Alimentació i nutrició (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura Nutrició
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 20/03/2015
Descargas 26
Subido por

Vista previa del texto

ALIMENTACIÓ I NUTRICIÓ Quants tipus d'alimentacio existeixen?  Una per cada país  Nomes hi ha un tipus d'alimentació humana  Tantes com persones existeixen: és la correcta. Cada persona s'adapta a les seves condicions econòmiques i del lloc on viuen, però també les persones s'adapten a les seves condicions metabòliques.
 Dos, omnívor i vegetarià Alimentació: Procés mitjançant el qual l'individu obté del seu entorn l'energia i els nutrients indispensables a través dels aliments.
Un aliment només és aquell del qual es poden treure nutrients. Si no es pot treure nutrients, no es tracta d'un aliment. Depèn de l'espècie. Tot depèn del sistema digestiu.
Comportament alimentari: aspectes socials, aspectes religiosos, aspectes culturals, satisfaccióplaer, convivència, relacions afectives Factors externs:  Culturals i religiosos  Tendències, moda i publicitat  Econòmics  Geogràfics, climatològics: viure en un lloc o en un altre determina la alimentació d'una persona. Si hi ha més varietat pel clima, la persona té més aliments diferents en cada època de l'any.
 Socials  Producció i disponibilitat Factors interns:  Patologies: alèrgies i intoleràncies que fan que una persona deixi de prendre un tipus d'aliment Quants tipus de nutrició existeixen?  Una per cada país  Només hi ha un tipus d'alimentació humana  Tantes com persones existeixen  Dos, omnívor i vegetarià Nutrients: Són aquells elements bàsics dels aliments que poden ser utilitzats com material energètic, estructural o com agents de control de reaccions pròpies de l'organisme (regulador).
Aquella substància que l'organisme aprofita, per aquesta raó per a cada espècie hi ha aliments diferents, depenent si es poden obtenir nutrients o no.
Hi ha 5 nutrients, i tot el que no siguin aquestes substàncies no son considerats nutrients per als humans pero sí que podrien ser-ho per a una altra espècie.
 Energètics: hidrats de carboni, lípids o grexos, proteïnes. 1gr HC=4Kcal. 1gr lipids=9Kcal (reserves energètiques). En una dieta per poder aprimar-se, s'han d'eliminar els greixos i no   pas els aliments que tenen hidrats de carboni, dels quals s'obtenen menys energia.
Estructurals: proteïnes, minerals (el calci té una funció estructural, però també reguladora perquè regularà la contracció muscular. 1gr proteïnes=4Kcal Reguladors: vitamines, minerals, fibra (no s'absorbeix, però sí que es considera com a nutrient perquè sense la fibra no es poden absorbir els altres nutrients. És un conjunt de glucoses molt llarga que l'organisme no te enzims per tallar-la i no es converteix en glucoses. La fibra es fermenta i, d'aquesta manera, la flora intestinal sobreviu i es poden absorbir els altres nutrients), aigua (és vital per a les persones perquè al voltant del 50% és aigua i les cèl·lules necessiten tenir un líquid intern i extern) Equilibri nutricional: Els sucres simples i els de cadena llarga es comporten de forma diferent en l'organisme. Per aquesta raó cal ingerir més quantitat de sucres de cadena llarga que no pas de simples.
No tots els tipus de greixos tenen les mateixes conseqüències en les patologies que podrien provocar. Per aquesta raó s'ha de controlar la ingesta de cada tipus.
12-15%: proteïnes 30-35%: greixos o lípids  10%: AGS  15-20%: AGH  5%: AGP  <300 mg/dia colesterol > 25-30% g/dia fibres  vitamines hidrosolubles/liposolubles  sal: <6g/dia 50-55%: hidrats de carboni  10%: hidrats de carboni simples 1-1'5L H2O Què engreixa més? La paraula està mal utilitzada perquè no hi ha aliments que engreixen i que no. Tot va en relació de la quantitat i freqüència i de la cada persona, perquè no és el mateix aport calòric en una persona de 20 anys que l'aport calòric d'una persona de 50 anys.
 Hidrats de carboni  Vitamines  Greixos  Aigua en cada àpat Glúcids o carbohidrats: Són compostos orgànics formats per C, H i O Són substàncies energètiques importants per l'organisme i es troben tan en els vegetals (midó) com en els animals (glucogen) Classificació:  Senzills o sucres simples  Complexos o polisacàrids o midons  Fibres (no energètiques) Funció energètica: 4Kcal (50-55%) CLASSIFICACIÓ I FONTS ALIMENTARIS -Hidrats de carboni:  cereals i derivats  tubercles  llegums -Hidrats de carboni simples:  sucre, mel, refrescs  lactis, fruites Lípids o greixos: La seva estructura molecular està composta bàsicament de C, H i O Són insolubles en H2O, però solubles en dissolvents orgànics.
Tant en els aliments com en el cos humà, els greixos es troben (majoritàriment).
Funció energètica: 9Kcal (30-35%) CLASSIFICACIÓ I FONTS ALIMENTÀRIES -Saturats:  greix animal  carns vísceres, embotits  ous, lactis, mantega  olis de coco, palma  pastisseria, brioixeria -Monoinsaturats:  oli d'oliva  fruita seca -Poliinsaturats:  peix blau  oli de peix  oli de llavors  fruita seca  margarines Funció dels lípids:  Principalment energètica, són la principal reserva del cos  Estructural: formen part de les membranes cel·lulars (fosfolípids)  Són precursosrs de certes substàncies (àcids biliars, hormones...)  Portadors d'àcids grassos essencials i de vitamines liposolubles. Són essencials perquè les proteïnes liposolubles puguin funcionar correctament.
 Vitamina A: dóna la agudesa visual. Manté la capa lipídica de la pell  Vitamina D: fixa el calci en els ossos. Si es pren molt calci però no vitamina D, el calci no es fixa i s'elimina per la orina Tipus d'àcids grassos:  Àcids grassos saturats (AGS): sòlids a temperatura ambient. Ex: mantega, greix de la carn...
 Àcids grassos insaturats: líquids a temperatura ambient -monoinsaturats, poliinsaturats   Funció energètica: 9Kcal Incrementen el risc de presentar malaltia cardiovascular Funcions de les proteïnes:  Plàstica: formen part de les membranes cel·lulars  Poden exercir una funció hormonal (insulina)  Bio-reguladora: poden actuar facilitant el pas d'unes substàncies a altres (enzims catalitzadors)  Poden actuar com mitjà de transport (hemoglobina)  Funció estructural  Altres funcions: energètica: 4Kcal, intervenen en la contracció muscular, funció immunitària: en la defensa contra les infeccions, control genètic CLASSIFICACIÓ I FONTS ALIMENTÀRIES -Proteïnes d'alt valor biològic: carns, peixos, ous i lactis -Proteïnesde baix valor biològic: llegums, cereals, fruita seca, llavors Aminoàcids essencials: isoleucina, lisina, fenilalanina, treonina, metionina, triptofan, valina, histicina (nens), taurina (nens) Vitamines: Son considerades com nutrients perquè l'organisme humà les necessitats en petites quantitats per poder aprofitar altres nutrients.
Substàncies orgàniques que no participen en la construcció de les cèl·lules Funció reguladora CLASSIFICACIÓ DE LES VITAMINES -Liposolubles: A, D, E i K  Solubles en greixos i dissolvents orgànics  S'absorbeixen a aprtir dels aliments associades a les grasses  Ingestes elevades poden ser tòxiques A: lactis, peix blau, ous D: lactis, peix blau E: olis, ous, fruits secs K: espinacs, cols, algunes fruites -Hidrosolubles: grups B i C  Solubles en aigua  S'eliminen per l'orina  Poden tenir efectes secundaris per sobredosi complex B: carns, cereals, verdures, fruites vitamina C: cítrics, kiwis, maduixes, pinya, tomàquet, pebrots i altres fruites i hortalisses Minerals: Alguns són components del esquelet Regulen la pressió osmòtica i l'equilibri àcid-base Són components de substàncies de gran importància biològica (hemoglobina, cicotroms, enzims...) Activen i regulen determinats processos enzimatics Funció reguladora Funció estructura FONTS ALIMENTÀRIES -Calci: lactis, cereals integrals, fruita seca, vegetals -Ferro: carns, peixos, ous, llegums, fruita seca -Zinc: carns vermelles, pus, fruita seca, llavors -Iode: peix, marisc, sal iodada, vegetals i fruites -Magnesi: fruita seca, cereals integrals, llegums -Seleni: carns, amrisc, ous, alguns vegetals Fibres: La recomanació de > 25-30 g/dia es pot assolir amb:  2-3 peces de fuita al dia  2-3 racions de verdures-hortalisses al dia  2-3 racions de llegums a la setmana  incloent alguns productes integrals Funció reguladora CLASSIFICACIÓ -Fibres insolubles:  ajuden a regular el trànsit intestinal  són poc fermentables -Fibres solubles:  influeixen en l'ansorció de glucosa, colesterol i àcids grassos  retarden buidament gàstric  incrementen la massa bacteriana Aigua: Element fonamental per la vida És el principal component del cos humà Les necessitats mínimes d'aigua se situen al voltant de 1-1'5ml/Kcal El nostre cos elimina diàriament en condicions normals 2'5L d'aigua per diferents vies Funció reguladora Aporta minerals: calci, fluor, magnesi, sodi, etc.
FONTS ALIMENTÀRIES -Begudes: aigua, infusions, brous -Aliments: verdura i hortalisses, fruites, llet, carn, peix Metabolisme bassal: Taxa del Metabolisme Bassal (TMB): Correspon a la quantitat d'energia mínima necessària, que permet a un individu assumir les funcions vitals que no es poden interrompre si es vol assegurar la continuïtat de la vida.
24Kcal/Kg de pes/dia Diferents fórmules ...