El petit príncep - anàlisi filosòfica d'un obra d'art (2013)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Filosofía - 1º curso
Asignatura Problemes filosòfics II
Profesor M.N.
Año del apunte 2013
Páginas 10
Fecha de subida 09/04/2015
Descargas 18
Subido por

Vista previa del texto

Lectura filosòfica d’una obra d’art: El Petit Príncep Quan la filosofia es vesteix de literatura Tura Tremoleda Ruiz NIUB: 16454664 Problemes filosòfics II A1 Gener del 2014 Índex 1. Introducció ............................................................................................................................... 3 2. Desenvolupament ................................................................................................................... 3 2.1. Antoine de Saint-Exupéry ........................................................................................................... 3 2.1.1. Breu biografia de l’autor......................................................................................................... 3 2.2. El Petit Príncep ............................................................................................................................... 4 2.2.1. Argument ................................................................................................................................ 4 2.2.2. Estructura ................................................................................................................................ 5 2.3. Lectura en clau filosòfica .............................................................................................................. 5 2.3.1. El món de les persones grans ............................................................................................. 5 2.3.2. El món des de la mirada del Petit Príncep ........................................................................ 8 3. Conclusió ................................................................................................................................. 10 4. Bibliografia ............................................................................................................................. 10 2 1. Introducció El Petit Príncep, publicat originalment com Le Petit Prince, és l'obra més coneguda d'Antoine de Saint-Exupéry. Va ser publicat el 1943 a Nova York, i és un conte poètic i filosòfic sota l'aparença d'un conte per a nens.
Després d’haver estat traduïda a més de 180 llengües i dialectes, El Petit Príncep s’ha convertit en un fenomen d'edició, un fenomen internacional, un fenomen cultural: dit d’una altra manera, El Petit Príncep és universal. Se n’han fet cent seixanta edicions catalogades fins avui, més de vuitanta milions de llibres, cassets, DVD, CD d’àudio venuts al món, un museu al Japó, una òpera als Estats Units i a Alemanya, una comèdia musical a França i a Corea, una integració en els programes escolars al Marroc, al Canadà, al Japó, a Corea, etcètera.
La genialitat del conte es troba en el llenguatge, senzill i desposseït, destinat a ser comprès pels nens, però, en realitat, és per al narrador el vehicle privilegiat d'una concepció simbòlica de la vida. Com molts altres genis de la literatura, Antoine de Saint-Exupéry aconsegueix traslladar la filosofia de l’àmbit acadèmic a un públic més ampli.
Per aquesta raó, és una obra idònia per ser analitzada i llegida filosòficament ja que sota una aparença de conte infantil, amaga algunes de les intuïcions filosòfiques més discutides al llarg dels segles. Així doncs, el següent treball és un anàlisi filosòfic de la cosmovisió del Petit Príncep, una lectura en clau filosòfica d’un conte escrit inicialment per nens, però amb un fons molt profund.
La particularitat de l’obra rau, en part, en la contraposició de dues cosmovisions contràries: la visió contaminada, i racionalista dels adults i la visió innocent, pura i lliure dels nens que no s’han oblidat de somiar i donar importància a allò que realment val la pena.
La metodologia de treball consta de tres parts: en primer lloc, una contextualització de l’autor i el context en el qual va ser publicat l’obra, per entrar en contacte amb els seus orígens; en segon lloc, una estructuració del conte i breu explicació de les seves parts. Finalment, la lectura en clau filosòfica en si, on s’exposaran les dues cosmovisions de què parla el conte: la visió del món dels adults i la visió del món des dels ulls del petit príncep i es contraposaran.
3 2. Desenvolupament 2.1 Antoine de Saint-Exupéry 2.1.1. Breu biografia de l’autor Antoine de Saint-Exupéry (Lió, França, 29 de juny de 1900 - desaparegut en accident d'aviació al sud de França durant la guerra, 31 de juliol de 1944), va ser un escriptor, poeta i aviador francès. Nascut en una família procedent de la noblesa francesa, Antoine de Saint-Exupéry va tenir una infantesa feliç malgrat la mort prematura del seu pare. Va ser un alumne poc brillant, però va acabar el seu batxillerat el 1917 i, després del seu fracàs a l'Escola naval, es va orientar cap a les belles arts i l'arquitectura.
Durant el seu servei militar el 1921 es fa pilot, i va ser contractat el 1926 per la companyia Latécoère (futura Aeropostal) per transportar el correu de Tolosa de Llenguadoc al Senegal abans d'arribar fins a Amèrica del Sud el 1929.
Paral·lelament va publicar inspirant-se en les seves experiències d'aviador les seves primeres novel·les: Correu Sud el 1929 i sobretot Vol de Nit el 1931, amb la que va obtenir un gran èxit.
A partir de l’any 1932, Saint-Exupéry es va dedicar més a l'escriptura i al periodisme. Va realitzar grans reportatges al Vietnam el 1934, a Moscou el 1935, a Espanya el 1936, que alimentarien la seva reflexió sobre els valors humanistes que desenvolupa en Terra d'Homes, publicada l’any 1939.
L’any 1939, és mobilitzat en l'exèrcit de l'aire i enquadrat en una esquadrilla de reconeixement aeri. Amb l'armistici, va deixar França per anar a Nova York amb l'objectiu de fer entrar els nord-americans a la guerra i esdevé una de les veus de la resistència francesa. Somiant en entrar en acció, s'hi va unir a la primavera 1944, primer a Sardenya i després a Còrsega, dins d'una unitat encarregada de reconeixements fotogràfics per preparar el desembarcament de Provença. Va desaparèixer en una missió el 31 de juliol de 1944. El seu avió no va ser trobat fins el 2004.
Le Petit Prince, escrit a New York durant la guerra, va ser publicat amb les seves pròpies aquarel·les el 1943 a Nova York i el 1945 a França. Aquest conte ple d'encant i d'humanitat va convertir-se ràpidament en un èxit mundial.
2.2 El Petit Príncep 2.2.1. Argument La història narra la trobada entre un nen i un aviador, els diàlegs que tenen i com aquests fan replantejar la vida a l'adult. El llibre està il·lustrat amb dibuixos del mateix autor, que formen part de la narració i que són tant o més coneguts que el conte.
Cada capítol relata una trobada del petit príncep que resta perplex pel que fa al comportament absurd de les «persones grans». Cadascuna d'aquestes trobades pot ser llegida com una al·legoria.
4 El narrador és un aviador que, de resultes d'una avaria de motor, ha hagut d'aterrar al desert Sàhara i ha de mirar de reparar tot sol el seu avió. L'endemà del seu aterratge forçat, una petita veu desperta l'aviador i li demana: «Si us plau... dibuixa'm un xai!». És el Petit Príncep. Perplex per aquesta inversemblant aparició, l'aviador comença sentint curiositat per la procedència d'aquesta criatura, però a mesura que el va coneixent (ben sovint tot fent deduccions arran del seu comportament i de les seues expressions) es desentén de la seva avaria i va creixent envers ell un lligam d'amistat i estima.
Dia rere dia, el Petit Príncep va revelant la seua història a l'aviador: l'episodi de la vida a l'asteroide B 612 ; el drama dels baobabs i els volcans; l'excepcional naixement d'una rosa orgullosa, presumida i exigent que el fa descobrir l'amor i el dolor i, finalment, l'expedició per explorar altres asteroides a la recerca d'amics fins arribar a la Terra.
2.2.2. Estructura L’estructura externa del conte és de 27 capítols breus, on es relata l’aventura del Petit Príncep en set astres diferents, un dels quals és la Terra, on coneixerà l’aviador. Els set astres que visita el noi i que configuren l’estructura interna del conte1 són:  L'asteroide del rei: la lògica del qual és aquella de «regnar per damunt de».
 L'asteroide del vanitós: que no deixa de saludar quan se l'admira.
 L'asteroide del bevedor: , que «beu per oblidar que té vergonya de beure».
 L'asteroide de l'home ocupat de coses serioses: que compta els estels i que no deixa de repetir «sóc un home seriós, jo».
 L'asteroide de l'encenedor de fanals: l'únic que no sembla ridícul al Petit Príncep «perquè s'ocupa de coses per a d'altres i no per a ell mateix».
 L'asteroide del geògraf: que vol donar a conèixer el món però sense aventurar-se a moure's del seu asteroide.
 I finalment, la Terra, que era el major planeta i que contenia «dos mil milions de persones grans».
El viatge del Petit Príncep es desvela a degoteig gràcies a les converses que el noi té amb l’aviador, així com les dues cosmovisions: es van dibuixant al llarg de la història.
2.3 Lectura en clau filosòfica 2.3.1. El món de les persones grans La cosmovisió des de la perspectiva adulta es desglossa al llarg de l’obra amb els diferents personatges que hi apareixen. Ja des de bon principi, quan l’autor es presenta i ens explica la commovedora història dels dibuixos de les boes obertes i tancades, descriu un perfil de persona adulta que justament és el que fa anul·lar la seva part imaginativa i somiadora: les persones grans, a l’obra, es caracteritzen per un pensament excessivament racional i una manca d’imaginació i capacitat de sorprendre’s que transforma les seves vides en una constant rutina monòtona.
1 Frases extretes de: SAINT-EXUPÉRY, A., El Petit Príncep, Barcelona, Estela, 1959. Diverses pàgines.
5 Durant el seu viatge, el Petit Príncep coneix un total de vuit persones adultes, les quals li mostren vuit característiques que posseeixen la gran part dels homes i que configuren aquesta cosmovisió particular basada en aquest racionalisme extrem. Aquestes són:  El rei i l’autoritat Al primer planeta al qual aterra el Petit Príncep, després de deixar casa seva, hi troba un rei, que només veure’l l’anomena súbdit. Després de conversar amb ell, el protagonista s’adona que la seva pretensió de governar damunt tot allò que creu posseir és absurda, ja que, en el fons, no té cap mena de poder.
Aquest fragment és una metàfora del desig de poder que posseeixen moltes de les persones que formen el conjunt social d’avui en dia.
 El vanitós i la necessitat d’aprovació A continuació, el protagonista aterra a un planeta on hi habita un vanitós. El vanitós demana al Petit Príncep que l’aplaudeixi i que l’admiri.
D’aquest personatge, se n’extreu una concepció de la vida com una constant necessitat d’aprovació respecte els altres i un desig d’autoestima provocat també pel reconeixement extern. Es pot veure reflectida aquesta concepció en la frase “els vanitosos només senten les lloances2”.
 L’embriac i l’escapament Seguidament visita molt breument un planeta on hi troba un embriac. Quan el protagonista pregunta a l’home la raó de la seva fixació amb l’alcohol, la resposta que obté és curiosa: l’embriac beu per oblidar que té vergonya de beure.
D’aquest personatge se n’extreu la falta d’acceptació que les persones adultes tenen de si mateixes i l’oblit com a via d’escapament per no acceptar la realitat que es té davant.
 L’home de negocis i les possessions El quart planeta que visita està ocupat per un home de negocis, l’ocupació del qual consisteix en comptar i administrar els estels. Davant aquest fenomen, el Petit Príncep sent perplexitat ja que no entén el sentit de posseir alguna cosa quan el posseïdor de la qual no aporta cap benefici a allò que posseeix. Tal com afirma el Petit Príncep: “A la meva flor li és útil que jo la tingui, als meus volcans els és útil que jo els tingui. Però tu no en dones cap, d’utilitat als estels3”.
D’aquest personatge se n’extreu l’obsessió per la feina, pels números i per tenir propietats, característiques molt comunes a gran part de la societat actual i que configuren en gran part el caràcter de les persones adultes descrites al conte.
2 3 SAINT-EXUPÉRY, A., El Petit Príncep, Barcelona, Estela, 1959, Pag. 43 SAINT-EXUPÉRY, A., El Petit Príncep, Barcelona, Estela, 1959, Pags. 48-49 6  El fanaler i la disciplina El cinquè planeta visitat pel protagonista és una excepció: a diferència dels altres, el personatge amb el qual es troba no és criticat, encara que representa també una font de desconcert i incomprensió pel Petit Príncep. Es tracta d’un fanaler, que té com a única missió encarregar-se d’encendre i apagar un fanal i el que el diferencia de la resta és que la seva feina no és en benefici propi, sinó en benefici dels altres.
D’aquest personatge s’extreu la fidelitat i disciplina que a vegades es té cap a tasques que no porten enlloc, i l’obsessió per seguir amb allò que un s’ha proposat tot i que porti a un carreró sense sortida.
 El geògraf i la manca de desig d’aventures Abans d’arribar a la Terra, el nostre personatge visita un últim planeta, on hi habita un geògraf. La característica principal d’aquest personatge és el seu afany per estructurar i organitzar la realitat en la qual viu. Tot i així, els seus coneixements són purament teòrics, ja que no s’ha llençat a explorar la realitat que l’envolta.
D’aquest personatge se n’extreu la manca de curiositat per conèixer de primera mà la realitat quotidiana i la resignació a quedar-se amb un coneixement teòric i no pràctic.
 El guardaagulles i els ràpids Ja a la Terra, el petit protagonista coneix un guardaagulles, la feina del qual és controlar els passatgers dels trens ràpids. El que sorprèn al Petit Príncep no és tant aquest home sinó els viatgers dels trens: segons la seva visió, no estan contents mai on són i no saben què cerquen.
D’aquests personatges se n’extreu la desorientació i la incapacitat de saber què és allò que realment val la pena i allò que cal cercar que pateix gran part de la societat adulta del nostre temps.
 El marxant i les píndoles per calmar la set Finalment, l’últim personatge que deixa empremta en el Petit Príncep, també a la Terra, i que el fa desconcertar encara més, és un marxant que li explica que ven unes píndoles dissenyades de tal manera que al prendre’n una sola, s’estalvien 53 minuts que s’inverteixen normalment en beure aigua. El protagonista queda també perplex davant aquest fenomen, ja que no entén la necessitat d’aquesta economia de temps.
D’aquest personatge últim, el que se n’extreu és el ritme ràpid de vida, l’estalvi de temps i la pressa per a fer qualsevol cosa, característica també notable de la societat adulta.
7 2.3.2. El món des de la mirada del Petit Príncep  El Petit Príncep a l’asteroide B 612 El Petit Príncep prové d’un altre planeta, més concretament de l’asteroide B 612. En el seu planeta hi té tres volcans, dels quals en té cura perquè no entrin en erupció. També té cura de les males plantes que creixen perquè no facin malbé el planeta.
La seva vida fa un gir inesperat quan en el seu petit país hi creix una flor, una rosa, espècie que mai havia vist. Aprèn a cuidar-la i estimar-la, tot i que mai ho acaba reconeixent i abans d’hora abandona el seu planeta amb la flor. Serà durant el seu viatge que obrirà els ulls i s’adonarà d’allò que ha deixat enrere, ja que seran els personatges que es trobarà els que el faran reflexionar.
 o El Petit Príncep a la Terra El Petit Príncep i les roses: la pluralitat i la singularitat La primera de les grans reflexions que fa el Príncep és quan es troba de ple amb un jardí ple de roses. La seva flor li havia dit sempre que ella era única a l’univers i se sent terriblement decebut i enganyat quan es troba un jardí amb 5000 exemplars de la mateixa espècie.
Serà al final del seu viatge quan reflexionant s’adonarà que la seva flor era única i el que la diferenciava de les altres era el temps que havia passat amb ella. Els homes, les persones grans, no poden valorar una flor i és per aquesta raó que en cultiven moltes de semblants.
Però la singularitat es troba en la pluralitat gràcies al vincle que el Petit Príncep crea amb la seva flor, que és llavors quan es converteix realment en única en tot l’univers.
o El Petit Príncep i la guineu: el concepte de domesticació, la veritat que els homes han oblidat El fragment de la guineu possiblement és el més conegut i important de tot el conte. En aquest capítol (XXI), el Príncep coneix una guineu, i quan s’acosta per jugar amb ella, ja que necessita desesperadament un amic, la guineu es fa enrere al·legant que no està domesticada. El protagonista investiga en què consisteix això de la domesticació i la guineu li explica el concepte, probablement el més profund de tots els que apareixen a la història.
Domesticar, explica la guineu, vol dir “crear lligams”, passar de ser dos individus sense nom ni importància a ser únic l’un per l’altre. La domesticació crea necessitat. En aquest moment, el Petit Príncep s’adona que això és justament el que havia creat amb la seva flor: un lligam. La visió del món del protagonista canvia per complet i domestica la guineu, de manera que, a l’hora del comiat, tots dos pateixen. Quan arriba el moment de dir adéu, la guineu entrega al noi el que ella considera “la veritat que els homes han oblidat” i en gran part, és el que marca la diferència fonamental entre les dues cosmovisions. Aquesta veritat oblidada és la següent: “només s’hi veu bé amb el cor, l’essencial és invisible als ulls4”.
4 SAINT-EXUPÉRY, A., El Petit Príncep, Barcelona, Estela, 1959, Pag. 72 8 Aquestes dues reflexions fan veure al Petit Príncep que és responsable d’allò que ha domesticat, dels lligams que ha creat i que, per tant, també ho és de la seva flor, així com de la guineu.
o El Petit Príncep i la serp: la mort Un altre dels personatges que deixa empremta en el Petit Príncep, és una serp que es troba al desert. De fet, és el primer ésser viu que coneix tant bon punt arriba. Té un doble paper a la història: quan la troba el primer cop, la serp explica al protagonista, qui està cercant els homes, que entre ells un també s’hi pot trobar sol, al mateix temps que li confessa que pot fer-lo tornar al lloc d’on prové (ja que és una serp extremadament verinosa, capaç de matar en trenta segons).
Aquesta facultat serà clau per al desenvolupament de la història, ja que, el segon cop que es trobaran, la serp farà que el Petit Príncep abandoni el seu cos i torni a l’asteroide al qual pertany. La història amb la serp presenta una concepció de la mort particular, ja que el noi no la viu com quelcom angoixant (tot i que tampoc nega el terror que la idea li causa), sinó com una eina de retorn a casa, ja que el cos no és més que una escorça, seguint en la línia de que allò essencial és invisible, no el que es veu amb els ulls.
o El Petit Príncep i l’aviador Finalment, el personatge més clau amb el que el protagonista es troba és, justament, el narrador, l’aviador. L’aviador és un personatge que canvia la seva cosmovisió al llarg de l’obra gràcies al seu contacte amb el Petit Príncep.
L’aviador acaba perdut al desert a causa d’una avaria al motor de la seva avioneta, i contra tota esperança, un dia sent una veu fluixa que li diu “si us plau, dibuixa’m un be 5”. Sorprès, es troba amb aquest peculiar personatge que canviarà de ple la seva vida en pocs dies.
El vincle entre tots dos personatges creix al llarg de la història, i la saviesa del Petit Príncep s’endinsa dins el cor dur de l’aviador fins a tornar-lo a fer mirar el món amb ulls de nen. El noi es dedica gairebé exclusivament a fer preguntes i gairebé no parla de si mateix, però poc a poc i a degoteig, l’aviador aconsegueix quadrar les peces del trencaclosques de l’origen del protagonista.
Un dels moments més emotius de la història és el capítol XXIV, on, a punt de morir de deshidratació, els dos amics emprenen una llarga travessia enmig del desert a la recerca d’un pou.
Quan per fi el troben, l’aigua que beuen no només els calma la set, sinó també el cor, ja que és aigua que ha sorgit de l’esforç de la caminada i de la recerca.
Finalment, quan arriba l’hora de la marxa del protagonista, l’autor s’adona que s’ha deixat domesticar i deixa anar una de les frases més cèlebres del conte: “t’arrisques a haver de plorar una mica si t’has deixat domesticar”.
5 SAINT-EXUPÉRY, A., El Petit Príncep, Barcelona, Estela, 1959, Pag. 12 9 3. Conclusió Així doncs, el Petit Príncep presenta una contraposició entre dues cosmovisions ben diferenciades: D’una banda, la visió del món des dels ulls de “les persones grans”, tal i com són anomenades al conte. Els adults miren el món de manera freda i calculadora, amb pressa. Les característiques més destacades de la seva visió són les que ja s’han anomenat: afany de possessió, d’estructuració, de control; necessitat d’aprovació respecte els altres, necessitat d’evasió d’una realitat que es considera decebedora, enlloc de tractar de canviar-la.
El Petit Príncep, en canvi, veu el món d’una manera completament diferent: els diferents personatges que ha conegut al llarg del seu viatge li han fet canviar el seu punt de vista. El protagonista té una cosmovisió del món com a un lloc bonic, digne de ser conegut en el qual hi abunden les aventures i els amics. Per ell, una flor té molt més valor que un conjunt de sumes que, en el fons, no tenen cap mena d’importància. El concepte de domesticació és el que marca la diferència entre la gent que lligams i la que no en té.
Per tant, el Petit Príncep, no és només un conte per a nens: conté un rerefons filosòfic molt abundant, a part d’una crítica social bastant pronunciada. L’anàlisi dels personatges ens permet veure que l’autor defensa una cosmovisió com la del protagonista, per tal de combatre la visió racionalista que abunda a la nostra societat actual. Personalment, coincideixo amb l’autor en aquest punt, ja que considero que molts de nosaltres hem de tornar a aprendre a mirar amb el cor enlloc de preocupar-nos tant, per exemple, de les nostres possessions.
4. Bibliografia 4.1 Llibres  SAINT-EXUPÉRY, A., El Petit Príncep; Tr. Joan Xancó, Barcelona, Estela, 1959.
4.2 Llocs web  Biografia de l’autor < http://www.biografiasyvidas.com/biografia/s/saint__exupery.htm> [Data de consulta: 3 de Gener de 2014].
 Dades sobre l’autor i l’obra <http://www.antoinedesaintexupery.com/> [Data de consulta: 5 de Gener de 2014].
 Dades sobre l’autor <http://www.lefigaro.fr/livres/2007/08/30/03005-20070830Artfig90313saint_exupery_les_premiers_pas_d_un_poete.php> [Data de consulta: 5 de Gener de 2014].
10 ...



Comentario de egispertpellicer en 2018-01-04 20:30:57
Está bien.