Fonts TEMA 1 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Mètodes, tècniques, fonts i organització del treball periodístic
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 13/12/2014
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

Fonts Clàudia Ramos TEMA 1: L’Organigrama - Paradoxes: 1. Ens volem informar molt i sempre ho estem fent, però la majoria d’informació no té fiabilitat. Molta informació però poca qualitat.
2. Necessitem informació però poca gent vol pagar per obtenir-la.
3. Els diaris tenen audiències molt extenses però escasses oportunitats per rendibilitzar-les.
- Organigrama de redacció: Consell editorial (assessors) Editor: cap del diari, qui mana, el propietari Director: màxim responsable de tot el que es publica. Treball de relacions públiques Subdirector: pren decisions. Atenen el dia a dia de la redacció. D’opinió, d’informació i d’edició (correcció del diari: que no hi hagi faltes d’ortografia o sintaxi, i s’ajusti al llibre d’estil i a la maquetació) Redactor en cap: Dóna forma i fa acabats A la redacció online, tot el procés és molt més vertical. Actualment, la figura del periodista és de polivalència, de “multitask”. El periodisme ciutadà és un element fonamental a tenir en compte.
Màrqueting, webmaster i dissenyadors.
Figura que s’incorpora: editor multimèdia.
Rutines periodístiques en premsa: - Rutines estructurals: existien als medis de producció escrits. Adopten l’estructura organitzativa de la redacció.
o Consell de redacció: comparar el que hem publicat nosaltres amb el que han publicat els altres medis. Es decideixen les notícies del dia.
o Reunió de portada: director i alguns membres de l’equip directiu. Es decideix què va en portada.
1 Fonts - Clàudia Ramos o Taula de redacció: un membre de la redacció i redactors. Coordinen els membres de la redacció i s’ocupen dels imprevistos. També coordinen les seccions.
o Equip d’edició i secció (o equip) de tancament: els caps d’aquestes seccions són els que tenen el poder en aquell moment (nit). El d’edició corregeix faltes d’ortografia, sintaxi o llibre d’estil. Els de tancament decideixen els canvis d’imprevist a última hora i el porten a impressió.
Rutines de producció: les adopta el propi redactor per organitzar-se. Tenir al dia l’agenda diària d’actes. En funció de l’agenda es distribueix la feina.
Rutines en ràdio i televisió: - Estructura i funcionament d’una redacció d’informatius a televisió.
Edició, coordinació. Àrees (internacional, política, economia, cultura, esports, societat i meteorologia) Equip de realització i equip de producció: conjunt de persones encarregades de que els recursos humans i materials estiguin llestos per a ser utilitzats.
Canvis en la professió i les rutines informatives. Convergència i integració.
Els mitjans són les pròpies fonts, es retroalimenten (els diaris agafen les notícies de les ràdios, etc) Newsmaking / Gatekeeper NM: Procés pel qual s’elaboren les notícies. Procés de producció de les notícies des de que el fet succeeix fins que arriba al públic.
GK: Qui selecciona que és i que no és notícia. Només un 10-15% dels temes acaben sent notícia.
Selecció de temes: - Macro-negociació: el medi escull els temes que s’adapten al context sociocultural del medi.
- Micro-negociació: diàleg que s’estableix entre les diferents fonts d’informació i els professionals de la informació (periodistes). Aconseguir fonts noves o rellevants.
Negociació amb les fonts.
Criteris de noticiabilitat (què es mereix ser notícia) - Pautes que segueixen tots els medis de comunicació per realitzar una bona selecció de la informació economitzant temps.
- El gatekeeper és l’encarregat de comparar quins temes del dia compleixen aquests requisits descrits pels criteris de noticiabilitat: o La novetat: exclusives, notícies d’última hora...
o Conflicte: confrontacions i conflictes amb un guanyador i un perdedor. Ex: política, esports..
2 Fonts Clàudia Ramos o Proximitat: geogràfica, ideològica i política.
o Impacte i transcendència social: “Bad news are good news”. Que tinguin una importància (en positiu o en negatiu) per a la societat.
o Qualitat del material audiovisual: CANVI. Amb les noves tecnologies, aquest criteri ha anat en descens. Ara prima el testimoni directe sobre la qualitat del material audiovisual (imatges, vídeos).
o Accessibilitat: Proximitat. Si ho tenim a mà, si és fàcil accedir-hi.
o Continuïtat del fet: “developing news” o notícia de seqüència. Si s’ha tractat un tema, seguir-lo fins que la història acabi.
o Equilibri temàtic: equilibri entre seccions.
o Dimensió del fet: Quant més espectacular és un fet, més possibilitats té de convertir-se en notícia. Ex: desastres naturals, etc o La idea de progrés: notícies en les que es mostren avenços que beneficien a la societat. Notícies positives (noves tecnologies, vacunes, cures...) Criteris de noticiabilitat extraperiodístics: o Observació de la competència: mirar què han publicat els altres ens condiciona, o Recursos econòmics: poder fer segons el tipus de cobertures o Capacitat tecnològica: poder fer segons el tipus de cobertures o Pressions polítiques: gabinets dels partits polítics o Pressions econòmiques: anunciants “protegits” o Recerca de l’audiència: cada cop més esdeveniments i esports en els informatius.
Canvis en els criteris de noticiabilitat per adaptar-se a les necessitats d’un nou públic: - Canvis en les pautes de selecció i jerarquització de les informacions.
- Forma: visió més humana i espectacular Fases del procés de selecció de notícies: 1. Selecció: el periodista utilitza els criteris 2. Jerarquització: s’estableix un ordre en funció de la prioritat 3. Tematització: decidir que serà “tema del dia” i si requerirà seguiment en dies successius Perspectiva actual del newsmaking: canvis en els sistemes informatius als que s’ha d’adaptar.
Paradoxa: Com pot ser que amb més flux informatiu que tenim a l’abast, pitjor és la qualitat de les informacions.
1. Desprofessionalització i burocratització de les redaccions. Conseqüències: 3 Fonts Clàudia Ramos “developing news”  repeticions ampliades, no o “Continuing news” o aprofundides.
o Si alguna cosa no circula per la xarxa de connexions agència-redacció-banc de dades, la seva noticiabilitat disminueix o és nul·la.
o Tendència a la autoreferencialitat: circularitat de valors-notícies entre premsa i televisió (anuncis a televisió de les portades del dia següent) o Les noves tecnologies fan que el circuit de la informació sigui més ràpid, fluït i flexible, però també més impermeable respecte tot el que està introduït al circuit.
o Les innovacions tecnològiques han sigut introduïdes principalment com a suport de la realització tècnica de la informació quotidiana, deixant intacte el seu model.
2. Impacte del màrqueting i els gabinets de premsa a la presa de decisions dels periodistes 4 ...