CLASE 9 DRET ADMINISTRATIU TEMA 3 3.3 I 3.4 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Fonaments del dret administratiu
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 28/03/2016
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

FONAMENTS DE DRET ADMINISTRATIU –GRUP M2- DR. MOLTÓ-CURS 2015-16 // unybook : prodriguezj 3.- La personificació jurídica de les Administracions Públiques L’administració és una persona jurídica de caràcter territorial.
Les persones jurídiques son una creació intel·lectual malgrat que se les adsorbeixin bens, mitjans materials/humans etc. En definitiva una persona jurídica com passa amb l’àmbit de les societats mercantils necessiten dunes persones que els facin funcionar i ostentin unes funcions d’administració d’aquella persona.
Aquesta necessitat en l’àmbit del dret administratiu es soluciona: Hi ha un esquema molt clàssic al dret administratiu que fa funcionar a les persones jurídiques en base als denominats òrgans administratius.
Aquests òrgans son difícils de definir ( no hi ha una definició legal uniforme del que és) → es una estructura dins duna persona jurídica que es capaç de produir els seus actes/ les seves decisions a efectes jurídics enfront de 3ers.
Això significa que la actual concepció d’òrgan administratiu no es fixa solsamènt en l'aspecte de la divisió de treball, i de l’atribució de funcions dins d’aquella persona jurídica sinó que a més a més remarca que aquesta estructura ha de tenir la possibilitat / o tenir atribuïda la facultat de dictar o prendre decisions que tinguin efectes jurídics enfront de 3ers, siguin d'un altre administració publica o siguin els particulars.
Llavors ens trobem que a l’administració del estat, on aquest esquema s'ha reproduït a les altres administracions publiques.
Distingim 2 tipus d'estructures dins de les persones jurídiques: les denominades unitats administratives i els òrgans administratius 1.Unitats administratives: Relacions de lloc de treball, es a dir, son pures divisions de treball dins d'una persona jurídica [es l'adscripció dels diferents llocs de treball d'aquella administració a funcions diferenciades i concretes] Però les unitats administratives no tenen aquesta característica especial de poder decidir decisions que vinculin a tercers.
2.Organs administratius.
Si a una unitat administrativa li donem el caràcter de òrgan administratiu si que la tindrà, o directament parlem de òrgans administratius. D'entrada ja estem veient que hi ha una doble forma d'estructurar a les PJ per una banda l’adscripció a llocs de treball i per altre part que alguna d’aquestes adscripcions tenen una rellevància especial en tant en quant se li dona una denominació de òrgans administratius.
·Un òrgan administratiu, que comporta? Un òrgan administratiu és una estructura, que pot ser més o menys complexa segons l'administració de que es tracti, i segons les competències que tingui atribuïdes. Per tant un òrgan administratiu necessariament ha de tenir atribuïdes unes competències / funcions determinades.
FONAMENTS DE DRET ADMINISTRATIU –GRUP M2- DR. MOLTÓ-CURS 2015-16 // unybook : prodriguezj I a més a més, aquest òrgan administratiu ha de tenir al seu front a unes persones físiques que n’ostentin la titularitat, perquè sinó continuaríem en el àmbit de la fantasia (la pura creació intel·lectual) necessita d’unes persones físiques que assumeixin la seva titularitat → tots els òrgans administratiu han de tenir la persona/es nomenades que ostentin la seva titularitat.
La idea de que existeixin uns òrgans administratius i de que una cosa es l'estructura orgànica i un altre les persones titulars de cadascuna d'aquestes persones orgàniques, es una idea que el dret administratiu va prendre del dret canònic, de l’església catòlica.
A l’església catòlica des de molt antic es va diferenciar entre l’òrgan i el titular d'aquest.
L’òrgan te una voluntat de permanència mentre no es procedeixi a una reforma administrativa, i el titular del òrgan pot canviar segons les característiques de cada un.
4.- Organismes, òrgans i unitats administratives A les diferents administracions públiques trobem molts tipus d’òrgans administratius, i clar, si intentéssim fer una divisió i explicar el concepte de cada una d’aquestes divisions seria molt pesat.
Característiques mes destacades: -Hi ha òrgans unipersonals i hi ha òrgans col·legiats d'entrada, segons el titular del òrgan.
·òrgan unipersonal: aquell en el qual el seu titular es una única persona física, per exemple, l'alcaldia d'un ajuntament o la presidència del govern central o autonòmic etc. La qual cosa no vol dir que aquell òrgan no tingui atribuït tot una sèrie de personal i de mitjans per dur a terme les seves funcions.
En canvi i ha altres òrgans: ·òrgans col·legiats: Perquè els titulars de l’òrgan son varies persones físiques que han de concorre totes elles per adoptar decisions d'aquell òrgan.
Ex: el consell d'estat en l’àmbit estatal - els seus dictàmens son adoptats per un conjunt de persones. S'han d’adoptar fòrums i majories per poder prendre decisions.
-Òrgans centrals i òrgans perifèrics: ·Òrgans centrals: per contraposició als perifèrics existeixen en aquelles administracions publiques que estenen les seves competències sobre un àmbit territorial ampli i necessiten fer-se presents a tot el territori. De les administracions general del estat i de les autonòmiques.
(òrgan central ministre, òrgan perifèric, delegat duna CCAA // en una administració autonòmica: ) FONAMENTS DE DRET ADMINISTRATIU –GRUP M2- DR. MOLTÓ-CURS 2015-16 // unybook : prodriguezj Tot això ens porta a que l'estructura orgànica permet a l’administració pública 2 coses molt importants: 1-la divisió de funcions però no exclusivament, sinó que els òrgans administratius són capaços de prendre decisions i aquestes decisions seran actes administratius, es a dir, actes jurídics subjectes al dret administratiu i alguns d'aquests òrgans ( no tots evidentment) seran capaços de dictar disposicions generals / reglaments la qual cosa ens porta a la seva vegada al que dèiem al principi ( aquestes decisions siguin o no de caràcter normatiu tenen la característica de poder vincular a terceres. Ex: quan un alcalde imposa una sanció administrativa perquè s’ha comés una infracció de transit en el seu territori competencial, això es un acte que ens vincula) i lògicament encara amb més raó quan es tracta de disposicions de caràcter general) La competència administrativa el que ve a dir es que a cada òrgan administratiu que es el que pot fer i el que ha de fer.
La competència omple de contingut la tasca dels òrgans administratius. No tots els òrgans administratius tenen competència per fer-ho tot, per tant hi ha atribucions diverses a diversos òrgans, i cadascun dels òrgans administratius s’ha de basar x l’exercici de les seves competències en els atribucions que tinguin atorgades i que li senyali l'ordenament jurídic, fins i tot una incompetència manifesta pot ser causa de declaració de nul·litat de ple dret. Per exemple, el ministre de defensa no pot exercir la potestat reglamentaria sobre el regim de cementiris del ajuntament de BCN perquè no en te competència, però és evident que l’ajuntament de BCN no pot exercir matèries de defensa La competència delimita l’actuació del òrgan de l’administració publica.
Els òrgans mai de la vida tenen personalitat jurídica! La personalitat jurídica s'atribueix a la respectiva administració. Els òrgans el que han de fer es materialitzar l’exercici de la personalitat jurídica.
El dret administratiu te una terminologia que moltes vegades indueix a confusió. Una cosa son els òrgans, i un altre cosa completament diferent son els organismes!!! No son igual perquè els òrgans administratius no tenen personalitat jurídica, i en canvi els organismes públics si que tenen personalitat jurídica. I quan parlem d'entitats si que tenen personalitat jurídica.
Els ents també tenen personalitat jurídica (en realitat entitat i ents venen a ser el mateix) Els principis son declaracions que fa la CE, declaracions que no sempre tenen una materialització real i en tots els àmbits, i l'art 103 parla d’aquests principis donant x suposat que ja se sap que volen dir. PP que al dret administratius ja estan molt introduïts i es pot entendre fàcilment que volen dir a l’àmbit administratiu.
·PP de jerarquia: Consisteix en que dins d'una mateixa persona jurídica els seus òrgans administratius es situen en una escala jeràrquica, es a dir, uns estan per sobre dels altres. I els que estan en un nivell mes alt, tenen la potestat de dirigir i de coordinar l’actuació d'aquells òrgans que els i estan subordinats.
Hi ha administracions que s'organitzen segons el criteri jeràrquic i altres que no. L'administració general del estat i les administracions de cadascuna de les comunitats autònomes s'organitzen segons el criteri jeràrquic.
FONAMENTS DE DRET ADMINISTRATIU –GRUP M2- DR. MOLTÓ-CURS 2015-16 // unybook : prodriguezj Si observem l’organització general del estat veiem que hi ha un president de govern, que aquests determina una sèrie se conseller i ministres....etc. Se situen aquests òrgans en una posició jeràrquica uns respecte dels altres. De tal manera que els òrgans que es troben en l’àmbit superior son competents per dirigir tot tipus d'instruccions als òrgans interiors de com tenen que actuar. I a mes a mes d’això també tenen la referència de com han de controlar regular l’actuació dels òrgans inferiors, això vol dir jerarquia.
És el sistema que es va implantar a França a l’època napoleònica i que molts doctrinaris diuen que responia a una idea de estructura i de comandament militar traspassat.
A les CCAA passa el mateix. En canvi i a altres administracions que no segueixen el criteri de jerarquia.
Exceptuant aquells casos especials de municipis que tenen un regim propi ( com per ex BCN i Madrid) tots els municipis de regim comú, aquests òrgans no estan subordinats uns as altres, sinó que cadascú te la seva pròpia esfera de competència.
Hi ha mataries que son competències que ha d’adoptar-les al ple, altres al alcalde, etc.
No hi ha relació jeràrquica entre uns i altres. I no hi ha relació jeràrquica entre persones jurídiques.
La descentralització en l’àmbit administratiu és que una persona jurídica que té atribuïda una competència en virtut del ordenament jurídic traspassa i delega aquella competència a un altre persona jurídica de l'administració publica ( quan l’administració general del estat traspassa una competència a una administració autonòmica, això és descentralització. / quan l'administració general del estat o una administració autonòmica o una administració del estat crea un organisme / una PJ per gestionar una activitat publica, això es descentralització) la descentralització sempre opera entre diferents persones jurídiques.
La desconcentració consisteix en que dins duna mateixa persona jurídica un òrgan delega a un altre òrgan d’aquella mateixa persona jurídica l'exercici d'una competència, per tant quan un ministre o un conseller o l'alcalde estan al·legant en òrgans diferents de ell l'exercici de competències administratives que té atribuïdes i que pot delegar, això es el fenomen que denominem desconcentració.
Per tant si la descentralització opera sempre entre persones jurídiques de l’administració publica la desconcentració opera entre òrgans administratiu.
(NO CONFONDRE UN AMB ALRTE!!) La CE vol que les administracions públiques que actuïn de forma coordinada ( cosa que no es sempre així) → la coordinació es un principi que requereix de materialització. La coordinació exigeix la creació d’òrgans administratius a les diferents persones jurídiques de l’administració.
( coordinar normalment vol dir coordinar, cooperar, etc. No necessariament jerarquitzar se un respecte dels altres) ...