2. QÜESTIONS DE SINTAXI NORMATIVA – 2.3. LES PASSIVES (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Filología Catalana - 2º curso
Asignatura Llengua Catalana Estàndard
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 11/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

2.3.
Les  passives   S’han d’apujar els impostos = s’amaga el responsable // S’han de rentar els plats = s’amaga a qui va dirigit.
20.10.2016 ! QÜESTIONARI - Pel que fa a = connector que introdueix elements temàtics - CRV, adjunt al predicat i adjunt oracional = per Pompeu, tots s’havien de considerar complements substantivables per en o hi.
! Referències bibliogràfiques sobre aquest tema: Solà (1997) Bartra (2002/2008) à últim capítol sobre sintaxi [Coromines (1971)] 25.10.2016 - Característiques de la passiva morfològica: 1. Informativament, similar a la tematització a l’esquerra 2. En el registre col·loquial de les llengües romàniques, pràcticament mai no trobem passives àaixò explica que es recomani no construir massa amb passives.
En registre mitjà es recomana evitar les passives sempre que es pugui. Cal dir que col·loquialment en tenim alguna: Sia Déu! (fossilització de la gramatització de l’escriptura).
- Construcció: Ser + participi passat = passiva morfològica O passiva resultativa, que expressa un resultat, es pot distingir passant a l’alternativa: estar + participi passat.
Tot i que es manté amb ser en registres formals (abans tot amb ser), l’estructura més comuna avui en dia és amb estar Ser ingressat / Estar ingressat.
BADIA (1994) dóna 2 factors d’aquest canvi: 1. L’ambigüitat a què podia dur l’ús de ser 2. L’ús més corrent d’estar entre els parlants Probablement és una evolució interna de diferents factors, però, sobretot, de l’ús més recurrent d’estar.
La passiva resultativa és més formal amb ser.
(25) 1960. Polèmica sobre aquesta construcció a Serra d’Or per part d’EDUARD ARTELLS (corrector). El que anomenem la construcció pronominal de subjecte inespecífic (CPSI). Ell va dir que s’havien de substituir per passives morfològiques. No coneixia la història de la llengua. Era l’època en la que s’intentava eliminar tot allò que fos considerat una influència del castellà. Per això COROMINES ho rebat.
p. 21 Construccions pronominals de subjecte inespecífic Veurem aquesta estructura en relació amb: què passa amb l’ús de l’emissor + usos generals + possibilitat de concordança.
(31 i 32) S’amaga l’agent; te’n penedeixes i el poses al final. Aquest ús el trobàvem en a llengua catalana antiga. Ara s’ha reintroduït com a pròpia de la classe baixa. En SOLÀ (anys 80) es trobava en registres administratius i periodístics com a resultat de la influència castellana (context postfranquista de construcció catalana). Hem de tenir en compte que el procés de catalanaització de l’administració va ser llarg.
BARTRA, CORONMINES, SOLÀ... parlen d’aquesta estructura com a antiga, però recuperada per influència de la llengua castellana.
Bibliografia: BIBILONI Manual d’estil BADIA, Gram. cat. Contemp Igual que realitzar, és millor no utilitzar molt per part de Valors de es: - Pronom gramaticalitzat en verb (verb pronominal). Cruspir-se, referir-se...
- Reflexiu i recíproc El Pau es renta / El Pau i l’Anna s’envien missatges - CPSI El protocol es va signar Límits gramaticals de la CPSI: 1. Construcció incompatible amb verbs pronominals. No podem donar els valors al pronom i viceversa. Solució: no utilitzar la CPSI i utilitzar quelcom que permeti generalitzar.
2. El pronom es de subjecte inespecífic es pot combinar amb en, però no amb ho.
Límits estilístics de la CPSI: COROMINES (1971) relatiu a la teoria d’ARTELLS: construccions extremes que provenen del castellà, però que el català només accepta rarament. És millor no emprarles, encara que no siguin del tot incorrectes. Vegi’s la pàgina 13 à Millor: Vegeu la pàgina 13 // Demanin-se fullets informatius a l’entrada à Millor: Demaneu fullets informatius a l’entrada. BARTRA (2002) també en parla, però de forma no tan dura.
27.10.2016 ! QÜESTIONARI Per aquest camí corrien molts conills = sembla que molts conills sigui el subjecte, V SN perquè concorda amb el verb, però es pot Pronominalitzar per en. Es tracta d’un tipus IV de Fabra, una oració inacusativa.
______________________________________________________________________ Continuació dels límits estilístics: - COROMINES afirma que cal evitar la combinació de es + altres pronoms febles, però BARTRA ho matisa: • La combinació de es amb un pronom acusatiu és natural si el referent és animat, però no tant si és inanimat (42-46) • Si tenim un CD amb referent animat, es bloqueja la interpretació d’es com a pronom reflexiu.
Concordança - Optativitat sotmesa a la variació dialectal (variació geogràfica). El nord-occidental no fa la concordança, però els altres sí.
Més enllà, en les varietats que fan la concordança, hi ha certs factors que influencien en aquesta. Trobem casos de no concordança quan la construcció inclou un verb modal (poder, voler...) o una perífrasi aspectual (forma verbal que s’adjunta al nucli per introduir-hi un matís semàntic Comença a ploure.
Es + V. modal / Perífrasi aspectual + V No sempre hi ha NO concordança, però l’afavoreix en els parlants que normalment sí que la fan.
- Sense concordança quan NO tenim verb transitiu. En la construcció es + V + sintagma preposicional, el V apareix en O.N.M. = per tant ha d’anar en singular. (5761) - Amb concordança quan el SN és pre-verbal (63) - El dialecte nord-occidental distingeix quan l’element amagat és causa, amb concordança (65 a) i quan és agent, sense concordança (65b).
3.11.2016 Més enllà de la CPSI i de les passives, existeixen més recursos per amagar agents i experimentadors. Idea bàsica: la primera, la segona i la tercera persones del singular i del plural ens permeten generalitzar o amagar agents i/o experimentadors.
a) Tercera persona del plural inespecífica, que no té subjecte recuperable per mitjà del context. Subjecte elidit i sense antecedent # En Joan i la Maria han anat a sopar i han dormit. Aquí el referent és genèric, sense precedent; no és important pel que estem comunicant.
b) Tercera persona del singular inespecífica. Referent inespecífic, però aquí en singular. Pot anar en funció del factor generacional; ha entrat en desús.
c) Segona persona del plural inespecífica, incloent-hi vos.
d) Segona persona del singular inespecífica, molt utilitzada en català. Estratègica d’impersonalització més freqüent en la llengua oral, és un tret col·loquial # en un registre més formal, la més utilitzada és la de CPSI.
e) Primera persona del plural, comú en usos no prototípics, és a dir, quan el subjecte s’inclou al col·lectiu. Recurs retòric.
f) Primera persona del singular, por freqüent.
Finalment, podem veure en quina mesura les estratègies es poden combinar en una oració o un text.
  ...

Tags:
Comprar Previsualizar