Sociologia de l'educació. Punts forts i febles dels autors. (2015)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Sociología - 3º curso
Asignatura Sociologia de l'educació
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 26/01/2015
Descargas 33

Vista previa del texto

PUNTS FORTS I FEBLES.
PARSONS.
- - Punts forts: o Identificació de les funcions a l’escola (socialització i selecció).
o Relació família/grup d’iguals – escola.
o Distinció entre la part cognitiva i la moral.
o Importància de l’actitud en els estudis –(meritocràcia).
Punts febles: o La meritocràcia pretén reproduir l’ordre establert.
o No té en compte les condicions d’accés a l’escola. No tots parteixen del mateix punt.
o La meritocràcia amaga les desigualtats dels alumnes (segregació escolar – l’alumne es distribueix desigualment en els centres) o Relació mecànica entre educació i classes socials.
o Neutralització de l’educació (no dóna prou importància a factors com el gènere, ètnia, etc).
THUROW.
- - Punts forts.
o El model de competència per les vacants.
o La crítica a la teoria del capital humà.
o Permet explicar tant la sobrequalificació com l’atur.
o Els conceptes de la cua del treball i els costos d’ensinistrament.
o L’educació com estratègia defensiva.
Punts febles.
o Conclou que l’educació és pèrdua de temps. No dóna prou pes al nivell cultural a més de presentar contradiccions al llarg del temps.
o No dóna prou pes a factors discriminatoris només esmentant-los de passada.
BOWLES I GINTIS.
- Punts forts: - o Anàlisi de les relacions socials.
o La teoria de la reproducció.
o El problema de la retribució (el capitalista pagarà en funció de la força de treball, no de la productivitat).
Punts febles: o Necessitat de redefinir el concepte de classe perquè s’ajusti a la realitat actual.
o No entren en l’escola en sí, només en la seva funció pel capitalisme. No profunditzen tampoc en les relacions que es donen en el sí de l’escola.
o Impossibilitat de la mobilitat social.
BOURDIEU.
- - Punts forts.
o La Teoria de la Reproducció (les estratègies de les classes per reproduir les seves posicions, el paper de l’educació...) o Els tipus de capital (econòmic, social, simbòlic i cultural) i destacant el cultural, la concepció de l’habitus.
o Dóna cabuda, amb tot, a la possibilitat de mobilitat social.
Punts febles.
o Actualment, la prioritat de les classes ja no és tant reproduir la seva posició social, sinó no desclassar-se.
o El capital cultural ja no és un element tant diferenciador com era abans – devaluació de credencials.
BERSTEIN.
- - Punts forts: o La socialització en la família i els codis sociolingüístics.
o Precisió en el currículum escolar i tipus de codis educatius.
Punts febles.
o Gran contrast entre els codis sociolingüístics que fa que sembli que el codi restringit correspon a un dèficit.
o Excessivament determinista en funció del codi que es té.
o Reduccionisme en l’explicació de les classes.
ALTHUSSER.
- Punts forts: o - El concepte d’ideologia.
Punts febles: o Massa estructuralista. No presta atenció als actors individuals.
o Caixa negra en l’explicació dels canvis educatius. Com es produeixen? o Manca de precisió en parlar de dominació. Qui són els explotadors? APPLE.
- - Punts forts: o La concepció elaborada de llibre de text (ideologia implícita, importància de l’autoria, mercaderia, relació educació-poder, coneixement oficial, el marge de maniobra dels individus, discriminació).
o El concepte de poder i la seva doble vessant.
o La reproducció de la classe dominant a partir de l’oposició entre classe dominant i opositora i el paper de l’escola com institució basada en desigualtats.
Punts febles: o Crítica a la forma. Falta d’una estructura clara.
o Cal aprofundir més en la cultura opositora.
o Dóna per descomptat que la incorporació dels discursos que són discriminats en els llibres de text (classe obrera, les diferents ètnies...) serien totalment positives sense parlar en cap cas de contradiccions internes d’aitals discursos.
o No posa prou èmfasi en l’alumne.
o No ens mostra els canals pels quals els llibres són produïts. Haurien de tractar a més, la relació entre el camp polític i el pedagògic.
o Minusvaloració de la capacitat d’acció dels individus.
RIST.
- Punts forts: o La teoria de l’etiquetatge (dóna solució a la teoria de la profecia autocomplerta –l’alumne s’adequa a les expectatives del professor, la desviació, les expectatives) - o Obre la caixa negra de les escoles. Analitza què ocorre dins d’aquestes.
o Paper del professor com a jutge.
Punts febles: o No explica clarament el diàleg professor-alumne durant l’etiquetatge.
o Anàlisi superficial d’elements com ètnia/raça.
o No contempla desfer la desviació.
o No clarifica la vessant inconscient de l’etiquetatge.
o No té suficientment en compte la família a què pertany el nen.
o Mecanicisme de l’etiquetatge. No contempla la possibilitat de resistir-s’hi.
o Individualitza el problema del fracàs. Cal tenir en compte el marc estructural en el què treballa el professor.
o Cal estudiar l’etiquetatge a nivell col·lectiu. Si tots els professor van a una, per exemple, l’etiquetatge d’un professor particular no tindrà tant de pes.
WILLIS.
- - Punts forts: o La crítica a Bourdieu.
o Reflexivitat.
o Divisió entre treball manual/intel·lectual.
o Producció cultural (com es creen els rols) o Penetració cultural (efecte d’erosionar la cultura dominant que els resulta aliena).
Punts febles: o Dóna un paper passiu al professorat.
...