Economia Tema 3 i 4 Problemes (solucions) (2010)

Ejercicio Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 3º curso
Asignatura Introducció a l'Economia Ambiental
Año del apunte 2010
Páginas 22
Fecha de subida 31/08/2014
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

El preu on els plans de compra de venedors coincideixen amb els plans de venda dels productors és de 2000 i la quantitat que buida el mercat és de 125 unitats.
2- a) preu equilibri= 1500 b) quantitat equilibri=15500 3- a) preu equilibri = 40 b) quantitat equilibri=60 c) Qd=20 d) Qo=80 e) excés d’oferta de 60 i la quantitat d’equilibri és de 20 f) Qd=80 g) Qo=50 h) excés de demanda de 30 unitats i la quantitat d’equilibri és 50 4- a) demanda: punts extrems (p=100 i q=0) i (q=1000 i p=0) i oferta: punt eix abscisses (q=200 i p=0) b) pe=40 i qe=600 c) desplaçament a la dreta corba de demanda; nou equilibri: pe=90 i qe=1100; augmenta el preu i la quantitat d’equilibri respecte la situació inicial d) desplaçament a l’esquerra de la corba de demanda; pe=15 i qe=350, per tant disminueix el preu i la quantitat respecte la situació b) i c).
e) desplaçament a l’esquerra de la corba d’oferta (punt inicial q=0 i p=0); pe=50 i qe=500.
f) desplaçament a la dreta corba d’oferta; pe=25 i qe=750 5- El que sabem segur és que augmenta el preu de mercat però no podem dir res sobre la quantitat final de mercat (depèn dels desplaçaments) ; en el segon cas, segur disminueix la quantitat d’equilibri de mercat però no podem dir res sobre el preu (depèn dels desplaçaments) 6- a) La primera és la demanda ja que el signe negatiu indica una relació negativa entre el preu i la quantitat. La segona és l’oferta ja que el signe positiu indica relació positiva entre preu i quantitat.
b) pe=700 i qe=100 c) impost sobre productors; equacions: (1) pd=1000 – 3q (2) po=100+6q i (3) pd=po + 9; per tant, substituïm (3) a (2) i obtenim el sistema: pd=1000-3q i pd-9=100 +6q ; igualeu i us queda: 1000-3q=100+6q+9 ; finalment: qe=99 pd=703 i po=694.
Incidència impost: consumidor: pd-pe=703-700=3 (el 33,3% de l’impost recau sobre el consumidor) i productor: pe-po= 700-694=6 (el 66,6% de l’impost recau sobre el productor).
7- a) no es veu afectada la corba b) desplaçament a la dreta c) desplaçament a l’esquerra d) no hi ha desplaçament, moviment al llarg de la mateixa corba e) no es veu afectada 8- a) desplaçament a la dreta b) desplaçament a la dreta c) desplaçament a l’esquerra d) desplaçament esquerra e) desplaçament a l’esquerra 9- a)desplaçament a l’esquerra (si es considera substitutiu) b) no es desplaça si no hi ha relació (si algú considera camises com a complementari podria haver-hi desplaçament a la dreta) c) desplaçament esquerra d) desplaçament dreta e) desplaçament esquerra f) no es desplaça (moviment al llarg de la corba).
10- a) desplaçament dreta (disminució costos producció) b) no es desplaça (moviment al llarg de la corba) c) desplaçament esquerra (augment costos producció) d) desplaçament a la dreta (estalvi costos producció) e) desplaçament a l’esquerra 11- a) desplaçament esquerra de l’oferta això implica un preu d’equilibri final més alt i una quantitat d’equilibri més baixa respecte una situació inicial b) desplaçament dreta de la demanda això implica un augment del preu d’equilibri i un augment de la quantitat d’equilibri respecte una situació inicial.
c) desplaçament dreta corba d’oferta (major productivitat i menors costos de producció a mig termini) disminueix el preu i augmenta la quantitat d’equilibri respecte una situació inicial.
12- a) correcte b) Fals: una disminució del preu del bé implica un moviment al llarg de la mateixa corba d’oferta c) correcte d) correcte e) Fals: vol dir un augment de la quantitat oferta per un determinat preu.
13- Correcte: al calcular l’elasticitat en el numerador hi ha la variació percentual de la quantitat −1 q = 0,5 a més, parlem demandada i al denominador tenim la variació percentual del preu E p = 2 d’un entorn de demanda inelàstica 14- La quantitat demandada augmenta un 4% (de 100 a 104) i el preu cau un 2%, per tant 4 E pq = = 2 , en aquest cas, parlem d’un entorn de demanda elàstica.
−2 ∆q p 50 q * = ( −2 ) * = −2 15- Es calcula a partir de la fórmula elasticitat-punt de la demanda: E p = ∆p q 50 la quantitat s’obté de q=150 – 2(50)=50 i parlem d’un punt de demanda elàstica.
16- O' pd pe po O t D El tabac es pot considerar com un producte amb alta addicció i per tant on la demanda és bastant inelàstica. Es pot fer el supòsit que la demanda és més inelàstica que l’oferta tal com es mostra gràficament. La incidència de l’impost fa referència a com es reparteix l’import d’aquest import entre els consumidors i els productors. La incidència pel consumidor és la diferència entre el preu que paga finalment després d’impost respecte al preu d’equilibri inicial sense impost (pd – pe). La incidència pel productor és la diferència entre el preu d’equilibri inicial sense impost respecte el preu que cobra finalment amb impost (pe – po). En termes reals el pagament de l’impost depèn dels imports de les incidències descrits anteriorment. En el mercat del tabac, però, es podria dir que sobre el consumidor incideix o recau la major part de l’import (vegeu gràfic on s’ha suposat un impost que legalment recau sobre el productor).
17a) Pe=5 i qe=5000 b) Amb preu mínim de p=6, la qo=6000 i qd=4000, per tant, hi ha excés d’oferta de 2000 unitats c) En equilibri: qd(pd)=qo(po), i po=pd-t Amb impost per unitat venuda es modifica l’equació de l’oferta i per tant la igualtat quedaria com: 10.000 -1000pd=1000(pd-2) i per tant obtenim: pd=6 , Substituint a les equacions de l’impost po=4 i a qualsevol equació d’oferta o demanda qe=4000 O' O pd=6 pe=5 po=4 t D qef=4000D qef=5000 18a) Ep=[ (45000-50000)/50000] / [6-4/4] = -0,2 (demanda inelàstica) Ep=[ (20000-45000)/45000] / [8-6/6]=-1,66 (demanda elàstica) b) Ingressos 2000 i 2001: augment de preu implica augment d’ingressos en un entorn de demanda inelàstica I2000= 50000*4=200000 I2001=45000*6=270000 Ingressos 2001 i 2002: augment de preu implica disminució d’ingressos en un entorn de demanda elàstica I2001=45000*6=270000 I2002=20000*8=160000 La demanda es torna elàstica suposadament per l’augment de la competència que ofereix serveis similars i per la presència d’un possible bé substitutiu com és el teatre.
19a) En equilibri Qd=Qo, per tant, pe=40 i qe=20 b) i c) Qd(pd)=Qo(po) i po=pd-3 (es modifica l’equació d’oferta), la igualtat seria com segueix: 100-2pd=(pd-3) -20 i per tant obtenim: pd=41 , Substituint a les equacions de l’impost po=38 i a qualsevol equació d’oferta o demanda qe=18 d)La càrrega de l’impost es reparteix com: Consumidor: pd-pe= 41-40=1 (33,33%) Productor: pe-po=40-38=2 (66,66%) 20a) Epi,qj=[ (10-15)/15] / [2-3/3] = 1 , disminució de preu d’un 1% de l’hamburguesa implica augment d’un 1% de la quantitat consumida de hot-dog. Per tant, aquests dos béns són substitutius.
hot-dog p=1 q=10 q=15 b) hamburguesa p=3 p=2 q=30 q=40 c)Variables que provoquen desplaçament de la corba de demanda en termes de conducta individual del consumidor són: els preus dels altres béns, la renda, els gustos i les expectatives.
21 a) pe=170 pmin=50 q=30000 b) pe=40 q=20000 q=30000 c) Els ingressos amb preu mínim són I=50*20.000= 100.000 euros Els ingressos sense preu mínim són I=40*30.000=120.000 euros Per tant, la política de preus mínims en aquest cas no és positiva pel club. La situació òptima és deixar al mercat funcionar lliurement.
d) Segons l’elasticitat-despesa un augment de preu en un entorn on l’elasticitat-preu de la demanda és inelàstica, hi ha un increment dels ingressos pel productor (i viceversa). Un augment de preu en un entorn on la l’elasticitat-preu de la demanda és elàstica, hi ha una disminució dels ingressos (i viceversa).
Per tant, en aquest si es calcula l’elasticitat preu al baixar el preu de 50 (preu mínim a 40) llavors, 30.000 − 20000 / 20000 = −2,5 on per tant, es demostra que al baixar el preu en un entorn de Ep= 40 − 50 / 50 demanda elàstica, augmenten els ingressos.
22 a- pe=35 i qe=30 b- Qd(pd)=Qo(po) i po=pd-3 (es modifica l’equació d’oferta), la igualtat quedaría: 100-2pd=(pd-3) -5 i per tant obtenim: pd=36 , Substituint a les equacions de l’impost po=33 i a qualsevol equació d’oferta o demanda qe=28 c- La càrrega de l’impost es reparteix com: Consumidor: pd-pe= 36-35=1 (33,33%) Productor: pe-po=35-33=2 (66,66%) Recau més sobre el productor ja que l’oferta és més inelàstica que la demanda. En equilibri amb 33 36 = 1,17 i Ed=(-2)* = 2,57 , si es calculen les elasticitats tant d’oferta com de impost, Eo=(1)* 28 28 demanda, s’observa com efectivamente l’oferta és més inelàstica que la demanda.
d- Preus dels factors de producció, innovacions tecnològiques, legislacions i expectatives dels productors.
23a) b) pe pe qe c) qe d) pe pe qe qe 24a) pe=40 i qe=14000 b) Qd(pd)=Qo(po) i po=pd+10 (es modifica l’equació d’oferta), la igualtat seria la següent: 10000+100(pd+10)=16000 – 50pd i per tant obtenim: pd=33,33 , Substituint a les equacions la subvenció po=43,33 i a qualsevol equació d’oferta o demanda qe=14333,33 c) Incidència de la subvenció: Consumidor: pe-pd= 40-33,33=6,67 (66,6%) Productor: po-pe=43,33-40=3,33 (33,3%) 25a) pe=5 i qe=5000 ∆q p ∆q p = (1000) * 5 / 5000 = 1 Ed=(-) b) Eo= =(-1000)*5/5000= -1 ∆p q ∆p q Demanda i oferta amb elasticitat unitària.
c) Qd(pd)=Qo(po) i po=pd-2 (es modifica l’equació d’oferta), la igualtat quedaria com: 10000-1000pd=1000(pd-2) i per tant obtenim: pd=6 , Substituint a les equacions de l’impost po=4 i a qualsevol equació d’oferta o demanda qe=4000 Incidència de l’impost: Consumidor: pd-pe= 6-5=1 (50%) Productor: pe-po=5-4=1 (50%) 26- L’elasticitat-preu de l’oferta o demanda fa referència a la variació percentual de la quantitat ofertada/ demandada quan el preu varia un 1%.
La demanda pot ser elàstica (Ed<-1) (per exemple valors de -2,-3,-4); un exemple seria un bé amb molt substitutius, com una carpeta (si puja el preu hi ha altres maneres de guardar papers).
La demanda amb elasticitat unitària (Ed=-1) (depèn del consumidor) La demanda inelàstica (-1<Ed<0) (per exemple, -0,5,-0,2) . Un bé necessari com l’aigua o el pa podrien ser béns amb demanda inelàstica.
27a) pe=1,5, qe=1700 b) pe=1,75, q=1950 c) pe=2,5 per sobre l’equilibri, actuaria com a preu mínim on qo=2700 i qd=1800, per tant generant un excés d’oferta de 900 unitats.
excés d'of.
p=2,5 pe=1,75 pe=1,5 qe=1700 qe=1950 qe=1800 qe=2700 28(a) L’impost sempre recau més sobre la part més inelàstica, per tant, en aquest cas recau més sobre la demanda.
b) En aquest segon cas, l’impost recau més sobre l’oferta, que és la corba més inelàstica.
O' O' O pd O pe po pd pe po t D D 29Els moviments al llarg d’una corba de demanda fan referència als plans de compra mitjançant preus i quantitats que un consumidor planifica en una única corba de demanda. Els desplaçaments fan referència a “noves” corbes de demanda que s’originen amb nous plans de compra tant en preus com en quantitats.
El factor que explica el moviment “al llarg” d’una corba de demanda és el preu del propi bé. En canvi, els factors que provoquen desplaçaments de la corba de demanda són: el preu dels altres béns, gustos, renda i expectatives.
30-. Coneixem que la demanda de melons té una elasticitat-preu de 1,25 i una elasticitat-renda de 0,75. Coneixem, també, que els preus dels melons han pujat un 10% i que la renda real ha crescut un 16,67%. Calculeu el canvi previst en la demanda de melons.
Fórmula elasticitat-preu de la demanda: Ep= x = −1,25 per tant, x=-12,5% 10% Fórmula elasticitat-renda de la demanda: Er= x = 0,75 per tant, x=12,5% 16,67% Per tant, el canvi previst en la demanda és zero, és a dir, no hi ha variacions 31 Pe=5 i qe=7 ; si hi ha p=8, llavors qo=10 i qd=4, generant excés d’oferta de 6.
32- Els ingressos inicials de l’hoteler vénen donats per p0 q0 .
Si el preu augmenta en un 0,5%, aleshores el preu final serà p1 = 1, 005 p0 .
Com que l’elasticitat preu ens diu en quin percentatge variarà la quantitat demandada quan canvia el preu en un 1%, si el preu augmenta en un 0,5% aleshores la quantitat demandada disminuirà en un 0,67% ( 0,5 ⋅ 1, 34 ).
Per tant, la quantitat final serà q1 = (1 − 0, 0067 ) q0 = 0, 9933q0 .
Finalment, la variació en els ingressos de l’hoteler ve donada per: 1, 005* pi * 0, 9933* qi − pi * qi *100 = −0,17335% .
pi * qi 33- a) Pels viatgers de negocis, l’elasticitat preu de la demanda és: 1.900 − 2.000 2.000 ε pN = = −0, 2 .
250 − 200 200 (si es calcula en el punt mitjà és -0,23).
Pels turistes, l’elasticitat preu és: 600 − 800 T ε p = 800 = −1 .
250 − 200 200 (si es calcula en el punt mitjà és -1,29).
b) L’elasticitat preu dels turistes és més gran que l’elasticitat dels viatgers de negoci, ja que els turistes tenen més facilitat per a escollir un mitjà de transport alternatiu. En canvi, els viatgers de negocis no tenen tanta facilitat per adaptar-se, ja que han de seguir uns horaris.
34- a) (i) 32 − 40 ε p = 40 = −0,8 .
10 − 8 8 (si es calcula en el punt mitjà és -1).
(ii) 45 − 50 ε p = 45 = −0, 4 .
10 − 8 8 (si es calcula en el punt mitjà és -0,47).
b) (i) 30 − 24 24 εm = = 1, 25 .
12.000 − 10.000 10.000 (si es calcula en el punt mitjà és 1,22).
(ii) 12 − 8 8 εm = = 2,5 .
12.000 − 10.000 10.000 (si es calcula en el punt mitjà és 2,2).
35- a) Una elasticitat preu de 0,4 significa que un increment del preu en un 1% redueix la quantitat demandada en un 0,4%. Si el govern vol reduir el consum de tabac en un 20%, l’increment x en el preu ha de ser tal que es compleixi 0,8q0 − q0 −0, 2 −0, 2 q0 εp = = −0, 4 ⇒ = −0, 4 ⇒ x = = 0,5 .
(1 + x ) p0 − p0 x −0, 4 p0 Per tant, el preu de les cigarretes ha d’augmentar en un 50%, és a dir, en 1€.
b) La política tindrà un efecte més important d’aquí a 5 anys, ja que com que el tabac genera (segons sembla) addicció, les persones trigaran un temps a deixar l’hàbit.
c) Com que els adolescents normalment no tenen la mateixa renda que els adults, segurament tindran una demanda més elàstica que aquests darrers. A més a més, els adults segurament tindran un grau d’addicció més gran que els adolescents, de manera que els serà més difícil eliminar l’hàbit.
36- 3738- 39- EXERCICIS TEMA 4 40- Preu de les llimones Si es produeix una glaçada, la corba d’oferta es desplaça cap a l’esquerra. En el mercat de llimones, el resultat és un increment en el preu de les llimones i una disminució de l’excedent del consumidor per un import de B+C (ja que originalment era A+B+C i ara passa a ser A).
S2 S1 p2 A B p1 C D Quantitat de llimones Preu de la llimonada En el mercat de llimonada, l’increment en el preu de les llimones (factor de producció) redueix l’oferta de llimonada. El resultat és una disminució en l’excedent del consumidor per un import de E+F (ja que originalment era D+E+F i ara passa a ser D).
S2 S1 D p2 E F p1 D Quantitat de llimonada 41- a) La taula de demanda de l’Abel és La corba de demanda és Preu d’una ampolla d’aigua Preu p>7 5< p ≤ 7 3< p ≤ 5 1< p ≤ 3 p ≤1 Quantitat demandada 0 1 2 3 4 7€ 6€ 5€ A 4€ 3€ B 2€ 1€ 1 2 3 4 Quantitat d’ampolles b) Quan el preu d’una ampolla d’aigua és 4€, l’Abel en compra 2. Com que valora la primera ampolla en 7€ però només en paga 4 i valora la segona en 5 però només en paga 4, l’excedent del consumidor és ( 7 − 4 ) + ( 5 − 4 ) = 4€ (àrea A).
c) Quan el preu d’una ampolla d’aigua baixa a 2€, l’Abel en compra 3. Com que valora la primera ampolla en 7€ però només en paga 2, valora la segona en 5 però només en paga 2 i valora la tercera 3n 3 però només en paga 2, l’excedent del consumidor és ( 7 − 2 ) + ( 5 − 2 ) + ( 3 − 2 ) = 9€ (àrea A+B). L’excedent del consumidor s’incrementa, per tant, en 5€.
42- a.
43- 44- 45- 46- 47- L’efecte substitució d’una variació d’un preu és l’efecte sobre la quantitat demandada en resposta a la variació dels preus relatius entre dos béns.
L’efecte renda de la variació d’un preu és l’efecte sobre la quantitat demandada en resposta a la variació de la renda real (R/P).
En el cas d’un bé Giffen, que és un bé inferior, l’efecte substitució davant d’un augment de preu fa disminuir la demanda del bé; en canvi amb l’efecte renda, davant del mateix augment de preu, la quantitat demandada augmenta al tenir menys poder adquisitiu i al tractar-se d’un bé inferior.
Finalment, en casos comptats, l’efecte renda supera l’efecte substitució i l’increment del preu implica un increment de la demanda del bé. Per tant, en aquest cas esperem una pendent positiva de la corba de demanda.
48- a- Si hi ha un augment de la renda, disminueix el consum de transport i augmenta el consum de pel·lícules.
transport pel·lícules b- Si augmenta el preu de les pel·lícules, llavors: a. Efecte substitució: disminueix la demanda de pel·lícules a favor de la demanda de transport que es fa relativament més barat (substitució de pel·lícules per transport) b. Efecte renda: en termes reals tenim menys poder adquisitiu, per tant, disminueix la demanda de pel·lícules (bé normal) i augmenta la demanda de transport perquè és un bé normal.
c. En conclusió, disminueix la demanda de pel·lícules i augmenta la demanda de transport.
transport pel·lícules 49- Si augmenta el preu d’un bé inferior X llavors: a. efecte substitució (ES): disminueix la demanda de bé X ja que en termes de preus relatius es fa relativament més car respecte de Y i per tant, substituïm consum de X per Y.
b. efecte renda (ER): en termes reals hi ha menys poder adquisitiu, per tant, augmenta el consum d’aquest bé considerat inferior.
c. En conclusió: si ES>ER, llavors disminueix el consum del bé X (demanda pendent negativa, habitual); Però si ES<ER llavors augmenta el consum final del bé X i es considera un bé Giffen (demanda amb pendent positiva, gens habitual) 50x2 12,5 10 8 T1 T0 T2 25 40 50 x1 Aquest consumidor és més ric en la situació T1 on pot obtenir unes combinacions de consum que no pot obtenir amb les altres dues situacions. Entre T0 i T2, a partir del punt de creuament entre les dues equacions, si les preferències a partir de les corbes d’utilitat mostren consums alts de x2 són preferibles les combinacions de T0; per consums alts de x1 és preferible escollir una combinació de T2.
51- En aquest cas, cal fixar-se que hi ha un factor determinant que provoca desplaçaments de la corba de demanda (a esquerra i a dreta), que és l’efecte renda. Per aquest motiu, en equilibri de mercat i tenint en compte la condició de ceteris paribus , al augmentar o disminuir el preu davant la mateixa oferta de mercat, la quantitat demandada augmenta o disminueix (relació positiva) respecte el preu. No hi ha cap demanda amb pendent positiva ni, per tant, l’existència d’un bé Giffen.
R R 110 100 90 90 100 110 ...