Temes 12-14 I Virologia (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Microbiologia
Año del apunte 2014
Páginas 10
Fecha de subida 02/11/2014
Descargas 24
Subido por

Vista previa del texto

Microbiologia Temes 12, 13,14 – Virologia Virologia 1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DELS VIRUS • Són fragments d’àcid nucleic amb una coberta d’estructura proteica.
• Tenen una mida ultramicroscòpica.
• No tenen sistemes per obtenir energia i efectuar síntesi proteica  són simbionts obligats de cèl·lules eucariotes i procariotes, de les quals depenen per la seva replicació.
Morfologia i estructura - Mida: entre 20-400nm.
- Material genètic: DNA o RNA; bicatenari o monocatenari.
- Proteïnes amb funció estructural i/o activitat enzimàtica (lligades al material genètic).
- Coberta proteica: Càpside.
- Embolcall extern: Peplo (proteïnes i glicoproteïnes).
- Prové de la MBP/APG (no el sintetitza el virus) - Format per glico i fosfolípids i àcids grassos, i té espícules formades per glicoproteïnes - Freqüent en virus que infecten els animals - Matriu proteica (Proteïna M) Classificació Virus amb DNA o Amb embolcall: trobem virus amb doble hèlix o amb una sola cadena.
o Sense embolcall: també trobem virus amb doble hèlix o amb una sola cadena.
Virus amb ARN o Amb embolcall: trobem virus amb doble hèlix o amb una sola cadena o Sense embolcall: tots són d’una sola cadena.
Microbiologia Temes 12, 13,14 – Virologia Càpside Funcions - Transport extracel·lular cèl·lula-cèl·lula (protegeix l’àcid nucleic durant el viatge d’una cèl·lula a una altra).
- Protecció del genoma front: o Agents físics i químics: temperatura, radiació, pH o Agents biològics: acció de nucleases cel·lulars, etc.
- Interacció amb l’hoste (virus nus sense embolcall) Propietats Formats per: - Capsòmers: elements redundant que determina la morfologia.
- Envolta: reconeixement de la cèl·lula hoste o Antireceptor del virus + receptor cel·lular o Tropisme cel·lular: Els virus amb embolcall són més fàcils d’atacar ja que els virus nus tenen una nucleocàpside molt resistent i els embolcalls són fàcils de degradar.
Morfologia Hi ha diversos tipus morfològics: icosaèdric, helicoïdal, mixta i complexa.
Morfologia mixta: Combina la morfologia helicoïdal amb icosaèdrica.
Morfologia helicoïdal: virus del mosaic del tabac.
Microbiologia Morfologia icosaèdrica: Temes 12, 13,14 – Virologia Morfologia complexa: Cicle víric El cicle biològic d’un virus té tres fases: - Fase inicial: Adsorció, penetració i denudació (decapsidació).
- Fase replicativa: Síntesi de DNA/RNA. Síntesi de proteïnes.
- Fase de alliberament: Muntatge, maduració i alliberament.
Fase inicial L’adherència del virus a la superfície cel·lular depèn de la existència dels receptors específics pel virus de la cèl·lula (hi ha d’haver tropisme). Està implica la neuraminidasa, la qual reconeix el receptor de la cèl·lula i l’inhibidor la bloqueja i ja no hi ha unió específica.
La penetració es pot efectuar per endocitosis, fusió i per translocació.
- Endocitosis: el virus entra mitjançant endocitosis, fusionant-se les membranes.
- Fusió: ho fan els virus amb envolta - Translocació: el receptor canvia la seva conformació i el receptor entra a través d’un porus.
Després es produeix l’alliberament del material genètic per proteòlisi inespecífica de la càpside i deixa anar lliures al citoplasma els àcids nucleics.
Microbiologia Temes 12, 13,14 – Virologia Fase replicativa La replicació dels virus es dóna a l’interior de la cèl·lula hostatgera, depenent del tipus de genoma del virus.
Després es fa la síntesi de les proteïnes víriques i es produeix l’encaix de totes les estructures. Algunes proteïnes se’n van a la membrana de la cèl·lula perquè després faran de receptores.
Fase d’alliberament Un cop s’ha muntat i ha madurat, la sortida de les partícules víriques es pot fer mitjançant una lisi cel·lular (virus nus) o per exocitosi sense lisi cel·lular (virus amb embolcall). En aquest últim cas, la membrana del virus és la de la cèl·lula infectada, per això necessitarà receptors.
Penetració Denudació Microbiologia Temes 12, 13,14 – Virologia Interferències - Interferència: quan per algun motiu, els virus no poden infectar ala cèl·lula. Hi ha dos tipus.
- Interferència intrínseca Alguns virus són incapaços d’infectar una cèl·lula ells sols (Auto interferència) i necessiten una coinfecció per part d’un altre virus.
Altres són incapaços de infectar-la en presència d’altres virus, perquè aquests impedeixen que els receptors estiguin exposats a la membrana.
- Interferència extrínseca Incapacitat d’infectar per substàncies excretades per la pròpia cèl·lula (inhibeixen la capacitat infectiva) (Interferons).
Creixement en graó No hi ha un creixement rectilini, sinó que els bacteris creixen en esglaó.
- Fase d’eclipsi: Període comprés entre el final de la denudació i maduració. No es poden detectar virions infectius ni dins ni fora de les cèl·lules - Període de latència: inclou el d’eclipsi i es caracteritza per la no producció de nous virions extracel·lulars. S’inicia la replicació del genoma. Durada de minuts a hores.
- Fase de Maduració: Acumulació de material víric en la cèl·lules o als voltants d’aquesta.
Les cèl·lules infectades amb virus lítics moren i cessa la producció de partícules i disminueix lentament el seu títol. Les cèl·lules infectades amb virus no lítics poden produir virus indefinidament. Durada del cicle: 1 h - 40 h. Mida de la explosió: Quantitat de virus produïts.
Microbiologia Temes 12, 13,14 – Virologia 2. CLASSIFICACIÓ DEL VIRUS CRITERIS • Propietats dels virions Grandària. Forma i simetria de la càpside. Presència/absència d'embolcall • Propietats del genoma DNA/RNA. ss/ds. Lineal/Circular. Polaritat. Segments. Grandària. Seqüència. Modificacions extrems 5' o 3' • Propietats de les proteïnes Nombre de proteïnes. PM de les proteïnes. Activitats funcionals (transcriptases, revers transcriptases, hemaglutinina, neuraminidasa, proteïnes de fusió). Seqüència d’aminoàcids • Multiplicació (replicació) Estratègies de replicació del genoma. Transcripció. Traducció i processament posttranduccional. Lloc d’acumulació de les proteïnes, lloc de muntatge, maduració i alliberament. Citopatologia.
• Propietats físiques Estabilitat front al pH i temperatura, cations Mg2+, Mn2+ , front detergents, solvents, radiació • Propietats biològiques Rang d’hoste (natural i experimental). Relacions serològiques. Patogenicitat i relació amb malalties. Transmissió, vectors i relació amb aquests. Distribució geogràfica.
CLASSIFICACIÓ JERÀRQUICA S'utilitzen les terminacions: Família –viridae Herpesviridae Subfamília -virinae Alfaherpesvirinae Gènere -virus Simplexvirus Soca/tipus - Virus Herpes Simplex Prefix relacionats amb les característiques de la família Picornaviridae (Pico-rna-viridae) Pico- (10-12): petit virus -rna- (...rna...) Hepadnaviridae(Hepa-dna-viridae) Hepa- que causa trastorn hepàtic -dna- virus genoma DNA (Hepa...) Microbiologia Temes 12, 13,14 – Virologia Nomenclatura Classificació de Baltimore 1971: classificació basada en l’estratègia de replicació i l’obtenció dels mRNAs. Hi ha 6 tipus diferents: Hi ha virus de fongs, d’animals (DNA i RNA) Microbiologia Temes 12, 13,14 – Virologia 3. BACTERIÒFAGS Són virus que infecten bacteris. Generalment són de DNA de doble cadena. Hi ha de dos tipus: • Fags lítics.
• Fags lisogènics.
En general, són virus de simetria mixta.
Cicles lítics Virus que reconeix, mitjançant receptors, la bactèria hoste, i li inocula el DNA, que queda al citoplasma. Aquest es replica i sintetitza les proteïnes, s’ensambla i surt, lisant la cèl·lula.
Cicle lisogènic És igual que el cicle lític, canvia en que en inocular al virus el DNA, aquest s’integra en el cromosoma bacterià, on pot quedar molt de temps latent.
Microbiologia Temes 12, 13,14 – Virologia Importància industrial Aquests bacteriòfags tenen una transcendència industrial: - Fags de Lactobacils provoquen problemes a les indústries làcties.
- Utilització: – Tipificació bacteriana – Terapèutica antibacteriana 0 – Vectors de clonació – Enzims d’origen fàgic: DNA polimerases, ligases, etc..
Microbiologia Temes 12, 13,14 – Virologia Exemples Satèl·lits Són genomes de RNA (500 a 2000 nt) necessiten d’altres virus per multiplicar-se (anomenat helper). Genoma sense similitud amb el helper.
Aquests codifiquen per proteïnes pròpies de la càpside. La replicació del genoma depenen dels enzims del helper.
Viroids Són els agents de malaltia infecciosa de menor mida, que afecten a plantes superiors.
Consisteixen en fragments de RNA (360 nucleòtids), no associat a proteïnes i no tenen càpside. Tenen RNA monocatenari, circular, tancada, aparellament intern de les bases per ponts d’hidrogen.
Són resistents a agents físics i químics.
Virusoids Són una classe de satèl·lits (viroides-like RNA) més grans que els viroids (1000 nt).
La multiplicació depèn de la replicació d’un virus.
Els virusoids són encapsidats a les càpsides del virus helper.
Prions Són partícules infeccioses resistents a nucleases, proteases i altres agents desinfectants.
També anomenats proteïnes PrP (proteïna priònica).
La proteïna i el gen es troben tant en cèl·lules infectades com a les normals. La PrP anòmala presenta canvis conformacionals a l’estructura terciària i alteracions a la seva estructura secundària.
Lesions vacuolizants i depòsits amiloides sense reacció inflamatòria.
Agents causals de malalties degeneratives transmissibles del sistema nerviós central Per exemple: Malaltia de Creutzfeldt-Jacob; kuru; scrapie; encefalopatia espongiforme.
...