Gestió de fauna - Tema 7 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura Gestió de fauna
Año del apunte 2015
Páginas 11
Fecha de subida 13/03/2015
Descargas 22
Subido por

Vista previa del texto

BLOC 3: PRÀCTICA DE LA CONSERVACIÓ GESTIÓ DE FAUNA TEMA 7: ÀMBITS I ESTRATÈGIES DE CONSERVACIÓ LA CONSERVACIÓ A DIFERENTS ESCALES GEOGRÀFIQUES La conservació biològica és responsabilitat internacional quan:  Hi hagi tractats internacional que les regulin Exemple: comerç internacional de fauna, ocells migradors, pesca i dofins...
 El problema afecti a aigües internacional: no pertanyen a cap país, la conservació haurà d’estar pactada per convenis internacionals Exemple: caça de balenes, pesqueries d’alta mar  Siguin terres no nacionals, com l’Antàrtida: passa el mateix que amb les aigües internacionals  Siguin terres en conflicte sobre la seva sobirania Exemple: zones de l’Àrtic que s’estan desglaçant i està deixant accessibles molts recursos, molts països es barallaran per a aquests. La seva protecció també haurà d’estar pactada per convenis internacionals.
Les àrees protegides a tot el mon inclouen 11,5% de la superfície terrestre (UICN 2003) S’hi destinen 6000 milions $ anuals Es necessitarien 17000 milions de $ més cada any per poder protegir adequadament aquestes zones Objectiu per al 2020: que hi hagi protegit el 17% d’espais terrestres i el 10% de marines (COP10) Cal prioritzar les àrees on destinar els recursos:   Interès biològic Urgència de conservació Algunes ONGs internacionals estan promovent estratègies a nivell global Fonts d’informació bàsiques:      Dades especials del RedList de la UICN: mapes de distribució de les espècies i seguiment dels seus canvis de distribució Altres bases de dades internacionals: GBIF, Encyclopedia of Life...
Grans entitats de conservació internacional Estudis fets per equips de recerca (llibres, articles, internet) Atlas of Global Conservation maps (divulgatiu) 1 BLOC 3: PRÀCTICA DE LA CONSERVACIÓ GESTIÓ DE FAUNA Article: (per files) 1. La distribució de les espècies de mamífers, ocells i amfibis Patrons de distribució: hi ha major nombre d’espècies a les àrees tropicals 2. On es troben les espècies amenaçades 3. Espècies amb distribucions reduïdes Tot això indica les urgències de conservació per prioritzar les àrees.
Nombre d’espècies globalment amenaçades segons el factor d’amenaça que les afecta: Per saber que les posa en perill Pèrdua d’hàbitat Explotació Mortalitat accidental 2 Contaminació BLOC 3: PRÀCTICA DE LA CONSERVACIÓ GESTIÓ DE FAUNA Estratègies internacionals/Filosofies de protecció:  Mètodes proactius: maximitzen la quantitat de biodiversitat continguda a les àrees seleccionades. Agafar àrees que continguin el màxim d’espècies independentment de que siguin hàbitats o espècies amenaçades.
 Mètodes reactius: es centren en les espècies o hàbitats amenaçats per seleccionar les àrees.
Formes de seleccionar les àrees:  Selecció per llindars (thersholds): es seleccionen les àrees que compleixen un determinat llindar per a totes i cadascuna de les variables definides.
Exemple: una de les variables és que el 80% de l’àrea hagi estat destruït, si sobrepassa aquest límit agafarem aquesta àrea, sempre i quan també compleixi les altres variables.
 Selecció per puntuació (scores): quantificació de les àrees mitjançant un índex únic de valor de conservació, s’ordenen les àrees i es seleccionen totes aquelles que superen un determinat valor.
Priorització d’àrees: comparativa d’estratègies internacionals Les estratègies són promogudes per ONGs Quines són actives i proactives Representativa: tenir en compte totes les espècies que hi ha a l’àrea Serà un hotspot si: té més de 1500 espècies endèmiques de plantes vasculars i si ha perdut més del 70% del seu hàbitat 3 BLOC 3: PRÀCTICA DE LA CONSERVACIÓ GESTIÓ DE FAUNA High Biodiversity Wilderness Areas: per aquelles àrees molt grans com l’Amazones que no estan considerades com a Hotspots. Les vol protegir.
   Han de tenir més del 70% del territori intacte Més d’1 milió d’hectàrees Densitat humana menor de 5 persones/km2 Key Biodiversity Areas: protegir àrees que tenen especies de gran distribució  protegint aquella àrea es protegeix la biodiversitat del planeta 200 ecoregions prioritàries i el grau d’amenaça: En vermell: perill crític o perill Mediterrani: comparem les àrees que hi ha ara amb el que hi havia abans, hi ha hagut molta transformació humana.
Habitats naturals ara són habitats reformats (fa 100 anys hi havia una altra cosa)  Molt endemisme  Molt urbanisme (pressió humana) Model de Hotspot: Revisió del 2005: 34 hotspots cobreixen el 15,7% de la superfície del planeta Globalment han perdut el 86% del seu hàbitat original.
El 14% que queda original dins d’aquest 15,7% d’àrea del planeta  representa el 2,3% de la superfície del planeta (l’àrea del hotspot que queda realment conservada, original) S’ha de protegir adequadament aquest 2,3% dels hotspots, per garantir la supervivència de més del 70% de tetràpodes.
Més del 70% dels vertebrats queden concentrats en aquests espais, refugis de medi natural.
Les ONGs (per aplicar les seves estratègies) han de justificar que val la pena conservar-los i crear pressupostos.
Ja ha tingut èxit en països tropicals on ja s’han començat a fer coses.
Responsabilitat a nivell global per conservar aquestes espècies.
Cada país haurà de fer els seu pla de gestió per als seus espais protegits.
UICN: xarxa de governs i ONGs >10000 experts voluntaris (investigador, universitat...): inclouen el seu coneixement sobre els espais i les espècies amenaçades 4 BLOC 3: PRÀCTICA DE LA CONSERVACIÓ GESTIÓ DE FAUNA S’organitza en comitès d’experts:       Educació i comunicació Polítiques ambientals, socials i econòmiques: lligar el desenvolupament humà amb la conservació Legislació ambiental Gestió dels ecosistemes Supervivència d’espècies: elaborar la RedList, hi ha comitès per grups taxonòmics concrets Àrees protegides PROTECCIÓ D’ESPAIS NATURALS I CONSERVACIÓ D’ESPÈCIES Espais Naturals protegits: els processos ecològics i la conservació passen per davant de la resta d’usos del sòl (tenen més impotència).
Objectius: mantenir la biodiversitat, però també els processos (ecològics, genètics, de comportament, evolutius i físics) que tenen lloc a les àrees naturals.
Dues grans estratègies contraposades:  Excloure-hi l’element humà: que l’humà no pugui fer res per perjudicar-lo, només podrà entrar, mirar i marxar.
Turisme per camins i observatoris concrets, per gestionar el parc.
Parcs Nacionals, Santuaris de fauna, Reserves integrals, Reserves naturals estrictes...
 Integrar-hi l’element humà: permet la convivència de l’espècie humana que pot fer un ús de l’hàbitat que no es considera perjudicial per la biodiversitat.
A l’Àfrica feien fora a la gent per crear suposades zones de reserva, però en realitat eren zones de caça privades o mines, creaven molt de conflicte amb la població.
Reserves de la Biosfera, Parcs naturals, parcs regionals, Reserves naturals parcials, zones tampó...
Les zones tampó són amortiguadors de les pertorbacions que poden venir de fora, estan menys protegides.
Parc Nacional Zona tampó Zona urbanitzada 5 BLOC 3: PRÀCTICA DE LA CONSERVACIÓ GESTIÓ DE FAUNA La conservació en espais protegits que siguin fragments aïllats d’hàbitat haurà de tenir en compte les prediccions de la Teoria de la biogeografia insular. Es compota com una illa: o o o El nombre d’espècies que pugui haver depèn de l’àrea. Com més gran sigui la Reserva Natural més espècies podrà haver..
Poden aparèixer i desaparèixer espècies.
També depèn de l’aïllament que tingui, que pot disminuir amb corredors biològics.
Disseny d’espais protegits: Considerant els espais protegits com a fragments d’hàbitat naturals envoltats d’una matriu de paisatge alterat.
Amb una millor protecció augmenta el nombre d’espècies protegides.
Punt proper que serveix per facilitar el pas d’una reserva una altra Minimitzar els efectes de marge Pots agafar més zones amb ambient diferents. Les reserves petites per a la protecció d’espècies concretes.
6 Poden fer coses per gestionar les reserves BLOC 3: PRÀCTICA DE LA CONSERVACIÓ GESTIÓ DE FAUNA Importància que poden tenir les àrees protegides per la conservació: Exemple: a les estepes i semiestepes de la plana de Lleida hi ha moltes espècies d’interès biològic (molts ocells) Són zones agrícoles de secant i hi ha zones de guaret que les espècies poden aprofitar.
Els agricultors volien un canal de reg (Segarra-Garrigues) per crear camps de regadiu, transformació de l’hàbitat  Aquesta fauna associada a les estepes desapareix Europa se n’adona de que Catalunya no té els espais estèpics protegits per la Xarxa Natura 2000 i que aquests ambients tenen molta importància biològica (molta biodiversitat). Europa prohibeix que es transformin més de la meitat de les hectàrees que volien regar. A Catalunya es fa la infraestructura, però només poden regar la meitat del paisatge que volien.
Conservació fora dels espais naturals protegits: Problema: els diferents usos del sòl tenen més pes que la conservació.
Conservar és més difícil, però també és fonamental ja que:    Fora de les reserves trobem la major part dels espais naturals del món Moltes poblacions animals i vegetals no es troben en les reserves Moltes poblacions animals, tot i trobar-se en les reserves, són migradores o bé tenen dominis vitals tan grans que per forà ocupen també àrees no protegides Importància d’una legislació ambiental eficaç per:      Evitar la caça de determinades espècies Impedir la destrucció de determinats hàbitats Penalitzar certs tipus de contaminacions Fomentar l’ús sostenible dels boscos, de les pesqueries i altres recursos Exigir avaluacions d’impacte ambiental prèvies a la construcció d’infraestructures I tot això independentment de què el territori sigui o no protegit.
La custòdia del territori (Land stewardship): A Catalunya i Espanya la majoria d’ambients no urbanitzats (naturals) estan en mans privades.
Petites zones que han passat de mans privades a la Generalitat, per a la seva conservació.
En els privats: acord voluntari, amb o sense base jurídics, entre propietari (o altres agents implicats) i entitat de custòdia per tal de preservar els valors naturals, culturals i paisatgístics del territori.
Hi ha tot un seguit de Stakeholders que participen en la custòdia.
Facilitadors: entitats (ONGs) que faciliten aquells acords Enablers: els que fan possible això, posen diners Networks: entitats de custòdia 7 BLOC 3: PRÀCTICA DE LA CONSERVACIÓ GESTIÓ DE FAUNA REDUCCIÓ DE L’IMPACTE D’INFRAESTRUCTURES EN LA FAUNA Avaluacions d’impacte sobre la fauna (AIA): Recull els problemes mediambientals, socials i patrimonials que una determinada activitat humans genera i elabora per corregir o eliminar aquests problemes.
L’AIA pot proposar: a) EVITAR els impactes: no es pot realitzar el projecte perquè els impactes són massa grans b) TRASLLADAR els impactes: modificar la ubicació de l’impacte cap a zones no tan sensibles c) MITIGAR els impactes: reduir els impactes sobre la fauna amb mesures correctores adequades a cada cas d) COMPENSAR els impactes (idea més revolucionària): millorar o crear hàbitats en àrees afectades o no afectades per la infraestructura Si destrueixes un determinat hàbitat pots crear un hàbitat alternatiu més lluny per compensar aquell hàbitat destruït. Pot haver-hi un augment de diversitat si es fa en un lloc molt pobre.
Mitigació de l’impacte de línies elèctriques: Reduir la mortalitat dels ocells en vies elèctriques Els ocells es mouen de les zones d’alimentació a les zones de descans i per a això travessen les línies elèctriques.
Primera proposta: crear zones adjacents a les establertes. La mortalitat es reduirà, tot i que hi haurà alguns ocells que encara passaran per mig de les vies. Cal fer un seguiment.
Migració dels ocells seguint el curs del riu: B i C travessen el riu més perpendicularment i és més perillós per als ocells, ja que els és més difícil de veure els cables i d’esquivar-los.
A la millor proposta 8 BLOC 3: PRÀCTICA DE LA CONSERVACIÓ GESTIÓ DE FAUNA Si els arbres tapen els cables els ocells aixecaran el vol i no hi xocaran, ja que no passen entre mig de les copes dels arbres.
El mateix si es troben a prop de muntanyes, els ocells veuran les roques i esquivaran l’obstacle més fàcilment. No xocaran amb els cables elèctrics.
Efecte de les carreteres sobre la fauna:       Atropellament Efecte barrera Contaminació: sorolls, llums Pèrdua d’hàbitat (asfaltat) Transformació de l’hàbitat al voltant de les carreteres Pertorbacions i efectes de marge Sorolls estudiats en ocells: a partir d’uns certs nivells de soroll (40-50 dBA) disminueix la densitat d’ocells, ja que no s’hi senten còmodes i pertorben els seus cants. Això està molt estudiat a Holanda.
En carreteres que no tenen tanca perimetral: efecte del tràfic: o o o Poc tràfic: poc efecte barrera Molt de tràfic: molt d’efecte barrera  no s’aproparan els animals Mortalitat: a mesura que augmenta el tràfic també augmenta la mortalitat, però arriba un moment que disminueix la mortalitat perquè els animals ja no travessen, perquè passen masses cotxes i no s’apropen.
mortalitat Efecte barrera Tancament perimetrals i passos de fauna: Els tancament perimetrals augmenten l’efecte barrera, els animals no poden travessar.
Per això s’han de crear passos de fauna: per unir els dos territoris, però no hi ha prou diners per col·locar-los molt a prop els uns dels altres (potser estaran a una quants km), això augmenta l’efecte barrera.
9 BLOC 3: PRÀCTICA DE LA CONSERVACIÓ GESTIÓ DE FAUNA Malles: en altura tenen diferents densitats, a sota els forats més petits per evitar que passin mamífers més petits. Quan hi ha mamífers molt petits es posa una doble malla amb els forats encara més petits i una teuladeta, perquè si escalen no puguin travessar la malla.
No és apte per amfibis: queden atrapats a les malles i moren.
En territoris on hi ha amfibis els tancaments han de ser opacs (formigó). Els serveix per guiar-los cap a un pas de fauna, però pot ser que aquest hagi quedat molt lluny.
Viaducte: Fer un pont a molta altura per on passi el tràfic, d’aquesta manera la connectivitat al llarg del flux fluvial no queda interrompuda.
Passos superiors i revegetació: Per animals de mida gran, com cérvols i porcs senglars.
En forma d’embut per capturar més animals del bosc i que passin per aquell pas de fauna.
Cal vegetació perquè els animals es decideixin a passar per allà.
MESURES IN-SITU VS. MESURES EX-SITU o Mesures in-situ: consisteixen en preservar l’hàbitat natural de l’espècie amenaçada (eventualment facilitar-ne els recursos necessaris) i en protegir la o les poblacions sense traslladar-les de la seva àrea de distribució actual.
La protecció pot ser de tipus legal o pot ser amb mesures actives de gestió.
Llei 42/2007: articles 52 a 58 o Mesures ex-situ: inclouen tot trasllat i manipulació d’animals o de parts dels mateixos fóra del seu hàbitat natural o de la seva àrea de distribució original, amb l’objectiu final de reconstruir una població salvatge.
Llei 42/2007: articles 59 i 60 Les mesures in-situ són més importants, són les que s’haurien de fer sempre i només quan calqui fer mesures ex-situ.
Les primeres són fonamentals, les segones serien un recurs aplicable només a poblacions d’espècies seleccionades curosament i que necessiten una gestió intensiva.
Sovint es combinen ambdues.
10 BLOC 3: PRÀCTICA DE LA CONSERVACIÓ GESTIÓ DE FAUNA La conservació in-situ necessita conèixer el funcionament de l’ecosistema i preveure els efectes adversos sobre altres espècies de les modificacions que efectuem. No és fàcil de gestionar correctament.
La conservació ex-situ amb fauna té un cost elevat, possibilitat d’efectes adversos i fins ara ha demostrat més fracassos que èxits. S’hauria d’aplicar com a darrer recurs en casos justificats (taxons amb poblacions reduïdes i molt amenaçades).
Exemple de mala gestió: el Rinoceront de Sumatra o o o o Programa de cria amb captivitat: 21 animals capturats del medi natural 6 animals es van morir després de la captura, 3 estant en captivitat i només una femella es va reproduir El programa va fracassar per manca de coneixement Amb el pressupost utilitzat s’hauria pogut crear i mantenir durant 20 anys una reserva de 700 km2 11 ...