior de 65 metres.
Tempe de Dendera Arquitectònicament es un temple estrany, situat a l’antiga Tantere, que fou capital del nomo (província) VI de l’alt Egipte.
Es un temple tardà, al segle II aC. El rei mes antic esmentat es Ptolomeu XII Auletes.
Es un temple dedicat a Hathor i la planta del temple es clàssica.
El mes interesant de Dendera es la distribució espacial, concretament la seva secció, que esbasa en les denominades ‘criptes decorades’.
Al terrat hi ha un quiosc que es representava la unió entre Hathor i el disc solar, també hi ha un parell de capelles funeràries, en una s’hi localitzava el zodíac de Dendera.
A les decoracions podem veure la processió dels déus, on s’observa la clara tradició de l’art egipci, això vol dir que l’art evoluciona molt poc. Es veu la lateralitat, el pietisme i jeroglífics.
© JUANJO PÉREZ LÓPEZ 5 EGIPTE II. L’ARQUITECTURA DE LA MORT Si hi ha una cosa conservada i coneguda de Egipte son les tombes, de fet, el símbol de l’antic Egipte es la piràmide Estaven fora de l’abast de les crescudes del Nil, ubicades a la zona occidental del riu, això es perquè a occident es on es va el sol, la zona fosca.
L’arquitectura de la mort va evolucionant amb el temps i de mica a mica la resta de la població accedeixen a aquestes construccions, estan a l’abast dels que tenen poder civil i poder econòmic, es a dir, al principi de tot solament el faraó disposava d’una i com a molt el seu cercle mes proper, amb el temps això canvia.
La momificació es necessària per a tenir vida en el mes enllà.
Les tombes estan plenes de unes estatuetes anomenades Ushebti que son les encarregadesde despertar el cos quan hi ha el judici final. Aquestes estatuetes tenien la cara del faraó.
La momificació es un ritual molt característic, es treuen les vísceres del cos, menys el cor,i també el cervell pel nas i es deixa solament la ‘carcassa’, a partir d’aquí es comença a embolicar.
Existeixen tres tipus de tombes monumentals: - Les mastabes (imperi antic però es conserven a l’imperi nou) Les piràmides (imperi antic) Els hipogeus (imperi nou) La Mastaba: Es tracta d’una construcció amb murs atalussats de pedra amb una sèrie d’habitacions interiors i com a mínim un pou funerari, perquè a la cambra on hi ha el sarcòfag esta sota terra.
A les cambres el que es vol representar es una casa, on hi ha sales que es depositen tot allò que els morts necessiten en el seu viatge.
Les mastabes es podien obrir i s’hi podia accedir, encara que estaven sempre tancades, el fet de que es pugui obrir es perquè també s’enterraven a familiars, i si algú moria abans que l’altre es pugui seguir accedint.
© JUANJO PÉREZ LÓPEZ 6 Mastaba de Mereruka Es descobreix a Saqqara al 1893, al nord de la piràmide de Teti I, rei de l VI dinastia.
Mereruka fou possiblement visir (governador) de Teti I.
La mastaba era molt gran, uns 1000 metres quadrats, subdividida en 32 cambres, dedicades 17 a Mereruka i les altres a la seva esposa Sesseset.
La decoració es molt característica de l’art del imperi antic.
Hi trobem serdabs. Dins de les serdabs ens trobem vasos canopis que tenen la funcióde contenir les vísceres extretes dels cossos durant el ritual de la momificació.
La mastaba esta comunicada amb la piràmide, sobre la mastaba original es construiran altres mastabes esglaonades. Conserven els pous funeraris. Els esglaons es van reomplin amb pedres per fer piràmides llises, aquest procés fa que es creïn habitacles dintre de les piràmides, fent desaparèixer així els pous.
29/03/17 La piràmide esglaonada Daten de la III Dinastia i estan formades per esglaons que van pujant de nivell. Son totalment massisses amb una cambra funerària al sòl a la qual s’accedeix per un pou descendent orientat a nord.
La piràmide esglaonada de Saqqara Està situada a la antiga necròpolis de Memfis, on s’hi troben mastabes arcaiques de la I Dinastia i ja era un lloc d’enterrament a la II Dinastia.
Forma part d’un gran complex funerari, d’unes 15 hectàrees.
Era la mastaba de Sanajk-nebka i els arquitectes pensen que es pot construir una piràmide a traves d’aquesta mastaba.
La fa l’arquitecte Inhotep, el primer arquitecte que tenim datat, el mes antic que coneixem, es un personatge que els egipcis el divinitzen, se l’adora fins i tot a l’imperi nou.
Es una piràmide petita en comparació amb altres, uns 60 metres, mastaba amb 4 esglaons on el sostre es forada y s’accedeix al pou. A la cambra sepultada trobaren un peu humà. També troben el sarcòfag d’un nen de 8 anys.
Existeixen els lladres de tombes des de l’època egípcia, per aquest motiu moltes de les tombes descobertes estaven saquejades, encara que si els enganxaven el preu a pagar era molt cari dur.
Encara està vinculada amb l’idea de tomba col·lectiva. La cambra sepulcral està feta amb granit vermell, tancada amb per la part superior per un mig arc.
© JUANJO PÉREZ LÓPEZ 7 L’espai funerari es un projecte únic planejat per Inhotep, ell ho decideix tot, incloent la decoració. Això passa en tots els espais funeraris.
El faraó Unas, de la VI Dinastia, també està enterrat a aquest complex, se li coneix com el faraó caníbal, perquè a la seva tomba es troben uns jeroglífics amb un himne de caràcter caníbal, on s’explica que es menjava als deus perquè a la seva mort es converteixi en la estrella d’Orió.
El dromos es un camí protegit entre els diferents espais de la necròpolis.
Piràmide esglaonada de Meidum.
Representa el pas entre la piràmide esglaonada i la llisa, construïda a la III Dinastia, al regnat de Huni, encara que s’acaba sota el govern de Snofru, de la IV dinastia.
En principi es vol construir una piràmide de set nivells, encara que després es converteix en 8 nivells La piràmide s’acaba enfonsant, perquè els talussos eren massa inclinats i cedeix, això fa que acabi sent una piràmide de talussos rectes, amb una gran base de arena.
© JUANJO PÉREZ LÓPEZ 8 Les piràmides llises El sistema constructiu es basa en la construcció de tirants, primer es fa una gran base de pedra, el fet de que tinguin aquests tirants fa que les estructures siguin tan altes.
Per anivellar els tirants s’utilitza el nivell d’aigua, es a dir, es reomple la zona d’aigua i quanesta en calma vol dir que la zona esta a la mateixa cota, aleshores es procedeix a fer la base.
També tenen coneixement de la dimensió de les àrees i del numero pi.
El complex de Gizeh: Les piràmides de Kheops, Kefren i Mikerinos Es un complex que actualment està afectat per la contaminació de la macrociutat de El Caire, això fa que el revestiment sorrenc estigui afectat.
En la fotografia aèria es veu que les piràmides estan alineades astronòmicament.
El coneixement del temps ve relacionat amb el coneixement del firmament.
L’estudi del cel normalment estava reservat als sacerdots.
Piràmide de Kheops Base amb blocs de 1,5 metres d’alçada de granit d’Assuan, una pedra molt dura.
Desapareix el concepte de pou funerari, s’accedeix per un túnel diminut a les diferents cavitats. Les cambres han de tenir ventilació i aquesta ventilació te orientació còsmica, encara que es molt difícil veure l’estrella en qüestió des de la cambra, ja que el túnel es molt petit.
Sistema de construcció per rampes, que van pujant els diferents nivells.
© JUANJO PÉREZ LÓPEZ 9 La piràmide de Kefren Piràmide molt alta, a l’igual que Kheops, uns 143 metres, encara que Kheops era una mica mes alta, uns 146 metres.
Va ser construïda entre el 2.520 i el 2.494 aC.
Te una base de granit rematada amb una capa de pedra calcària.
Als peus trobem l’esfinx de Gizeh, l’efígie del faraó Kefren.
La piràmide de Mikerinos Es la mes petita, uns 65 metres Es veu molt be l’estructura de carreus y una part del recobriment de granit.
Els hipogeus funeraris Van ser característiques durant l’Imperi Nou.
Son tombes rupestres, excavades a la roca i durant l’imperi nou van ser els sepulcres de la reialesa, la noblesa i els alts funcionaris.
Els complexos funeraris mes coneguts son la Vall dels Reis i la Vall de les Reines.
La vall dels reis i l’hipogeu funerari de Tut’ankamon Fill hereu d’Amenofis IV de la XVIII dinastia.
Va morir molt jove i fou la darrera tomba inviolada de la Valls dels Reis.
La descobreix Howard Carter, després d’uns 10 anys de troballa, als anys 20.
El seu dipòsit funerari estava intacte, ple d’objectes sumptuaris d’or.
El mite de Tut’ankamon: desprès del seu descobriment, les primeres persones que entren a la tomba moren, infectades. Carter, encara fer un dels descobriments mes importants, a la seva tornada a Anglaterra acaba en absoluta misèria morint al principi de la Segona Guerra Mundial.
El mite diu que Tut’ankamon es va venjar per l’obertura de la seva tomba.
© JUANJO PÉREZ LÓPEZ 10 La vall de les reines i l’hipogeu funerari de Nefertari Esposa de Ramses II, es l’hipogeu funerari mes impressionant de la Vall de les Reines.
Amplia decoració, on es mostres escenes religioses i de la vida de la reina.
Es molt mes gran de dimensions que la d’abans, encara que aquesta la trobem saquejada.
EGIPTE III. L’ARQUITECTURA DOMÈSTICA Cases modestes Gran part de la documentació que tenim sobre l’arquitectura domèstica egípcia correspon a cases modestes.
Eren construïdes amb tovots i palla, de planta rectangular, pati central i dos pisos d’alçada.
Utilització de terrasses per fer vida, ja que el clima es molt calorós. Terrasses de coberta plana, perquè ni plou ni neva.
Les cases de l’Anima: A la tomba de Meketre, de l’Imperi mig, es troben maquetes de cases, on es veuen dones teixint o fent cervesa, també altres escenes de la vida quotidiana.
Cases nobles Son de distribució semblant a les cases modestes, encara que mes grans i amb mes estances.
La principal característica envers a les cases modestes son els grans jardins que incorporen, fins i tot, estanys artificials i capelles per al culte.
A la tomba de Nekabum es pot apreciar un fresc inspirat en una de les cases nobles.
Les ciutats antigues Hi ha un munt de ciutats, sobretot a la zona del delta on el Nil obre els seus braços i omple de vida tota la costa.
També podem veure com a banda i banda del riu, en la gran zona verda, es converteix en una trama urbana i poblada.
Coneixem molt poc de l’urbanisme egipci, el principal que coneixem d’Egipte es l’arquitectura de la mort i els temples.
© JUANJO PÉREZ LÓPEZ 11 Deir El-Medina (Luxor) Ciutat dels obrers que van construir a la Vall dels Reis, on vivien amb les seves famílies.
S’hi han trobat fonts de coneixement de vida dels obrers en ostrakes i papirs, aquí se sap que els obrers eren gent lliure, que cobraven i vivien en unes cases construïdes per l’estat. Aquí podem veure com cau el mite dels esclaus, els obrers eren gent lliure.
El poblat consistia en unes 70 cases construïdes amb tovots, molt modestes.
Es te consciencia de vida des de l’època de Tutmosis I (XVIII Dinastia) També hi ha construït un complex templari.
S’han localitzat una necròpolis amb tombes amb accessos piramidals, això denota que a la ciutat també vivien gent amb millor estatus social, com els mestres d’obra.
A la planta es pot veure un mur perimetral que la rodeja.
Es busca la isonomia, pràcticament tothom te el mateix estatus social i hi ha un ordre a partir de carrers.
El temple es diferent als que em vist abans, ja que es un estructura molt mes moderna, encara que te evidencies de l’art tradicional egipci.
Tell El-Amarna (Al Minya) Akhenator, espòs de Nefertiti i possible pare de Tut’ankamon, s’enfronta als sacerdotsd’Amon, la reforma completament i forma un religió monoteista que adora a un únic déu, Aton, un déu solar.
Escull un desert totalment erm i desèrtic i fa l’espai d’una ciutat nova. Aquesta eleccióesperquè vol un lloc no contaminat per dedicar-ho completament al déu.
Característica de la cultura amarniana i del art.
Carrer amb angles rectes. Poden experimentar amb aquest sistema perquè es un lloc nou,onno hi ha res i es totalment pla.
Les primeres excavacions de la ciutat la fa Flinders Petrie amb la col·laboració de HowardCarter.
Es busca també la isonomia i una de les bases de la cultura amarniana es la igualtat dels homes, encara que hi ha gent amb mes poder.
També hi ha un barri obrer, a les cases es veu que la previsió d’espai en una casa per una sola persona es de 15 metres quadrats, aquí podem veure la igualtat i el benestar que es vol per les persones.
© JUANJO PÉREZ LÓPEZ 12 El complex sud de la ciutat es el complex templari. El complex està format per temples, un llac artificial i el palau reial.
Altre característica de Amarna es l’adaptació de cases de camp dins de la trama urbana.
La planta d’aquestes cases era rectangular i estava dividida per dos parts ben diferenciades, una seria l’ala de caràcter públic, una amplia sala central amb columnata i l’altre seria l’ala de caràcter privat, que envoltava la sala central amb els dormitoris i les habitacions de bany i latrina. El terra d’aquestes cases generalment estava pintat.
A les cases es necessiten espai de menjar molt grans, per poder fer banquets, que es el lloc on tradicionalment es prenen decisions.
Es necessiten persones per realitzar el manteniment de les sales que hi ha menys us També es molt característic el us de jardins.
El palau de Amarna: complex grandiós i complicat que s’articulava sobre els dos costats del carrer, orientat de nord a sud. A la part oest del palau s’ubicava la part mes publica: els allotjaments dels servents, els jardins, els magatzems i el palau oficial el rei; a la part est la part mes privada, amb les cases i estances privades del rei. Estava construït generalment amb pedra.
El temple d’Aton: estava tot descobert, concepte de temple destapat, anomenat temple hípetre. Accés custodiat per pilons que porta a un gran espai central, la casa de l’alegria o perhai i d’aquí es comunica amb el gem-aten, un pati ple amb retaules d’ofrenes, 365 en total.
Al temple es troben frescos de com eren les cases nobles amarnianes.
Les grans cases amarnianes tenen 2 o 3 plantes.
S’aconseguia pedra del voltant i actualment s’està investigant la mitja lluna del voltant en recerca d’aquestes pedreres.
© JUANJO PÉREZ LÓPEZ 13 ...

Comprar Previsualizar