Berini i Borromini (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 3º curso
Asignatura Barroc en els segles XVII-XVIII
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 08/04/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

BERNINI: Arquitectura civil Palaus Tancat les finestres no son gaire grans i totes les estances estan al voltant d'un pati interior. Però el palau francès, té un pati de rebuda que s'atravessa i dona al gran jardí de la part del darrere.
Aquest té un gran paral·lelisme amb les viles romanes.
Palazzo Barberini Era una edificació ja existent i el va remodelar. Té les finestres molt més grans al ser de clima mediterrani, fet que es veurà en l'arquitectura francesa. Aquestes finestres són un clar exemple de Borromini que donen perspectiva. Una altre cosa que es farà com en el Colisseu serà la superposició d'ordres dòric, jònic i corinti. També miren als contemporanis com el Palazzo Rucellai d'Alberti. És mira molt a l'Antiguitat i se l'agafa com a model. El projecte era de Carlo Maderno i la realització per Borromini, també intervé Bernini. És la última vegada que els trobem als dos treballant junts. Dintre hi ha un sostre pintat per Cortona que es la gloria dels Barberini. En lla seva façana veiem el seu emblema dels Barberini que és característic per la representació d'abelles.
Destaquen la presència de dues escales una a la banda esquerre feta per Bernini i una altre helicoïdal a la dreta de Borromini.
L'escala que se li atribueix a Bernini, té clares influencies de Borromini i es pensa que probablement sigui seva també. Es una escala a cel obert i hi han unes columnes rodones, si aquestes reben la llum i projecten l'ombra a la paret es dona una forma quadrada de pilastra. Això es el mateix que passa en el claustre de San Carlino. No és arquitectura obliqua sinó que són txapines.
L'altre escala que és helicoïdal, trobem les abelles Barberini en lloc de la decoració del capitell.
El sostre on es representa el triomf de la divina providència de Cortona hi ha una quadratura imitat les grans pilastres que sustenten els entaulaments, simula que és un espai a cel obert. En el centre veiem les 3 virtuts teologals, les 3 abelles, i altres emblemes dels Barberini. De la mateixa manera que es va fer en la Capella Sixtina també veiem la utilització de medallons de bronze.
Va estar 7 anys per realitzar això.
Francesco Borromini Era considerat un gran geni, de caràcter peculiar i amb constant competència amb Bernini.
Borromini únicament dona lluïment en el traç arquitectònic i juga amb el blanc, sinó te suficients diners serà maó enguixat. Fa que guanyi e disseny arquitectònic.
- San Carlo alle Quattro Fontane Palazzo Spada Ampliació del palau Falconeri Oratorio di San Filippo Neri Reconstrucció de San Giovanni in Laterano Sant'Agnese in Agone San Carlo alle Quattro Fontane És l'obra dels trinitaris. L'obra de Borromini es façana i cúpula, el campanile no té res a veure amb ell. L'amplada d'aquesta façana és igual a l'amplada d'una de les pilastres que sostenen la façana St. Pere del Vaticà. Seguirà la seguretat, bellesa i funció que deia Vitrubi. És important el claustre de l’església. Els dissenys de les fonts estan atribuïts a Cortona (Diana) i Domenico Fontana (Nil, Tíber i Juno). Primer encàrrec que rep en solitari i serà l'últim en finalitzar, és a dir, la façana no l'acaba tota la part superior s’altera al que ell tenia pensat i ho acabarà el seu nebot.
Planta L'espai és molt petit, però des de l'exterior sembla molt més gran perquè no es pot mesurar ni el perímetre ni l'alçada. La planta la fa ovalada amb moviment però té un plantejament molt senzill.
Són dos triangles equilàters iguals units per una mateixa base, des d'un dels segments fins al centre es tracen unes línies que indiquen quin es el centre per marcar la circumferència. És fa la circumferència i es marca la forma d’el·lipse.
Teoria d'Anamorfosi de cercle, intenta mostrar com un espai quan es mou d'una forma elàstica deixa de ser mesurable.
Crea el moviment per ritmes. Juga amb corba i contracorba que es el que va marcant el ritme.
Començarà fent la porta d'entrada que és la A i vas a parar al altar fent un eix longitudinal. Lo que seria l’equivalent al creuer tenim uns altres dos altar secundaris en relació al primer. Això crea un ritme, aquest te un espai que surt, un que entra i així successivament.
A la part del entaulament canviarà el ritme del entaulament. Aquest canvi de ritme el que farà es que no puguis mesurar l'espai. Una paret recte la podríem mesurar enseguida però en canvi una ondulada com aquesta no.
La cúpula de forma oval però hi ha 4 petxines que sostenen l'anell oval de la cúpula. Tot es blanc, es juga amb el blanc perquè es el que fa créixer. A l'anell de la cúpula col·loca com un element decoratiu com una mena de barana, que fa que des d'abaix no veiem que hi han 4 finestres. Si es dona llum fa que sigui mes heterea com si flotes. Continua jugant amb formes geomètriques amb la creu dels trinitaris, juga amb l’octògon i l’hexàgon, les primeres son mes grans i es van fent mes petites. Sembla que la cúpula sigui més gran de lo que és.
Espai centralitzat que parteix de l'oval, aquest oval queda reflectit amb la forma de la cúpula. Des de l'exterior no es veu la cúpula queda completament emmascarada. És una tradició llombarda i ell ho segueix fent.
El claustre esta al costat de la porta de l’església, te una estructura senzilla i es molt petit. Es creu que te influencia de Pellegrino Tibaldi amb el Col·legi Borromeo. Borromini torna a trencar el ritme en el claustre de la mateixa manera que en l'interior de l’església. Tot blanc, la planta és un hexàgon allargat i en el centre hi ha un pou. Les cantoneres de Tibaldi estan com poc acabades, trenca l'arc celrià amb una tercera columna. En canvi, Borromini busca altres solucions i no ho farà. Les cantonades són un altre cop corva i contracorva perquè suavitza, no utilitza mai angles rectes. També juga amb lla volta d'aresta romana però de manera insinuada, molt suau que sembla que segueixi jugant amb les corves. El pou té una base d’octògon incrustat amb l’el·lipse, els elements geomètrics del interior es tornen a repetir. També en el claustre apareix la creu dels trinitaris. Una altre característica seva seran les baranes. Bramante col·locava les panxes al mig, M.Àngel la baixa i Borromini juga amb una a dalt i una altre abaix. Això li dona moviment, i la llum juga un altre cop fent una forma serpentinata.
La façana Juga un altre cop trencant ritmes, el d'abaix no es el mateix que el d'adalt. Hi ha una primera part en la que fa la forma de còncau, convexa en el centre i còncau. I sobre l'entaulament ho reforça.
En el pis superior es diferent és còncau, còncau i còncau. Això fa que tampoc puguem mesurar la façana. Aquesta forma del cos d'abaix ens dona la sensació que va cap al infinit perquè fa créixer la façana el fet que sembla que les formes dels laterals estiguin tallades. Quan utilitza escultura ho fa com si fos arquitectura, les ales del àngel les marca com si fossin un frontó. Ho treu de El Jazna a Jordània.
Sant'Ivo della Sapienza Quedava per fer la biblioteca. En lloc de tancar el rectangle del cortile, el tanca amb una forma còncava i fa créixer el pati. El cortile va ser fet per Giacomo della Porta. Juga com si fos un tambor i trenca el ritme a la part d'adalt serà convexa. A l'interior, es juga amb el numero 3 que es el de la santíssima trinitat, es va fer un tipus de planta per recordar a l'abella Barberini (4 ales) hi han diferents hipòtesis... El que si que està clar és que, aquesta planta són dos triangules equilàters contraposats, enlloc de tenir una mateixa base com a San Carlo. Aquests dos triangles formen la estrella de David, símbol de la Saviesa important perquè serà la Universitat de la Sapienza. Juga amb geometria d'una manera molt senzilla. En els llocs on tots els segments es junten queda reflectit un hexàgon regular, també queda reflectit en el terra en el dibuix de les rajoles.
Ell fa un tot un perímetre que puja fins a dalt com si fos un tabernacle, com el pantheon que es un cercle però aquí es un disseny ondulant. Es mante fins a dalt com recordant el tabernacle de l’èxode dels israelites. Hi han 12 fornícules pels 12 apòstols que mai es van arribar a omplir. Ells nervis que sustenten l'anell de la llanterna son els que corresponen a les pilastres. Tot es blanc. La cúpula està decorada amb la estrella de 8 puntes. Les tribunes del pis superior eren de mig punt però actualment es troben alterades.
Elements decoratius simbòlics vinculats al paradís terrenal, com la palma, la corona del rei Salomó, balustrada típica seva que feia s, fornícules amb aquest engany a l'ull que són mes profundes del que són, al terra es juga amb l’hexàgon...
Influencia del temple de Venus a Baalbek, igual que a San Carlo. Aquesta forma helicoïdal de la llanterna prové de les mesquites com la de Samarra. Hi ha una esfera que vol dir universalitat.
...

Comprar Previsualizar