SESSIÓ 2: TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura TIC
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 28/10/2014
Descargas 9
Subido por

Descripción

Grup 3

Vista previa del texto

SESSIÓ 2. TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ Actor-Network: Social Construction of Technology: (SCOT).
Als inicis dels 80 ells van decidir que en lloc de fer reflexions sobre les tecnologies, anirien a tecnologies concetras. Anirian a cosas concretes. Per tant, que agafarem? Ells van agafar la bicicleta. Ells el que van estufiar es principalment las coses concretas i posteriorme estudis més macro. Cada usuari entèn coses diferents del matiex estri, hi ha una flexibilitat en la interpretació de qui ensenya a qui ensenya.
Ells van parlar de grups socials rellevants. En el cas de les bicicletas per exemple: dones, inventos, i els joves homes atletes. Uns veien las bicicletas com una eina per anar fardant, a les dones els hi servia com un estri per demanar permís per anar amb bicicleta i els fabricants per que com les senyores anaven amb vestits es podien enganxar, els senyors joves atletics podien optar per una bicileta que no fos tan gran i que els permetés guanyar velocitat. Es un estudi que ensenya cuantes vegades una mateixa tecnologia pot ser vista de maneres diferents. En aquest cas, sels hi va reclamar que no quedava gaira clar, que com triavas tu els grups socials.
Ens hem de deixar de tecnologies autonomes sense que la gent pugui dir res. En aquests temps, hi va haver-hi una mica de discussió, i en aquestes discussions arriba un moment en que hi ha una establització i triumfa un model que s'imposa: clausura. Aqui desapareix la discussió i no hi ha tanta flexiblitat interpretativa.
– Interpretació: important relacionar aquella tecnologia en un context. No la podem extreure d''un context socio-tecnologic. La tecnologia té un context i un marc que tu no l'ha pots treure del que l'embolta.
Exemples de tipus de biciletas que es va fer la discussió. Al costat, és una noticia que es va surtir fa poc cuan es van inventar malalties perque la dona no anès amb bicicleta. Anar amb bicicleta creava més autonomia a les dones. Avui dia, hi ha un cas d'ignorancia de “malalties” com l'ebola, que fa que encara que un es recuperi no el deixin tornar a casa. Una manera d'evitar que guanyin autnomia és dir que si vas amb bicilcleta t'acumpanyarà tots els mals del món.
Un grup social per exemple: joves, fabricants. Hi ha gent que busca aquests tipus d'alternatives com per exemple ecologistes, o gent que treballa a les ONG. Ell diu, a part, que esclar que són important les lleis pero no nomès aixó, necesitem altres coses.
Langdon Winner.
És determinista. Va ser el senyor que deia que cuan tu construiexes un pon i ho fas expresament perque no puguin passar els autobusus de gent negra o classe baixa, tu saps a que limites la teva tecnologia. Parla d'un arquitecta que va crear una ciutat inaccessible per les classes socials baixes “negres”.
– Una de les critiques era no determinar el “grup social”. Per exemple, els bons cuiners no els hi agrada el microones, perque no els hi agrada que l'acceleració de escalfar el producte pot fer-li perdre calitat.
– No denuncien les accions de poder. No denuncien les desigualtats. De moment cuan comencen no s'impliquen al estudiar aixó per ser rigurós i comprometres. Un cop havia guanyat un grup social tampoc anaven més enllà que els hi havia fet triar-la i que funciones.
Determinisme i mitjans: Marshall McLuhan.
Tota aquesta gent era enginyers, sociolags, pero no van estudiar els mitjans. En els mitjans, tambè tenim grans deterministes. El senyor de la dreta: Mashall McLuhan no venia del món de la comunicació pero el va estudiar. El seu mestre va ser Harold Innis no va ser tan famós.
– Gracies als canvis que hi han agut als mitjans a fet que nosaltres tinguem evolució.
– Les tecnologies són essencials per la societat.
– La societat està d'acord sempre del que diuen els mitjans, son seguidors. Si els mitjans diuan A la societat diu A. Exemple el procès del Mas. Aixó passa per que no tenim criteri propi.
– Revolució comunicativa = revolució social.
Aixó es deia als anys 60-70. Pero actualment encara segueix el determinisme, per exemple fa uns dies una noticia on es diu: Cuatro acciones que ya no podríamos hacer sin móvil o La tecnologia MM2 nos ayudarà a....
Va escriure els llibres de l'esquerra. Aquest senyor el que deia tè una logica. Marshall distingeix diferents tipus de societat per quin mitjà s'utilitza en aquell moment i que alló fa que el medi social canvii. Diu que influeix amb la idea que socialment som més comunitaris que individualistes. Avans sabien escriure molt poca gent, nomès els que estaven als monestirs. La gent explicava les histories oralment pero cuan arriba Gutemberg i inventa la imprenta i s'edita el primer llibre: La biblia. Pero hi havia un problema que poca gent sabia llegir. Ara no és necesita ser socialment tan comunitari, perque podem adquirir coneixement individualment. Tu pots llegir, no necesites a ningú.
La galaxia Marconi es cuan ve la ràdio. Per exemple, cuan la ràdio neix la gent es pot comunicar d'un lloc a unaltre. Es cuan el senyor ens parla de l'aldea global per que es cuan tothom es pot comunicar amb tothom. Pero..que passa? Tenim una capacitat d'abstracció actualment molt mes amplia, la forma d'aprendre a canviat perque tenim audios, so, imatges... Per aixó ens costa la abstracció, per que vivim en un món molt audiovisual i entendre la abstracció ens costa més. Per aixó sempre s'ha dit que la tv mata la imaginació.
Que es diu ara sobre els mitjans d'ara? Que es diu d'internet com a mitjà? Es diu que és poc fiable ja que és més dificil. Que diria aquest senyor d'internet? Que ha canviat la societat, que internet ho ha canviat tot. Evidement que ha canviat moltissimes coses, pero no ho ha canviat tot.
A més, tambè deia que els mitjans són extensions dels nostres sentits. Ell diu que la roda és la extensió del nostre peu. Que la vista queda extesa per els llibres i per els telescopis. Que la radio és l'extensió de la nostra oida i que la TV pero sobretot l'ordinador és l'extensió del nostra cervell.
Cada vegada que el nostra sentit queda limitat, hi ha algun mitjà que és la nostra extensió. Per tant, l'únic que fa es agafar una idea que ja existia.
El que ha creat aquest canvi és l'entreteniment. Moltes aplicacions es paga amb les nostres dades, visitem youtube i el que es queden amb les nostras dades, ens demanen que omplim amb les nostres dades i el nostra perfil i aixó es la seva publicitat.
Una imatge d'uns llibres amb un e-book és determinista o constructivista? Per un costat, el fet de que el e-book pogui obtendre tot el que els llibres tingui pot ser un missatge determinista. Cualsevol tecnologia no és determinista o constructivista, sino que depen del discurs. No és la TDT,els llibres, etc... sino la perspectiva o la forma en que tu encaras alló determinarà si és determinista o no. Per exemple, no podem dir que nomes la paraula TDT es determinista perque no estem donant opció a escoltar el discurs. Son perspectives, punts de vista, el discurs no la tecnologia en si. Un dels senyors “Dieve” resumeix molt bè que és el determinisme ( mirar el campus enllaç ).
...