Tema 13 (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Derecho Civil de la persona - Civil 1
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 18/07/2014
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

Tema 13: El negoci jurídic: concepte i classificació Article 1261 CC ! 1. El concepte de negoci jurídic: del fet jurídicament rellevant al negoci jurídic Autorresponsabilitat i bona fé (bàsic per l'examen) ! 2. La classificació dels negocis jurídics 2.1. Per la seva relació amb l’ordenament jurídic: típics i atípics Típic: es aquell que te una guia preestablerta, on s'ha de seguir unes pautes.
Atípic: aquell negoci que es realitza sense estar recollit en ! 2.2. Pels requisits del seu valor negocial: inter vivos i mortis causa Mortis causa: aquells que regulen els interessos d’una persona per després de la seva mort. Per tant, la mort és un pressupòsit necessari per a que siguin eficaços. Tan sols es poden realitzar aquells negocis mortis causa que la llei prevegi. En altres paraules, la llei preveu una obligatorietat de títols. El CC és molt limitat perquè tan sols admet com a negoci mortis causa el testament, però no el contracte successori.
Negoci mortis causa / Negoci d’última voluntat: no podem dir que siguin sinònims.
Un testament és un negoci d’últimes voluntats, ja que aquesta voluntat és revocable amb el dia a dia. Per altra banda, un heretamen és un negoci mortis causa, ja que està subjecte a la mort, però no és revocable per voluntarietat.
! Inter vivos: tot aquell negoci que l’efectivitat del qual no es deriva de la mort d’una persona. Podem establir un subgrup dins d’aquesta categoria, anomenant-lo negocis post mortem (estant recollits en el llibre de successions tot i ser inter vivos). La mort serveix per a paralitzar l’eficàcia del títol. Té un valor negocial inter vivos però al mateix temps desplega la seva eficàcia després de la mort: • Donacions per causa de mort (432-1 CCCat i 620 CC): ! 2.3. Per l’àmbit objectiu de la seva eficàcia: personals i patrimonials Personals: aquells que afecten a l’esfera personal del subjecte (adopció). Són solemnes i no es poden subjectar a condició ni terme. Abracen condicions del subjecte que són ! indisponibles.
Patrimonials: aquells que afecten l’esfera patrimonial, és a dir, béns coses i conductes en el sentit de fonts d’utilitat de la persona. A través d’aquests negocis es creen, modifiquen i extingeixen relacions de tipus patrimonial. Són el paradigma de la ! ! ! regulació de la voluntat.
2.3.1. Els negocis patrimonials inter vivos ! • Negocis jurídics onerosos: aquells en que existeix una disminució patrimonial en les dues parts i existeix un intercanvi entres elles. Hi distingim també una subclassificació entre negocis commutatius [1445 definició de compraventa] (aquell que en el moment de la perfecció del negoci existeix la certesa de la producció del sacrifici econòmic de cadascun dels contractants) i negocis aleatoris (aquells caracteritzats per la idea de d’incertesa i risc, com una assegurança, i que per tant l’eficàcia del contracte és potencial). No són onerosos aquells caracteritzats pel deure de restituir, ja que la devolució no se suposa que és una contraprestació per haver utilitzat la cosa. Amb llibertat de forma. (en les donacions, com els immobles, es necessita escriptura pública) • Negocis jurídics gratuïts: es tracta d’una liberalitat sense contraprestació, i per tant, una de les parts no obté res a canvi de la seva activitat.
El criteri de distinció és la forma en que es realitza l’intercanvi patrimonial i el seu resultat. També podem realitzar una subdivisió en negocis remuneratoris en els quals algú dóna alguna cosa en agraïment per alguna cosa que ha fet, tenint en compte que no existeix cap dret de qui ha rebut la donació per a reclamar.
! 2.3.2. Els negocis patrimonials mortis causa: l’efecte de destinació D’obligació: negoci que consisteix en una obligació d’un subjecte respecte un altre, l’ incompliment de la qual comportaria un rescabalament. Tota obligació ! consisteix en donar, fer o no fer alguna cosa (1088 CC) De disposició: aquells que provoquen immediatament la pèrdua o gravamen d’un dret existent en el moment en que es realitza un negoci. Sempre comporten la modificació d’una situació preexistent que fa empitjorar-la, com ! la venda d’un De partició: negoci que comporta l’extinció de la situació de co-titularitat respecte ! una cosa, i per tant, la delimitació d’un nou objecte jurídic.
De destinació: el testament és un negoci jurídic de destinació, ja que suposa un acte de destinació dels béns, sent una voluntat condicionada per la pressuposició de la mort del subjecte. Per tant, és un mitjà tècnic pera regular voluntariament el destí del patrimoni del subjecte. Allò que crea el testament són títol d’atribució universals(hereu) i particulars (legatari).
! ! ! 3. Pel nombre de posicions jurídiques subjectives en el negoci: unilaterals, bilaterals i plurilaterals.
! ! Aquesta classificació es veu subjecta a la part negocial, lligad a més amb l’interès del negoci Unilaterlas: existeix una sola part negocial(testament).
Bilaterals: existeixen 2 parts negocials, tot i que pot haver diferents interessos dins dins de cada part (compravenda).
Plurilaterals: existeixen més de 2 parts amb diferents interessos negocials (associació) ...