6.2 El bronze final i la primera edat del ferro a l'Europa continental [RESUM] (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Prehistoria
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 08/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

6.2 EL BRONZE FINAL I LA PRIMERA EDAT DEL FERRO A L’EUROPA CONTINENTAL 1. El bronze final Atlàntic 1.1 Definició Període cultural (que no transcendeix cultures) que es desenvolupa a Huelva, Portugal, Galícia, Cornisa Cantàbrica, façana occidental de França, Illes Britàniques, Països Baixos i Irlanda cap al 1.200 i dura fins al 700 aC.
1.2 Característiques - - Nous sistemes de fosa i aliatges: coure, estany i incorporació del plom. Aquesta incorporació millora les característiques del coure i hi ha una major qualitat i resistència de les armes.
Influència de la cultura dels camps d’urnes i dels pobles mediterranis.
Comerç  Exportació d’estany als fenicis (que en busquen)  Exportació produccions metal·lúrgiques cap a altres punts d’Europa: calders i trompetes d’Irlanda i Escòcia, destrals de Bretanya, espases de llengua de carpa del Loira. Si trobem aquests materials fora de la seva zona de producció ens indica que son de la cultura del bronze final de l’Atlàntic, ja que aquests materials s’estendran per Europa.
ORÍGEN CELTES  En un primer moment es pensava que formaven part de la regió del bronze final Atlàntic. Situen l’origen a França.
 2008 John T. Koch i Barry Cunliffe: celtes com a llengua franca de l’Atlàntic.
 2013 el propi autor va dir que era una gènesi i llengües celtes amb proto país d’origen cèltic a Europa centre – occidental.
 La proposta més acceptada en l’actualitat: els orígens dels cèltics es troben a la cultura de Hallstat C del centre d’Europa. Els orígens no es trobarien al bronze Atlàntic, sinó al centre d’Europa i amb la cultura de Hallstat.
1.3 Regions: França, Països Baixos, Illes britàniques.
A) FRANÇA 1. Rosnöen o Bronze Final I Francès (1250-1100 aC): el fòssil director d’aquest període són les espases tipus Rosnöen. Llengüeta trapezoïdal, full de tall rectilini i orificis de reblons (a la part de l’empunyadura).
2. Saint Brieuc des Iffs o Bronze Final II Francès (1100-900 aC): el fòssil director d’aquest període son les espases pistiliformes. Empunyadura tripartita i calats.
3. Hortizó de les espases de llengua de carpa o Bronze Final III Francès (900-750 aC).
L’empunyadura es semblant a les espases de Saint Brieuc però la diferencia es troba al final de l’espasa on s’estreny l’amplada.
B) PAÏSOS BAIXOS - Influència dels camps d’urnes provinents del sud d’Alemanya.
C) ILLES BRITÀNIQUES - Cabanes particulars petites i de caràcter defensiu (fortificades) Necròpolis d’incineracions en urnes: continuació de les tradicions del bronze antic Gran desenvolupament metal·lúrgic.
Cap a mitjans del s. VII aC arriben gents de la cultura de Hallstat que introduiran la industria del ferro i s’’acabarà l’època del bronze.
Embarcació de Lagdon Bay: 354 objectes (178 armes, 68 eines i 10 ornaments).
Discussió sobre el vaixell: va naufragar a les Illes Britàniques però les armes provenien de França. (Bretanya).
Casos que ens donen molta informació - - Derelicte de Ulu Burun: es un jaciment submarí de l’edat de bronze (aproximadament al 1.400 aC) descobert a la costa meridional de Turquia. Un pescador d’esponges turc el va descobrir al 1982. La nau transportava una càrrega prou rica per a fer pensar als especialistes que podia tractar-se d’un vaixell monarca. Transportava 354 lingots de coure (6 tones) i alguns lingots d’estany, de vidre i joies d’or i plata.
Dipòsit Ría de Huelva: troballa arqueològica de restes gregues i fenícies datades al 1.000 aC (bronze final atlàntic).
2. Europa nòrdica 2.1 Montelius III-V - Poques influències d’Europa central i Mediterrània Cronologia: 1.200-600 aC.
Oscar Montellius va ser l’arqueòleg que va definir la cultura.
Gran creixement demogràfic A final del bronze, l’economia és més sòlida.
Trobem assentaments fortificats. Període inestable on les societats tenen la necessitat de defensar-se d’atacs estrangers.
Tallers especialitzats i amb una gran qualificació que treballen l’orfebreria de l’or.
Enterraments en grans necròpolis i poc a poc ritual d’incineració (1000 aC generalitzat) 3. El fenomen dels “camps d’urnes” El bronze final i el fenomen dels “camps d’urnes”. Expansió guerrera o moda cultural? Hipòtesis: - No son un grup homogeni (com per exemple els del bronze final a França) Comunitats que van introduir l’ús de les llengües indoeuropees a l’occident europeu mitjançant actes bèl·lics, no eren pacífics.
Es desplaçaven mitjançant el cavall.
Tot i aquestes hipòtesis, no s’han trobat assentaments amb nivells de destrucció i per tant no es pot confirmar el bel·licisme. S’han basat amb poblacions com els bàrbars germànics.
Idea actual - El ritual funerari va ser una moda que es va generalitzar, no va ser una cultura, per fenòmens de préstecs culturals i per expansió de pobles.
4. El bronze final i l’era de l’edat del ferro 4.1 Cultura de Hallstatt - Cultura arqueològica de transició entre el bronze final i inicis del ferro.
Centre Europa, França i Balcans Cronologia:  Hallstat A i B: 1200-750 aC- BRONZE FINAL Es solapen amb els camps d’urnes  Hallstat C i D: 750-450 aC - FERRO I. El Hallstat D enllaça amb el període de La Tène (480-50 aC) o FERRO II.
Nom de Hallstat: necròpolis (Àustria, a prop de Salzburg): Més de 2.000 tombes i 6000 objectes.
Món funerari - Períodes inicials: incineració i dipòsits en urna per la moda que està vivint Europa.
A partir de Hallstat C: augment inhumacions Hallstat D: inhumacions predominants Informació sobre la societat a partir de l’aixovar funerari - Comunitat entre 200-400 persones La majoria treballaria en la mineria i també hi haurien guerrers i comerciants.
Sembla ser que seria una comunitat rica per les mines de sal.
Informació sobre relacions comercials a través dels aixovars - Ceràmica decorada Peces ornamentals: braçalets, agulles, etc, fetes la majoria en bronze Armes (amb poms incrustats amb ambre o marfil). L’ambre prové del bàltic i les peces de marfil provenen d’Àfrica i arriben a Europa per Sicília i posteriorment Itàlia.
Assentaments - Hallstatt A i B: poca informació Hallstatt C: assentaments fortificats als Alps del Nord.
Hallstatt D: tombes agrupades al voltant de promontoris fortificats al Sud Oest de la regió de Hallstatt Comerç Cap al 500 aC amb: - Colònies gregues: Massàlia (colònia grega a l’actual Marsella) Etruscos (Toscana) Heuneburg - Assentament Alemany situat al Danubi superior i fortificat en un terreny elevat que controla justament el gual del riu. Lloc molt estratègic. Hi ha dues terrasses: la part superior i posteriorment una extensió a la part inferior.
1820- el primer arqueòleg va fer una identificació errònia d’una fortificació medieval ja que els murs eren molt complexes i ben estructurats 1920: inici excavacions - 1950-1979: excavacions sistemàtiques 2003: focus d’un projecte multidisciplinari (tenint en compte moltes disciplines) Orígens: Bronze Final. Tot i que el període d’esplendor serà al 600 aC (s. VII aC): PRIMERA EDAT DEL FERRO.
Posició estratègica en rutes cap al sud i est a través del Danubi.
L’assentament era de 3 Hectàrees Les muralles trobades eren de 3m de gruix i 4 m d’altura. Però no es l’altura real sinó la base del mur ja que la resta era fet d’argila que no s’ha conservat Pla urbanístic d’origen mediterrani L’assentament es va destruir per un incendi al s. VI aC i la muralla la van intentar reconstruir un segle després però es va tornar a incendiar i ja va ser definitiu.
Tomba de Vix - Tomba principesca en la Necròpolis d’un oppidum (assentaments en llocs de defensa natural però que també estan reforçats per l’home) en la cultura de Hallstat.
Es creu que podia ser un enterrament celta Enterrament en túmuls Tomba principesca d’una dona: enterrada amb el major vas de bronze conegut del s. VI aC. 208 kg.
També es va trobar un carro desmuntat on els radis de les rodes eren de ferro.
Es creu que la dona va morir amb 40 anys.
Túmul d’Eberdingen – Hochdorf Hallstat D final. S. V aC - 60 m de diàmetre i 6m d’altura.
Calder grec de bronze 9 ornamentes d’or Carro Destral Plats de Bronze 5. Introducció a l’Edat del Ferro Cronologia Últim període principal de la tradicional divisió de les 3 edats. (coure, bronze, ferro).
Seguint aquesta divisió, només serviria per Europa ja que al Pròxim Orient el ferro comença al 1.100 aC i a Europa al 700 aC.
- Edat del Ferro I: Hallstatt C i D (s. VIII-V aC): 700-400 aC Edat del Ferro II: La Tène (s. V- I aC): 400- 18 aC.
Primers indicis: Pròxim Orient, Índia i Europa (Edat Fosca de Grècia): al s. XII ac (1.100 aC).
Europa: - Europa central: s. VIII aC (700 aC) Península Ibèrica: s. VIII aC (700 aC) Nord Europa: s. VI aC (500 aC) Característiques Edat del Ferro Generalització de la metal·lúrgia del ferro (a partir del bronze final no nomes trobem armes de ferro sinó que també comencen a aparèixer objectes d’us quotidià fets de ferro) - Democratització: revolució econòmica.
Complexitat tècnica: el punt de fusió és mes elevat: 1537 graus.
Forja: tècnica del ferro (escalfament i refredament amb martelleig). La fusió no s’implantarà a Europa fins al s. XVII amb els alts forns.
Avantatges: duresa i resistència. Abundància de matèria prima en superfície ja que trobem molts òxids.
El ferro a Europa - Tècnica de martelleig Dues grans vies de difusió del ferro a Europa des del Pròxim Orient que serà el centre neuràlgic  Continental: Balcans, Cauques i Danubi. Els rius son eixos vertebradors.
 Mediterrània: grecs i fenicis.
Teories introducció de la indústria del ferro - Difusionisme Autoctonisme ...

Comprar Previsualizar