Treball modular (nota: 9'5) (2014)

Trabajo Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Educación Primaria - 1º curso
Asignatura PROCESSOS EDUCATIUS
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 06/03/2015
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

TREBALL DE MÒDUL Processos i contextos educatius I Curs: 1P Professores: Maribel Cano i Mar Esteve Ràfols Noms: Eduard Gandía i Julen Álvarez Data d’entrega: 20-11-2013 1- El rol del mestre com a educador Podem definir l’educació com l’aprenentatge de valors, conceptes, coses de la vida i aplicacions per a la societat, ensenyades per un mestre i transmeses a un alumne o infant.
Seria difícil dir si el tipus d’educació que es veu al vídeo és de tipus formal o no formal, el que tenim clar és que no és informal, ja que en aquest procés que anomenem educació els acompanya el mestre i no un amic o un entorn familiar. Podem dir que és formal ja que el mestre ensenya uns continguts i segueix una pauta d’ensenyament, alhora que sorgeix una activitat esporàdica, com és l’activitat de l’embarcació.
El fet que els alumnes es posessin tan alegres quan van saber que els hi tocava aquest professor ja et demostra que alguna cosa ha de tenir. La seva frase: “De vida només en tenim una, així que hem de viure-la amb alegria” ja et diu que és un mestre diferent. Aquest mestre vol una classe unida, ho demostra quan s’assabenta de que alguns infants es riuen d’una nena i ho resol fent que els seus alumnes escriguin una carta de llibreta reflexionant sobre el que han fet de dolent i perquè s’han rigut dels altres.
També quan fa que tota la classe escrigui una carta a un company al que se li ha mort el pare i ho està passant molt malament, o quan composen i canten una cançó a un altre company que canvia de ciutat i va a viure a Tokyo per dir-li adéu.
Aquest mestre els fa créixer com a persones, fa que madurin, aprenguin i es formin, aplica el “Tradere-Transmittere” ja que no només els hi transmet els coneixements als seus alumnes, sinó que fa que s’impliquin i s’interessin, reben la informació de forma activa i conscient.
A tall de resum, considerem el mestre com una peça molt important en l’educació, sempre que aquest professor faci bé la seva tasca. Ha de ser l’encarregat de guiar a l’alumne durant un període de la seva vida en el qual es desenvolupa com a persona.
2- El model psicològic de referència segons l’acció docent del mestre Podem relacionar el model psicològic que empra el professor, amb un model humanista, destacant sobretot, la idea principal en la qual el professor tracta com a un home més a cadascun dels nens, per tant, l’infant és el centre d’interès. També tracta l’alumne de “tu a tu” i dona molta importància a l’empatia, per tal d’entendre millor els infants.
Cal recordar els fonaments bàsics del model humanista, per donar peu a la relació d‘ educador-alumne que reflecteix el documental. En primer lloc, podem destacar la llibertat dels nens, és a dir, l’existencialisme, com podem observar en el projecte que els proposa el mestre de la cració d’un rai, el qual han de construir sense ajuda del professor. En segon lloc, cal destacar en gran mesura la importància de les experiències viscudes. Al documental, podem observar aquest apartat en l’empatia d’una de les alumnes vers la mort de l’avi d’un dels seus companys, tot posant de rellevància la seva experiència, és a dir, la mort del seu pare. En aquesta situació, podem observar clarament alguns dels rols de l’alumne: el sentiment d’unitat, és a dir, que els alumnes es sentin acollits i estimats, l’espontaneïtat i l’ iniciativa d’una nena que es decideix a parlar d’un trauma.
Tanmateix, podem relacionar en molts aspectes els objectius de l’humanisme, com el fet d’afavorir el desenvolupament d’una personalitat creadora i d’un pensament crític. Aquest objectiu queda estretament lligat al càstig que imposa el mestre a un dels seus alumnes pel fet d’haver parlat a classe. En aquell moment, el mestre decideix castigar a l’alumne sense el rai, no obstant, els altres infants argumenten al seu professor els motius pels quals el nen castigat té el dret d’utilitzar el rai. Cal destacar que un dels nenes explica que no hi ha cap relació entre el càstig i el rai ja que, el rai és una cosa que han fet ells al llarg del curs, per tant, el càstig és desproporcionat e injust.
Finalment, en les diverses situacions vistes al documental, hem pogut observar moltes de les característiques del model humanista, com ho són l’ensenyament de valors o l’afectivitat entre els alumnes, el desenvolupament de les potencialitats dels nens -en el moment del càstig-, l’empatia i l’escolta, i sobretot la importància de l’experiència, la qual es veu clarament reflectida en el moment citat en el primer apartat d’aquest treball quan els alumnes s’adonen que tindran el mateix mestre de l’any anterior.
3- Relacions interpersonals que es produeixen a l’aula Pel que fa aquest apartat de relacions interpersonals, podem fer menció a Rosseau, i a la seva teoria que trobem a l’Emili. No obstant, només farem relació a tres dels llibres (2n, 3r i 4t), que corresponen a cada una de les etapes de desenvolupament dels infants del documental. També farem referència al concepte d’educabilitat i a les relacions mestre-alumne.
En primer lloc, podem definir el concepte d’educabilitat com la capacitat que tenim tots els ésser humans de ser educables, és a dir, que estem en contínua construcció. La persona responsable d’aquest procès és el mestre, qui té aquest imperatiu moral d’ensenyar als nens a moure’s per l’entron, i per tant, de crear noves experiències en l’infant. Cal recordar que l’infant és un home més i no és només un nen, sinó un ésser fràgil en relació a l’aprenentatge. Tot plegat, es crea una relació interpersonal.
Tornant a la concepció de Rosseau sobre l’educació, podem esmentar algunes de les seves idees principals: El fet de la singularitat de la infantesa. Cal educar a l’infant no per al dia de demà, sinó per a l’infant que és avui. L’educació a través de l’observació i l’experimentació.
Pel que fa als llibres que hi estan estretament relacionats, trobem: Segon llibre, per tant una segona etapa de desenvolupament, en la qual hi rau la llibertat com a fonament principal. També cal que parlem de “l’eduació negativa”, aquella educació que pretén evitar el mal als infants, de tal manera que el mestre guia l’alumne per a que aprengui el bé i eviti el mal. Ho veiem en la reflexió que el professor fa fer als seus alumnes a causa dels diversos insults que han patit alguns alumnes.
Tercer llibre, en el qual podem observar la necessitat d’un temps per aprendre, així com el contacte amb l’entorn per a desenvolupar aquesta instrucció, i no basar-se únicament amb els llibres. L’episodi de la neu n’és un clar exemple d’aquest tipus d’aprenentatge.
Finalment, el quart llibre, on ja trobem l’educació moral i de valors. En aquesta etapa, els infants comencen a aprendre allò que els envolta i ho converteixen en quelcom intrínsec, de tal manera, comencen a prendre consciència del bé i del mal i ho apliquen en una societat canviant.
4- L’educació emocional i l’educació en valors L'educació emocional és la capacitat de controlar i reconèixer els sentiments i emocions propis i dels altres, de discriminar entre elles i fer servir aquesta informació per guiar el nostre pensament i les nostres accions.
L'educació emocional treballa la forma d'interactuar amb el món. Té molt en compte els sentiments, i engloba habilitats com el control dels impulsos, l'autoconsciència, la motivació, l'entusiasme, la perseverança, l'empatia, l'agilitat mental, etc., que resulten indispensables per a una adaptació social bona i creativa.
Aquest professor insereix aquesta dinàmica a classe, vol que els seus alumnes se n’adonin i comprenguin les seves pròpies emocions i la dels seus companys, això queda clar a l’exemple de la burla, el companyerisme i coses com l’empatía, l’autocrítica, la iniciativa, la generositat, la confiança o la capacitat de posar-se en la pell dels altres són aspectes que esdevenen a classe.
Els valors ajuden a créixer i fan possible el desenvolupament harmoniós de totes les qualitats de l'ésser humà.
L'autoestima és la capacitat d'estimar-se a si mateix i acceptar-se tal com un és. Quan un s'estima a si mateix, desperta i sent amor cap als altres. I quan les persones s'estimen resulta més fàcil fer un món millor.
Aquest mestre els inculca valors molt importants a la vida com el respecte, l’esforç i la responsabilitat. I es que tots aquests valors i d’altres es veuen durant tot el vídeo, a cada exemple, a cada situació del vídeo esdevenen implicats aquests valors.
Cinefòrum Els temes més tractats pels diferents grups d’alumnes van ser els següents: - El rol del mestre - Educació emocional i en valors - Relacions interpersonals - Model psicològic - Estructures acollida Els moments del documental que han sigut més significatius i reflexius van ser els següents: - Càstig a un alumne.
- Despedida d’un company - La mort d’un familiar - L’escriptura de les cartes A partir d’aquest documental, hem pogut treballar diversos aspectes de l’antropologia i de la psicologia en relació amb l’educació. Hem pogut observar un model d’educació pràcticament idíl·lic, però arriscat pel que fa als nens ja que, no és gaire aplicable a nens amb discapacitat cognitiva, per tant, l’inclusivitat queda aparcada en cert sentit.
Fent referència a les vivències del cinefòrum, hem pogut observar que gairebé tots els grups hem treballat les mateixes seqüències rellevants del documental, des de l’escriptura de les cartes per a la reflexió, fins els arguments dels alumnes pel rai. D’aquesta manera, hem pogut traslladar els coneixements apresos a les aules a un documental, permentent-nos establir unes relacions i veure com poden ser les diferents teories aplicades a l’educació actual.
Tot plegat hem pogut veure diversos punts forts i punts febles del mestre. Podem destacar l’empatia, el contacte personal amb els seus alumnes, el control de les diverses situacions, apreciable en l’exemple del rai.
També hi trobem la proximitat i la unió, la seguretat o el respecte i l’ensenyament de valors. Amb tot això, podem definir el que és per a nosaltres la definició d’un bon mestre, capaç d’escollir cada moment i com actuar en cada situació.
Pel que fa als punts febles del mestre, n’hi ha molt pocs, però hem arribat a la conclusió que hi falta diversió en el seu mètode d’ensenyament, a primera vista, sembla un mestre molt seriós i recte. Podria donar un toc humorístic al seu mètode d’ensenyament, així podria acostar-se una mica més als seus alumnes, tot tenint en compte que cal que mantingui la distància correcte amb ells.
En conclusió, hem pogut observar la metodologia d’un bon mestre, així com les diverses necessitat que tenen els alumnes i com pot ser la vida escolar d’un nen, el mestre del qual, ha deixat una gran petjada en la vida d’aquell nen. En definitiva, l’ensenyament ens forma a tots com a persones i com a éssers humans per a una societat de canvis.
“La educación es al hombre lo que el molde al barro: le da forma.” Jaime Balmes “Un maestro es una brújula que activa los imanes de la curiosidad, el conocimiento y la sabiduría en los alumnos.” Ever Garrison ...