La població mundial, evolució, estructura i distribució (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología + Ciencias Ambientales - 2º curso
Asignatura Medi ambient i societat
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 16/04/2016
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

Umukie Bosch Altimiras Medi Ambient i Societat La població mundial, evolució, estructura i distribució LA POBLACIÓ MUNDIAL, EVOLUCIÓ, ESTRUCTURA I DISTRIBUCIÓ La població mundial creix, de forma regular. A tots el llocs no s’ha crescut igual ni al mateix temps.
El 99% del temps de l’home a la Terra, ha estat creixent de forma lenta. Ara de cop, aquest 1% del temps, està creixent molt ràpid.
Això és degut a una relació més o menys sostenible amb l’entorn. Amb la revolució industrial, canvia! L’economia està lligada al creixement/decreixement de la població. Les societats agrícoles i ramaderes són equivalents a la domesticació de les plantes i els animals.
*Ens podem plantejar que l’agricultura és el pitjor invent, ja que ens esclavitza a un cert tipus de plantes i a una vida lligada* Impactes ambientals: Desforestació: Per conrear es necessiten espais, això provoca desertització.
Des de mitjans del segle XVIII a l’actualitat s’ha duplicat la població i la producció s’ha multiplicat per 5. S’ha de venir d’una revolució agrícola per poder alimentar la revolució industrial.
S’ha augmentat la renta per càpita, al mateix temps que ha augmentat la població. Augmenta la productivitat (amb els mateixos recursos, més productes), permet augmentar la població.
Aquest augment no és regular a tot arreu.
La industrialització crea més població i més producció.
Demanda de recursos elevada! Per culpa de la població. Se generen molts residus també.
La situació actual és d’haver tingut un creixement exponencial en certs llocs i en d’altres més petit.
Els països desenvolupats: han crescut de forma regular, pe medicina, recursos,...
Els països en vies de desenvolupament: han crescut molt fortament els últims 75 anys per una aproximació a la medicina.
Molt gent gran, com la mantenim? Amb immigració.
El continent africà és el que més està creixent però també és el que té la taxa de mort més elevada (molta per causa de sida). Les explotacions agrícoles i industrials estan comprades.
El problema no està en, on hi ha més població o menys, sinó com estant consumint aquests llocs. Les petjades ecològiques són la imatge del ritme de vida d’una població o una altra. El consum de recursos, generació de residus,... els estàndards de benestar són diferents en funció d’on et situes.
TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA Teoria de la transició demogràfica: com ha evoluciona la població en funció de la natalitat i la mortalitat (creixement de la població). Es veu un model.
Creixement vegetatiu: Diferència entre natalitat i mortalitat Creixement de població: S’ha de tenir en compte la migració.
Històricament hem passat a tenir una natalitat i mortalitat alta a una natalitat i mortalitat baixa.
Els canvis en l’evolució de la població, estan condicionats per les pautes culturals i els canvis econòmics.
Transició demogràfica Tenim una etapa anterior a la industrial amb unes taxes de natalitat i de mortalitat elevades.
Donaven un creixement natural molt baix o negatiu.
Comença un període on no necessitem una economia de subsistència. Canvien les pautes higièniques, l’alimentació, l’esperança de vida augmenta i apareixen famílies nombroses. Baixa la mortalitat i es manté la taxa de natalitat elevada.
Algunes autors parlen d’una segona transició demogràfica que estem tenint avui dia, pel canvi de l’estructura familiar. Per exemple: -Les dones retarden molt el moment de tenir els fills.
-L’augment de les famílies monoparentals.
-L’augment de les famílies nombroses per la unió de famílies amb fills per separat.
Això són pautes, per una transició demogràfica. Serveix per avaluar països en vies de desenvolupament? Veiem que a partir del 1950 hi havia un diferència en països desenvolupats i països en vies de desenvolupament. Això vol dir que no estan en la mateixa fase de la transició demogràfica (es troben en una disminució de la mortalitat però no de la natalitat i per això encara creixen).
L’esquema es repeteix de la mateixa manera? No, van seguint els mateixos però amb una temporització diferent.
Aquesta disminució de la mortalitat és degut a l’arribada de medicina i higiene. A Àfrica, però, el problema és la SIDA.
Es dóna el model de transició? És més intens, perquè tenim un creixement intens de població, ja que la mortalitat disminueix de cop.
MOVIMENT MIGRATÒRI En el moment en què a població es mou molt, convé que per feina, estudi, estades,... definim immigrant com: Moviment migratòri: canvi de lloc on viu amb canvi de administració de territori, durant un temps llarg (espacial) amb denotació de canvi d’estatus social, econòmic,...
Un emigrant que ha fet un moviment, és més fàcil que faci un segon i tercer.
La gent jove que marxa, envelleix el país que deixa, i rejoveneix el país on va.
Hi ha descompensació tant per migracions externes com internes, i també de cares al gènere.
Els pobles dels pirineus estan més despoblats igual que els pobles de muntanya.
Equilibri de pagament: Les persones que han anat a viure a un altre país, envien diners als de casa.
Fuga de cervells: els joves un cop formats, se’n van.
Tipus de migracions: Migracions interiors: -Països desenvolupats: Es va cap a àrees amb més indústria i amb més urbanització. Hi ha moviment del camp a la ciutat que crea àrees metropolitanes. Hi ha una contra urbanització, una descentralització urbana. Es torna al camp sense haver canviat l’oportunitat de feina.
...